Les brigades forestals d’Imelsa condicionen el llit del Túria al seu pas per Riba-roja

L’empresa pública de la Diputació de València Imelsa, a través de les seues brigades forestals, està executant les tasques de condicionament del llit del riu Túria, en el tram que passa per la urbanització Masia del Traver de Riba-roja de Túria.

 

Per a optimitzar els treballs de neteja i condicionament, Imelsa hi ha disposat tres màquines desbrossadores, dues Robogreen i una RoboPower, que manegen els brigadistes per ràdio control i que permeten condicionar zones de difícil accés.

 

El diputat d’Empreses Públiques, Rafael Pérez, indica que «esta maquinària, a més de garantir la seguretat dels operaris, ja que no van ubicats en la mateixa màquina, trituren la vegetació per a convertir-la en un compost que queda depositat en el sòl de manera que actua com a abonament natural i afavorix el desenvolupament de les espècies».

 

Només una d’estes màquines, la de més potència —RoboPower— i única a Espanya, és capaç de fer el treball de vint-i-cinc persones en un dia. Amb els nous equips habilitats per la Diputació de València es podrà netejar fins a una hectàrea de sòl al dia, depenent de les condicions del terreny.

 

Les actuacions de les brigades de Diputació en llits i barrancs inclouen el desbrossament, la poda i retirada d’arbres morts, l’eliminació de l’excés de vegetació oclusiva, la regularització sense excavació de la rasant i caixers en el llit afectat i la retirada de residus sòlids.

L’Escalante exhibix el Segrelles que fascinà Hollywood

El Centre Teatral Escalante de la Diputació de València celebra enguany la seua trentena temporada amb una programació especial que, a més de l’estrena de Les mil i una nits, arriba a l’Espai d’Exposicions de la mà de José Segrelles.

 

Del 13 d’octubre al 14 de desembre s’exhibix una mostra del prestigiós artista plàstic valencià Josep Segrelles (Albaida, 1885 – 1969) de l’obra de la qual s’han declarat fanàtics grans del dibuix i del cine com Guillermo del Toro, William Stout o John Howe, tal com ha contat Joan Josep Soler.

 

La sala d’exposicions de l’Escalante, que també celebra aniversari especial —complix una dècada de funcionament— exhibix com a mostra inaugural «1001 nits. Dibuixos originals de José Segrelles». L’exposició compta amb 87 dibuixos originals del cèlebre artista valencià, procedents de la Casa Museu del Pintor a Albaida, batejada pels grans del dibuix com «el santuari dels il·lustradors», segons explica el comissari de la mostra, Joan Josep Soler Navarro.

 

Dibuixos per a una edició de luxe

 

El dibuixos exposats van ser creats per Segrelles el 1932, per a il·lustrar la luxosa edició de Les mil i una nits, de Salvat Editores, amb la traducció feta per Vicente Blasco Ibáñez,

 

En l’exposició es podrà veure, a més d’estes edicions, alguns rotatius i revistes estrangeres que mostren la fama internacional que va aconseguir Segrelles. A més, una sèrie escultòrica de la ceramista Reme Tomás oferix una visió tridimensional de l’essència iconogràfica de l’obra de l’artista i ajudaran el visitant a descobrir detalls ocults de les il·lustracions.

 

La mostra està adaptada perquè puguen disfrutar-la majors i menuts. «L’objectiu és acostar als espectadors els personatges més famosos dels contes tradicionals de l’Orient Mitjà a través de l’art i la imaginació del mestre valencià», ha comentat el comissari de la mostra.

 

Admiració mundial pels dibuixos de Segrelles

 

«A Segrelles l’admiren a mig món gràcies, en part, als seus treballs en revistes internacionals com The Ilustrated London News i altres de Nova York, ciutat on va arribar a exposar en el Roerich Museum, el 1930, i on va obtindre un gran èxit equiparable a la fama de mestres com Rackman i Doré», comenta Soler Navarro.

 

D’ací que, tal com ha assegurat el comissari de la mostra, grans del cine i del dibuix, com els ja citats William Stout —autor del guió animat d’El Laberint del Faune— o John Howe —autor de les il·lustracions d’El Senyor dels Anells—, s’hagen desplaçat fins a Albaida per a visitar la Casa Museu de José Segrelles.

 

«I a Guillermo del Toro l’esperem també. No sabria dir si vindrà en un mes o quan, però esperem la seua visita», avança Joan Josep Soler.

Mora rep el president del Moviment Social d’Integració

La diputada de Benestar Social ha rebut el president del Moviment Social d’integració (SIN), Manuel Albalat, que li ha comentat els projectes que té la seua associació en la província de València.

 

En estos moments estan acabant d’organitzar l’esdeveniment Jubiocio que tindrà lloc al local municipal de Benicalap, en el qual es reunirà més de 1.000 majors.

 

Esta entitat ja ha fet realitat el projecte de la Ciutat del Major a la Vall d’Uixó, Castelló, i a Moraira, Alacant.

 

Albalat ha comentat que la Ciutat del Major no sols és una construcció on visquen persones jubilades i compartisquen servicis comunitaris apropiats a la seua edat i circumstàncies, sinó que, a més, és un focus de creació d’ocupació estable, per la qual cosa només troben un municipi que reunisca els mateixos requisits que els existents en les altres dos províncies, es comprarà i construirà un centre per a la província de València.

 

La diputada Amparo Mora ha mostrat el seu suport a les iniciatives perquè els ciutadans aconseguisquen el benestar social que mereixen i ha emplaçat Albalat a una pròxima reunió per a tindre un seguiment del funcionament del Moviment Social d’Integració.

 

La moto sense rodes i de reacció arriba al MuVIM

Una moto futurista de grans dimensions, sense rodes i suspesa en l’aire, és una de les moltes sorpreses que el visitant pot descobrir en la nova proposta museogràfica del MuVIM que, amb el lema conjunt «¡Amb moto!», inunda tot el museu amb l’univers estètic, esportiu i antropològic de les dues rodes.

 

La moto del futur, segons el museu de la Diputació, ha pres forma gràcies al disseny de Juan Miguel Aguilera i a la gràcia artística del cèlebre Manuel García, autor de monuments fallers espectaculars com el Moisés de la plaça de l’ Ajuntament de València de l’any passat.

 

Dimensions espectaculars

 

La motocicleta, de dimensions espectaculars —5 metres de llarg per 3 metres d’altura— està instal·lada sobre el pati anglés del museu. Junt amb ella, «¡Amb moto!» exhibix també més de 120 motocicletes.

 

Amb este ampli desplegament moter el MuVIM respon, segons va explicar la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt, a l’interrogant de «¿Per què agraden tant les motos a València?».

 

Segons Puchalt, «el MuVIM ha buscat respostes i les ha donades forma d’exposició en una arriscada proposta que ocupa tots els espais del museu de la Diputació: Sales Parpalló, Alfons Roig i Alta, vestíbul i espai de la Torre Àrab».

 

Joies procedents de trenta-dos prestadors

 

Les motocicletes, fotografies, cascos i cartells s’exhibixen en «Gas al museu», «Històries de Motocicleta» i la mítica «Danny Lyon: The Bikeriders. Col·lecció Martin Z. Margulies» de la Fundació Foto Colectania. Les dues primeres mostres han sigut produïdes per a l’ocasió per la Diputació de València, «una tasca ingent feta en temps rècord que presenta autèntiques joies del motociclisme procedents de més de trenta-dos prestadors», va explicar el responsable de produccions expositives del MuVIM, Salvador Calabuig.

 

A través de les tres exposicions el MuVIM atén i analitza aspectes funcionals, antropològics, culturals i esportius de l’univers de les dues rodes, «i radiografia una particular història de la motorització en clau valenciana, amb especial atenció a pilots valencians com Paco González i César Gracia, Ricardo Tormo, Champi Herreros o Jorge Martínez, Aspar», va apuntar la diputada Puchalt.

Olocau dedica una sala de la Casa de la Senyoria al Puntal dels Llops

L’Ajuntament d’Olocau ha adaptat les sales de la Casa de la Senyoria amb l’assessorament tècnic de la Diputació de València per a exhibir, de manera permanent, l’exposició sobre el jaciment iber El Puntal dels Llops.

 

L’assentament arqueològic ha sigut excavat pel Servici d’Investigació Prehistòrica (SIP) i el Museu de Prehistòria de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València i consolidat per la Generalitat Valenciana.

 

En la Ruta dels Ibers

 

El Puntal, ubicat en els contraforts de la serra Calderona, forma part de la Ruta dels Ibers, un projecte de turisme cultural en territoris d’interior impulsat per la Diputació de València en col·laboració amb huit municipis de la província.

 

En el marc d’este projecte, l’Ajuntament d’Olocau i el Museu de Prehistòria treballen en la investigació, conservació, difusió i ús social del patrimoni arqueològic d’època ibèrica d’Olocau

 

Ambdues institucions han desenrotllat diverses iniciatives conjuntes com ara la consolidació i Manteniment del jaciment, la millora de les condicions de visita al poblat, la creació d’un servici de guies i la programació d’activitats de difusió i ús lúdic cultural, com les Jornades Iberfesta Olocau.

 

 

Peces del Museu de Prehistòria en l’exposició

 

La col·laboració entre Olocau i la institució provincial es completa ara amb la creació d’una exposició permanent al centre expositiu i cultural de la Casa de la Senyoria que compta amb peces cedides pel Museu de Prehistòria de València.

 

La mostra, instal·lada provisionalment des del 2013 en dues sales del primer pis de l’esmentat centre cultural, ha sigut reconvertida en una proposta expositiva permanent a partir d’un projecte museogràfic desplegat pel Museu de Prehistòria gràcies a la subvenció sol·licitada per Olocau i concedida a este efecte per la Diputació Provincial de València.

 

Un fortí edetà

 

El Puntal dels Llops és un fortí de defensa i control del territori edetà la capital del qual es localitza al Tossal de Sant Miquel de Llíria.

 

Este jaciment, objecte d’estudis i atenció des de la seua excavació, va ser el primer enclavament ibèric consolidat a la Comunitat Valenciana, a final dels anys huitanta. El coneixement que d’ell es té, la proximitat a l’àrea metropolitana de València i l’entorn natural i paisatgístic privilegiat en el qual s’ubica, ha donat lloc a un constant flux de visitants que accedix a l’assentament lliurement.

 

La Beneficència clausura «La Guardia Civil frente al terrorismo»

El Centre Cultural la Beneficència clausura hui l’exposició «La Guardia Civil frente al terrorismo. Por la libertad, por las víctimas».

 

La mostra forma part dels actes organitzats amb motiu de la celebració de la patrona de la Guàrdia Civil.

 

Fotografies, premsa i indumentària

 

L’exposició arranca en un dels patis de la Beneficència amb un repàs a la història de la Guàrdia Civil a través de la indumentària i uniformes utilitzats pels agents des de la creació del «cos especial de força armada d’Infanteria i Cavalleria», el 1844, fins a l’actualitat.

 

«La Guardia Civil frente al terrorismo » ha sigut instal·lada a la sala principal de la Beneficència en tres àmbits contrastats, en contingut i presentació. El color roig predomina en la primera part de la mostra dedicada a la memòria d’aquells als quals el terrorisme va truncar la vida.

 

Homenatge a les víctimes

 

La segona part, en verd, i el final, en blau, són un recorregut per les actuacions i mobilitzacions en contra del terrorisme, «sembrant d’esperança el futur i constatant el triomf de la democràcia», segons va assenyalar el director de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa.

 

«La història de la Guàrdia Civil discorre paral·lelament a la del terrorisme i ambdós convergixen moltes vegades. Per això, amb esta exposició s’ha treballat per a traslladar un homenatge de tots els espanyols a la memòria de les víctimes», va destacar Fernández de Mesa en la inauguració de l’exposició a la qual també van assistir el president Alberto Fabra, el delegat del Govern, Serafín Castellano, l’alcaldessa de València, Rita Barberá, i el president de la Diputació de València, Alfonso Rus.

La Diputació i la Fundació Vicente Ferrer porten a València la vida a l'Índia més desfavorida

La Diputacióde València i la Fundació Vicente Ferrer (FVF) exposaran als valencians a partir de la setmana que ve les claus del present i el futur dels sectors de l'Índia més desfavorida, a través de la mostra «El futur comença hui».

 

La corporació provincial col·labora en el projecte de sensibilització social «Avançant cap a un compromís ciutadà: El futur comença hui», del que forma part l'exposició, per a conscienciar la població espanyola sobre la importància d'eixe compromís solidari amb una de les comunitats més pobres i excloses del planeta.

 

L'acció de sensibilització s'emmarca en el programa de desenrotllament integral en Andhra Pradesh (Índia,) que du a terme la fundació per a millorar les condicions de vida dels grups socials més desfavorits d'este territori. 

 

«El futur comença hui», presentació que comptarà amb el director de programes de FVF a l'Índia i fill d'Anna i Vicente Ferrer, Moncho Ferrer, estarà exposada per primera vegada a València en el claustre de la Nau, en el carrer Universitat, del 15 al 22 d'octubre, i, posteriorment, visitarà altres ciutats.

 

La iniciativa es complementarà amb altres accions, com la projecció de la pel·lícula Vicente Ferrer, divendres 17 d'octubre, a les 19:00, en l'Aula Magna de la Nau.

 

La FVFés una organització no governamental de desenrotllament (ONGD) compromesa des de 1969 amb el procés de transformació d'una de les zones més empobrides d'Andhra Pradesh (sud-est de l'Índia) i d'algunes de les comunitats més excloses del planeta: els intocables, els grups tribals i les castes més desfavorides. Actualment treballa en 3.235 pobles i beneficia més de dos milions i mig de persones.

Una desena d’inauguracions en dos mesos

Una desena de projectes finançats per la Diputació de València, que milloren els servicis dels ajuntaments als seus veïns, s’han posat en marxa o han sigut inaugurats oficialment entre els mesos d’agost i setembre.

 

El passat 7 d’agost, el president Rus va visitar Gandia per a comprovar les obres finalitzades en la CV-605, en l’enllaç de Xeraco a la carretera N-337a, subvencionades per la corporació provincial amb 1,6 milions i que s’han executat en dos mesos.

 

Rus va apuntar que «des de la Diputació de València, institució que està al servici de la gent, estem intentant executar tots els projectes de les carreteres més conflictives, i això suposa millorar la qualitat de vida dels ciutadans».

 

El responsable provincial va recordar també que la Diputació disposa de 2.000 quilòmetres de carreteres, i va mencionar que feia uns dies havia inaugurat l’eixamplament de la CV-395 de Requena a Villar del Arzobispo.

 

Nova passarel·la

 

A més, també al mes d’agost, el vicepresident primer de la Diputació de València i diputat provincial de Cooperació Municipal, Juan José Medina, va inaugurar a la platja del Puig la passarel·la de fusta que unix el municipi de l’Horta amb el seu veí, la Pobla de Farnals. La instal·lació va comptar amb una subvenció de 110.000 euros, sufragada íntegrament per la institució provincial.

 

La nova passarel·la connecta el sud del final del passeig marítim enfront de Puig-Val amb el terme municipal de la Pobla de Farnals. Amb això, «el que es pretén és posar en valor el tram de la platja i connectar ambdós municipis per la part litoral», va dir l’alcalde José Miguel Tolosa, qui va afegir que «este gest de la Diputació és fruit d’una petició contínua de l’Ajuntament, perquè és una necessitat històrica per al nostre poble».

 

San Antonio de Requena

 

El president provincial Rus va presidir també l’acte d’inauguració de la millora del parc Poeta Rafael Duyos de San Antonio de Requena, que han sigut subvencionades per l’entitat provincial amb 155.000 euros.  

 

En este sentit, el responsable provincial va informar que la corporació provincial destina més de 500.000 euros per a obres en les pedanies de la comarca Requena-Utiel.  

 

Manises

 

Manises ha estrenat també noves instal·lacions per als seus veïns. El municipi de l’Horta va obrir les portes oficialment el passat 20 de setembre de la seua Ciutat de l’Esport, finançada per les tres administracions. El president de Rus va destacar que els xiquets i jóvens que es formen al CDJ Manisense compten ja amb «unes instal·lacions esportives envejables, les millors del seu àmbit, que els ajudaran en la seua formació per a poder optar a una categoria futbolística superior».
 

Les noves instal·lacions, finançades per la Diputació amb prop d’un milió d’euros, són fruit de la inversió conjunta de les tres institucions públiques, estan ubicades vora la ronda Jaume I i ocupen una superfície total de 115.000 metres quadrats.

 

Alzira

 

Així mateix, la Diputació de València va finançar la recuperació de l’espai degradat de 500 metres quadrats contigu al santuari de la Mare de Déu del Lluch, a la Muntanyeta del Salvador d’Alzira, per mitjà d’un conveni amb l’Ajuntament de 37.848 euros.


El president provincial va comprovar el mes de setembre junt amb l’alcaldessa de la localitat, Elena Bastidas, els resultats d’esta actuació, que va servir per a recuperar ambientalment una parcel·la que comptava amb un mur de maçoneria deteriorat i alguns problemes d’erosió, així com la presència d’abocaments de runes.

 

Carcaixent

 

Eixe mateix dia, el president Rus va anunciar que la Diputació de València reformarà la segona planta de la residència de la tercera edat Mare de Déu Aigües Vives de Carcaixent, a petició del president de l’associació que gestiona el centre, Rafael Escribá.

 

El president provincial va fer estes declaracions en la inauguració de la reforma de la primera planta de l’edifici, obres que han sigut sufragades per la Diputació i que milloren les instal·lacions de l’immoble i la seua accessibilitat.

 

La Diputacióde València ha contribuït en l’obra amb una subvenció de 150.000 euros per a reformar una planta del centre de majors i adequar-la a la normativa actual. Concretament, les obres han consistit a canviar portes, reformar lavabos i dutxes i adequar corredors, a més d’instal·lar el sistema de timbres. L’actuació de la Diputació ha suposat l’adaptació d’eixa planta a la normativa vigent, així com l’accessibilitat als banys i l’adequació al reglament contraincendis.

 

Macastre

 

Una altra de les obres que el president Rus va anunciar que serà subvencionada per l’entitat provincial és el camp de futbol de Macastre. El responsable provincial va fer estes declaracions durant la inauguració del nou frontó municipal amb vestuaris, les obres del qual han sigut subvencionades per la corporació provincial amb 190.000 euros.


La construcció del nou frontó vora les instal·lacions esportives s’han sufragat per mitjà d’un conveni singular per valor de 80.000 euros i les obres dels vestuaris amb els PPOS del 2012 (49.476 euros) i del 2013 (25.500 euros) i amb les ajudes rebudes del Pla d’Actuacions Programades 2013 (35.000 euros).

 

Villanueva de Castellón

 

Igualment, Rus va inaugurar el passat 4 d’octubre a Villanueva de Castellón el nou edifici multiusos que donarà servici a totes les associacions i col·lectius del municipi. La seua construcció, pressupostada en 450.000 euros, ha sigut possible gràcies a la col·laboració de la institució provincial, que ha destinat una ajuda de 250.000 euros.

 

Durant l’acte d’inauguració, Rus es va comprometre a executar el projecte d’una variant perquè els camions no passen pel poble i puguen accedir de manera directa a la zona de les cooperatives i les indústries agrícoles de la zona.

 

10.000 euros per a millorar els jardins del Racó d'Ademús

La Diputacióde València destina un total de 9.000 euros a millorar els parcs i jardins de  la comarca del Racó d'Ademús i a costejar les despeses derivades del manteniment d’estes zones, la qual cosa inclou l’adquisició de plantes i arbres, tractaments fertilitzants i fitosanitaris i esporgada i tala d’arbres.

 

El Pla d’Enjardinament 2014 de la corporació provincial està dotat amb un pressupost de 500.000 euros per a assistir els ajuntaments en la millora dels seus parcs i jardins, a més d’en la millora del medi ambient en el seu territori. Concretament, s’han concedit un total de 489.000 euros a 266 municipis i entitats locals de la província de València. La subvenció màxima a percebre pels diferents beneficiaris està determinada en funció del nombre d'habitants.

 

La quantitat màxima que reben els ajuntaments és de fins a 3.000 euros, que s’atorguen als municipis de més de 20.000 habitants. Per la seua banda, les poblacions d’entre 5.000 i 20.000 habitants perceben 2.500 euros i les localitats de menys de 5.000 habitants, fins a 1.500 euros. Finalment, a les entitats locals menors se'ls atorga fins a 1.000 euros.

 

 

 

MUNICIPIS DEL RACÓ D'ADEMÚS                                 SUBVENCIÓ

 

ADEMUZ                                                                                 1.500

 

CASAS ALTAS                                                           1.500

 

CASAS BAJAS                                                           1.500

 

CASTIELFABIB                                                                       1.500

 

TORREBAJA                                                                           1.500

 

VALLANCA                                                                             1.500

La Diputació exhibix «La cara dels altres» en el Museu Valencià de la Mel

El Museu Valencià de la Mel de Montroi penja l’exposició itinerant «La cara dels altres», produïda pel Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València.

 

La mostra exhibix reproduccions de gravats de la col·lecció de Joan F. Mira, entre els segles XVII i XIX, que mostren la visió europea d’altres cultures, a través d’escenes de la vida quotidiana, costums, indumentària, etc.

 

«La cara dels altres» presenta l’ideari exòtic generat pels viatgers europeus a terres d’Àsia, Amèrica i Àfrica dels segles XVII i XIX.

 

En paraules del propi Joan F. Mira, «es tracta d’una història fascinant, la història de com van construir la cara i la imatge dels altres, quan no tenien màquines per a fixar-la. Potser els nostres besiaios dels segles XVII i XIX projectaven també qui sap quines fantasies».

 

En els gravats de «La cara dels altres» no sempre és el «bon salvatge» o el «salvatge brutal» qui apareix dibuixat, «algunes vegades som nosaltres mateixos, amb la cara dels altres», explica Mira.

 

«Ha de ser per això que al llarg de més d’un quart de segle he furgat per mitja Europa per a trobar estes imatges clàssiques o ingènues, plenes de verisme o de deformacions, il·lusòries, serenes o brutals, i sempre fascinants. Les he buscades per llibreries de vell, per mercats ambulants, antiquaris i fires, de Londres a València i d’Amsterdam i París a Barcelona, amb una llarga paciència», segons el col·leccionista.