La web televisió de la Diputació de València emetrà íntegra en directe a través de la web televisió DipuTV, la final del Sona la Dipu amb Música, Balls i Cançons Tradicionals de València i Província dissabte que ve a partir de les 19 h des del Teatre Principal de València.

Este senyal serà arreplegat per a la seua emissió en directe i diferit per televisions com Levante TV, Canal 7 TeleValència, TV Mediterráneo, 12tv, o TeVe4, i per altres televisions d'àmbit comarcal de la província de València.

Com en edicions anteriors, esta final també podrà seguir-se pels portals municipals dels ajuntaments d'origen dels grups que competixen en esta final: València, Picanya, Albalat de la Ribera, Xàtiva, Requena, Moncada i Carcaixent; i per webs generalistes i especialitzades com la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana i a través del compte de Twitter de la Diputació de València, @dipvalencia, amb l'etiqueta #finalfolclore.

La plataforma DipuTV allotjarà, després de l'emissió en directe, totes les actuacions d'esta gala final i l'entrega de premis, i permetrà vore-les, descarregar-les o fer ús de ferramentes per a compartir en xarxes socials.

La Diputació de València crearà una zona recreativa en la part adjacent al calvari de Simat de la Valldigna, tal com s'ha establit en el conveni que ha subscrit el diputat provincial de Medi Ambient, Salvador Enguix, amb l'alcalde de la localitat de la Safor, Sebastián Mahiques.

Després de la reunió, l'edil ha informat que «concretament es rehabilitarà la part de baix del calvari, on es crearà un espai per a gaudir del paisatge i poder berenar amb la família».

La Diputaciófinançarà el 85% de les obres, el pressupost del qual puja a 50.000 euros, mentre que el 15% restant serà sufragat pel consistori local.

Per a Mahiques, l'ajuda aportada per la corporació provincial ha sigut excel·lent, ja que és una institució que sempre està al costat de tots i cada un dels municipis.

El diputat de Medi Ambient, Salvador Enguix, ha acudit este matí a l'obertura de la sessió formativa «Els Horts Urbans, una resposta social», organitzada per la Universitat de València amb la coŀlaboració del Servici de Medi Ambient de la corporació provincial i la seua empresa pública Imelsa i que ha tingut lloc en el Jardí Botànic de València.

En la xarrada s’han exposat les funcions dels horts urbans més enllà de la seua expressió com a activitat d'oci, amb un marcat caràcter social que promou l'autoconsum i desenvolupa funcions ambientals, urbanístiques, saludables i estètiques.

L'acte l’han inaugurat el diputat Enguix, el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, i la directora del Jardí Botànic, Isabel Mateu, i també ha comptat amb la presència del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat, Jorge Hermosilla.

El diputat Enguix ha explicat que la corporació provincial coŀlabora en estes jornades unint la seua experiència i també la de la Universitat a través dels seus estudis: «Estem en una fase experimental en parceŀles propietat de la institució provincial per a convertir-les en horts urbans».

El responsable de Medi Ambient s'ha mostrat optimista amb este projecte que, al seu parer, «és una iniciativa social, ecològica i amb facetes molt interessants».

Enguix s'ha referit també als beneficis que els horts urbans aporten a la societat, com la recuperació del paisatge, de les tècniques i tradicions hortícoles i de les relacions humanes i la coŀlaboració entre les persones per mitjà del cultiu ecològic.

D'una altra banda, Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València, ha mencionat que «no hi ha una branca del coneixement que no tinga la seua representació en esta institució acadèmica. Podem parlar de turisme, de dimensions ecològiques i de plantejament d'escenaris i conflictes».

Per la seua banda, Hermosilla ha informat que la sessió suposa una jornada de reflexió sobre els horts urbans, una activitat que «ha cobrat importància a nivell territorial, social i paisatgístic».

«La Universitat de València i la corporació provincial entengueren que era un tema de gran interés per a la societat valenciana. Volem formar progressivament i permetre que els ciutadans tinguen instruments per a poder reflexionar» —ha dit.

Horts urbans

El Vicerectorat de Participació de Projecció Territorial de la Universitat de València en coŀlaboració amb IMELSA i el Jardí Botànic ha organitzat hui una jornada de reflexió entorn del fenomen dels horts urbans i la repercussió social i mediambiental que tenen en el nostre territori.

Immaculada Revuelta, professora titular de Dret Administratiu de la Universitat de València, ha oferit una ponència titulada «Horts urbans: consideracions conceptuals, funcionals i normatives». La seua activitat docent i investigadora s'ha centrat fonamentalment en el Dret ambiental i és autora de nombroses publicacions científiques en la matèria. També ha participat en nombrosos projectes d'investigació en este àmbit, i actualment dirigix un projecte del Pla Nacional d'I+D+i sobre la regulació de les energies renovables.Des del 2006 compatibilitza l'activitat universitària amb el lloc de magistrada suplent en la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. 

El segon ponent ha sigut Ernest Cano, professor titular del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de València, que ha reflexionat al voltant d’«Els horts urbans comunitaris en el context de la crisi actual». Ernest Cano és a més degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València i membre de l'Associació de Veïns de Benimaclet i dels Horts Veïnals de Benimaclet. En l'actualitat les seues investigacions se centren en matèries relacionades amb l'economia laboral, el mercat de treball a Espanya i al País Valencià, el sistema productiu valencià i el desenvolupament local.

La jornada ha conclòs amb una taula redona en què diversos especialistes han compartit experiències i actuacions comunitàries i particulars en horts urbans d'espais de litoral i interior. Han intervingut Enrique Aguilar, president del Tribunal de les Aigües de la Vega de València; Vicente Parra, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Xàtiva; José Vicente Úbeda, tècnic superior de Medi ambient de la Diputació de València; i Míriam Mestre, tècnica de la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana.

El pròxim 18 de setembre tindrà lloc la jornada «Paratges naturals Municipals. Una eina per a la conservació mediambiental».

La Diputació de València generarà les app informatives dels municipis, accessibles per a tots els ciutadans a través del seu telèfon mòbil o la seua tauleta, de forma gratuïta per als ajuntaments i a partir de la informació que estos oferixen en els seus portals web municipals.

El diputat d’Informàtica, José Manuel Haro, ha presentat hui en el Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM) de València el nou projecte impulsat per l’àrea que dirigix en la corporació provincial, denominat App Municipal, davant de prop d’un centenar de tècnics i informàtics municipals de tota la província.

«Hui donem el tret d’eixida al nou salt tecnològic dels portals web municipals que gestiona la Diputació de València, la seua transformació en apps gratuïtes que donaran molta major accessibilitat als continguts locals per a tots els ciutadans», ha destacat Haro.

Segons Haro, «l’app municipal és la part més visible i nova, un salt qualitatiu important, del treball que la institució provincial porta fent ja molts anys de creació de portals web municipals, així com la seua permanent actualització i modernització».

La Diputaciós’ocupa actualment de 200 portals web de 172 ajuntaments de la província i 18 mancomunitats, amb més de 114.000 continguts publicats i 145 GB d’informació acumulada, a partir dels quals es generaran les corresponents apps, que estaran disponibles gratuïtament a través de les plataformes Google play i App Store.

Les apps locals, que es gestionaran des dels portals municipals, s’implantaran i presentaran progressivament en les pròximes setmanes en els municipis de la província «per a comunicar als ciutadans la seua disponibilitat i que així puguen anar utilitzant-les i aprofitar esta nova ferramenta tecnològica en la seua vida quotidiana», ha explicat el diputat provincial.

«És una experiència pionera a Espanya pel volum de municipis que s’abordaran d’una sola vegada, que respon a una necessitat plantejada per nombrosos ajuntaments i a la preocupació de la Diputació de València perquè els nostres consistoris disposen de les millors ferramentes possibles i els ciutadans vegen la seua administració pròxima, eficaç, accessible i moderna», ha conclòs.

El Servici d'Assistència i Recursos Culturals (SARC) de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València ha programat per a demà divendres, 12 de setembre, un total de vint activitats de diferent caràcter per a distintes poblacions de la província

Els escriptors Juan Ramón Biedma (Sevilla, 1962), Raúl González (Naucalpan de Juárez, Mèxic, 1969) i Anna Moner (Vila-real, 1967) han guanyat els Premis València 2014 en les modalitats de Noveŀla Negra, Narrativa en castellà i Narrativa en valencià, segons ha anunciat en roda de premsa la diputada de Cultura de la Diputació de València i presidenta de la Institució Alfons el Magnànim, Maria Jesús Puchalt.

Els premis estan dotats amb 20.000 euros i l’edició de les obres en les editorials Lengua de Trapo (Noveŀla Negra i Narrativa en castellà) i Bromera (Narrativa en valencià). «Havem augmentat la periodicitat de les convocatòries i les cinc modalitats es convoquen anualment», ha recordat Puchalt.

La diputada de Cultura ha comunicat el veredicte als guanyadors en directe i per telèfon, també a l’autor mexicà, que ha respost la crida a les cinc i mitja de la matinada. Tots els autors han agraït el premi i s’han mostrat molt feliços per la distinció.

Un total de 142 obres s’han presentat als Premis València de Narrativa, 123 d’elles en la modalitat de narrativa en castellà i 19 en la de narrativa en valencià. Al Premi de Noveŀla Negra optaven 59 títols.

Un pastitx holmesià venç en Noveŀla Negra

El jurat de Noveŀla Negra, integrat per Francisco Camarasa, Fernando Varela, Jordi Llobregat, Ramon Palomar i David Burguera, ha distingit l’obra Tus magníficos ojos vengativos cuando todo ha pasado, de l’escriptor sevillà Juan Ramón Biedma.

«És una noveŀla gòtica, d’ambient victorià, emmarcada en el subgènere del pastitx holmesià que succeïx a Londres, un escenari que funciona com un marc perfecte, quasi com un personatge més i es convertix en la poètica de la noveŀla», ha comentat el portaveu del jurat, Fernando Varela.

Biedma reconduïx en la seua noveŀla el mite modern de la relació entre Holmes i Moriarty. La trama guanyadora «sorprendrà pel paper que assumix Moriarty» perquè lluny de ser l’antagonista «participa inclús en la investigació». Segons Varela, «dins de la qualitat general alta entre les obres finalistes, en les quals ha quedat reflectida la varietat del gènere negre, la vencedora era la més redona».

Un best seller original d’alt nivell fet a Mèxic

El mexicà Raúl González ha vençut en la modalitat de Narrativa en castellà amb El Jardín de las Delicias, una obra que ha sigut qualificada pel jurat dels Premis València com «un best seller original d’alt nivell i amb molta acidesa».

Carlos Andrade, Carmen Amoraga, Josep Torrent, Carmen Botello i Blas Parra han integrat el jurat de la convocatòria de Narrativa en castellà que ha distingit l’obra de González per majoria. Segons el portaveu, Carlos Andrade, «és una noveŀla molt fresca, molt divertida, una metàfora sobre la vida i la realitat de les televisions «fem» en què l’autor oferix una mirada àcida sobre la societat actual i sobre la soledat de les grans ciutats i commou per la seua forma de contar i pel solatge que van deixant els fets».

El protagonista de la noveŀla, Mateo Bazán, treballa en un setmanari, Prodigios, on l’esoterisme, que ell detesta, és un dels temes estrella. El jurat ha destacat una frase del protagonista: «Tindre expectatives em pareix un dels trets més calamitosos de la conducta humana».

Sensualitat, màgia i misteri en El retorn

Soledat Carreño, Bernat Montagut, Jesús Huguet, Josep Gregori i Àngel Calpe són els vocals del jurat de Narrativa en valencià que ha distingit la noveŀla El retorn d’Anna Moner.

Segons Àngel Calpe, portaveu del jurat, l’obra guanyadora presenta una investigació criminal sobre assassinats en sèrie alternant dos períodes, final del segle xx i l’actualitat.

L’obra «és una noveŀla gòtica, trencadora en la narrativa valenciana actual, que mescla sensualitat, màgia i misteri i també, i de manera molt equilibrada, diversos aspectes de la història de la ciència i de l’art», ha destacat el jurat.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha firmat tres convenis de coŀlaboració amb els responsables municipals de Venta del Moro, Vilamarxant i Xirivella per a restaurar carrers i passejos i millorar enllumenat públic.

Venta del Moro

El primer edil de la Venta del Moro, Juan Francisco López, ha explicat que esta subvenció rebuda per part de la corporació provincial servirà per a condicionar el passeig de les Moreres amb l'objectiu de millorar la seguretat de la zona.

En este sentit, López explica que l'actuació serà molt important perquè és una àrea molt utilitzada pels veïns, i la zona de passeig compartix espai amb la carretera, que és una travessera amb prou de trànsit de vehicles i vianants, sobretot durant l'època estival.

Quant a les obres, el primer edil explica que es construirà paraŀlelament a la travessera, i dins del parc, una xicoteta senda per a separar el trànsit rodat del de vianants.

Igualment, López destaca que també es construirà un parc infantil en eixa zona d'esplai i la continuïtat d'esta senda amb un pontet.

Vilamarxant

Així mateix, la Diputació de València subvenciona una altra actuació a Vilamarxant per a eliminar llums de vapor de sodi i posar llums led.

En este sentit, l'alcalde Vicente Betoret ha apuntat que el municipi ja es va acollir a la primera fase d'este pla d'eficiència energètica i, també a través dels Plans provincials, s'ha millorat l'enllumenat públic. «Amb esta última actuació intentarem donar-li l'última espenta al projecte i substituir tot o quasi tot l'enllumenat del municipi i de les urbanitzacions».

L'alcalde ha comentat que amb esta iniciativa s'obté un estalvi de fins a un 50 per cent del cost de l'energia. «Este estalvi ajuda a contindre la despesa pública i a destinar eixe capital a generar ocupació i posar en moviment el treball públic, perquè els desocupats obtinguen ingressos».

Xirivella

Igualment, Alfonso Rus ha signat un conveni amb l'alcalde de Xirivella, Enrique Ortí, el qual ha informat que la Diputació de València subvenciona la remodelació de les voreres de l'avinguda de la Pau.

«Es tracta —ha afirmat— d'adequar esta zona limítrofa amb el terme de Mislata per a augmentar la qualitat del districte.»

Ortí informa que no s'ha actuat en este espai des de fa prou de temps, i preveu que les obres comencen al final d'enguany.

L'Ajuntament de Bèlgida senyalitzarà la senda de la Font Freda amb la coŀlaboració del Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar.

Esta iniciativa facilitarà l'accés i el trànsit als senderistes i contribuirà a dinamitzar el sector turístic de la zona augmentant el nombre de visitants.

L'alcalde de Bèlgida, Diego Ibáñez, ha agraït al diputat de Turisme el suport institucional i econòmic de la Diputació de València «per a senyalitzar una senda que recuperàrem fa uns anys i va al paratge natural de la Font Freda, un paratge que oferix unes vistes espectaculars de tota la Vall d'Albaida».

«Cada vegada hi ha més persones aficionades al senderisme als qui els agrada passejar per la natura, per això és convenient senyalitzar bé la senda» —ha afegit el responsable municipal.

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, i l'alcalde de Bèlgida, Diego Ibáñez, han firmat recentment un conveni de coŀlaboració amb l'objectiu d'impulsar el sector turístic en la localitat.

La Diputació de València subvencionarà amb 40.000 euros el condicionament dels accessos a la part alta i l'adequació d'un nou tram de la xarxa d'abastiment de Beselga (Estivella) a través del Pla de Nuclis impulsat per la institució.

Les obres en els accessos consistiran en la creació d'un camí, a manera de tallafocs, que separarà la pedania de la muntanya i suposarà també un segon accés a la zona.

El Pla de Nuclis és un programa destinat a ajudar les poblacions més xicotetes de la província a resoldre les mancances existents a fi que els seus veïns tinguen els mateixos servicis que els de poblacions majors, independentment de la zona on visquen.

Un total de 52 ajuntaments es beneficiaran del programa provincial per a executar 154 projectes per a millorar els carrers, l'enllumenat públic, l'equipament urbà i les zones verdes dels nuclis de població xicotets, entre altres actuacions.

El Pla de Nuclis forma part dels Plans d’Inversió i Ocupació 2014 -2015 de la província impulsats per la Diputació per a potenciar l'acció dels ajuntaments «per la situació econòmica que viuen i per la vocació municipalista de la Diputació» —segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

La Diputació de València injectarà un total de 584.000 euros a les pedanies de l’Horta Nord, a través del Pla de Nuclis de la corporació, per a escometre actuacions que contribuïsquen a millorar el benestar social dels veïns.

L'Ajuntament de Moncada comptarà amb 190.000 euros per a fer millores tant en l'enllumenat públic com en l'accessibilitat dels barris dels Dolors, Pilar i Sant Isidre.

Els municipis d'Alboraya, Almàssera, Massamagrell, Meliana i Picassent rebran 70.000 euros del mateix programa provincial, cadascun d'ells, per a millorar vies per a vianants i zones de drenatge i reg, com també per a la construcció de zones verdes i col·lectors pluvials, entre altres actuacions, en les poblacions més menudes.

L'alcaldia de Foios, finalment, disposarà de 44.000 euros per a cobrir la séquia camí al barri de Cuiper.

El Pla de Nuclis que impulsa la institució provincial és un programa destinat a ajudar les poblacions inferiors al municipi a resoldre carències perquè els veïns tinguen els mateixos servicis que els dels grans localitats independentment de la zona en què visquen.

Un total de 52 ajuntaments es beneficiaran d'esta iniciativa en la provincia per a executar 154 projectes amb què millorar els carrers, l'enllumenat públic, l'equipament urbà i les zones verdes, entre altres àmbits.

Este programa forma part dels Plans d’Inversió i Ocupació 2014-2015 de la província impulsats per la Diputació per a potenciar l'acció dels ajuntaments «per la situació econòmica que viuen i per la vocació municipalista de la Diputació» —segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.