La Diputacióde València ha aprovat la pròrroga dels convenis de cooperació educativa amb quatre universitats valencianes perquè els seus alumnes facen pràctiques formatives en les entitats locals de la província.

El conveni de la Diputació amb la Universitat de València té per objectiu la realització de pràctiques formatives dels seus alumnes en la mateixa institució provincial o en els ajuntaments que ho sol·liciten.

L'entitat encarregada d'organitzar estes pràctiques és la Fundació Universitat-Empresa, Adeit, que du a terme el programa de pràctiques formatives externes de la UV.

Les pràctiques no podran tindre una duració superior al 50 per cent del temps que constituïx el curs acadèmic.

La Diputació transferirà a Adeit, per cada alumne, en concepte de bossa, una ajuda de 300 euros mensuals i la part de la seguretat social, tenint un màxim de tres mesos o 300 hores, repartides segons s'acorde en cada cas, podent-se prorrogar fins a un màxim de 600 hores, a voluntat de les parts, sense remuneració.

La partida pressupostària destinada a este conveni ascendix a un màxim de 170.000 euros. Els alumnes tindran tant en Adeit com en l'entitat on realitzen les pràctiques un tutor supervisor del seu treball.

Este conveni permet als alumnes fer pràctiques formatives en els ajuntaments de la província que ho sol·liciten a la institució provincial, «amb l'objectiu que els estudiants exercisquen les activitats pròpies de les administracions locals, que tinguen relació amb els seus estudis», segons ha explicat el diputat responsable d'Assessorament Municipal, Francisco Lledó.

Lledó ha manifestat que «els convenis tenen un doble benefici perquè, a més de millorar la capacitació professional dels jóvens, es continua oferint un servici que ajuda els ajuntaments, en especial els més menuts».

D'altra banda, el diputat d'Assessorament Municipal ha subratllat la bona acceptació que tenen estes pràctiques entre els estudiants, la qual cosa demostra les ganes de completar la seua formació acadèmica amb l'aprenentatge de la professió en el seu camp de treball.

Convenis amb quatre universitats valencianes

La Universitatde València i la Fundació Universitat-Empresa (Adeit), la Universitat Politècnica de València, la Universitat Cardenal Herrera-CEU i la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, oferiran als seus alumnes la possibilitat de realitzar pràctiques en entitats locals de la província.

El conveni amb la UV suposa, com s'ha explicat, un màxim de 170.000 euros, amb una beca mensual als estudiants de 300 euros al mes. El conveni amb la UPV ascendix a una quantia màxima de 130.000 euros, a raó de 500 euros al mes per becari. El del CEU té una partida pressupostària de 30.000 euros, a raó de 480 euros al mes per estudiant, i la Catòlica té una assignació econòmica màxima de 170.000 euros, amb una beca per alumne de 300 euros al mes.

El Laboratori de Restauració de la Diputació de València ha iniciat la restauració de sis joies pictòriques procedents del llegat atresorat amb les Pensions de Pintura establides el 1863. Els treballs, dirigits per Aida Roda Ciudad, han començat a les dependències provincials de Bétera per a tornar la llum i la brillantor a cinc dibuixos d’Ignacio Pinazo, pensionat de pintura el 1876, i un esbós del cèlebre Palleter, de Joaquín Sorolla, pensionat de pintura el 1884.

Tal com destaca la diputada d’Administració General, Carlota Navarro, «com a depositaris dels valuosos fons pictòrics, que superen les quatre mil peces, fruit de la centenària labor de mecenatge cultural de la Diputació de València, ens preocupem i ocupem a garantir la seua conservació amb totes les garanties artístiques».

Segons Navarro, «el nostre compromís amb l’art comporta també les tasques de restauració en aquelles peces que, pel temps, han perdut el seu llustre original i en això invertim l’esforç necessari, impulsat amb un rigorós pressupost anual i amb un equip professional excel·lent».

«L’objectiu final de la recuperació de les peces és mostrar-les amb tota la seua esplendor a tots els valencians, beneficiaris finals de la col·lecció, com ja hem fet recentment, en una magnífica exposició sobre el patrimoni documental, pictòric i escultòric de la Diputació, a propòsit del bicentenari de la institució», assegura Navarro.

 Tècniques d’última generació

Els treballs de Pinazo són cinc acadèmies del natural entregades per l’artista durant la seua pensió a Roma. Segons explica la restauradora Aida Roda, «el paper és un material molt delicat i molt sensible a les variacions de temperatura i humitat, i a l’efecte de la llum, per la qual cosa al llarg del tractament dels dibuixos i conclosa la seua restauració és fonamental el control d’estos paràmetres per a garantir el bon estat de conservació en les obres».

L’especialista en pintura sobre paper, Irene Rodríguez Abad, s’ha unit a l’equip de Restauració per a tornar el llustre als dibuixos de Pinazo, muntats alguns d’ells sobre els suports originals del segle xix.

Entre altres procediments d’anàlisi inicial s’usa la fotografia macro, «perquè ens aporta informació important per a l’inici dels treballs quant a la tècnica empleada per l’artista, ens permet observar amb més dimensió els traços del dibuix, i evidència rastres de brutícia depositada en l’obra».

Un esbós del cèlebre Palleter de Sorolla

Les especialistes en Restauració de la Diputació de València també treballaran sobre l’esbós inicial de Sorolla El Palleter declarant la guerra a Napoleó, l’original del qual va ser exposat recentment en la mostra sobre el patrimoni documental i artístic de la Diputació.

Esta obra va ser el tercer i últim exercici fet per Sorolla, davall el pseudònim «J» en l’oposició feta el 1884 per a accedir a la pensió de pintura a Roma de la Diputació de València.

El bisturí sobre l’art

Sobre el termini estimat per a finalitzar els treballs, Roda apunta que «és difícil parlar de dates, ja que moltes vegades en els processos de restauració sorgixen condicionaments inesperats que allarguen els treballs. Quan poses el bisturí és el pacient, en este cas l’obra d’art, qui et dóna els temps».

Cal estudiar els anversos i els reversos de cada una de les peces, «perquè el paper, igual que altres suports artístics, desvela moltes sorpreses en ser estudiat en tota la seua profunditat», aclarix Aida Roda.

Dibuixos de Pinazo enviats des de Roma

Ignacio Pinazo Camarlench va aconseguir la seua plaça de pensionat a Roma el 1876. El tribunal de l’oposició va estar presidit per Teodoro Llorente i integrat per Salustiano Asenjo, José Fernández Olmos, Rafael Montesinos, Miguel Pou i Francisco Peris.

Pinazo es va imposar a la resta d’aspirants en els diferents exercicis efectuats, una acadèmia del natural feta en huit sessions i un oli que va desenrotllar el tema triat pel tribunal, «Ausiàs March llegint les seues poesies al príncep de Viana». La pensió per a l’estudi de pintura a Roma pel termini de tres anys estava dotada amb tres mil pessetes cada any.

Abans d’anar a Roma, el tribunal va assignar a Pinazo, com a tema de fi de pensió, El Rei En Jaume en el llit de mort entregant l’espasa al seu fill En Pere, que hauria d’entregar en finalitzar el tercer any d’estada a Roma, una estada que finalment es va prorrogar sis mesos més a petició del pensionat, tal com constata la historiadora Carmen Gracia en el seu estudi sobre «Les pensions de pintura de la Diputació de València», publicat per Edicions Alfons el Magnànim el 1987.

Des de Roma, Ignacio Pinazo va remetre setze acadèmies —huit de l’antic i huit del natural—, dos estudis de colorit representant xiquets, un oli representant a Bacus xiquet tocant flautes i un tema d’història representant a Las hijas del Cid abandonadas en el bosque por los condes de Carrión.

La mestria de Pinazo era tal que, el 1879, la Diputació va exposar al públic en la Llotja els treballs de la seua pensió «sense comptar amb el dictamen que reglamentàriament havien d’emetre els professors de l’Escola de Belles Arts», explica Carmen Gracia en l’estudi citat.

La Diputació de València, per mitjà del servici d'Esports, atorgarà un import de 43.1000 euros als ajuntaments de la comarca de l'Horta per a programes esportius municipals.

El programa es compon d'un pressupost global de 300.000 euros, que permetrà que tots els pobles de la província compten amb subvencions per a desenvolupar diferents activitats esportives.

Miguel Bailach, diputat provincial de Joventut i Esports, ha manifestat que «el president Rus aposta per mantindre l'esforç que fa la corporació provincial en no abaixar estes subvencions, que tanta falta fan als ajuntaments, entitats esportives i atletes, que són qui es beneficien d'elles».

Subvencions per a l'Horta

La comarca de l'Horta ha rebut un import total de 43.100 euros per al desenvolupament de programes esportius municipals. Concretament, són vint-i-dos municipis els que es beneficien del programa.

Albalat dels Sorells, Alcàsser, Alfara del Patriarca, Almàssera, Benetússer, Beniparrell, Bonrepòs i Mirambell, Foios, Godella, Massalfassar, Massanassa, Meliana, Museros, Picanya, la Pobla de Farnals, el Puig de Santa Maria, Rafelbunyol, Rocafort, Sedaví, Tavernes Blanques i Albuixech són els municipis que han rebut la subvenció de la Diputació de València.

La Diputacióde València ha destinat un import de 47.600 euros a les mancomunitats de la província per a l'execució de programes esportius municipals del servici d'Esports de la corporació provincial.

El projecte permetrà que totes les mancomunitats compten amb subvencins per a desenvolupar diferents activitats esportives.

Miguel Bailach, diputat provincial de Joventut i Esports, ha manifestat que «el president de la Diputació, Alfonso Rus, aposta per mantindre l'esforç que fa la corporació provincial en no abaixar eixes subvencions, que tanta falta fan als ajuntaments, entitats esportives i atletes, que són qui es beneficien d'elles».

Ajudes per a mancomunitats

Concretament, les subvencions de la Diputació es repartixen entre les mancomunitats del Camp de Túria, la Safor, el Barri del Crist, Alto Turia, la Vall d’Albaida, Tierra del Vino, el Carraixet, la Serranía, la Valldigna, el Marquesat, la Ribera Alta, la Canal de Navarrés i les Valls.

El Servici d'Esports de la Diputació de València ha dotat enguany amb 300.000 euros els programes esportius municipals destinats als pobles de la província.

Concretament, les localitats dels Serrans han obtingut unes subvencions que pugen a 21.189 euros per a desenvolupar este tipus d'activitats.

El diputat provincial d'Esports, Miguel Bailach, ha comentat que «el president de la Diputació, Alfonso Rus, aposta per mantenir l'esforç de la institució provincial en estes subvencions tan necessàries per als municipis».

Bailach també ha dit que «s'ha establit el marc adequat perquè la pràctica esportiva puga desplegar-se perfectament i que duga el ciutadà a sentir-se millor, tant físicament com socialment i psicològicament» —ha conclòs Bailach.

Subvencions per als Serrans

La comarca dels Serrans ha rebut de la Diputació un total de 21.189 euros en ajudes per a desenvolupar els diferents programes esportius.

Concretament, són dèsset els municipis beneficiats amb estes subvencions provincials. Benagéber ha rebut 500 euros, i Alcublas, Alpuente, Andilla, Aras de los Olmos, Bugarra, Calles, Chelva, Chulilla, Higueruelas, Losa del Obispo, Pedralba, Sot de Chera, Titaguas, Villar del Arzobispo i La Yesa han obtingut una subvenció de 1.293,12 euros cadascun.

El Circuit de Carreres Populars de la Diputació tanca el calendari esportiu d'enguany amb la pujada al castell de Xàtiva que tindrà lloc demà, amb un panoràmic ascens que batrà tots els rècords en la història del programa provincial.
Ja han aconseguit puntuar un total de 612 atletes en almenys huit proves. De nou, la cita de la Costera reunix a una gran quantitat de corredors i ja s'hi han inscrit un total de1.564. Per clubs, els locals del Club Atletisme Xàtiva i el club Ajos de Xàtiva es presenten amb 91 i 46 respectivament, mentres que la Universitat Politècnica de València n'ha apuntat un total de 30. La pugna per ser el club amb més participants també està resultant apassionant.

En el terreny esportiu, poques coses queden per decidir en les primeres posicions absolutes. En categoria masculina, Ouais Zitane està obligat a puntuar per a proclamar-se, per tercer any consecutiu, vencedor del programa. Joauad Oumellal i Addil el Hand tenen també segures la seua segona i tercera posició.

En categoria femenina, Raquel Landín necessita sumar una altra carrera per a arribar al mínim imprescindible de huit i, amb això, guanyarà la classificació general.

El club d'atletisme Xàtiva no ha escatimat esforços perquè els participants puguen guanyar molts premis cedits per marques col·laboradores.  El circuit, per raons òbvies, no és ràpid, però està homologat per la Federació Espanyola d'Atletisme sobre una distància de 10 km. L'eixida i la meta estan ubicades en l'albereda Jaume I.

El diputat de Tursime, Ernesto Sanjuán, ha assistit este matí amb l'alcalde de Favara, Pedro J.Victòria, a la IX Trobada de Boixets de la localitat, patrocinada per la Diputació de València i que ha reunit més de cinc-centes persones vingudes de vora quaranta municipis.

També han acudit a la trobada els alcaldes de Llaurí i Sollana, María José Galán i Vicent Codoñer.

Sanjuán ha recordat que l'alcalde va soŀlicitar ajuda a l'entitat provincial per a impulsar la trobada: «La Diputació coŀlabora perquè es puga desenvolupar este esdeveniment, que cada any reunix més persones i es desplega amb total harmonia i iŀlusió».

En este sentit, el diputat provincial ha mencionat que la Trobada de Boixets també té una finalitat turística, «ja que els participants tenen l'oportunitat de conéixer el municipi». Finalment, ha assegurat que es tracta d'un esdeveniment important, ja que «reunix centenars de persones i dóna a conéixer una de les tradicions més antigues de la Comunitat Valenciana».

Per la seua banda, l'alcalde, Victòria, ha agraït a l'entitat provincial la seua coŀlaboració i ha destacat que «esta nova edició ha reunit més assistents que mai i compta amb un nombre més gran d'expositors».

El diputat de Turisme i l'alcalde de Favara varen firmar recentment el conveni per al patrocini de l'esdeveniment.

Ouais Zitane i Raquel Landín foren els guanyadors de la pujada al castell de Xàtiva.La carrera es va disputar ahir en la localitat de la Costera i tanca el calendari de la XVII edició del Circuit de Carreres de la Diputació.

Amb un rècord de participants, la prova va comptar amb 1.434 atletes en la línia d'eixida.

Entre els participants, el líder de la general i dominador absolut de totes les classificacions va ser Zitane, que només necessitava aconseguir la meta per a sumar el seu tercer triomf consecutiu. No obstant això, el marroquí de Serrano camina sobrat de qualitat i ambició i no es va acontentar només de participar, sinó que també va aconseguir una nova victòria, la vuitena en el seu compte particular.

En el pòdium el seguiren els seus compatriotes, Jaouad Oumellal, també del CA Serrano, i Hicham Ettaichmi, que esta vegada aconseguí imposar-se al també marroquí Adil el Hand, qui va haver d'acontentar-se amb la quarta posició.

El primer espanyol en la línia de meta va ser Rubén Martín, qui ha participat en les dotze proves del circuit.

El desenllaç de la categoria femenina també era prou previsible. A Raquel Landín li bastava arribar a meta a Xàtiva per a tornar a véncer en el circuit de la Dipu després de la seua tercera posició del 2013. La segona posició del pòdium femení va ser per a Patrícia Montalvo, mentres que el tercer lloc el va ocupar Mari Paz Domingo.

El Club d’Atletisme Xàtiva i l’Ajos, també de Xàtiva, van ser els clubs amb un nombre més gran de representants en la prova. El tercer lloc el va ocupar la Universitat Politècnica de València.

En el terreny individual, els vencedors de cada categoria han sigut Yassine Elrhabi i Maria Gálvez en júnior, José Antonio Teller i Esther Sánchez en promeses, Ouais Zitane i Raquel Landín en sènior, Luis Félix Martínez i Patrícia Montalvo en veterana A; Pepe Linares i Maria Antònia Serrano en vetarans B, i Jesús Martín i  María José Miguel en veterans C.

Un total de set-cents corredors han aconseguit finalitzar almenys vuit de les dotze carreres en l'edició més participativa del calendari més longeu de l'atletisme espanyol.

El Circuit de la Diputació 2014 tancarà amb la gala d'entrega de premis que tindrà lloc divendres que ve 28 de novembre al Palau de Congressos de València.

El diputat provincial d'Esports, Miguel Bailach, assistix demà a la inauguració de la nova Escola de Pesca a Mosca de Gestalgar, les obres de rehabilitació de la qual han sigut finançades íntegrament per la Diputació de València.

L'acte d'obertura tindrà lloc a les 13:00 a la acadèmia mateixa, situada enfront del Poliesportiu Municipal, i al qual assistirà, entre altres, l'alcalde de Gestalgar i diputat provincial, Raúl Pardos, la directora general del Medi Natural, Salomé Pradas, el director territorial, Vicente Collado, el president de la Federació de Pesca de la Comunitat Valenciana, José Segura, i el president del Club de Pesca, Sebastián Ruíz.

Amb trenta alumnes inscrits, la nova acadèmia busca donar servici a tota la comarca dels Serrans, organitzar jornades socioambientals i potenciar la pesca esportiva al riu Túria.

El Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València exhibix l'exposició «El Marroc en el Record» a l'Antic Ajuntament de Bétera fins al pròxim 2 de desembre.

L'exposició està formada per 30 fotografies de Francisco García Cortés que arrepleguen escenes urbanes, tant de les medines com dels eixamples, de diverses ciutats del nord del Marroc, com també escenes de tipus i costums que para ell li van resultar familiars.

El record d'estes persones permet reconstruir part de la història quotidiana d'estos anys i valorar que «per damunt de les fronteres polítiques i culturals, hi ha elements encara molt vius amb els quals construir ponts de relació i convivència», expliquen els responsables de la mostra.

En la producció de l'exposició itinerant col·labora l'Associació la Medina, sorgida d'un col·lectiu format per més de tres mil antics residents en diverses ciutats del Marroc.

La Medina ha mostrat el seu interès perquè «esta mostra fotogràfica servisca per a aprofundir en l'essència de la nacionalitat mixta —espanyola i marroquina—, qualitat que fa sentir-los diferents a aquells espanyols que no van viure al Marroc i que obliga a no oblidar l'enriquiment que va significar per a els uns i per als altres, marroquins i espanyols, en una pacífica i harmònica convivència».