L’Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins, a través de la Regidoria de Comerç, està duent a terme una campanya de promoció del comerç local durant les festes nadalenques.

L’alcalde de la localitat, Javier Sicluna, ha indicat que la campanya, que es va iniciar el passat 12 de desembre i finalitzarà divendres que ve 2 de gener, té com a objecte «incentivar el comerç del municipi i contribuir a incrementar les vendes durant estes dates».

Per este motiu, Sicluna ha animat els veïns a sumar-se a esta iniciativa perquè «servisca de baló d’oxigen als comerços i contribuïsca a dinamitzar l’economia del poble».

Per a estimular el consum i servir de reclam als establiments, la Regidoria de Comerç sortejarà quatre xecs regal per valor de cent euros entre totes les persones que compren durant estos dies en les botigues de la localitat.

El sorteig tindrà lloc dimarts que ve, dia 2 de gener, a les 14 hores, al saló de plens de l’Ajuntament. Els premiats hauran de gastar estos diners en la compra de productes en els comerços adherits a la campanya.

A més a més, els establiments participants sortejaran també un regal entre els seus clients.

La Diputació de València, a través de l'Àrea de Carreteres, posarà senyals als ports ciclistes de l’Oronet, en els seus vessants nord i sud de la serra de la Calderona, el Garbí i Barx, per a implantar una nova senyalització per a facilitar als ciclistes l’ús esportiu d’estos trams de muntanya.

La iniciativa, que es posarà en marxa el pròxim mes, sorgix d'un estudi fet per tècnics de carreteres en quatre de les rutes ciclistes més emblemàtiques i transitades de la província. A més d'estos ports, també se senyalitzarà el port de Barx.

L'objectiu és informar el cicloturista sobre les característiques fonamentals del port, tant en el seu inici, com al llarg de tot el recorregut i fins a l'acabament. Esta és també una manera de posar en valor els ports de muntanya de la xarxa provincial de carreteres com a recurs turístic.

La nova senyalització, que començarà a instaŀlar-se el pròxim mes, indicarà l'arrancada del port, la distància que hi ha fins a la coronació de la cima, el pendent mitjà del quilòmetre següent en cada quilòmetre i l'acabament del port.

Els trams de carretera sotmesos a estudi afecten les carreteres CV-10, CV-3341 i CV-675 en un total aproximat de 21 km.

Este projecte s’assembla a la senyalització d’alguns ports de Pirineus molt famosos pel Tour de França i té molt bona acollida entre les penyes ciclistes

A més, Carreteres estudia ampliar este tipus de senyalització a altres trams de carreteres de la província i inclús dotar els senyals de dispositius informàtics que puguen connectar amb els telèfons intel·ligents dels ciclistes per a subministrar la informació de l’estat de la carretera, el trànsit, l'oratge, etc.

Informació dels senyals

L'estudi previ al projecte ha permés una caracterització geomètrica d’estos quatre ports amb identificació d’inici i final, altituds, desenrotllaments i pendents mitjans i màxims totals i parcials de manera que servisca de base a una proposta de senyalització que puga servir de referència als ciclistes en la seua pràctica esportiva.

Per a això, de cada un dels ports s’ha generat un Model Digital del Terreny (MDT) i s’ha ajustat un eix en planta i en alçat, obtenint la identificació d’origen i final del port, el perfil longitudinal continu complet ajustat amb rasants rectes i acords parabòlics, l’altitud en coronació, desnivell total, distàncies a origen i a coronació de cada un dels punts intermedis del traçat, pendent longitudinal mitjà total i longitud de cada tram de rasant recta, altitud i pendent mitjà i màxim en cada quilòmetre fins a coronació, plànols de planta sobre ortofotografia aèria i plànols de perfil longitudinal en format PDF i CAD, i finalment la proposta de senyalització del port.

En les carreteres de la xarxa provincial

En els últims anys, la Diputació de València, a través de l'Àrea de Carreteres, ha promogut i executat una important xarxa de carrils bici o carrils de ciclistes i vianants segregats del trànsit.

L'objectiu ha sigut garantir la circulació còmoda i segura de qualsevol tipus d'usuaris, especialment cicloturistes, xiquets i aquells usuaris que empren la bicicleta com a mitjà de transport habitual.

Així mateix, la institució provincial ha posat en marxa altres mesures per a millorar les condicions de les carreteres amb la finalitat de facilitar la pràctica del ciclisme esportiu. Entre estes mesures destaca la limitació de velocitat dels automòbils, el reforçament de la senyalització de trams amb especial afluència de ciclistes i l'execució de vorals bici (voreres d'emergència d'amplària superior als 2 metres pintats de color roig destinats d'una manera preferent al trànsit ciclista).

La Diputació de València, a través de l'Àrea de Carreteres de la institució provincial, posarà senyals al port ciclista de Barx per a facilitar als ciclistes l'ús esportiu d'estos trams de muntanya.

La iniciativa, que es posarà en marxa el pròxim mes, sorgix d'un estudi fet per tècnics de carreteres en quatre de les rutes ciclistes més emblemàtiques i transitades de la província.  A més d'este port, també se senyalitzaran els ports ciclistes de l'Oronet, als vessants nords i sud de la Serra Calderona, i el Garbí

L'objectiu és informar el cicloturista sobre les característiques fonamentals del port, tant en el seu inici, com al llarg de tot el recorregut i fins a l'acabament. Esta és també una manera de posar en valor els ports de muntanya de la xarxa provincial de carreteres com a recurs turístic.

La nova senyalització, que començarà a instaŀlar-se el pròxim mes, indicarà l'arrancada del port, la distància que hi ha fins a la coronació de la cima, el pendent mitjà del quilòmetre següent en cada quilòmetre i l'acabament del port.

Els trams de carretera sotmesos a estudi afecten les carreteres CV-10, CV-3341 i CV-675 en un total aproximat de 21 km.

Este projecte s’assembla a la senyalització d’alguns ports de Pirineus molt famosos pel Tour de França i té molt bona acollida entre les penyes ciclistes

A més, Carreteres estudia ampliar este tipus de senyalització a altres trams de carreteres de la província i inclús dotar els senyals de dispositius informàtics que puguen connectar amb els telèfons intel·ligents dels ciclistes per a subministrar la informació de l’estat de la carretera, el trànsit, l'oratge, etc.

Informació dels senyals

L'estudi previ al projecte ha permés una caracterització geomètrica d’estos quatre ports amb identificació d’inici i final, altituds, desenrotllaments i pendents mitjans i màxims totals i parcials de manera que servisca de base a una proposta de senyalització que puga servir de referència als ciclistes en la pràctica esportiva.

Per a això, de cada un dels ports s’ha generat un Model Digital del Terreny (MDT) i s’ha ajustat un eix en planta i en alçat, obtenint la identificació d’origen i final del port, el perfil longitudinal continu complet ajustat amb rasants rectes i acords parabòlics, l’altitud en coronació, desnivell total, distàncies a origen i a coronació de cada un dels punts intermedis del traçat, pendent longitudinal mitjà total i longitud de cada tram de rasant recta, altitud i pendent mitjà i màxim en cada quilòmetre fins a coronació, plànols de planta sobre ortofotografia aèria i plànols de perfil longitudinal en format PDF i CAD, i finalment la proposta de senyalització del port.

El ciclista en les carreteres de la xarxa provincial

En els últims anys, la Diputació de València, a través de l'Àrea de Carreteres, ha promogut i executat una important xarxa de carrils bici o carrils de ciclistes i vianants segregats del trànsit.

L'objectiu ha sigut garantir la circulació còmoda i segura de qualsevol tipus d'usuaris, especialment cicloturistes, xiquets i aquells usuaris que empren la bicicleta com a mitjà de transport habitual.

Així mateix, la institució provincial ha posat en marxa altres mesures per a millorar les condicions de les carreteres amb la finalitat de facilitar la pràctica del ciclisme esportiu. Entre estes mesures destaca la limitació de velocitat dels automòbils, el reforçament de la senyalització de trams amb especial afluència de ciclistes i l'execució de vorals bici (voreres d'emergència d'amplària superior als 2 metres pintats de color roig destinats d'una manera preferent al trànsit ciclista).

Els més de set-cents bombers del Consorci Provincial de Bombers de València estan fent la formació sobre el procediment d'actuació en matèria de primers auxilis. Es tracta d'unes directrius per a tot el personal operatiu en l'atenció a la víctima fins a l'arribada del personal sanitari.

«Esta iniciativa sorgix des de la necessitat de millorar el tractament a les víctimes i la coordinació amb el personal sanitari», destaca Salvador Ballesta, inspector en cap del Consorci. «No som sanitaris però, com a bombers, moltes vegades som els únics que podem accedir a la víctima i és primordial de prestar els primers auxilis de la millor manera possible».

Després de la formació als bombers instructors, en col·laboració amb personal del SAMU, s'està efectuant la implantació d'este procediment d'actuació per mitjà de 32 edicions al llarg de les seues sis zones operatives.

Procediments d'actuació

«Som un servici amb 27 anys d'història, 32 si ens remuntem als primers consorcis comarcals, i en els últims temps hem vist la necessitat anar protocol·litzant els nostres servicis i marcant directrius», segons apunta Francisco Tarazona, president delegat del Consorci. Així, al final de 2011 el Consorci emprén el seu camí amb els procediments d'actuació amb la implantació del procediment de rescat en accidents de trànsit. «Un pas més en l'aposta per millorar el nostre servici al ciutadà», segons Tarazona. Entre 2011 i 2012 tot el personal operatiu professional va assistir als cursos d'excarceració per a adaptar-se a la nova forma d'actuació.

Recentment, en 2014, han sigut els bombers voluntaris els que han rebut eixa formació. En 2013, arriba el torn del procediment d'actuació en vertical, que situa el Consorci com «un dels primers servicis de bombers d'Espanya a desenrotllar i implantar un sistema d'actuació en esta matèria», assegura Xavi Calabuig, coordinador de la formació.

També s'han implantat ja els procediments d'actuació per a himenòpters, per a la neteja de taula de rescat, per a la revisió de pneumàtics i per al manteniment de vestits d'intervenció, i, en este moment, el departament d'operacions treballa per a posar en marxa el procediment per a incendis d'interior.

Un total de 27 municipis de la comarca de la Safor podran escometre noves obres de caràcter urgent o necessari per a les seues poblacions amb 1,2 milions d'euros d'ajudes econòmiques del Pla d'Actuacions Programades (PAP) 2014-2105 de la Diputació, que compta amb un pressupost de 14 milions d'euros per a tota la província.

El PAP «intentar paŀliar la delicada situació econòmica que patixen les arques municipals de la província actualment, mitjançant la cooperació econòmica de la corporació provincial en els projectes més ineludibles dels ajuntaments, a fi de garantir l'adequada prestació de servicis a la ciutadania», segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

La Diputació ha incrementat en quatre milions d'euros en total (dos per exercici) el pressupost del programa, que enguany ha passat a ser biennal com a part dels Plans d'Inversió i Ocupació dissenyada per la corporació per al període 2014-2015. Així, dels cinc milions d'euros anuals destinats a esta partida, la corporació ha passat a consignar set per any, la qual cosa suma un total de catorze per a l'esmentat bienni.  

Els beneficiaris del programa són tots els municipis i entitats locals menors amb menys de 50.000 habitants.

Les obres subvencionades són actuacions de nova planta o reparacions i renovacions d’infraestructures ja existents, per a l’eliminació de barreres arquitectòniques, ordenació del trànsit o obres relacionades amb el cicle hidràulic.

També, obres relacionades amb la reposició de voreres, xarxes d'enllumenat públic, millora de parcs, jardins, fonts i passejos, així com la renovació del mobiliari urbà. I, en definitiva, qualsevol obra que tinga incidència en la millora de la qualitat de vida dels veïns del municipi que soŀlicita l'ajuda provincial.

A la Safor les ajudes econòmiques concedides a cada municipi són:

La programació especial de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València en el Centre Cultural La Beneficència continua durant el Nadal, concretament demà, 3 de gener, amb el Concert de Reis a càrrec de l'Associació Cultural DIVISI.

Una selecció de més de cent xiquets i xiquetes de la coral Xiquets Cantors Divisi actuaran en concert a les 19h en la sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència.  Les seccions que componen el grup tenen una rica experiència coral i una profunda formació musicoinstrumental.  Gràcies a açò, molts dels acompanyaments musicals de les peces que interpreten els realitzen els propis components del grup.  El seu treball coral comprén tant la polifonia dels grans compositors com a obres del gènere cinematogràfic, comèdia musical. L'entrada a esta activitat és lliure, però l'aforament síq ue és limitat, per la qual cosa es recomana arribar mitja hora abans del concert.

El Nadal a la Bene continua amb un taller de manualitats infantils nadalenques que es realitzaran durant el dissabte i el diumenge de 10 a 14 hores.  L'objectiu d'esta activitat és estimular la capacitat de joc i la creativitat dels xiquets aprofitant motius nadalencs com els avets, papa Noel, els Reis Mags i el betlem.

A més, la Fira de les Meravelles del Circ del Gran Fele també estarà en la Beneficència durant el dia de demà. Esta activitat familiar recupera les atraccions habituals que hi havia en els circs fa un segle.

Exposicions en els museus de La Bene

Les activitats continuen durant el dimecres amb les exposicions temporals que s'exhibixen en Centre Cultural. Per a començar, en el Museu de Prehistòria de València s'ubica l'exposició «Històries en miniatura», que t'oferix una manera amena, didàctica i divertida d'acostar-te a la història de les monedes.  D'una altra banda, el Museu Valencià d'Etnologia exposa  «Ànimes», una mostra que té com a protagonistes les evocadores i artístiques imatges de l'Himàlaia que el fotògraf valencià Òscar Catalán va plasmar durant els seus viatges.

Així mateix, en l'est museu es troba «Barres i Estels.  Els valencians i els USA», una exposició que ensenya un viatge d'anada i tornada als Estats Units, de la mà de milers d'emigrants valencians, i reflexiona sobre el poderós influx de la cultura nord-americana en la nostra vida actual. L'entrada costa dos euros de dimarts a divendres (caps de setmana i festius gratuïts) i dóna dret a visitar també el MUVIM.

L'Escola de Viticultura de Requena és el centre on, des de fa més de cinquanta anys, s'han format els enòlegs que hui en dia encapçalen els treballs dels cellers amb més prestigi d'Espanya.

A Nadal és quan més cava es consumix i quan més es parla d'estos vins valencians, i per als alumnes de l'Escola Félix Jiménez de Requena és un al·licient veure que els noms amb més èxit en la producció de les marques amb més reputació han eixit de les aules on ara ells estudien.

La diputada d'Educació, Oreto Segura, ha estat compartint un dia amb els alumnes actuals i brindant per estes festes, com no, amb cava de l'escola.

La diputada provincial ha brindat perquè la formació en les escoles de la Diputació continue sent «una educació gratuïta i de qualitat, com mereixen els alumnes, i al nivell que s'han consolidat els nostres centres».

El director del centre, Pedro Navarro, comenta que «no fa falta mencionar cap celler concret, per qualsevol que em pregunteu puc dir-te el nom d'un exalumne de l'escola que hi està treballant».

I eixe continua sent l'objectiu de la Félix Jiménez, preparar professionals per a autoproducció o per a treballar en els nombrosos cellers espanyols.

La primera explicació del cava

La primera cosa que expliquen els professors als alumnes quan es parla de cava és que normalment la gent l'anomena cava encara que esta paraula es reserva només per a la denominació d'origen de determinades zones d'Espanya.En el cas de Requena, per tradició quan va eixir la llei de regulació de les D.O. es va conservar la qualificació privilegiada de cava per als seus vins espumosos.

Els estudiants aprenen que el cava és una segona fermentació del vi. Al setembre s'elabora el vi després de la verema, s'embotella amb tap de corona i es deixa 9 mesos aproximadament, perquè es respecte el temps d'elaboració de l'espumós, d'acord amb la legislació.

La dada que distingix el cava i el xampany (champagne) és que este últim s'hauria de deixar 14 o 15 mesos, encara que en les regions franceses on s'elabora el preat vi es deixa entre 2 i 3 anys abans de llançar-lo a la venda.

Fases d'elaboració

El professor Nicolás Sánchez, de l'escola de la Diputació, explica als alumnes que després de tindre el vi 9 mesos en rima, en horitzontal, es passa a la fase de pupitre en què les botelles es deixen una setmana per a anar fent-los 1/8 de volta i anar alçant-les cada vegada en una posició més vertical perquè vaja abaixant el solatge.

Quan es procedix a la degolla, es lleva el tap de corona per a eliminar-hi els pòsits o solatges per mètode de congelació. Els alumnes ja mostren en este pas la destresa que han aprés durant el curs.

Ací intervenen els professors per a ajudar a decidir si es va a elaborar un brut nature –una vegada llevat el tap es posa el de suro directament–, o si es va a afegir un licor d'expedició per a elaborar un brut –sec, semisec o dolç– seguint la reglamentació existent respecte d'això, que és prou exigent, segons comenten els professors.

Una vegada ficat el tap d'expedició, que és el que el consumidor té normalment el plaer de destapar, s'etiqueta la botella i convé deixar-la un temps fins que el vi acaba d'estabilitzar-se.

Formació i vocació

La majoria dels alumnes del cicle de vitivinicultura són jóvens que després de l'ensenyança obligatòria s'han decantat per especialitzar-se en esta matèria. Una altra part dels alumnes, són gent més major que vol canviar de professió o que volen estudiar per augmentar els seus coneixements en esta matèria.

La part que els unix a tots és com disfruten de les classes pràctiques al celler, des que arriben amb el primer raïm, en fan l'embotellat, la degolla o els tasts.

I després del cava, cervesa

Enguany, l'Escola de Requena ha adquirit la maquinària necessària per a impartir una nova matèria, que és l'elaboració de cervesa. Els primers passos ja s'han fet amb les classes teòriques i, en breu, les pràctiques seran la novetat d'un centre que no para d'innovar en matèria vitivinícola i forestal per a ampliar la capacitació dels alumnes i que puguen eixir al mercat professional amb un ampli ventall de coneixements.

Els viatges socials de la Diputació per a dinamitzar el sector turístic de la província de València continuen funcionant a ple rendiment.

Des de la Diputació de València, la diputada de Benestar Social, Amparo Mora, ha explicat que «són moltes les persones que ens han felicitat per crear este programa i ens demanen que ho seguim fent, perquè és una forma assequible d'eixir de casa i divertir-se uns dies».

Mora ha comentat que «la gent sap que amb els 90 euros que es gasta cada u, està ajudant a mantindre un sector tan important en la nostra província com és el turisme».

Les rutes que oferta el programa són Cofrentes, la Costera, Costa de València, Camp de Morvedre o la Safor-Valldigna.

Cada una de les rutes es compon d'un programa d'oci, cultura i turisme a diferents punts d'interés de la província.

Les persones hostatjades en els hotels de València disfrutaran d'allotjament en la ciutat durant cinc nits i quatre dies.

Durant la seua estada visitaran el Museu de la Ceràmica de Manises, el Museu de l'Orxata, València (Ciutat de les Arts i les Ciències, Museu Faller i centre arqueològic de l'Almoina), el Museu Lladró, el Palmar, el Parc de l'Albufera, Llíria, el parc zoològic Bioparc i el Jardí Botànic de València.

Ja s'han fet més de 35.000 viatges fins ara, encara que les peticions formalitzades a través dels ajuntaments per a realitzar un viatge superen les 60.000, per la qual cosa continuaran realitzant-se a principi d'any.

Els viatges socials de la Diputació per dinamitzar el sector turístic de la província de València continuen funcionant a ple rendiment.

Des de la Diputació de València, la diputada de Benestar Social Amparo Mora ha explicat que «són moltes les persones que ens han felicitat per crear este programa i ens demanen que el seguim fent perquè és una forma assequible d'eixir de casa i divertir-se uns dies».

Mora ha comentat que «la gent sap que amb els 90 euros que es gasta cada u està ajudant a mantindre un sector tan important a la nostra província com és el turisme».

Les rutes que oferix el programa són: Cofrentes, la Costera, Costa de València, Camp de Morvedre o la Safor-Valldigna.

Cada una de les rutes es compon d'un programa d'oci, cultura i turisme a diferents punts d'interés de la província.

Les persones que fan la ruta del Camp de Morvedre s'allotgen al Port de Sagunt i disfruten durant cinc dies dels principals atractius turístics de la comarca i la contornada.

Durant la seua estada, els turistes podran passejar per les platges de Canet i el Port de Sagunt. També es desplaçaran a la ciutat de València, on visitaran la Ciutat de les Arts i les Ciències, el parc de l'Albufera, el Palmar o la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. El tercer i quart dia, hi ha prevista una excursió a les Coves de la Vall d'Uixó, una visita a la ciutat de Sagunt i un recorregut per alguns dels palaus I castells més emblemàtics del Camp de Morvedre. L'últim dia els turistes tornaran a València, on visitaran el parc zoològic del Bioparc.

Ja s'han dut a terme més de 35.000 viatges, fins ara, encara que les peticions formalitzades a través dels ajuntaments per a fer un viatge superen les 60.000, per la qual cosa continuaran fent-se a principis d'any.

Un total de 34 municipis de la comarca de la Vall d'Albaida podran començar obres noves de caràcter urgent o necessari per a les seues poblacions amb 1,6 milions d'euros d'ajudes econòmiques del Pla d'Actuacions Programades (PAP) 2014-2105 de la Diputació, que compta amb un pressupost de 14 milions d'euros per a tota la província.

El PAP «intenta pal·liar la delicada situació econòmica que patixen les arques municipals de la província actualment, per mitjà de la cooperació econòmica de la corporació provincial en els projectes més ineludibles dels ajuntaments, a fi de garantir l'adequada prestació de servicis a la ciutadania», segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

La Diputació ha incrementat en 4 milions d'euros en total (dos per exercici) el pressupost del programa, que enguany ha passat a ser biennal com a part dels Plans d'Inversió i Ocupació dissenyats per la corporació per al període 2014-2015. Així, dels 5 milions d'euros anuals destinats a esta partida, la corporació ha passat a consignar-ne set per any, la qual cosa suma un total de 14 per al bienni esmentat. 

Els beneficiaris del programa són tots els municipis i entitats locals menors amb menys de 50.000 habitants.

Les obres subvencionades són actuacions de nova planta o reparacions i renovacions d'infraestructures ja existents, per a l'eliminació de barreres arquitectòniques, ordenació del trànsit o obres relacionades amb el cicle hidràulic.

També, obres relacionades amb la reposició de voreres, xarxes d'enllumenat públic, millora de parcs, jardins, fonts i passejos, així com la renovació del mobiliari urbà. I, en definitiva, qualsevol obra que tinga incidència en la millora de la qualitat de vida dels veïns del municipi que sol·licita l'ajuda provincial.

A la Vall d'Albaida les ajudes econòmiques concedides a cada municipi són: