L'Ajuntament d’Albalat de la Ribera restaurarà les pintures i ornaments de la històrica Casa del Bou de la localitat amb la subvenció de 15.000 euros que li atorga la Diputació de València.

La Casa del Bou és una de les poques vivendes de senyors valencians del segle XVIII que queden a la província. Este edifici destaca pel seu valor històric i arquitectònic i es definix, a nivell tècnic, com una casa rural compacta de pisos paral·lels a la façana i un eix transversal centrat en la planta. Una gran part de la seua importància arquitectònica radica en la unitat estructural que manté i que possibilita la lectura de cada un dels elements que configuren la seua ordenació i distribució tant interna com externa.

Ajudes provincials des del 2009

Este immoble del municipi de la Ribera ja ha rebut distintes subvencions de la corporació provincial per a la seua restauració. El 2009, l'ajuntament pogué restaurar diferents peces del XVIII i el XIX, concretament van ser tres capçals de llit d'estos segles i un cavallet de fusta, exemplars d'escassa o nul·la presència en la localitat. La Casa del Bou conserva un gran nombre de mobles de diferents èpoques i estils que han conservat unes formes de vida en les quals la lenta evolució en la història ha sigut una de les seues principals característiques.

A més, en els exercicis del 2010 i 2011 dels plans de restauració de Béns Immobles de la Diputació de València, l'Ajuntament d'Albalat de la Ribera va actuar en les zones més nobles i ben mantingudes de la casa, ja que les pluges van arruïnar la majoria de les estades de l'immoble. Concretament, en les alcoves es van recuperar els elements decoratius i el paviment original de taulellet valencià del segle XVIII.

Amb la restauració de la Casa del Bou, Albalat de la Ribera pretén recuperar tot el patrimoni de l'immoble i del món rural i tradicional valencià al qual pertany. 

Protecció del patrimoni local

La Diputacióde València va destinar el passat any un total de 4.065.159,23 euros a la conservació i protecció del patrimoni local de la província, a través de les tres línies d'acció que impulsa cada exercici en este àmbit: ajudes econòmiques per a la restauració del patrimoni moble, béns immobles i per a immobles destinats a activitats musicals.

«Són tres àmbits que suposen pilars fonamentals de la nostra cultura, ja que el patrimoni arquitectònic és història, tant el civil com el religiós, els béns mobles que solen albergar també, i la música és una part intrínseca de les nostres tradicions i la nostra essència com a poble», ha manifestat el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, àrea de la diputació que gestiona les subvencions.

La corporació provincial promou este tipus d'ajudes econòmiques des de l'any 2004, amb convocatòries anuals. L'última resolta és la del 2013, encara que en breu s'adjudicaran les noves subvencions de la convocatòria feta enguany.

«Tractem de projectar el nombre més gran possible d'ajudes cap als consistoris i les entitats públiques, com a garants de gestió i d'un major coneixement de la realitat i les necessitats locals», ha apuntat el diputat.

El municipi d’Utiel disposarà d’una aplicació (app) municipal perquè els seus veïns i visitants puguen accedir gratuïtament i còmodament a tota la informació del municipi des dels seus dispositius mòbils, gràcies al projecte «APP Municipal»de la Diputació de València.

El diputat provincial d’Informàtica, José Manuel Haro, ha presentat este migdia a l’Ajuntament d’Utiel l’app per a mòbils generada per la institució provincial a partir de la web del consistori, junt amb l’alcalde del municipi, José Luis Ramírez.

En l’acte, al qual han assistit també alcaldes i regidors de la Plana d’Utiel, Haro ha informat de la resta de municipis de la comarca que també disposaran de la seua app municipal, en formar part anteriorment del projecte Portals municipals de la Diputació: Caudete de las Fuentes, Chera, Fuenterrobles, Requena, Sinarcas, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel.

La Diputació, a través del projecte provincial «APP Municipal»desenrotllarà les app informatives de 172 municipis de tota la província, a partir de la informació que els ajuntaments publiquen en els seus propis portals web, continguts que es renovaran segons es modifiquen en la web municipal.

«La corporació provincial ha fet ja la inversió, ara cal aprofitar al màxim esta oportunitat per a donar una expansió exponencial a la informació local per part de tots els consistoris», ha destacat Haro.

Major accessibilitat

«Amb esta experiència pionera a Espanya, pel volum de localitats que s’abordaran d’una sola vegada, la Diputació aposta per un repte tecnològic que suposa la transformació dels portals web municipals en aplicacions gratuïtes, que donen una major accessibilitat als continguts de les pàgines municipals d’Internet», ha explicat.

Els municipis obtindran amb este projecte importants estalvis, ja que no hauran de fer front als costos associats a la programació del seu portal web, com en el cost del hosting o allotjament web del portal municipal que pot superar els mil euros anuals, i també estalvis en administració de sistemes, gestió d’incidències, seguretat o equipament, que comporta la presència en Internet.

«D’esta manera, la Diputació dóna resposta a una necessitat plantejada per nombrosos ajuntaments, alhora que posa a l’abast dels veïns aquelles eines tecnològiques, que els permeten accedir a la seua informació local de manera ràpida i senzilla, apostant per una administració pròxima, accessible i sobretot, moderna», ha insistit el diputat provincial d’Informàtica.

«A més, amb este projecte la institució fa un pas més en la seua aposta per posar a disposició dels ajuntaments eines que permeten refermar el seu posicionament en Internet, acostant el treball de l’administració i la informació local a tots els ciutadans».

L’alcalde d’Utiel, per la seua banda, ha destacat que l’app municipal permetrà «que els ajuntaments ens acostem molt més als ciutadans, a més de millorar i modernitzar la nostra gestió».

Les app de cada municipi de la comarca ja estan disponibles per a la seua descàrrega gratuïta a través de la plataformes Google Play o Apple Store, on es poden obtindre després de la busca de «Ajuntaments de València».

La Diputació de València, amb la coŀlaboració de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha posat en marxa l'edició d'una nova publicació sobre horts urbans, que arreplega els distints tipus de gestió municipal d'estos espais, les seues característiques i aspectes bàsics per al seu funcionament i les pautes per a la seua implantació.

Horts urbans municipalsexplica la importància mediambiental i social d'estos terrenys i la millora del paisatge i de l'entorn que generen. Estes micro-parceŀles agrícoles permeten produir aliments en llocs pròxims a on es consumixen i no requerixen transports llargs; per tant es reduïxen les emissions de CO₂ i els residus provinents de l'embalatge i l’envasament.

La funció social de l'hort urbà inclou també l'educació ambiental i social en una aposta clara pel desenvolupament sostenible i una font de treball interessant per als jóvens.

Referències

La nova publicació també arreplega referències d'horts urbans a tot Espanya i dedica un capítol als horts urbans i periurbans dels municipis de la província on hi ha algun tipus de gestió municipal. Per a l'elaboració d'este treball, el Servici de Medi Ambient de la Diputació va contactar el 2013 tots els municipis de la província, visità tots els horts amb estes característiques i en féu un reportatge fotogràfic.

Gestió municipal

Per això, l'estudi arreplega els distints tipus de gestió municipal dels horts urbans dels municipis de la província i indica les seues característiques bàsiques (denominació, superfície, nombre de parceŀles, distància al nucli urbà, superfície de parceŀla tipus i tipus de tancament, entre altres), aspectes sobre el funcionament de l'hort (reglament o ordenança municipal), tipus de gestió municipal (selecció d'usuaris, supervisió, titularitat de la propietat de les parceŀles, classificació del sòl) i aspectes econòmics (costos anuals per als usuaris, fiança, etc.).

Tractament de plagues

L'exemplar explica també els  tipus de tractament de plagues (ecològic o convencional) i destaca els servicis de l'hort (parceŀla de formació, servici de compostatge, contenidors de residus i zones d'aparcament). Així mateix, informa sobre els sistemes de reg utilitzats (a manta o a goteig).

La nova publicació recopila també una guia per a la implantació d'horts urbans municipals. En este apartat es descriu el disseny modular genèric dels horts urbans.

També es presenta un model de reglament de funcionament d'horts urbans municipals, on s'inclouen diverses alternatives que les entitats locals poden adaptar a la seua conveniència.

Finalment, s'ha elaborat un estudi partint dels horts d'oci d’Alcàsser, on es presenten a nivell teòric tots els servicis de què pot disposar un hort urbà municipal. D'esta manera, s'establix una referència d'ajuda per a aquells municipis interessats en fer horts urbans.

Horts urbans municipalsés un treball de tècnics del Servici de Medi Ambient de la Diputació i professors de l'Escola Superior d'Arquitectura de l’UPV. Com a personal de coŀlaboració i de suport, han participat tres estudiants en pràctiques de l’UPV.

La Diputació de València, a través de l’àrea d’Esports, ha dotat amb 60.000 euros els programes esportius municipals dels organismes autònoms locals, corresponents a l’exercici d’enguany 2014.

El responsable provincial d’Esports, Miguel Bailach, assenyala que «el president de la Diputació, Alfonso Rus, aposta per mantindre l’esforç de la institució provincial en totes estes subvencions, tan necessàries per als municipis».

Amb això, la institució provincial proporciona als ciutadans els servicis necessaris i les condicions per a poder promocionar la pràctica esportiva. A més, ha asseverat, «s’ha establit el marc adequat perquè l’esport puga desenrotllar-se perfectament i que porte el ciutadà a sentir-se millor, tant físicament com socialment i psicològicament», ha conclòs Bailach.

Subvencions per als organismes autònoms locals

Entre les ajudes als ens autònoms locals destaca la Fundació Esportiva Municipal de Loriguilla i el Patronat de Servicis Integrals de Vinalesa, que han rebut un import total de 8.275 euros, mentre que la Fundació Esportiva Municipal de Torrent, el Consorci Comarcal d’Esports de l’Horta i la Fundació Esportiva Municipal de Moncada han obtingut una subvenció econòmica de 14.482 euros.

La Diputació de València, a través de l’Arxiu General i Fotogràfic, prorroga el conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Gandia, per a cooperar tècnicament i professionalment en l’àmbit de la gestió documental i en l’arxiu electrònic.

L’Arxiu General Fotogràfic de la corporació provincial és un referent a la Comunitat Valenciana per l’ús del disseny i la implementació d’eines i instruments de gestió documental electrònica i arxius, a més d’estar especialitzat en la gestió de documentació i arxivament de fons històrics d’un valor cultural i històric impagable.

D’altra banda, l’Ajuntament de Gandia, a través de l’Arxiu Municipal Administratiu, es troba en una posició avantatjada quant a temes de reenginyeria de procediments, descàrrega burocràtica i reducció de costos. Una experiència àmpliament difosa en fòrums i publicacions arxivistiques i administració electrònica i en el Pla de Formació Contínua de Dival.

La trajectòria de les dues institucions en este camp possibilita compartir experiències, projectes i pautes de treball vinculades a la realitat pràctica de l’administració pública en l’entorn tecnològic actual, i d’esta manera impulsar la col·laboració per a afavorir la sinergia i la cooperació mútua entre entitats. 

Les penyes de bous al carrer de Meliana han participat este matí en la primera jornada del programa de dinamització de la tauromàquia que ha impulsat l’Àrea d’Assumptes Taurins de la Diputació de València.

El programa està previst que reunisca a la plaça de bous de València diferents grups de penyes de bous al carrer, que ja s’han posat en contacte amb la coordinadora del programa, Immaculada Català, que ha manifestat que el projecte té una excepcional acollida.

La jornada ha començat a les deu del matí en la plaça del carrer Xàtiva amb la presència de l’alcalde de Meliana, Pedro Cuesta, i més de 120 veïns d’esta localitat i d’altres limítrofs de l’Horta.

L’alcalde ha destacat «la gran afició al món taurí que existix a Meliana, que ha sabut aprofitar esta oportunitat que els donava la Diputació de conéixer la Plaça de Bous i el Museu Taurí d’una manera tan especial».

Després de la presentació del programa als assistents hi ha hagut un esmorzar i, mentre els adults han tingut una visita guiada per la plaça i el Museu Taurí, els xiquets han disfrutat d’una classe de toreig de saló en què s’han divertit i han arriscat davant dels carretons que envestien les seues muletes.

Esta ha sigut la primera de nombroses jornades que han sigut demandades per penyes de bous al carrer i amb què l’Àrea d’Assumptes Taurins hi ha donat resposta a través d’este programa que hui ha donat mostres de la bona acollida que ha tingut.

Raquel Landín és tot un símbol dins del Circuit de Carreres Populars de la Diputació i ha aconseguit el primer lloc de la classificació general femenina de la XVII edició del programa esportiu provincial. El pròxim 28 de novembre, l’atleta arreplegarà el seu trofeu en l’entrega de premis que se celebrarà al Palau de Congressos, a partir de les 20:30 hores.

¿Quines sensacions ha tingut en esta XVII edició del Circuit de la Dipu?

He tingut molt bones sensacions durant tot el circuit, encara que també és cert que la sort m’ha acompanyat enguany i no hi ha hagut massa competitivitat. Córrer és el que més m’agrada i des del principi em vaig marcar uns objectius que es van anar complint. És veritat que la Comunitat Valenciana compta amb atletes molt preparades, com Patricia Montalvo, una dona incansable que, a pesar de la seua edat, continua sent una participant que s’ha de tindre molt en compte.

¿Quina ha sigut la carrera més bonica que has disputat?

Entre totes, sens dubte em quede amb la pujada al Castell de Xàtiva, ja que es tracta d’una prova que enganya al principi, perquè no té un recorregut pla. Tant és així que en els cinc quilòmetres previs a la pujada, el traçat es convertix en un «trencacames», per estar ple de corbes. No obstant això, és una prova única que no és fàcil de trobar.

¿I la més dura del programa?

Podria incloure la de Xàtiva en esta categoria, però jo no la sent així. De manera que, sens dubte, em decidisc per la prova de Paterna. Els quinze quilòmetres de corbes són complicats i el circuit es fa costós.

¿Com veus el Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València?

Jo el veig molt bé. Es tracta d’un Circuit molt refermat, que gaudix de bona salut i compta amb una alta partició. Es tracta d’un programa amb molt de futur per a l’atletisme espanyol.

No obstant això, considere que si totes les proves foren de deu o quinze quilòmetres, hi hauria molta més participació, ja que hi ha carreres molt dures que no tots poden disputar.

¿Consideres que es tracta d’un circuit dur?

És un programa dur, perquè es tracta de proves que es fan dins dels mateixos pobles, per la qual cosa hem d’adaptar-nos a ells. A més, les llargues distàncies de moltes carreres ho fan molt més complicat.

¿Penses que hi ha futur per al certamen atlètic?

Jo espere que seguisca durant molts anys més. Està clar que algun dia tocarem sostre i, possiblement, es baixe el llistó. No obstant això, no serà una baixada notable, sempre que el recorregut ho permeta.

El diputat d’Esports de la Diputació de València, Miguel Bailach, es va reunir la passada setmana en el seu despatx amb l’alcalde de Titaguas, Ramiro Rivera, el qual li va sol·licitar ajuda per a l’OpenInternacional d’Orientació, que se celebrarà el pròxim mes d’abril al municipi.

Segons va explicar l’edil, es tracta d’una carrera «molt important» per al poble, per la qual cosa «seria convenient comptar amb la col·laboració de la corporació provincial per a celebrar amb èxit la carrera, ja que l’ajuntament té pocs recursos econòmics».

L’Ajuntament d’Alcublas delegarà en la Diputació de València les funcions de gestió tributària de diversos impostos i taxes locals, segons ha aprovat la corporació provincial esta setmana en la Comissió d’Hisenda.

La institució gestionarà i recaptarà l’impost sobre béns immobles (IBI), l’impost d’activitats econòmiques (IAE) i l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) de la localitat, a més de portar la recaptació voluntària i executiva de les taxes de fem, clavegueram i arbitris diversos.

També realitzarà la recaptació executiva de la resta d’ingressos de dret públic, tributaris i no tributaris.

Al mateix temps, el consistori d’Alcublas s’adherirà al conveni subscrit entre la Diputació i el Cadastre per a la tramitació de les variacions de l’IBI urbana.

La Diputació, a través del seu Servici de Gestió Tributària (SGT), s’ocupa actualment dels tributs de 205 ajuntaments i 70 entitats locals de la província.

Esta labor estalvia a les administracions menudes unes despeses importants, a més de permetre’ls incrementar la recaptació municipal, gràcies a l’actualització contínua dels padrons fiscals que du a terme la Diputació, perquè representen fidelment la realitat, i del seu àmbit competencial provincial.

La Diputació de València, a través del departament d'Assessorament Municipal, ha publicat la segona edició del manual Xarxa d'itineraris ciclistes i peonals: l'Horta Nord de València, on es presenta una guia completa d'itineraris, amb les vies existents i projectades i es planteja la connexió dels municipis entre si i enllaços amb la xarxa de carrils bici de la ciutat de València.

Esta iniciativa va començar amb el primer llibre Projectar vies ciclistes, i té la seua continuïtat amb la primera i segona edició del treball dedicat a la Xarxad'itineraris ciclistes i peonals: l´Horta Nord de València.

D'esta manera, este exemplar es presenta com un manual que planteja i incidix en actuacions que busquen promoure el gaudi de l'horta com a espai d'oci amb interés ambiental, històric i cultural, actuacions previstes en el Pla d'Acció Territorial de Protecció de l'Horta.

En este sentit, el diputat d'Assessorament Municipal, Francisco Lledó, comenta que la creació d'una xarxa de recorreguts peonals i ciclistes té com a principal objectiu «acostar l'horta a la població urbana. Així, es facilita la posada en valor d'una xarxa de camins històrics en l'àrea metropolitana de València», afig.

«Este conjunt de recorreguts de vianants i ciclistes —ha asseverat— connecten els nuclis de població, faciliten el gaudi del paisatge, l'ús recreatiu de l'horta, i fomenten la cohesió territorial i sentit de pertinença.»

Així mateix, el responsable de l'Àrea d'Assessorament Municipal menciona que «el treball pretén oferir la màxima quantitat d'alternatives al ciutadà per a evitar el transport motoritzat privat».

Xarxa d'itineraris

La proposta diferencia també entre les distintes xarxes: comarcal, supramunicipal i municipal, que jerarquitza en funció de múltiples variables, com la connexió amb vials existents externes a l'àrea contemplada, la facilitat d'accés des de qualsevol municipi, l'aprofitament de totes les vies existents i l'enllaç entre trams.

En concret, amb el manual s'aconseguirà una xarxa d'itineraris verds i de miradors, la connexió dels parcs urbans amb les àrees recreatives de l'horta, la millora de l'accessibilitat pública a l'horta, com també la divulgació de la cultura tradicional d'esta zona. També fomentarà el suport als nous servicis turístics i culturals, gastronòmics i als productes de l'horta, i impulsarà la creació d’horts urbans i fomentarà la conscienciació ciutadana.

José Luis Romero, tècnic en el Servici d'Assistència a Municipis de la Diputació de València, juntament amb els col·laboradors de l'Àrea d'Assessorament Miguel Àngel Lloría i José Llop, han recopilat tota la normativa i les mesures existents fins a hui i han analitzat específicament cada municipi, aplicant la síntesi de l'estudi per a l'elaboració d'una proposta que duga a terme la seua aplicació.

El treball comprén part de la comarca de l'Horta Nord, i es prenen com a límits territorials per a l'estudi de la xarxa d'itineraris el barranc de Carraixet, l'autovia A-7, el parc Natural del Túria i la ciutat de València. En esta àrea s'inclouen els termes de Moncada, Alfara del Patriarca, Rocafort, Godella, Burjassot, Paterna i les pedanies de València: Massarrojos, Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Poble Nou i Benimàmet.