La diputada de Benestar Social, Amparo Mora, ha participat esta vesprada a La Beneficència en l’acte de lliurament dels ‘V Premis Infància 2013’ que se celebren per a commemorar el Dia Universal de la Infància, en qualitat de membre del jurat. Convocats per la Conselleria de Benestar Social, estos guardons de la Generalitat Valenciana reconeixen i premien les entitats socials, empreses, famílies educadores i menors d’edat, que més s’han distingit en l’acció divulgativa dels drets del xiquet, com també en el foment, la promoció, el desenvolupament i el respecte dels seus drets.

Premi 'Entitat Social': Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül (Luisa Marillac).

Premi Infància 'Empreses Solidàries': Bioparc València i Río Safari SL.

Premi Infància 'Família Educadora': M. Nieves Calero Tárrega i José Ramón Pérez López.

Premi 'Menor o Grup de Menors': Alba Ibiza Ibáñez

Alfonso Rus s’ha reunit esta vesprada amb el nou alcalde d’Higueruelas, localitat de la comarca dels Serrans, per a tractar temes relacions amb la gestió municipal. Esteban substituïx en el càrrec Juan José Solaz, que després de setze anys al capdavant de la corporació municipal ha dimitir per temes de salut.

El nou alcalde d’Alfarp, José Miguel Añó Ortiz, es reunia ahir de vesprada amb el president Alfonso Rus en la seua primera presa de contacte institucional després de succeir en l’alcaldia a Carmen Añó Sanz, que morí d’una manera sobtada a l’edat de 59 anys el mes d’octubre passat. Rus i Ortiz departiren al despatx del president sobre la gestió i l’actualitat del municipi de la Ribera Alta.

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar participa en una mesa de contractació (workshop) sobre destinacions de platges, que se celebra a la ciutat d’Anvers hui, 21 de novembre.

Estes reunions de treball tenen com a objectiu principal donar a conéixer els productes turístics de les principals destinacions de platja de la província de València a dèneu touroperadors europeus.

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, ha assenyalat la importància d’assistir a esta mesa de contractació, «cal tindre en compte que els touroperadors són els encarregats de vendre els paquets turístics als possibles turistes».

Per a esta ocasió, el Patronat Provincial de Turisme, amb la col·laboració dels municipis de litoral de la província de València, promourà les destinacions de Cullera, Gandia, Oliva i Canet d’en Berenguer, destacant l’oferta hotelera, de càmping, gastronòmica, d’oci, cultural i esportiva de cada localitat..

Esta mesa de contractació o workshop s’emmarca en un conjunt d’accions promocionals de turisme que du a terme el Patronat per a promoure la província de València en els mercats internacionals, durant l’any 2013, en col·laboració amb l’Agència Valenciana de Turisme.

La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha presentat hui en La Beneficència «Villa Cornelius. La vida rural en època romana», una exposició produïda pel Museu de Prehistòria de València que exhibix la fastuosa finca rústica del patrici xativí Publi Corneli Junià, descoberta fortuïtament el 2003 a l'Ènova durant les obres del traçat de l'AVE Madrid-València.

«Estem davant d’un dels assentaments rurals més grans d'època romana excavats fins al moment, que pren vida després de romandre ocult durant 2.000 anys», ha destacat la diputada, qui també ha apuntat l'excepcionalitat de les peces exposades.

Segons Puchalt, «és una ocasió única per a admirar joies arquitectòniques i artístiques mil·lenàries, com ara els mosaics polícromos i l'impressionant paviment de marbre de Buixcarró restaurats pel Museu de Prehistòria, que sorprendran i maravellaran el públic».

A la trobada amb mitjans de comunicació també han assistit la directora del Museu de Prehistòria de València, Helena Bonet, i els arqueòlegs i comissaris del projecte, Rosa Albiach, Elisa García-Prósper i Aquilino Gallego, els qui van dirigir l'excavació arquelógica d'urgència en Els Alters (L'Ènova) després de la troballa de la vil·la.

Excavació exemplar

Els treballs arqueològics ―qualificats per Helena Bonet d'exemplars― es van desenvolupar amb la col·laboració d'Adif, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València i van posar al descobert una superfície de 3.000 metres quadrats corresponent a una vil·la rústica d'època romana, amb una zona d'habitatge o pars urbana i una àrea artesanal i d’emmagatzematge o pars rustica, dedicada al processament del lli, propietat de l'aristòcrata i patrici xativí Publi Corneli Junià (Publius Cornelius Iuniani).

Segons la comissària Rosa Albiach, «no és habitual identificar els propietaris de les troballes arqueològiques, però en este cas excepcional les troballes epigràfiques funeràries i votives no deixen lloc a dubtes i evidencien que Publi Corneli, a més d'amo de la vil·la, va ser un personatge ric ―la luxosa ornamentació de marbre, mosaics i frescs així ho testifiquen― i ben relacionat, procedent de les gens més influents de l'aristocràcia local de Saetabis (Xàtiva), els Cornelii i els Iunii».

El preat lli de Saetabis

A més, Albiach també ha assenyalat que la finca, dedicada al treball del lli ―com van poder corroborar per les restes trobades en una gran bassa de processament―, «reforça els textos clàssics que ja parlaven de les bondats del lli de Saetabis, un tèxtil tan preat que proveïa un terç de tot el lli d'Europa i era considerat com el segon de millor qualitat de l'Imperi romà, solament superat per l'egipci».

En el seu afany per exhibir la mostra de la manera més pedagògica i didàctica possible, el Museu de Prehistòria ha produït diversos audiovisuals que recreen tant el procés d'excavació com la planta i les estructures de Villa Cornelius, com també un dia de treball en la finca, en este cas aprofitant l'animació digital en dues dimensions, que delectarà especialment el públic infantil.

AVÍS A EDITORS

El Gabinet de Comunicació cobrirà esta vesprada la inauguració oficial de l'exposició i en remetrà informació gràfica i audiovisual.

La Diputació de València ajuda a mantindre la línia de transport regular de trànsit dèbil que comunica el municipi de Bocairent amb Ontinyent mitjançant un conveni amb la Generalitat Valenciana per un import de 290.000 euros, amb el qual financen un total de 37 trajectes d'autobús.

Concretament, l'entitat provincial aporta 53.000 euros per a mantindre estos servicis a causa de la important funció social que complixen i amb l'objectiu d'impulsar les zones rurals i cobrir les necessitats bàsiques de comunicació dels ciutadans.

Així, gràcies a estes ajudes, els prop de 4.500 habitants d'esta localitat disposen d'un servici d'autobús de 15 vegades per setmana (de dilluns a divendres) que els desplaça directament fins a la capital de la Vall d’Albaida, on es troba l'hospital comarcal.

Per a l'alcalde de la localitat, Josep V. Ferré, este servici és «molt útil i oferix un servici ràpid, ja que acosta alguns servicis que el nostre municipi no té, com ara el centre d'especialitats i la piscina coberta.

Per tot això, agraïx esta subvenció i explica que els usuaris d'este autobús «són persones majors que no disposen d'un mitjà de transport propi». «La gent viu en un poble pels servicis amb què compta», ha conclòs.

Castelló de Rugat amb Xeraco, i Genovés A contra Bicorp A; d’estos emparellaments de semifinals eixiran els finalistes de primera del Campionat Autonòmic de Raspall Parelles, trofeu Diputació de València.

L’últim encontre corresponent a la lliga regular tingué lloc ahir de matí al trinquet de Xeraco, i la parella local s’hi alçà amb la victòria i el lideratge del grup enfront del Genovés A.

Gràcies als tres punts sumats per Lluïset i Juan, s’aupen a la primera plaça, sumant-ne un total de dotze, per onze de Bicorp i deu dels de la Costera. Les partides d’anada tindran lloc a casa del primer equip de cada semifinal, els dies 23 i 24 de novembre. Les de tornada es jugaran el cap de setmana següent.

Primera categoria:

Castelló Rugat A - CPV Xeraco

CPV Genovés A - CPV Bicorp A

Segona categoria:

(Otos /Alzira) - CPV Ondara A

Castelló Rugat B - CPV Bicorp B

Tercera categoria:

Fira Tots Sants Cocentaina B - CPV Genovés C

Dist. Xúquer Polinyà A - CPV Quatretonda

Quarta categoria A:

CPV Otos B - Albalat de la Ribera

CPV Ondara B - CPV Rafelbunyol

En el cas de la categoria quarta B les eliminatòries de quarts de final, que jugaran l’anada el 23 de novembre i la tornada el 30, són les següents:

CPV Planes C - CPV Finestrat

30 i Val Real de Gandia (B/D) - CPV Planes B

CPV Sant Vicent C - CPV Sumarcàrcer B

CPV Gavarda E - CPV Fenollet

La competició femenina també té les seues semifinals, amb les mateixes dates que les masculines.

Primera categoria:

Carraixet Tavernes Blanques B - Ajuntament Beniparrell A

Agrochiva Borbotó B - Agrochiva Borbotó A

Segona categoria:

 Agrochiva Borbotó C - Alqueria d’Asnar B

Ajuntament Beniparrell B - Agrochiva Borbotó D

Tercera categoria:

Agrochiva Borbotó E - Caixa Popular Meliana B

Carraixet Tavernes Blanques D - CPV Bicorp E

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha firmat este matí en el seu despatx quatre convenis de finançament amb els responsables municipals de Benirredrà, Benissoda, la Pobla del Duc i Serra amb l'objectiu de rehabilitar espais degradats, urbanitzar places i carrers, finalitzar una seu musical i millorar zones verdes.

Benirredrà

El màxim responsable de la corporació provincial ha subscrit un acord amb l'Ajuntament de Benirredrà, representat per la seua alcaldessa, M. Dolores Cardona, per a asfaltar la plaça de la Mitja Galta, a més de «revaloritzar el nucli històric», tal com ha informat l'edil.

«Es rehabilitarà un espai urbà dels anys seixanta, una cosa que s'ha convertit en una necessitat», ha explicat Cardona, qui també ha assegurat que «amb estes ajudes intentarem acabar la posada a punt de la part històrica de Benirredrà».

Concretament, la responsable municipal ha apuntat que es durà a terme «una rehabilitació integral que consistirà a col·locar ombratge en la zona de més sol, construir un parc i una zona d'aparcament». «El principal objectiu és dotar l'espai d'una imatge més moderna i proporcionar una millor qualitat de vida als veïns», ha finalitzat.

Benissoda
 

D'altra banda, Benissoda finalitzarà les obres de la seu de la societat musical Unió Musical Benissodense, que consistiran a finalitzar-ne la primera planta.

En este sentit, l'alcalde, Antonio Espí, ha informat que «gràcies a este conveni de finançament, els músics tindran un espai acabat per a poder assajar i fer classes, ja que ara es reunixen a la casa de la cultura».

El titular de Benissoda ha informat que el nou local musical disposa d'una planta baixa amb sala d'assaigs insonoritzada, i el primer pis albergarà dues aules per a fer classes de música i un altre espai dedicat al solfeig, a més dels lavabos.

Finalment, l'alcalde ha assenyalat que Benissoda «compta amb una llarga i sòlida tradició musical», i ha afirmat que la societat musical de la localitat «està composta per més d'una trentena de músics».

La Pobla del Duc

Per la seua part, la Pobla del Duc realitzarà la primera fase del condicionament de la zona verda del poliesportiu municipal mitjançant un conveni amb l'entitat provincial, que permetrà instal·lar bancs i millorar l'àrea de la piscina.

En este sentit, el primer edil, Vicent Gomar, ha informat que l'actuació és «molt necessària» perquè en l'actualitat «este espai està en mal estat de conservació i volem que la gent en gaudisca».

D'altra banda, l'alcalde comenta que el municipi ja compta amb una pista de pàdel i un camp de futbol.

«En estos moments ―ha asseverat―, la Diputació és l'única institució que complix i ajuda els municipis a dur a terme inversions per a millorar la qualitat de vida dels seus veïns».

Serra

Serra millorarà un espai degradat i el convertirà en zona d'oci, a més de vertebrar un tram del nucli urbà, tal com ha informat el responsable municipal, Javier Arnal.

En este sentit, Arnal ha apuntat que este municipi de Camp de Túria «es troba enclavat en el parc natural de la Serra Calderona , per la qual cosa hi ha molt de terreny forestal i zones verdes».


«El principal objectiu és regenerar ambientalment este espai i transformar-lo en una àrea pública d'esplai, integrada en el municipi», ha declarat.

Concretament, es construirà un espai per als més menuts amb parcs infantils i una àrea per als majors, amb zona de lleure i de gimnàstica. Finalment, es millorarà el camí que vertebrarà l'eixida i la finalització d'este tram de barranc amb els carrers confrontants.

Finalment, l'alcalde ha donat l'enhorabona al president Rus per la gestió transparent de l'entitat provincial.

El vicepresident de la Diputació de València i diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, s’ha reunit este migdia en l’Ajuntament de Massarrojos amb els 15 alcaldes pedanis de València per a presentar-los els Plans d’Inversió i Ocupació 2014 i 2015, dissenyats per la institució provincial, i com incidiran en les seues economies locals.

Medina, que ha centrat la reunió en les inversions dels programes de cooperació a les obres i servicis municipals, ha anunciat que la Diputació invertirà 900.000 euros el pròxim bienni a través del Pla de Nuclis en les pedanies de València, a més d’especificar que també «estudiarà la possibilitat de firmar un conveni amb l’Ajuntament de València perquè el Pla de Camins Rurals i Carrers (PCRC), del qual el consistori no podia beneficiar-se fins al moment, puga arribar a partir d’ara també a les pedanies de la ciutat».

En la trobada també han participat el diputat provincial i regidor de l’Ajuntament de València, Cristóbal Grau; el regidor de Pedanies, Vicente Aleixandre; i el regidor d’Urbanisme del consistori de la ciutat, Alfonso Novo.

Dotació dels plans

Els Plans Provincials d’Inversió i Ocupació dissenyats per al període 2014-2015 per la Diputació preveuen la realització d’inversions a la província per valor de 163 milions d’euros i l’ocupació global d’unes 9.000 persones, entre llocs de treball directes (5.400 persones) i indirectes (3.500 persones aproximadament) per a portar-les a terme.

Els programes destinen el gros del seu pressupost a inversions directes en els municipis (66 milions d’euros), millores i manteniment de les carreteres provincials (77 milions d’euros), i els camins rurals o vies pecuàries de comunicació entre els pobles (12 milions d’euros), encara que també s’ocupen de la conservació del patrimoni arquitectònic i artístic local (6 milions d’euros), del desenrotllament de les aldees i els xicotets nuclis de població (6 milions d’euros), com també de la recuperació de zones paisatgístiques degradades i l’eliminació de riscos geològics a les poblacions (3 milions d’euros).

Pel que fa als programes destinats específicament a la creació d’infraestructures i millora de servicis, el pressupost total del Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS) per al bienni és de 35 milions d’euros, mentre que el del Pla de Nuclis o pedanies (PN) és de 6,4 milions d’euros.

El Pla de Camins Rurals i Carrers 2014-2015 (PCRC) duplica el seu pressupost fins als 12 milions d’euros i arreplega, per primera vegada, la possibilitat de sol·licitar ajudes econòmiques per a la pavimentació de carrers, a més de per a la conservació de camins i vies rurals municipals, obres que seran executades per l’àrea de Carreteres de la Diputació per a aconseguir més estalvi.

Compromís provincial amb les pedanies

Medina ha destacat, després de la trobada, la «gran acollida» de les iniciatives de la Diputació entre els alcaldes pedanis de València, amb els quals, ha assegurat, «és necessari i molt positiu coordinar-se a l’hora de fer inversions, ja que ells tenen a les seues poblacions molts dels problemes que té qualsevol responsable local al seu municipi».

«La Diputació té el compromís d’estar amb les pedanies i històricament així ho ha demostrat amb les seues inversions a través del Pla de Nuclis», ha manifestat.

L’alcalde de Massarrojos, Jaime Pascual, ha manifestat per la seua banda que la reunió amb el responsable provincial ha sigut «molt positiva» i ha qualificat de «molt ambiciós i interessant» el projecte inversor de la Diputació per als pròxims dos anys, que «aportarà coses molt positives a les pedanies de València», segons la seua opinió.

La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha inaugurat esta vesprada a La Beneficència «Villa Cornelius. La vida rural en època romana», una exposició produïda pel Museu de Prehistòria de València que exhibix la fastuosa finca rústica del patrici xativí Publi Corneli Junià, descoberta fortuïtament el 2003 a l’Ènova durant les obres del traçat de l’AVE Madrid-València.

A l’acte inaugural ha acudit també la directora del Museu de Prehistòria, Helena Bonet, el director de Gestió Museística, Antonio Lis, el director del Museu d’Etnologia, Joan Seguí, el director del MuVIM, Joan Gregori, i els arqueòlegs i comissaris del projecte, Rosa Albiach, Elisa García-Prósper i Aquilino Gallego, els quals van dirigir l’excavació arqueològica d’urgència als Alters (l’Ènova) després de la troballa de la vil·la. A més, La Beneficència ha reunit unes 200 persones que no han volgut faltar a esta cita cultural.

Puchalt ha destacat que «es tracta d’un dels majors assentaments rurals d’època romana excavats fins al moment que pren vida després de romandre ocult durant 2.000 anys»..

Segons la diputada, «és una ocasió única per a admirar joies arquitectòniques i artístiques mil·lenàries, com els mosaics policroms i l’impressionant paviment de marbre de Buixcarró restaurats pel Museu de Prehistòria, que sorprendran i meravellaran al públic».

Excavació exemplar

Els treballs arqueològics —qualificats per Helena Bonet d’exemplars—es van desenrotllar amb la col·laboració d’Adif, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i van posar al descobert una superfície de 3.000 metres quadrats, corresponent a una vil·la rústica d’època romana, amb una zona d’habitatge o pars urbana i una àrea artesanal i de magatzematge o pars rustica, dedicada al processament del lli, propietat de l’aristòcrata i patrici xativí Publi Corneli Junià (Publius Cornelius Iuniani).

Segons la comissària, Rosa Albiach, «no és habitual identificar els propietaris de les troballes arqueològiques, però, en este cas excepcional, les troballes epigràfiques funeràries i votives no presenten cap dubte i evidencien que Publi Corneli, a més d’amo de la vil·la, va ser un personatge ric —la luxosa ornamentació de marbre, mosaics i frescos així ho testimonia— i ben relacionat, procedent de les gens més influents de l’aristocràcia local de Saetabis  (Xàtiva), els Cornelii i els Iunii».

L’apreciat lli de Saetabis

A més, Albiach també ha assenyalat que la finca, dedicada al treball del lli —com van poder corroborar per les restes trobades en una gran bassa de processament—, «reforça els textos clàssics que ja parlaven de les bondats del lli de Saetabis, un tèxtil tan apreciat que abastia un terç de tot el lli d’Europa i era considerat com el segon de més qualitat de l’Imperi Romà, només superat per l’egipci».

En el seu afany per exhibir la mostra de la manera més pedagògica i didàctica possible, el Museu de Prehistòria ha produït diversos audiovisuals que recreen tant el procés d’excavació com la planta i les estructures de la Vil·la de Corneli, i també un dia de treball en la finca, en este cas, tirant mà de l’animació digital en dues dimensions, que delectarà especialment el públic infantil.