Un equip de quinze arqueòlegs dirigit per Helena Bonet i Jaime Vives Ferrándiz finalitza hui la campanya de la Diputació a la Bastida de les Alcusses de Moixent, amb la confirmació que el famós poblat ibèric té una història complexa en la qual es diferencien amb claredat quatre fases diferents d’ocupació o habitació.
La diputada provincial de Cultura, María Jesús Puchalt, ha felicitat els arqueòlegs del Servici d’Investigació Prehistòrica, «per l’excel·lent labor desenrotllada a la Bastida, catalogada com a Monument HistoricoArtístic des del 1931, que és una de les investigacions pioneres desplegades per la Diputació de València».
Puchalt ha recordat que des de fa quasi vint-i-cinc anys, el SIP desenrotlla un projecte de posada en valor de la Bastida en col·laboració amb la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Moixent. A més de ser un jaciment visitable des de fa anys, la Bastida també organitza unes jornades dramatitzades que enguany se celebraran els dies 13 i 14 de setembre.
Tal com ha explicat Jaime Vives, «després de tres anys d’excavació i estudi de les fases d’habitació podem asseverar que hi ha quatre amortitzacions —o reformes— d’estructures i és possible que també hagen sigut habitades per gent diferent, sobretot en les etapes anterior i posterior al gran incendi que va arrasar i va destruir el poblat».
Tornada al poblat després de l’incendi
«La Bastida té moltes històries i una que ja podem aventurar és que en la fase final d’habitació, després de la destrucció i abandó quasi generalitzat, sí que va haver-hi un xicotet grup humà, potser un destacament de vigilància, que va tornar o va romandre en el poblat», explica Vives.
Segons el codirector de l’excavació, «tot açò no canvia la cronologia o les dates d’ocupació amb què ja treballàvem, des de final del segle V aC. fins mitjan del IV aC. La novetat en eixa franja temporal és que hi ha més història, hi ha més coses que han passat en un mateix poblat. El rellevant és la certesa que hi ha hagut quatre grans estructures urbanes successives».
Un edifici singular que no és una casa
El poblat de les Alcusses, fundat pels ibers en la cima de la muntanya, té una extensió de quatre hectàrees, de les quals ja han sigut excavades aproximadament un terç, i va ser protegit pels seus habitants per una muralla amb quatre portes i tres torres.
Des de fa tres anys, els treballs d’excavació se centren en les voltants de la Porta Oest, on, a més de detectar les fases d’habitació, «també hem trobat un edifici singular, molt pròxim al gran forn culinari descobert l’any passat, encara que amb una cronologia distinta».
Les dimensions del nou edifici descobert en esta campanya encara no es poden calcular, «perquè només hem tret a la llum una façana, un mur, però ja desvela una arquitectura especial, en la que hi ha una escala i decoracions arquitectòniques amb fang treballat, lluïdes i emblanquinades, pintades de blanc. El que és no ho sabem, però sí el que no és. No és una casa o habitatge a l’ús, com les que ja es coneixen. No hi ha res igual a tota la Bastida, ni als poblats coetanis de la zona», explica l’arqueòleg.
Jaime Vives ha comentat que encara falta investigar i comparar amb més zones, excavar més, per a poder respondre als grans interrogants que ha obert el descobriment de la singular construcció que presenta una planta inusual de costats arredonits.
Predilecció per les figues
Després de tres setmanes d’excavació, el pròxim és processar tota la informació, totes les peces i les troballes obtingudes. «Ens portarà mesos estudiar tot el material i plantejar una estratègia d’excavació per a veure l’edifici en la seua totalitat i què té realment».
Quasi totes les peces trobades a la zona excavada són objectes ceràmics —gerres, plats, olles— moltes d’elles amb productes alimentaris entre els quals abunden les figues. «El gran incendi també va cremar els aliments i això ha sigut crucial per a permetre la seua conservació».
«També hem trobat alguns objectes de metall —de plom o bronze—, com algunes fíbules —imperdibles per a subjectar la roba— o xicotets punxons, però en tot cas són objectes molt fragmentats», apunta Jaime Vives Ferrándiz.
Treballs de la quarta generació
L’equip d’arqueòlegs de la Bastida, integrat per universitaris de València, Alacant i Pisa, ultima el condicionament de l’excavació per a salvaguardar els recintes excavats i les estructures trobades.
Per a això, cobrixen amb tela geotèxtil les zones que s’han de preservar del creixement de la vegetació i dels agents ambientals, perquè encara queden moltes campanyes d’excavació per davant. Segons Vives, «queden generacions per excavar. Jo pertanc a la quarta generació de conservadors que treballa a la Bastida —les primeres campanyes es van fer en els anys vint del segle passat— i només coneixem un terç del jaciment».
