L'exposició del Museu Taurí «El bou sense barreres» arriba a Llíria
El Museu Taurí presenta demà, 3 d'octubre, l'exposició «El bou sense barreres» al Palau de Llíria.Esta serà la primera parada del recorregut que farà la mostra per diferents punts de la província.
El comissari de l'exposició és José Luis Benlloch, que ha treballat amb fotografies d'Arjona, que són propietat del centre taurí de la Diputació de València, per a estructurar la mostra en quatre grans apartats, que són el naixement i la criança, la selecció, el maneig i la plenitud del bou.
L'artista fa un reconeixement i posa en valor la bellesa de la vida del bou com a animal salvatge. Mostra tot el procés de criança, reproducció i la seua privilegiada forma de vida en la devesa, paradís on viu el bou brau.
Esta proposta del Museu Taurí es podrà veure a Llíria del 3 al 12 d'octubre, a Gilet del 18 al 26 d'octubre, a Utiel del 31 a 14 de novembre i a Foios del 24 al 30 de novembre.
La vida del bou
L'exposició es dividix en quatre apartats, que reflectixen les etapes de naixement, selecció, maneig i plenitud de l'animal.
La devesa, un autèntic ecosistema natural, és la llar del bou de lídia des del seu naixement fins que arriba l'hora del toreig i de la seua mort.
Les cries de cada ventrada s'agrupen segons el sexe i l'edat fins que arriba el moment del tentadero o de torejar-lo. Els mascles poden torejar-se d'anolls (entre un i dos anys), jònecs i bravatells (de 2 a 3), novells i terçats (de 3 a 4) o de bous (entre els 4 i 6 anys).
Els ramaders perseguixen el seu ideal de bou brau i per a aconseguir-lo posen en pràctica diverses faenes de selecció que són un vertader ritual.
Obediència, profunditat, noblesa, recorregut, capacitat d'humiliar, tremp, duració… són només algunes de les virtuts que es requerixen del bou en el toreig actual.
Negres, castanys, pèl-rojos, sabonosos, pèl-sards, rosos clars, burracos, càrdenos o pèl-canuts, pèl-blancs, pèl-rojos retenyits, etc., són altrament alguns dels pelatges que esguiten la devesa. Banyadrets, banyapassos, banyabaixos, guerxos i banyaoberts són denominacions utilitzades per a definir la conformació de les banyes. El lèxic i l'argot camper resulten inesgotables.
Desafiadors, orgullosos, guapos, marcant el seu territori en les temudes i inacabables baralles… denoten el seu caràcter; també n'hi ha de nobles i de mansuets, fins i tot amb dolçor en la seua expressió, com denoten les fotos d'Arjona.
