El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, per mitjà d'un Pla de Reparació i Restitució, ha adjudicat 4.218.033 euros als municipis afectats pels incendis i les pluges del 2012, que aniran destinats a diferents intervencions en poblacions de la província de València, com reparació de camins, xarxes de clavegueram, intervenció en carrers i vials, actuacions en les carreteres de les diferents demarcacions o reparació de danys en instal·lacions d'enllumenat públic i esportiu.

Durant eixe mateix any, es van produir diferents successos de naturalesa catastròfica que van suposar greus i copiosos danys personals i materials, inclosos els danys en infraestructures de titularitat pública.

La magnitud d'estos fets i les seues conseqüències ha obligat els poders públics a adoptar tota una sèrie de mesures extraordinàries consistents en un règim d'ajudes específiques, com també l'adopció d'un conjunt de mesures pal·liatives i compensatòries dirigides a la reparació dels danys produïts en persones i béns i a la recuperació de les zones afectades.

La Ribera repara els danys

El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques destinarà, per mitjà de nou subvencions, 336.269 euros a la Ribera. El municipi de l'Alcúdia destinarà la quantitat que se li atorga al condicionament del pavelló Municipal, i també a la reparació d'un camí de servici situat a l'autovia de la població.

També ho farà així Catadau,que invertirà els fons en «la reparació del camí del Pla Ceresso», segons comenta l'alcalde de la localitat, Pedro Juan. El camí, ara de terra, es va espatlar pel pas dels vehicles pesats i l'edil espera poder arreglar-lo amb formigó.

Manuel destinarà els fons a la reposició de les infraestructures a la partida Salines. A més, Montroi s'encarregarà de la reparació dels camins de Cama-roges, del Pla Filaner i de la Canyada del Pi.

Els danys de l'incendi del 28 de juny a Cortes de Pallás forcen la població de Real a distribuir la suma concedida a la reparació del camí de la Foieta que es va veure afectat per la catàstrofe.

D'altra banda, Senyera va fer obres d'urgència en les seues instal·lacions municipals. La catàstrofe va provocar «destrosses en les cobertes de la biblioteca, de l'ajuntament, del consultori mèdic i de la llar del jubilat», comenta Pilar Alandes, alcaldessa del municipi. A més, «l'eixida de les aigües fluvials al riu Albaida també es va veure afectada», continua l’edil.

Tous podrà arreglar els camins rurals danyats «gràcies a la subvenció del ministeri i al cinquanta per cent que dóna la Diputació de València», assegura Cristóbal García, alcalde del municipi. «La idea és que al setembre comencen les obres», comenta.

El municipi de Turís invertirà els fons en «l’asfaltat dels camins afectats per l'incendi de Cortes de Pallás - Turís», destaca l'alcaldessa Pilar Lozano, que espera que les obres estiguen acabades «abans de finalitzar l'any».

A la Ribera Baixa, concretament a Cullera, es destinarà la suma subvencionada a l'asfaltat dels camins Canet Blau, Vell de Cullera i Pla Gran.

A més de les ajudes atorgades pel ministeri, la Diputació de València concedirà unes altres que sumaran un total de prop de dos milions d'euros i que aniran destinades a diferents intervencions municipals.
 

Les campanyes d'excavació del Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València al poblat de l'Edat del Bronze de l'Altet de Palau, a la Font de la Figuera, han complit enguany el seu desé aniversari amb l'obertura d'una gran extensió, d'uns 60 metres quadrats, en la zona septentrional al costat de la muralla.

La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha destacat l'excel·lent labor duta a terme pels arqueòlegs del SIP i ha felicitat l'equip de l'Altet de Palau «que durant deu anys ha contribuït a aclarir interrogants sobre els usos i costums dels primers pobladors valencians».

«El principal objectiu d'enguany era efectuar una excavació intensiva en extensió per a aclarir estructures tant d'habitació com de muralla», ha destacat María Jesús de Pedro, codirectora de la campanya juntament amb l'arqueòleg Pablo García Borja.

Segons De Pedro, «en les tres setmanes de treball hem pogut arribar a la base, al perfil original sobre el qual s'assenten les cases del poblat, perquè la sedimentació no és molt potent, i hi hem delimitat tres grans departaments de planta quadrangular amb murs rectilinis i una zona que correspon a un espai exterior o carrer».

Braçalets d'arquer, o esmoladores, i restes d'un teler

L'abandó progressiu del poblat –que va ser habitat per unes 30 o 40 persones– dificulta la descoberta de peces actualment «perquè la gent s'enduia amb ells els seus aixovars i els seus béns», explica la directora de l'excavació.

Durant la campanya de 2014, les peces més destacades que s'han trobat són una peça d'un teler, cilíndrica i amb una perforació, dents de falç fetes de sílex, i plaques de pedra polida comunament conegudes com braçalets d'arquer, perquè s'atribuïx el seu ús a la protecció de l'avantbraç per a resguardar la monyica, «encara que notícies recents també ens parlen d'un ús extern, no en l'interior del braç sinó en l'exterior, per a esmolar eines i utensilis», diu l'arqueòloga María Jesús de Pedro.

Les habitacions delimitades en esta campanya «estan molt netes, a penes hi ha restes de ceràmica sobre el mateix sòl de les dependències». A l'exterior de les cases s'han trobat restes de fauna, sobretot cervos i bestiarovicaprí domèstic.

Confirmat el jaciment de l'Edat del Bronze

D'acord amb les troballes metàl·liques de les primeres campanyes i amb els descobriments ceràmics, la cronologia de l'assentament se situa en moments avançats de l'Edat del Bronze.

«La datació absoluta efectuada pel mètode del carboni 14 sobre una mostra de cereal carbonitzat va proporcionar la data de 3120 ±40 BP, calibrada entre 1460 i 1310 anys abans de la nostra era», especifica De Pedro i apunta: «queda així confirmada la cronologia de Bronze recent, cap al final del II mil·lenni a.C., amb la qual treballàvem des de 2005».

Deu anys de treball

Els treballs d'excavació a l'Altet de Palau s'iniciaren en 2005 a partir de la trobada fortuïta d'una sèrie d'objectes vinculats al treball de la metal·lúrgia, la qual cosa permeté situar la cronologia del jaciment en moments avançats de l'Edat del Bronze.

Els resultats obtinguts des de llavors corroboren l'existència d'una estratigrafia complexa, de gran potència en la part occidental de l'assentament i menor cap a l'est i el nord on la sedimentació és menor, amb restes constructives en bon estat de conservació i de dimensions importants.

Arqueòlegs i experts europeus en el jaciment

En els treballs de camp efectuats al llarg dels últims deu anys a l'Altet de Palau han participat estudiants i llicenciats de la Universitat de València i de diverses universitats europees com Bolonya, Pisa, Budapest i Toruń (Polònia). A més, per a estudis sobre el territori «va vindre gentde la Universitat d'Arizona».

«També hem tingut la col·laboració de diferents especialistes per a l'estudi de la fauna i la vegetació i de la sedimentologia del jaciment, com és el cas de Carmen Tormo, arqueozoòloga que participà en la recuperació del conegut com el lleopard de Fontanars, i d'Ángela Pérez, que prepara la seua tesi en la Universitat de Granada sobre antropologia física i ha valorat les restes humanes disperses trobades al poblat», diu De Pedro.

Els experts en tecnologia ceràmica Pablo García Borja, codirector d'excavació, i Víctor Chaos també han aportat les seues anàlisis en les campanyes de l'Altet de Palau.

El diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, s'ha reunit amb l'alcalde de Gilet, Juan Carlos Vera, per a analitzar les pròximes actuacions que durà a terme el consistori local amb ajuda dels programes provincials d'inversió impulsats enguany per la Diputació de València.

«Són programes que ens aporten ajudes econòmiques importants per a portar a la pràctica els nostres projectes», ha destacat.

Entre les obres previstes per l'Ajuntament de Gilet es troben el condicionament i la renovació de voreres i l'enjardinament de vies públiques, entre altres, tant en el nucli urbà com en les urbanitzacions del municipi, «però sempre actuacions enfocades a la creació d'ocupació local».

Segons Vera, els treballs podrien començar el pròxim mes de setembre.
 

El municipi de Godella reobrirà la col·lecció museogràfica

Museu Agrícola de Godella gràcies a una subvenció de 6.000 euros de la Diputació de València, concedida a través del Pla Provincial d'Obres i Servicis (PPOS) 2014-2015.

La col·lecció museogràfica agrària de Godella fou catalogada l'any 1995 i s'ubicà en l'antic escorxador municipal. Les obres de remodelació i condicionament del lloc obligaren a desmuntar la col·lecció i reubicar-la en magatzems municipals.

Davant del perill que un emmagatzematge descontrolat provoque la desaparició de les peces o el seu deteriorament s'ha procedit a reubicar-les, conservar-les i mantenir-les. La col·lecció té vora cent tretze peces catalogades.

La proposta existent en estos moments per a la ubicació de la col·lecció és doble. D'una banda, es planteja l'interés de recuperar una de les sales de l'antic escorxador i, per una altra, utilitzar la planta baixa de la torreta del Boïl o Cerdanyola.

També s'està considerant la possibilitat de vincular este espai a les ofertes didàctiques dels centres educatius de Godella.

Quasi cinquanta projectes per 3'4 milions a l'Horta

La Diputació de València finançarà amb un total de 3.477.818 euros quaranta-set projectes d'obres locals en vint-i-dos municipis de l'Horta a través del Pla Provincial d'Obres i Servicis (PPOS) 2014-2015.

El nou pla inversor, que enguany passa a ser biennal, està finançat íntegrament per la corporació amb un pressupost total de 34,5 milions d’euros per a tota la província.

Els ajuntaments empraran les subvencions del PPOS bé per a concloure determinades obres, bé per a executar-ne unes altres d’inexistents fins llavors, segons el criteri dels responsables locals, que són els qui proposen a la Diputació els projectes a incloure en el programa provincial.

«El pla arreplega la voluntat de l’ajuntament, des de la seua autonomia local, de fer els treballs que considere més necessaris per al creixement del seu municipi, però en tot cas, primaran els servicis bàsics que necessiten les poblacions», segons ha explicat el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

D’esta manera, els municipis faran tot tipus d’obres amb les ajudes del programa provincial, com ara la remodelació i millora d’edificis públics, obres de pavimentació i reparació de vials, construcció de noves instal·lacions, obres de depuració i canalització d’aigües, senyalització local, subministrament d’equipament per a jardins, actuacions en els cementeris, finalització d’instal·lacions esportives o embelliment de vies públiques, entre altres.

La Diputacióde València patrocina l'equip de biòlegs de la Universitat Politècnica de València que es presenta al concurs IGEM, la competició de Biologia Sintètica, organitzada per l'Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT).

Per primera vegada des de la creació d'este grup científic fa deu anys, un equip format únicament per membres de la Politècnica, ha participar en la competició de Boston, orientada a estudiants universitaris, que és la més important a nivell internacional. La Biologia Sintètica combina els coneixements d'enginyeria genètica, enginyeria metabòlica i biologia de sistemes i és un dels camps més prometedors de la biotecnologia hui dia. Igual que les màquines són construïdes a partir de diferents peces, en biologia sintètica es concep l'organisme com una combinació de peces, que poden ser modificades, amb l'objectiu de crear un organisme amb característiques noves i beneficioses per a la societat.

Proposta agrícola de l'equip valencià

La Diputacióde València ha finançat amb 7.000 euros l'estudi realitzat sobre les plagues que són una de les principals causes de pèrdues en agricultura i l'ús d'herbicides que té cada vegada menor acceptació social, l'equip valencià ha formulat una alternativa. La proposta consisteix a crear una planta capaç d'alliberar una quantitat suficient de feromones en l'aire per a evitar l'emparellament dels insectes, de manera que els mascles no siguen capaços de trobar les femelles, de la mateixa manera que un soldat vestit de camuflatge no és fàcilment distingible a la selva. L'objectiu principal és evitar la posta d'ous d'insectes i el dany causat per les larves als cultius agrícoles. A més, del treball fet als laboratoris de la Politècnica, se n'acompanya al treball principal d'un sobre modelatge matemàtic del sistema biològic i de la difusió del valor de la ciència. Entre estes activitats destaquen la col·laboració amb l'Escola d'Estiu de la UPV on està fent-se un taller per a joves adolescents amb la finalitat d'introduir-los en el món de la ciencia. El conjunt del treball serà finalment presentat a la societat del 30 d'octubre al 2 de novembre a Boston (Estats Units) on es reuniran tots els equips i professionals destacats d'este camp.

El Circuit de Carreres Populars de la Dipu s’endinsa el dissabte a les 19:30 en l’interior de València. La localitat de Cheste serà l’escenari en què es dispute la sisena prova esportiva del calendari en la seua XV Volta a Peu, amb un total de 1.592 corredors.
El municipi de Foia de Bunyol-Xiva torna al programa esportiu de la Diputació de València després d’un any d’absència, per la qual cosa «s’espera un dia amb gran expectació, ja que el circuit atrau moltes persones», assegura David Doménech, alcalde de Cheste. D’esta manera, dels més de 1.500 corredors, 970 en formen part del circuit de la corporació provincial. Així mateix, un total de 1.333 són hòmens, mentre que els 259 restants són dones.

Esdeveniment benèfic

Com és habitual, la carrera de Cheste destinarà el 50% de la recaptació a la ONG Per ells, entitat que treballa per la qualitat de vida dels xiquets discapacitats.

A més, els corredors també rebran la seua recompensa, ja que la bossa del participant també inclou productes típics i autòctons del municipi de la Foia de Bunyol-Xiva.

Favorits de la prova

Irene Espí és la corredora que més oportunitats té d’igualar-se en èxits amb Raquel Landín en categoria femenina, ja que esta última no podrà assistir a l’esdeveniment per participar en el campionat d’Espanya de federacions.

El mateix ocorre en la categoria masculina, ja que Ouais Zitane, líder del circuit, participarà en el 5.000 d’Alcorcón amb la selecció valenciana i no assistirà a la carrera de Cheste. Per este motiu, la victòria se la disputaran entre Oumellal, Addil el Hand, Luis Félix i companyia.

L’equip de Marrahí i Alberto va aconseguir ahir una victòria decisiva per a aconseguir el primer lloc de la taula general de la XXI edició de la Lliga Professional de Raspall-Trofeu Diputació de València 2014.

La partida va tindre lloc al trinquet de Guadassuar i va concloure amb la victòria de la parella de Villanueva de Castellón i Genovés, que es van imposar per 25 a 10 a l’equip format per Pepe i Coeter II.

Amb este resultat, la formació de Marrahí justifica el seu passe a semifinals i s’enfrontarà al trio format per Moncho, Sanchís i Miravalles per a aconseguir la primera posició del campionat.

Les pròximes partides es jugaran este cap de setmana a les 18:30 als trinquets de Bellreguard i Benigànim i, amb elles, conclourà la quarta jornada de Lliga Regular.

Horari de partides

Classificació de la primera fase

El trinquet de Bellreguard acull esta vesprada, a les 18:30, la primera de les dues partides programades per a este cap de setmana de la Lliga Professional de Raspall-Trofeu Diputació de València. El trio de Sergio, Dorín i Leandro III s’enfrontaran a la parella de Guille i Moro, i els dos equips buscaran la victòria que els concedisca opcions de passar a semifinals.

Per la seua banda, la formació formada per Guille i Moro ha de véncer la partida per tal de no quedar eliminada de la competició, mentre que el trio de Sergio, Dorín i Leandro III superarien la parella de Pepe i Coeter II, si aconseguiren la victòria.

La partida del diumenge a Benigánim tancarà la quarta jornada del Trofeu Diputació de València, en un torneig que enfrontarà el trio format per Moncho, Sanchis i Miravalles amb la parella composta per Moltó i Canari. L’equip que guanye la disputa serà qui es jugarà la primera posició en l’última jornada amb la parella de Marrahí i Alberto.

En definitiva, tots els equips participants en les partides del cap de setmana necessiten punts per a aconseguir accedir a semifinals.

El València CF de Futbol Platja debutarà demà a les onze en el XXI Trofeu de Futbol Platja Ciutat de València, que començarà a les 10:00 a la platja de la Malva-rosa. Els valencianistes queden enquadrats en el Grup C junt amb Los de Loli, Ascensores Lavhec, Tecnibat FC i Los Hunos.

Tal com es va informar dimecres passat en la sala de premsa de la Diputació de València, la fase de grups reunirà més de 200 jugadors que lluitaran per succeir el vigent campió del torneig, Fonteta Beach, en una jornada que es prolongarà fins a la vesprada de diumenge. El reglament de la FIFA establix que els cinc integrants de cada equip hauran de jugar descalços o amb calcetins i tant el baló com els àrbitres seran els oficials d’estos tornejos. La corporació provincial i l’Ajuntament de València s’han bolcat un any més en esta iniciativa esportiva i han fet possible que el campionat arribe a la seua vint-i-unena edició. 

La Diputacióde València subvencionarà obres de millora del poliesportiu municipal de Llaurí per mitjà del conveni singular que ha firmat el president provincial, Alfonso Rus, amb l’alcaldessa, María José Galán.

Galán ha apuntat que es construiran els lavabos, es remodelaran les dutxes i s’edificarà un local social que servirà com a zona d’esbarjo amb seients per a la gent. Igualment, s’habilitaran zones d’ombra.

L’alcaldessa ha comentat que esta actuació és «molt necessària» ja que «la infraestructura esportiva és utilitzada diàriament per unes 60 persones i, a més, acull campionats de futbol que reunixen gent de tota la comarca».