La diputada de Benestar Social i Sanitat, Amparo Mora, acompanyada pel diputat Emili Altur, ha visitat este matí el centre de la Fundació Novaterra, situat en barri de la Coma, Paterna.

El president de la Fundació Novaterra, Francisco Cobacho, que ha mostrat les instaŀlacions, ha informat que Novaterra és una iniciativa que lluita contra la pobresa i l’exclusió social recolzant les persones més desfavorides per mitjà de la formació i la inserció laboral, en la seua promoció i integració en plena societat.

«Són beneficiaris de la fundació amb caràcter preferencial les persones i els grups socials desfavorits socialment, culturalment i econòmicament, especialment les que es troben en risc de marginació i exclusió», ha explicat.

En este sentit ha esmentat que en Novaterra, «mitjançant una sèrie d'accions i itineraris d'inserció, tractem que eixes persones estiguen en condicions de desenvolupar una professió i puguen trobar un treball, mantenir-lo i viure amb dignitat».

«En este centre» —ha asseverat— «estem formant persones en perfils professionals relacionats amb el sector de l'hostaleria i capacitar-les perquè treballen com a cambrers, ajudants de cuina, netejadors, entre altres coses».

En esta línia, Cobacho afirma que «pretenem servir persones que estan en esta situació en qualsevol dels municipis de l'àrea metropolitana de València».

D’altra banda, la diputada Mora ha transmès al president de la Fundació la seua enhorabona pel treball que duen a terme amb les persones en situació vulnerable mitjançant la formació i la intermediació laboral.

Així mateix, la responsable provincial de l'àrea de Benestar Social i Sanitat ha enaltit «la tenacitat i la perseverança d'esta associació que han fomentat que ja no es dedique únicament al barri de la Coma». I ha apuntat: «El que més desitja la gent és estar preparada per a poder trobar treball».

Mora ha fet referència també a les diferents empreses socials que s'han creat des de Novaterra amb l'objectiu de fomentar l'ocupació per a persones en situació de vulnerabilitat, com Novaterra Catering Sostenible.

Finalment, ha assegurat que «un any més, la fundació disposarà de la coŀlaboració de la Diputació de València».

El diputat Altur també ha felicitat la Fundació pel seu treball: «La labor que du a terme Novaterra a la Coma i en poblacions limítrofes és molt important per a la gent desocupada, ja que es dissenya per a cada persona un itinerari d'inserció laboral, des del seu inici fins a la coŀlocació en una empresa externa». En este sentit, explica que la persona beneficiada del programa ha sigut prèviament instruïda en l'associació «mitjançant una formació ad hoc per a la seua inserció en empreses externes».

L'escriptora nord-americana Sue Grafton ha presentat este matí en roda de premsa la seua última novel·la, W de whisky, a propòsit de la jornada literària organitzada per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València al MuVIM.

En la seua primera visita a València, propiciada per la institució provincial, la cèlebre autora ha estat acompanyada per la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt i el director de la IAM, Vicent Ribes. En la tertúlia oberta al públic que se celebrarà esta vesprada, Grafton parlarà sobre el seu procés creatiu i lliurarà el Premi València de Novel·la Negra de la Diputació a Juan Ramón Biedma. L'escriptor sevillà guardonat amb el premi de la IAM també ha acudit a la trobada amb els mitjans de comunicació.

Grafton ha destacat la connexió entre el paisatge mediterrani i Califòrnia. «He vingut amb tren des de Barcelona i he recordat les mateixes sensacions que en un viatge que vaig fer a Austràlia. Dos llocs molt llunyans a la costa de Florida i també de Califòrnia però d'imatges i ambients molt similars».

Un affaire amb la novel·la negra

L'escriptora ha avançat que en la seua trobada amb els lectors valencians «aprofundiré en este affaire que mantinc amb la novel·la negra des de fa trenta-quatre anys».

Puchalt ha agraït la generositat de Grafton en acceptar la invitació de la Institució Alfons el Magnànim. «La seua presència és una mostra excepcional de l'èxit de la IAM en la seua aposta per la novel·la negra. És molt grat comprovar que el repte que ens marquem fa uns anys ha superat les nostres expectatives i ha connectat al públic amb grans noms de les lletres valencianes, espanyoles i també internacionals».

Sue Grafton (Louisville, Kentucky, 1940) és una de les escriptores més populars en el Regne Unit i Estats Units. Nascuda en Kentucky en 1940, en els seus inicis professionals va treballar de guionista de televisió abans d'aconseguir l'èxit amb Alfabet del crim, la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per Kinsey Millhone, de la qual Tusquets editors ha publicat ja els títols A de adulterio, B de bestias, C de cadáver, D de deuda, E de evidencia, F de fugitivo, G de guardaespaldas, H de homicidio, I de inocente, J de juicio, K de Kinsey, L de ley (o fuera de ella), M de maldad, N de nudo, O de odio, P de peligro, Q de quién, R de rebelde, S de silencio, T de trampa, U de ultimátum i V de venganza. Diverses novel·les de la sèrie han obtingut premis tan importants com el Mysterious Stranger Award, el Shamus Award, l'Anthony Award, i, el 2004, el Premi Ross Macdonald.

Les dues últimes lletres

La novel·lista i creadora de la mítica detectiu privada Kensey Millhone, ha desvetlat que una de les seues preocupacions és com abordar les seues dues últimes novel·les, dedicades a la Y i la Z, «sense repetir-me, no ho tinc gens pensat però espere que se m'ocórrega alguna cosa», ha bromejat.

El que sí que ha assegurat Sue Grafton és que Millhone seguirà en els 80, «no la veig en l'era digital, sinó amb les seues fitxes, les seues anotacions i el seu procés d'investigació clàssic».

W de whisky

Dues morts aparentment sense connexió portaran la detectiu Kinsey Millhone a enfrontar-se al seu passat en W, de whisky, el nou cas de l'Alfabet del crim, editat per Tusquets, presentat hui per la seua autora a València.

En un lapse de sis setmanes amb prou faenes, a Santa Teresa apareixen els cadàvers de dos hòmens. Al primer, un investigador privat de dubtosa reputació anomenat Pete Wolinski, l’havien matat a tirs en el que semblava un atracament de tràgic final. El segon, un sense sostre que havia mort per causes naturals, va aparèixer en la platja i no portava damunt cap document que n’acreditara la identitat; només li van trobar un paperet a la butxaca dels pantalons amb el nom i el número de la detectiu privada Kinsey Millhone, a qui van demanar des de l'oficina del coronel que s'acostara al dipòsit de cadàvers per a intentar identificar-ho.

Amb tot, a mesura que la investigadora s’endinsa en el misteri del mort sense nom, afloren algunes connexions summament estranyes entre les dues morts. Kinsey no tarda a desentranyar la identitat del mort, resolent així almenys un dels enigmes... En este relat de múltiples trames, amb salts al passat, les aigües semblen calmes en la superfície, però les profunditats oculten traïcions, malentesos i fraus de fatals conseqüències. Kinsey, molt a desgrat seu, es veurà embolicada en una situació summament compromesa.

L'escriptora nord-americana Sue Grafton  protagonitzà la primera tertúlia literària de l'any organitzada per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València. Grafton va completar la primera visita a València amb el lliurament del Premi València de Noveŀla Negra al guanyador del 2014, Juan Ramón Biedma.

La diputada de Cultura de la Diputació de València, Maria Jesús Puchalt i el director de la IAM, Vicent Ribes, també varen participar en l'acte literari celebrat en el Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat.

En la seua intervenció, Puchalt va qualificar Grafton de «gran dama de la noveŀla negra» i va destacar el compromís de l'autora nord-americana amb el gènere, «que l'ha duta a lletrejar l'alfabet del crim, un codi complet de crims i castics que l'han feta mereixedora de distincions en tot el món».

«La gran responsable del seu èxit és Kinsey Millhone, la detectiva protagonista de l'aclamat abecedari, una espècie d’alter ego de la pròpia Grafton, amb què explora un univers literari, fictici i real en lluita constant contra el mal» —comentà la diputada de Cultura.

Sue Grafton parlà de «l’afer que mantinc amb la noveŀla negra des de fa 34 anys. Tinc la sort de viure dos vides, com Sue, més avorrida i normal, escrivint i escrivint, perquè no em veig d'una altra manera, i com Kinsey, d'aventura en aventura, investigant.No sé què faré quan acabe l'alfabet» —digué.

L'autora va qualificar Biedma, el guanyador del València de Noveŀla Negra de «nou amic en estes set hores que havem passat junts. La meua assignatura pendent és llegir noveŀla espanyola: ho faré».

Per la seua banda, Biedma va agrair la generositat de Grafton i es va mostrar «afalagat per comptar amb una figura com Sue en el lliurament d'este premi fantàstic».

El Centre Cultural la Beneficència acull demà dijous, 5 de febrer, a les 19:00, la xarrada «Valencians a Amèrica. Much More than a drop in a bucket», a càrrec del director de la institució Alfons el Magnànim, Vicent Ribes.

La conferència, organitzada pel Museu Valencià d'Etnologia amb motiu de l'exhibició de «Barres i estels. Els valencians i els Estat Units», forma part de l'ampli cicle d'activitats dedicat a la cultura americana i a l'emigració dels valencians a Estats Units.

Ribes reivindicarà l'aportació valenciana en la construcció dels Estats Units d'Amèrica. «Alguns valencians, en altres temps, van ajudar a crear, modelar o construir Estats Units. Va ser una contribució excel·lent, Much More than a drop ‘in' a bucket much», assegura el director de la IAM.

Miralles, Bouligny, Borja, Margil, pares d'EUA

En este sentit, Vicent Ribes cita Miralles, Bouligny, Borja, Margil... «que han de ser recordats com els autèntics pares de l'actual país».

El programa complementari a l'exposició inclou, a més del cicle de conferències que demà arranca, cine, música, tallers, trobades i visites guiades a l'exposició, oferits per entitats i voluntaris nord-americans (Florida State University València, American Space de València).

El projecte ha comptat amb la col·laboració de l'Ambaixada dels Estats Units, American Space, Berklee College Of Music de València, Florida State University València.

Conferències i sèries americanes

El Museu Valencià d'Etnologia oferirà cinc conferències, de gener a març, per a abordar la presència de valencians als Estats Units i el seu èxode, l'empremta musical que ha deixat la música americana a València i una reflexió sobre com es veuen ambdós societats entre si.

També es projectarà un cicle de sèries de televisió americanes, com un exemple de difusió de la cultura i la forma de vida americanes American Way of Life. El museu organitzarà en La Beneficència dos maratons de projecció de sèries americanes i una conferència.

Els concerts de música americana arribaran al maig, a càrrec d'Ester Andújar i la Berklee College of Music de València. 

La tuitera Rosa Sebastià, ha arreplegat hui en la seu del palau de la Diputació de València el premi del sorteig de Twitter de La Dipu en la Red, amb motiu dels seus més de 12.000 seguidors en la xarxa de microblogs.

El diputat provincial de Modernització i Noves Tecnologies, José Manuel Haro, ha sigut l'encarregat d'entregar un telèfon inteŀligent a la guanyadora, qui ha mostrat «el seu agraïment a la institució» que presidix Alfonso Rus.

Sebastià ha sigut seleccionada automàticament entre els més de 430 participants mitjançant la plataforma Sorttwit, un programa que permet l'execució de sortejos de manera automatitzada i controlada en Twitter.

Per a entrar a formar part del sorteig digital, únicament era necessari retuitar un dels continguts d'algun dels dos microblogs de la Diputació de València esmentats. 

L'Oficina de Promoció Provincial inicia la segona temporada de promoció dels productes turístics dels municipis de la província.

El «Racó dels Pobles» acostarà l'oferta turística de 62 municipis i set mancomunitats de municipis al centre de València, en el carrer de Poeta Querol, s/n, en la planta baixa del Teatre Principal.

Cada setmana, un municipi o mancomunitat comptarà amb l'espai promocional de dimecres a dissabte, per a exposar la seua oferta i promocionar els seus productes turístics.

L'acció de promoció de l'oficina es reforçarà amb distintes accions com exhibicions d'artesania, degustacions gastronòmiques i actuacions folklòriques.

Villar del Arzobispo i Almàssera en el «Racó dels Pobles»

Villar del Arzobispo i Almàssera donen a conéixer els seus principals atractius turístics, del 4 al 7 de febrer.

Villar del Arzobispo informa dels seus carnestoltes, uns dels més arrelats i participatius de la província i de les seues principals rutes turístiques, senderistes i cicloturistes, i de la seua àmplia oferta enològica.

Per la seua banda, Almàssera difon la seua festivitat de Sant Antoni, que tindrà lloc el diumenge 8 de febrer, la seua beguda més típica, l'orxata, i dóna a conéixer els seus principals atractius turístics com el Museu de l'Horta i el Museu Casa Natal Lladró.

Calendari de l'Oficina de Promoció Provincial 2015

4-7 febrer, Villar del Arzobispo i Almàssera
11-14 febrer, Sot de Chera i Chulilla

18-21 febrer, Venta del Moro

25-28 febrer, Mancomunitat de la Vall d'Albaida

4-7 març, Alberic, Villalonga i Castielfabib

11-14 març, Xàtiva

18-21 març, Gandia

25-28 març, Cullera

1-4 abril, la Pobla de Farnals i Alcàsser

8-11 abril, el Puig de Santa Maria i Andilla

15-18 abril, Riba-roja de Túria, Sollana i Burjassot

22-25 abril, Vallada, Moixent i Barxeta

29 abril-2 maig, la Yessa, Alpuente i Algar de Palància

6-9 maig, Alzira, Llíria i Carcaixent

13-16 maig, Mancomunitat Alt Túria

20-23 maig, Riberaturisme

27-30 maig, el Perelló i Buñol

3-6 juny, Mancomunitat Terra del Vi

10-13 juny, Mancomunitat la Valldigna

17-20 juny, Associació municipis Xúquer-Cabriol

24-27 juny, Enguera

1-4 juliol, Paiporta i Manises

8-11 juliol, Montesa i la Mancomunitat la Canal de Navarrés

15-18 juliol, Macastre i Yátova

22-25 juliol, Alboraya

Agost, Mancomunitat de la Safor

2-5 setembre, Sueca, Algemesí i Turís

9-12 setembre, la Pobla del Duc

16-19 setembre, Aiora, Cortes de Pallars i Cheste

30 setembre-3 octubre, Utiel

7-10 d'octubre, Anna

14-17 d'octubre, Chiva

21-24 d'octubre, Agullent i Benissoda

28-31 d'octubre, Montroi i Xirivella

4-7 novembre, Bocairent

11-14 novembre, Alaquàs i Benetússer

18-21 novembre, Casinos

25-28 novembre, Mareny de Barraquetes i Requena

2-5 desembre, Canet d'en Berenguer

9-12 desembre, Silla

16-19 desembre, Otos, Atzeneta, Albaida i el Palomar

La Diputacióde València continua amb el condicionament de carrers i camins rurals de pobles de la província a través del Pla de Camins Rurals dut a terme des de l'Àrea de Carreteres de la institució provincial.

La passada setmana es van realitzar obres que milloren les vies de comunicació de dènou municipis de les comarques de Camp de Morvedre, Camp de Túria, la Costera, la Foia de Bunyol, la Safor, l'Horta, els Serrans, la Ribera i la Vall d'Albaida.

Els municipis que han renovat els seus vials en este període són: Gilet, Loriguilla, Genovés, Rotglà, Yátova, Alborache, Buñol, Bellreguard, Guardamar de la Safor, Emperador, Mislata, Alcàsser, Picassent, lLosa del Obispo, Calles, Villanueva de Castellón, Aielo de Rugat, Montixelvo, Rugat i Llutxent.

Estos treballs se sumen a les 134 actuacions executades des de finals del mes de novembre en diferents municipis de la província.

El pla, per al qual la Diputació ha destinat un total de 12 milions d'euros, preveu el condicionament de camins rurals i vies urbanes de 263 municipis.

El pressupost per comarques es distribuïx de la manera següent: 619.771 euros per a la Foia de Bunyol i la Canal de Navarrés; 683.289 euros per a la Costera; 1.094.924 euros per a la Vall d´Albaida; 1.044.847 euros per a la Safor; 1.679.231 euros a la Ribera Alta; 1.638.119 euros per a l´Horta Sud i la Ribera Baixa; 914.569 euros per a l´Horta Oest; 1.767.443 per a l´Horta Nord i el Camp de Morvedre; 1.064.841 euros per al Camp de Túria; 674.891 euros als Serrans i el Racó d'Ademús, i 609.979 euros per a les comarques de Requena-Utiel i la Vall Aiora-Cofrentes.

El Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València ha celebrat hui en la corporació provincial la primera reunió informativa, amb l'objectiu de tractar diferents aspectes i característiques de què serà la XVIII edició del programa esportiu.

L'assemblea, que ha tingut lloc en el Saló de Reines de la institució, ha sigut presidida per la directora d'Esports de la Diputació, María Ángeles Medrano, la qual ha explicat els principals punts del programa a diferents regidors municipals i presidents de clubs esportius valencians.

Majoria d'edat repleta de novetats

Tal com va mencionar el diputat provincial, Miguel Bailach, durant l'entrevista de pressupostos de l'àrea d'Esports per al 2015, «volem augmentar el nombre de carreres i oferir la possibilitat de gravar totes les proves, perquè el participant puga veure's en cada una d'elles».

La Diputació ha presentat esta vesprada en el Centre Cultural La Beneficència, els cartells d'indumentària del segle XVIII un projecte que divulga els noms en valencià de cada una de les peces que componen la indumentària tradicional valenciana d'home i de dona editat per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València i fet amb l'assessorament de l'Associació d'Estudis Fallers i la coŀlaboració de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València (EASD).

L'acte celebrat en el Saló Alfons el Magnànim ha comptat amb la presència d'Imma Cerdà, responsable de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València i experts en indumentària valenciana, com la coneguda indumentarista Victòria Liceras i Josep Lluís Marín, membre de l'Associació d'Estudis Fallers.

Liceras ha destacat en la seua intervenció els elements bàsics del vestit tradicional en el segle XVIII. «Es tracta d'una mostra de l'enorme riquesa que atresora la nostra cultura. La indumentària del segle XVIII, tant de l'home com de la dona, mostra els elements bàsics del vestit tradicional, des de les peces de roba interior als complements com les joies o els barrets».

Per a Marín, que va donar les claus del llenguatge de les falles, «el vocabulari d'esta època reflexa la pròpia manera de viure-les. Les falles són espais de convivència i integració. És una festa que està en construcció constant i el llenguatge reflexa eixe dinamisme.Així, és precisament el llenguatge el que ens permet seguir la seua evolució en la creació d'un lèxic propi».

Per la seua banda, Imma Cerdà va explicar com  en estos cartells el llenguatge gràfic se suma a l'estètica de les peces que representa amb senzillesa i concreció. «Es tracta del primer cartell d'una sèrie entorn de les falles. Pretenem acostar la indumentària valenciana d'una manera didàctica i senzilla i per a això hem comptat amb la coŀlaboració de magnífics especialistes en el món de la festa.El disseny dels cartells d'obra d'Adrià Vidal, alumne de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València, amb qui la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació coŀlabora des de fa anys».

Disseny i lletres senzills i concrets

Els cartells, inclosos en la coŀlecció «Festes tot l'any», en l'apartat dedicat a les falles, mostren un dels aspectes més representatius de la festa de sant Josep, la indumentària, que també coincidix amb altres manifestacions que usen la mateixa manera de vestir.

El llenguatge gràfic se suma a l'estètica de les peces que representa i que queden caracteritzades amb senzillesa i concreció. La selecció del vocabulari ha comptat amb l'aval de l'Associació d'Estudis Fallers i les imatges amb l'assessorament de Victòria Liceras.