La diputada d’Administració General, Carlota Navarro, ha visitat el complex rural Masia de Tristan, en Barraix, al terme municipal d’Estivella, a fi de comprovar l’estat dels immobles i el perímetre del complex i fer una valoració dels danys, amb la intenció de dur a terme una rehabilitació integral dels edificis i l’entorn i  dotar el complex d’unes mesures de seguretat contundents. Han acompanyat a la diputada, l’alcaldessa d’Estivella, María Jesús Ramón Beltrán, i tècnics de la corporació provincial.

 Després de la visita, Carlota Navarro ha anunciat que «està previst que la Diputació faça treballs de restauració, remodelació, construcció i adequació dels edificis i les instal·lacions, principalment i de forma immediata la neteja del perímetre del complex, que té una superfície  de 30.000 metres quadrats aproximadament.

 En primer lloc s’han recorregut els dos immobles i les construccions complementàries i s’ha valorat amb minuciositat l’estat en què es troben, després dels actes de pillatge que han suportat mentre contenien alguna cosa de valor.

 Segons la diputada d’Administració General, el que es pretén és «posar límit als robatoris en la Masia de Tristan amb la reposició de les portes i els panys, que fins al moment no han aconseguit el seu objectiu, al marge de netejar totes les habitacions d’ambdós edificis, que estan molt deteriorats».

 Per als treballs de l’entorn dels dos edificis, uns 30.000 metres quadrats, la diputada va oferir la possibilitat que les brigades de la Diputació actuen de forma immediata, en quant estiguen disponibles, per a la qual cosa va remetre una carta fa unes setmanes. L’alcaldessa d’Estivella li va oferir a Navarro la possibilitat que siga una brigada del poble la que faça els treballs de silvicultura, donada la quantitat ingent d’herba que envaix la zona, principalment de rubus morera. La proposta li va semblar bé a la diputada d’Administració General.

 Ermita de Barraix

A continuació la comitiva es va dirigir a l’ermita de Barraix, que igualment necessita una intervenció urgent en la teulada, que es troba en un estat pitjor. Esta ermita és molt valorada pels veïns i les veïnes d’Estivella, ja que és un referent per a tots ells i la seua construcció es remunta al 1922.

«La Diputació no s’oblidarà d’esta ermita, i després d’una intervenció més recent en la qual es va reforçar la porta perquè no continuaren els actes de pillatge, que van cessar, ara se substituirà la teulada, que és el que es troba en pitjor estat», va explicar Carlota Navarro.

 Està previst contractar un arquitecte perquè redacte el projecte de restauració. En una primera fase s’espera reparar la coberta i les façanes, per un import estimat de 100.000 euros.

La Diputacióde València, des de l’Àrea de Carreteres, va emprendre al seu dia una sèrie d’actuacions en la xarxa provincial amb l’objectiu d’incrementar els fluxos de comunicació i desplaçaments entre els diferents àmbits geogràfics, socials i econòmics. El condicionament i reforç de ferm en la carretera CV-685, tram Villalonga-Ador (Fase 2a), ha significat un pressupost total de licitació de l’obra de 3.293.930 euros i un termini d’execució de 8 mesos.

Este tram en particular presentava un elevat índex de siniestralitat motivat, en gran manera, per les reduïdes característiques geomètriques de la carretera, la multitud d’accessos directes, l’escassa visibilitat i l’elevat índex de vehicles pesats que genera el polígon industrial de Villalonga.

Per tot això la Diputació de València va decidir escometre la segona fase de l’obra que ens ocupa, la qual suposa la connexió, en condicions de seguretat, de la CV-685 amb la CV-680, eixos convergents amb la població de Villalonga.

Els objectius perseguits per l’obra han sigut per un costat millorar les condicions de seguretat viària de la carretera per mitjà de l’ampliació de l’ample de la calçada, l’eliminació dels canvis de rasant, l’eliminació total dels accessos directes, la construcció d’un nou pont sobre el riu Serpis i l’adequació dels sistemes de contenció i senyalització.

En segon lloc s’ha perseguit augmentar la connectivitat i el confort de la conducció, per mitjà de la construcció de dues noves glorietes i l’eliminació del tram de traçat sinuós, on era impossible l’encreuament de dos vehicles pesats.

El nou traçat ha reduït sensiblement els temps de recorregut i en conseqüència ha millorat tant la qualitat de vida dels usuaris de la via, com ha augmentat la competitivitat de les empreses instal·lades en el polígon industrial.

Actuacions que s’han desenrotllat

L’obra ha consistit en l’execució de la variant de 450 metres de longitud, que unix la carretera Ador-Villalonga (CV-685) amb la carretera que discorre entre Villalonga i Gandia (CV-680), pel nord de la població de Villalonga i delimitada en ambdós extrems per sengles glorietes de 25 i 30 metres de radi interior. L’ample de la calçada és de 12 metres, distribuïts en dos carrils de 3,50 metres, voreres d’emergència d’1,50 metres i bermes d’1 metre.

La carretera antiga passa a ser un camí de servici per a connectar-se al tram en variant construït en la glorieta situada a l’extrem oest. Per a dotar d’accés a totes les propietats adjacents s’han construït quatre camins de servici de 5 m d’amplària.

Un pont de 109 metres i 1.500 tones

El llit del riu Serpis s’ha salvat per mitjà d’una nova estructura isostàtica, de tres obertures les longituds de les quals són 33, 40 i 36 m respectivament. L’ample de l’estructura és variable en la primera obertura per l’illot deflector d’accés a la glorieta, entre 17,80 i 12,00 m i constant de 12,00 m per a les dues obertures següents. Esta amplària es distribuïx en dos carrils de 3,50 m separats per una mitjana de 0,50 m, voreres d’emergència de 0,50 i vorera d’1,75 m a un costat i a l’altre.

El tauler és bicel·lular, format per dues bigues arteses d’1,80 m de cantell, sobre les quals es recolzen les prelloses i la llosa de compressió. La magnitud del pont queda patent en els 1.350 m³ de formigó emprats, els 185.000 kg d’acer i el seu pes, pròxim a les 1.500 tn.

Mesures complementàries

Per a assegurar l’estabilitat del llit en episodis de fortes avingudes habituals en esta zona s’han construït en ambdós marges del riu murs d’escullera, que al seu torn protegixen els pilars del pont.

Les obres s’han completat amb la senyalització horitzontal i vertical i l’abalisament corresponent, sobre el pont s’ha col·locat un sistema de contenció de nivell H3. Tant en les glorietes com en el pont s’ha instal·lat enllumenat per a afavorir la conducció nocturna.

En el transcurs de l’obra s’han adoptat nombroses actuacions mediambientals amb l’objecte de minimitzar l’afecció a l’entorn excepcional en què es localitza. Així mateix s’ha realitzat el seguiment arqueològic, que ha tingut com a resultat la troballa d’una xicoteta necròpolis islàmica.

Finalment s’han enjardinat les glorietes per mitjà de la plantació d’oliveres centenàries i la resta d’espècies arbustives.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha firmat este matí en el seu despatx dos convenis de col·laboració amb els responsables municipals de Manises i Gandia amb l’objectiu de posar en marxa projectes de recuperació i millora d’algunes zones verdes.

El màxim responsable de la corporació provincial ha subscrit un acord amb l’Ajuntament de Manises, representat pel seu alcalde, Francisco M. Izquierdo, per a construir paellers al parc Gutiérrez Mellado i adequar sis zones verdes.

«Es va rehabilitarà per complet una zona d’oci que està molt deteriorada», ha explicat el primer edil, qui també ha assegurat que esta actuació és «molt necessària ja que es construiran berenadors, cosa molt sol·licitada pels nostres veïns».

«El principal objectiu», apunta, «és dotar el municipi d’una àrea recreativa al barri del Carme, un dels districtes més populosos de la població». 

Per això, agraïx a la Diputació de València estes subvencions, una institució que, segons l’alcalde, «està molt ben gestionada i, per això, està al costat dels ajuntaments en estos moments en què estem travessant dificultats econòmiques».

Manises adequarà també altres espais i solars, entre els quals es troba una zona verda del polígon de La Reva. Així mateix, es procedirà al tancament del parc Luis Armelles i la millora de xicotets jardins.

Gandia

D’altra banda, Gandia finalitzarà les obres del parc Joan Fuster, que van començar fa uns 15 anys amb l’objectiu d’eliminar les deficiències que presentava en el seu asfaltat i zones verdes.

Segons ha explicat l’alcalde, Arturo Torró, gràcies a esta subvenció «es finalitzarà una actuació que havia d’haver estat executada fa més de deu anys».

Concretament, es col·locarà gespa, s’instal·larà un sistema de regadiu i es pavimentarà el sòl.

En este sentit, Torró ha informat que amb estes actuacions es pretén que «el parc recupere vitalitat, tenint totes les seues zones –arbratge, carril bici, paviment i zones de joc– en perfecte estat».

«Este espai verd –assevera– és molt important per a la localitat ja que disposa d’una gran quantitat de vegetació i dividix el municipi en dos.»

Finalment, el titular de Gandia ha agraït este conveni singular i ha comentat que gràcies a la Diputació de València «els municipis estem desenrotllant projectes per a millorar la qualitat de vida dels veïns». «Si no existira l’entitat provincial i Alfonso Rus caldria inventar-los», ha finalitzat.

La Diputació de València ajuda a mantindre la línia de transport regular de trànsit dèbil que comunica el municipi d'Alcublas amb Casinos mitjançant un conveni amb la Generalitat Valenciana per un import de 290.000 euros, amb el qual financen un total de 37 trajectes d'autobús.

Concretament, l'entitat provincial aporta 53.000 euros per a mantindre estos servicis a causa de la important funció social que complixen i amb l'objectiu d'impulsar les zones rurals i cobrir les necessitats bàsiques de comunicació dels ciutadans.

Així, gràcies a estes ajudes, els prop de 800 habitants d'esta localitat de la Vall d'Albaida disposen d'un servici d'autobús a domicili de cinc vegades per setmana (de dilluns a divendres) que els desplaça fins a Casinos, des d'on poden traslladar-se a Llíria fent transbord.

Per a l'alcalde de la localitat, Manuel Civera, este servici és «molt necessari i útil per als veïns», ja que «enllaça amb la capital de Camp de Túria que disposa d'alguns servicis de què manca nostre municipi». En este sentit, el primer edil reconeix que seria molt útil per a la població que el mateix autobús arribara fins a Llíria.

Per això, agraïx esta subvenció i «l'esforç que ha realitzat la Diputació de València per a mantindre una línia d'autobús molt important per a la gent major que no disposa de vehicle propi i que necessita acudir als centres de salut especialitzats i a efectuar gestions administratives».

En este sentit, el primer edil ha manifestat que este servici és «molt important» per a «evitar el sentiment d'aïllament en el municipi i la migració a les localitats grans»

Així mateix, ha informat que pròximament organitzarà una reunió amb els veïns per a informar de la continuïtat d'este servici.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, firma un conveni de col·laboració amb el responsable municipal de Manises, Francisco M. Izquierdo, per a construir paellers en el parc Gutiérrez Mellado i adequar sis zones verdes.

«Es rehabilitarà per complet una zona d'oci que està molt deteriorada» —ha explicat el primer edil— qui també ha assegurat que esta actuació és «molt necessària ja que es construiran berenadors, molt sol·licitats pels nostres veïns.»

«El principal objectiu —apunta— és dotar el municipi d'una àrea recreativa en el barri del Carme, un dels districtes més populosos de la població.» 

Per això, agraïx a la Diputació de València estes subvencions, una institució que, segons l'alcalde, «està molt ben gestionada i, per això, està al costat dels ajuntaments en estos moments en què estem travessant dificultats econòmiques».

Manises adequarà també altres espais i solars, entre els quals es troba una zona verda del polígon de La Reva. Així mateix, es tancarà el parc Luis Armelles i la millora de xicotets jardins.

Gandia finalitzarà les obres del parc Joan Fuster ―que començaren fa uns quinze anys― amb l’objectiu d’eliminar les deficiències que presentava en el seu asfaltat i zones verdes, tal com s’ha establit en el conveni que ha subscrit el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, amb l’alcalde de la localitat de la Safor, Arturo Torró.

Segons ha explicat el primer edil, gràcies a esta subvenció «es finalitzarà una actuació que hauria d’haver estat executada fa més de deu anys».

Concretament, s’hi col·locarà gespa, s’instal·larà un sistema de rec i se’n pavimentarà el sòl.

En este sentit, Torró ha informat que amb estes actuacions es pretén que «el parc recupere vitalitat, tenint totes les seues zones ―arbrat, carril bici, paviment i zones de joc― en perfecte estat».

«Este espai verd ―assevera― és molt important per a la localitat, per tal com disposa d’una gran quantitat de vegetació i dividix el municipi en dos».

Per últim, el titular de Gandia ha agraït este conveni singular i ha comentat que gràcies a la Diputació de València «els municipis estem desenvolupant projectes per a millorar la qualitat de vida dels veïns». «Si no existira l’entitat provincial i Alfonso Rus, caldria inventar-lo», ha finalitzat.

El diputat de Teatres i Música de la Diputació de València, Cristóbal Grau, va assistir anit a l'estrena de Cyrano de Bergerac en un abarrotat Centre Teatral Escalante.

L'obra és una adaptació del clàssic d'Edmond Rostand feta per a l'ocasió per Roberto García i posada en escena per L'Horta Teatre.

A la cita també van acudir els diputats Salvador Enguix i Emili Altur, el director del teatre, Vicent Vila, i alguns rostres coneguts de l'escena valenciana, com Ferran Gadea, de L'Alqueria Blanca.

El diputat Grau ha comentat que enguany el centre teatral obri temporada amb Cyrano de Bergerac, amb l'objectiu de «per una part, oferir programació ambiciosa que fóra de molt d'interés per a tots els públics, i per una altra, ajudar esta professió».

«L'Escalante —ha asseverat— és un centre que aposta per la formació i en totes les obres hi ha alumnes que, junt amb els nostres professionals, tenen l'oportunitat de treballar en produccions noves.»

Elenc actoral

Actors consagrats, molt coneguts pel públic per la seua participació en diferents sèries de televisió, configuren l'elenc actoral de Cyrano de Bergerac junt amb exalumnes de l'Escalante.

Així, Alfred Picó, Toni Agustí, Jordi Ballester, María Maroto i Marta Chiner compartixen escenari en Cyrano amb actors formats en l'Escalante com Xavi Cubas, Héctor Fuster i Juanjo Navarro.

L’alcaldessa de Benetússer, Laura Chuliá, ha mantingut una reunió en la Diputació de València amb el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, en la qual s’ha interessat pel «gran programa d’inversions locals que presentà la setmana passada el president Alfonso Rus, amb les quals podrem preparar nous projectes locals i fer front als pressupostos del 2014», ha manifestat Chuliá.

«A partir d’aquí presentarem algunes idees en què la cooperació puga col·laborar per a ajudar el nostre municipi com fins ara ―ha afegit―, ja que sempre hem mantingut una relació molt bona i hem estat contents de poder treballar conjuntament, en benefici dels veïns de Benetússer».

Segons Laura Chulià, els projectes municipals més immediats són «sobretot, projectes a nivell urbanístic i també els vinculats a temes locals, com ara l’eliminació de barreres arquitectòniques en la població i el seu entorn urbà i aquells amb els quals fer front a problemes més immediats i del dia a dia dels ciutadans, com pot ser la reparació de places públiques».

El diputat de Modernització, José Manuel Haro, i l'alcalde d'Alborache, Miguel Vicente Pinach, van inaugurar ahir el nou servici gratuït de telecomunicació Wi-Fi en via pública instal·lat en la plaça de l'Ajuntament del municipi, perquè qualsevol ciutadà puga accedir des d'ella a internet.

«El servici, denominat Wi-Fi ciutadà, ha sigut posat en marxa gràcies al projecte Sona Wi-Fi, de la Diputació de València, i suposa un pas més en la creació d'una xarxa provincial d'accés a internet basada en la tecnologia sense fil, per a garantir a tots els ciutadans l'oportunitat d'accedir als servicis que oferix internet, independentment del seu lloc de residència», va explicar el diputat.

Haro va destacar que es tracta d'una prestació «de major rellevància encara en poblacions d'interior com esta, que sovint es troben en el que es coneix com  a ‘escletxa digital' per comptar amb problemes de cobertura».

El servici crea espais públics d'accés gratuït a internet, per a veïns i visitants, on la velocitat límit d'accés establida per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions és de 256kbps en sentit xarxa-usuari, a causa de la gratuïtat del servici.

Internet en els edificis públics

Haro i Pinach van presentar, a més, en l'ajuntament, el desenvolupament de la xarxa Wi-Fi provincial d'accés a internet en la localitat, que també ha permés interconnectar a la xarxa l'edifici del consistori local i als ciutadans interessats, accedir al servici mitjançant l'excedent de banda, a preus competitius.

El programa provincial, posat en marxa el 2010,arriba ara a l'última fase, en la qual abans de fi d’any arribarà als 265 municipis de la província.

Què és la factura electrònica

La Llei de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informació defineix la factura electrònica com «un document electrònic que compleix amb els requisits legalment i reglamentàriament exigibles a les factures i que, a més, garanteix l'autenticitat de l'origen i la integritat del contingut, cosa que permet atribuir la factura al seu obligat tributari emissor».

D'aquesta definició estesa en tot el mercat, es transmeten tres condicionants per a la realització d'una factura electrònica:

• Es necessita un format electrònic de factura.
• És necessària una transmissió telemàtica (ha de partir d'un ordinador i ser arreplegada per un altre ordinador) .
• Aquest format electrònic i la transmissió telemàtica han de garantir la seua integritat i autenticitat a través d'una firma electrònica reconeguda.

Per tant, la facturació electrònica és un equivalent funcional de la factura en paper i consisteix en la transmissió de les factures o documents anàlegs entre emissor i receptor per mitjans electrònics (fitxers informàtics) i telemàtics (d'un ordinador a un altre), firmats digitalment amb certificats reconeguts.

Finalment, perquè una factura electrònica tinga la mateixa validesa legal que una factura en paper, ha d'existir consentiment exprés

entre emissor i receptor.

Beneficis derivats de la implantació i l'ús de la factura electrònica:

Econòmics

• Menys costos associats a la tramitació.
• Eliminació de despeses d'ensobrat i entrega.
• Eliminació de despeses de franqueig.

Organitzatius

• Absència d'errors formals.
• Absència de pèrdues de factures.
• Format únic de factures en electrònic i en paper.
• Eliminació d'espai d'emmagatzemament de documents històrics

Socials

• Millora de la competitivitat empresarial.
• Beneficis ecològics: milers de quilos de paper estalviats.

Després de la integració en els sistemes

• Tramitació més àgil, eficient i ràpida.
• Eliminació de costos d'arxiu.
• Informació de les factures en temps real.
• Seguretat en el procés.
• Millora dels temps de gestió. Agilitat en la presa de decisions.

Que és FACE

La Llei11/2007, de 22 de juny de 2007, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics constitueix un pas important en la política d’implantació i desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació amb el fi de modernitzar l’administració pública.

La CMAE (Comissió Ministerial d’Administració Electrònica, del Ministeri d’Economia i Hisenda) s’ha ocupat d'un nombre important de qüestions instrumentals relatives al desenvolupament de l’administració electrònica, tant de caràcter estrictament tècnic com de caràcter cultural. Entre les primeres, podem al·ludir a l’organització i la regulació dels registres electrònics departamentals, els projectes en matèria de contractació i facturació electrònica, l’organització i l'impuls de les intranets departamentals, la implantació i validació de la firma electrònica i l'organització de les PKI, convencions sobre formats d’arxius, etc.

La publicació del 20 de desembre de 2001 de la Directiva 2001/115/CE del Consell, per la qual es modifica la directiva 77/388/CEE amb l’objectiu de simplificar, modernitzar o harmonitzar les condicions imposades a la facturació en relació amb l’impost sobre el valor afegit implica un salt qualitatiu en facturació electrònica, ja que estableix el marc jurídic de la facturació electrònica com el mitjà de desenvolupament del comerç electrònic.

Com s’indica en el Decret de Presidència 02882 de data 08/04/2015, s’aprova l’adhesió al punt general de factures electròniques de l’Administració General de l’Estat FACE.

Per a facturar a través de FACE hauran d’indicar els còdis corresponents a l’òrgan gestor, l'oficina comptable i la unitat tramitadora que hi corresponga, entre els indicats en la llista d’unitats del DIR3 que s'indica en el següent enllaç:

Unitats DIR3

L'accés a la plataforma FACE es realitzarà mitjançant el següent enllaç.