La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València ha ampliat les seues coŀleccions amb la publicació de tres nous títols a càrrec de Mariano González Baldoví, Vicent Torregrossa i Jaime Millàs.
La capella de les Febres de Xàtiva. Monumentum domus Borgiae, de Mariano González, s'incorpora a la coŀlecció «Formes plàstiques». L'autor aborda en este estudi, de forma meticulosa i amb documentació inèdita, una capella amb sepultura de la Seu de Xàtiva que pertany a totes les branques dels Borja.El 1497, el cardenal de Cosenza, el senyor Francesc de Borja, va manar reformar-la i, des de llavors, va passar a anomenar-se de Nostra Senyora de les Febres.
La monumentalitat i la riquesa d'esta capella, pròxima a l'altar i a Déu, símbol d'una condició social elevada, la varen convertir en objecte de disputa i conflicte en el si del llinatge Borja. És en este context en què Mariano González destaca els enfrontaments provocats pel dret de patronat i el de sepultura i les relacions entre els estaments socials.
Les discòrdies iniciades al segle XVI van durar fins al Set-cents i, a manera d'exemple, l'autor assenyala que, a finals del XVIII, sorgiren litigants del procés: el senyor Josep Gil Borja i la família del marqués de Sotelo, la branca principal, que, a través del temps, guanyà els plets successius.
Model educatiu liberal i iŀlustrat
L'estudi de Vicent Torregrossa Barberà Reformisme iŀlustrat, liberalisme i model educatiu s'ha editat amb la Universitat de València. L'obra presenta el projecte educatiu del reformisme pedagògic iŀlustrat i del model educatiu liberal a partir d'una contextualització històrica centrada en la ciutat de Xàtiva.
L'autor descriu la implantació del pla d'estudis públic i seguix l'evolució del seminari patriòtic d'educació de sant Felip, inaugurat el 1806: els estatuts, el funcionament, la tasca pedagògica, la crisi i el litigi amb els catedràtics, el trasllat a Ibi i la vida del seminari durant la reacció absolutista.Finalment, aporta una anàlisi de la situació educativa en els inicis del Trienni Liberal (1820-1823).
Un advocat de la Diputació en la Renaixença valenciana
La «Biblioteca d'autors valencians» recupera els Sainets valencians més representatius de Manuel Millàs (València, 1845-1914) en una edició introduïda per l'escriptor Jaime Millàs.
Manuel Millàs, que treballà com a advocat en la Diputació de València, forma part de la plèiade d'autors de la Renaixença valenciana per la qualitat literària i la popularitat dels seus sainets, els principals títols dels quals s’estrenaren durant el Sexenni Revolucionari i primers anys de la Restauració.Laseua poesia romàntica, escrita de jove, aconseguí una gran difusió, igual que les seues rimes de crítica social.
Millàs va ser molt prolífic —escrigué més de trenta obres de teatre i tres llibres de poesia— i tragué temps per a dedicar-se a la producció de vi i licors en una finca rural de la Foia de Bunyol. També va formar part de la junta directiva de Lo Rat Penat el 1891 i el 1892, i va ser premiat en els Jocs Florals de 1880 i 1882.
