El Centre Cultural la Beneficència inaugura hui «Barres i estels. Els valencians i els USA», la primera gran exposició sobre el fenomen migratori que desplaçà milers de valencians als Estats Units, que ha produït el Museu Valencià d’Etnologia.
Joan Seguí, director del museu de la Diputació, ha destacat que esta exposició «representa dos cares d’una mateixa moneda: d’una banda, un viatge, el de l’emigració de centenars de persones de les nostres comarques i pobles als Estats Units a principi del segle XX; i d’una altra, la influència de la cultura nord-americana (l’American way of life) en la nostra societat, que ha arribat a la més absoluta de les quotidianitats, està per tot arreu».
Tal com ha explicat Seguí, a pesar de ser «una emigració poc reeixida si la comparem amb altres coetànies, per exemple la que tingué lloc cap a l’Amèrica Llatina, manté no obstant l’interés d’haver-se produït cap a un país que ja era, i sobretot seria, clau per al desenvolupament polític, econòmic i cultural del segle».
Un viatge d’anada i tornada
Entre el 1906 i el 1920, vora 15.000 valencians, sobretot de la Marina i la Safor, però també de les comarques veïnes, van emigrar al Canadà i als Estats Units. Fugien de la misèria i buscaven allí el pa i el futur que no tenien en la seua terra. Molts es quedaren per sempre, però la majoria hagueren de tornar quan les crisis del 1921 i el 1929 els deixaren sense treball.
«Van tornar quasi tots, perquè se n’anaren per a guanyar diners i tornar a la seua terra» —ha reconegut Robert Martínez, comissari de la mostra amb Sunció García Zanón.
L'exposició aborda este fenomen social, la singularitat del qual deriva de l'enorme distància entre el país d'origen i el país receptor, a través de fotografies, cartells i peces emblemàtiques, com un robot de la cadena de muntatge de Ford o unes quantes armes adquirides pels valencians als Estats Units.
«Barres i estels. Els valencians i els USA» és fidel a l’estil museogràfic de les produccions del Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació, en què el missatge es presenta amb un caràcter escenogràfic marcat.
The American way of lifea través de Renau
Sobre les peces destacables, Robert Martínez ha comentat que «si ens atenem al valor econòmic que puga tindre l’objecte, sens dubte els fotomuntatges de Renau són un dels atractius més destacables, però si tenim en compte el valor simbòlic de la peça, hi ha algunes molt significatives, com el llibre de viatge d’un dels emigrants».
Les obres exposades de Renau procedixen dels fons de l’IVAM i s’han cedit per a l’ocasió. Entre altres, destaquen els fotomuntatges originals de fotografies en gelatina de plata Oh… yes…, I like to be a sexy thing...!, Mr Clip, The world’s greatest… i People’s capitalism, de la sèrie «The American way of life», elaborada el 1957.
També són destacables les fotografies d’emigrants valencians cedides per les seues famílies i preses en situacions quotidianes durant l’estada americana, així com els gravats d’Àngels Ballester, procedents d’una coŀlecció particular, The musician i Figura azul yi blanca.
Música, tallers, cine i conferències
L’exposició es convertirà en el centre d’un programa d’activitats sobre els Estats Units (concerts, conferències, tallers, projeccions, etc.) que el Museu Valencià d’Etnologia durà a terme durant el primer semestre del 2015 i que comptarà amb la coŀlaboració del Berklee College of Music, l’American Space i la Florida State University.
Entre altres activitats, destaca la projecció del documental finançat per la institució provincial Cap a la terra promesa, de Juli Esteve, el 29 de gener.
Influència americana a València
També tenen cabuda en l’exposició referències a la presència de l'economia nord-americana a València i a la preponderància d’allò nord-americà en la configuració de l'imaginari coŀlectiu i cultural a través d'una indústria cultural potent, que es manifesta en múltiples creacions artístiques, davant de les quals els valencians han reaccionat entre la fascinació i la crítica.
En esta producció expositiva han coŀlaborat les institucions següents: Ajuntament de València, Agència Consular dels Estats Units a València, Ambaixada dels Estats Units a Espanya, Ajuntament d’Otos, Info TV, Fundació Patronat Martinez Guerricabeitia, Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Ford Espanya, Museu l’Iber (Museu dels Soldadets de Plom de València), Fundació Libertas 7, Berklee College of Music a València, Museu Valencià de la Festa (Algemesí) i un gran nombre de donants particulars, entre els quals es compten familiars d’emigrants valencians als Estats Units.
