La Diputació finalitzarà l’edifici polivalent de la Font d’en Carròs

 

La Diputacióde València finalitzarà l’edifici polivalent de la Font d’en Carròs, tal com s’ha establit en l’acord de col·laboració que ha signat Alfonso Rus i l’alcalde, Gaspar Pérez, amb l’objectiu d’«oferir als veïns un espai diàfan amb biblioteca i una zona per a les associacions locals», ha apuntat el primer edil.

 

Pérez ha explicat també que l’immoble, construït amb les ajudes del Pla Provincial d’Obres i Servicis, «compta amb una planta baixa acabada, i falta habilitar la primera planta, concloure la façana i instal·lar un ascensor».

 

En este sentit, el titular de la Font d’en Carròs ha informat que el primer pis «albergarà la biblioteca municipal», mentre que la planta baixa «donarà servici a les associacions locals per a organitzar exposicions, reunions i activitats culturals».

 

«L’edifici, de 450 metres quadrats i que en l’actualitat està tancat, podrà ser utilitzat a final d’any per tots els veïns de la població», ha afegit.

 

Finalment, ha exalçat el paper que realitza la Diputació de València: «La corporació provincial és espectacular perquè és molt flexible i sempre posa en marxa nous plans, convenis i ajudes reals».

fontweb.mp4
fontperez.mp3

Els municipis de la Ribera reben més de 500 estudiants de «La Dipu et beca»

 

Un total de 49 municipis de la comarca de la Ribera s’ha acollit al programa de pràctiques formatives «La Dipu et beca», amb el qual ja han començat a treballar en la comarca un total de 512 joves estudiants.

 

El programa d’ajuda a la formació de la Diputació de València, que s’ha posat en marxa amb una dotació pressupostària de 2.515.200 euros, ha fet possible que més de tres mil joves majors de 18 anys puguen fer pràctiques als ajuntaments de la província durant els mesos de juliol i agost.

 

Els beneficiaris fan un mínim de 20 hores setmanals i perceben 500 euros mensuals, dels quals la corporació provincial en subvenciona 400 i els 100 restants els assumixen els consistoris.

 

La Diputacióes reserva el dret d’ampliar el nombre de beques assignat inicialment en aquells casos en què es produïsca un nombre elevat de sol·licituds, sempre que hi haja dotació pressupostària.

 

Objectius

 

La finalitat d’esta nova convocatòria és la concessió de subvencions als municipis i entitats locals menors de la província de València per a finançar en un 80 % el cost de les beques de pràctiques formatives dels estudiants en les especialitats que resulten d’interés per al municipi o entitat local menor.

 

Als municipis de menys de 3.000 habitants els corresponen quatre beques. Les localitats d’entre 3.000 i 5.000 habitants acolliran set becaris, mentre que els municipis d’entre 5.001 i 50.000 habitants rebran una beca per cada interval de població de més de 600 i menys de 700 habitants, igual com les poblacions que tinguen més de 50.001 empadronats.

 

Els beneficiaris estan cursant alguna de les següents ensenyances oficials: Ciclos Formatius de Formació Professional o Ensenyances Universitàries Oficials de Grau, Diplomatures, Llicenciatures o màster oficial impartit per les uiniversitats.

 

 

LLISTA DE BEQUES DE LA RIBERA:

 

Municipi

Beques

Albalat de la Ribera

7

Alcàntera de Xúquer

4

Alfarp

4

Algemesí

43

Alginet

21

Almussafes

13

Alzira

67

Antella

4

Beneixida

4

Benicull de Xúquer

4

Benifaió

19

Benimodo

4

Benimuslem

4

Carcaixent

31

Càrcer

4

Carlet

24

Catadau

4

Corbera

7

Cotes

3

Cullera

36

El Mareny

4

El Perelló

4

Favara

4

Fortaleny

4

Gavarda

4

Guadassuar

10

L’Alcúdia

18

L’Ènova

4

La Barraca d’Aigües Vives

4

La Pobla Llarga

7

Llaurí

4

Llombai

4

Manuel

4

Massalavés

4

Montroy

4

Montserrat

12

Polinyà de Xúquer

4

Rafelguaraf

4

Real

4

Riola

4

Sant Joanet

4

Sellent

4

Senyera

4

Sollana

9

Sueca

43

Sumacàrcer

4

Tous

4

Turís

10

Villanueva de Castellón

12

 

512

La Diputació invertix 423.000 euros en el condicionament dels camins rurals de la Ribera

 

La Diputacióde València millorarà l’estat dels camins rurals de la Ribera amb la subvenció d’obres de reparació i adequació als ajuntaments de la comarca per un valor total de 423.000 euros, a través del Pla de Camins Rurals 2013.

 

El programa provincial compta amb un pressupost total de 3.200.000 euros i arribarà a 168 municipis de la província.

 

El pla provincial d’inversió està obert a tots els municipis, mancomunitats i agrupacions de municipis, a fi de possibilitar la renovació i modernització de les comunicacions vials entre poblacions que no travessen ni utilitzen carreteres locals, comarcals o nacionals.

 

Les actuacions previstes en el pla del 2013 «donaran resposta a les carències més immediates en este àmbit de les 168 poblacions i milloraran, en definitiva, la seua riquesa econòmica i la qualitat de vida dels seus ciutadans», segons ha expressat el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

 

MUNICIPI

OBRA

SUBVENCIÓ (euros)

ALBALAT DE LA RIBERA

2a fase reforç del marge Camí de la Fleixinera

20.000

ALCÀNTERA DE XÚQUER

Camí Alcàntera 13-14 i Camí Xàtiva-zona EDAR

20.000

L’Alcúdia

Condicionam. Camí de la Muntanya

20.000

ALGINET

Pavimentat del Camí Barraca Regador

20.000

ALMUSSAFES

Consolidació marges del Camí i Séquia Sauder

10.000

ALZIRA

Intervenció en uns quants trams del Camí Ombria de la Murta

20.000

BENEIXIDA

Pavimentació del Camí de L’Escalona

20.000

BENIFAIÓ

Repavimentació tram del Camí Almassereta

15.000

CARLET

Repavimentació Camí de la Bassa de la Mola i altres

20.000

CATADAU

Reparació i pavimentació Camí de Carlet

15.000

CORBERA

Millora camins Séquia Fonda i Mitjans

10.000

CULLERA

Asfaltat camins de la Junquera fase i altres

20.000

LLOMBAI

Arranjament trams camins Cabanyes, Aledua i un altre

20.000

MASSALAVÉS

Ampliació i condicionam. Camí d’Alzira

20.000

MONTROI

Reasfaltat uns quants camins

16.000

MONTSERRAT

Condicionam. diversos trams Camíns dels Xarcos

15.000

LA POBLA LLARGA

Reparació camins Caseta Qüerna, Benimacli i altres

15.000

POLINYÀ DE XÚQUER

Condicionam. Camí Racó

17.000

RIOLA

Reparació calçada Camí de la Dula

15.000

SANT JOANET

Condicionam. Camí del Racó

20.000

SELLENT

Reparació Camí La Foia, Pla Panader i Les Hortes

20.000

SUMACÀRCER

Puntal del Morico i altres

20.000

VILLANUEVA DE CASTELLÓN

Repavimentació Camí Foies

35.000

Les brigades de la Diputació netegen les zones recreatives del mont valencià

 

Les brigades forestals d'Imelsa – Diputació de València treballen ja en la neteja i el condicionament de setze zones recreatives distribuïdes pels monts de tota la província de València.

 

El diputat d'Empreses Públiques, Rafael Pérez, ha destacat «la importància, especialment per als municipis d'interior, que tenen estes zones, que atrauen molts visitants durant els mesos d'estiu.Per això, és imprescindible que tot l'entorn estiga en les millors condicions de neteja. D'esta manera, a més de contribuir al benestar dels ciutadans que les visiten, es minimitza el risc de possibles incendis que puguen tindre el seu origen en algun descuit o negligència».

 

En este sentit, Pérez assenyala que «les brigades d'IMELSA també duen a terme una important labor de comunicació i conscienciació, orientant els usuaris d'estes àrees recreatives perquè col·laboren a mantindre-les en les millors condicions possibles».

 

 

Setze actuacions

 

El Pla de Condicionament d'Àrees Recreatives d'Imelsa comprén actuacions en els termes municipals de Benagéber, Bocairent, Buñol, Chera, Domeño, Enguera, la Font de la Figuera, Gilet, Higueruelas, Jarafuel, Navarrés, Ontinyent, la Puebla de San Miguel, Serra, Titaguas i Utiel.

 

Una de les zones a on s'està actuant és l'entorn de l'ermita del Remei, d'Utiel. El tinent d'alcalde d'este municipi, Ricardo Gabaldón, ha valorat d'una forma «altament positiva» el treball de neteja a càrrec de les brigades de Diputació. «Esta zona –diu– acull una gran quantitat de visitants, tant veïns d'Utiel com visitants arribats d'altres llocs. Per això, és imprescindible garantir que la gent puga vindre sense cap risc i puga disfrutar d'estos paratges».

 

Així mateix, l'alcalde de Chera, Alejandro Porter, incidix en «la repercussió que tenen estos treballs per a l'economia dels municipis xicotets. En el nostre cas, si no haguera sigut per la labor de les brigades d'Imelsa, no podríem haver obert la zona del pantà del Buseo, amb les conseqüències que això hauria ocasionat, ja que és un dels nostres millors actius per a atraure visitants».

 

 

Previfoc

 

A partir del pròxim 15 de juliol, i fins al 30 de setembre, comença el període Previfoc, en el qual les brigades de la Diputació duen a terme labors de vigilància exhaustiva per a detectar conats d'incendi i actuar en cas de necessitat.

 

Quan es produïx un incendi, estes brigades forestals d'Imelsa actuen com a agents de segona intervenció, centrant la seua tasca en labors de perimetratge i en la creació de posts de vigilància després del foc.

La Arqueologia és per a l'estiu

La Diputaciónde Valencia destina un total de 54.000 euros a las cinco intervenciones arqueológicas dirigidas por el Servicio de Investigación Prehistórica (SIP) en 2013 en La Bastida de les Alcusses de Moixent, La Carència de Turís, L’Altet de Palau de La Font de la Figuera, la Lloma de Betxí de Paterna y la Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna.

 

En la asignación presupuestaria para el programa de excavaciones de este año también está prevista la limpieza y el mantenimiento de Los Villares de Caudete de las Fuentes (Requena-Utiel), El Puntal dels Llops de Olocau (Camp de Túria), La Seña de Villar del Arzobispo (Los Serranos) y La Llomade Betxí de Paterna (L’Horta).

 

Tal como explican los arqueólogos del SIP, “el verano es el mejor momento para excavar porque a la estabilidad climatológica se le une la ventaja de poder contar con la colaboración de estudiantes universitarios que pueden completar su formación con auténtico trabajo de campo”.

 

Primeros trabajos en L’Altet de Palau

 

El primer yacimiento en arrojar resultados ha sido L’Altet de Palau en La Font de la Figuera codirigido por María Jesús de Pedro y Pablo García Borja, cuyos trabajos ya han empezado y finalizarán la semana próxima.

 

El poblado, ubicado en la partida conocida como L’Altet del Barranc del Mosso o de Palau, en plena encrucijada territorial entre las actuales provincias de Valencia, Alicante y Albacete, es un asentamiento de la Edad del Bronce datado entre el tercer y segundo milenios antes de Cristo.

 

Si los trabajos continúan al ritmo actual, “en tres o cuatro años podríamos acabar el exhaustivo trabajo de campo, que abarca unos 1.500 metros cuadrados de terreno y durante el que hemos podido delimitar el muro defensivo que rodea el poblado y gran parte de la estructura habitada”, explica De Pedro.

 

Avances en La Carència

 

También han comenzado los trabajos en el yacimiento de La Carència, en Turís, bajo la dirección de Rosa Albiach. La intervención arqueológica, en la que, como es habitual en todas las campañas del SIP, participan alumnos en prácticas de la Universitat de València se desarrollará hasta el próximo 17 de julio.

 

La Carènciaes un poblado de gran extensión -8’5 hectáreas- que tiene una continuidad de ocupación desde el Bronce Final, pasando por las épocas ibérica, romana republicana y romana imperial, hasta alcanzar el periodo islámico.

 

Una de las novedades incorporadas en las últimas campañas en La Carència de Turís ha sido la realización de fotografías aéreas para facilitar la visión de las líneas de murallas de este poblado íbero-romano.

 

20 días en La Bastida de les Alcusses

 

La Bastidade les Alcusses de Moixent es, quizá, uno de los yacimientos valencianos más emblemáticos y más conocidos por la sociedad. En él fue hallado el célebre “Guerrer” que es uno de los símbolos por excelencia del patrimonio histórico artísico conservado en el Museo de Prehistoria de la Diputación de Valencia.

 

Helena Bonet, directora del Museo de Prehistoria y del SIP, dirige los trabajos de excavación en el célebre poblado íbero de Moixent junto con Jaime Vives-Ferrándiz que se desarrollarán durante 20 días. Comenzaron el pasado 8 de julio y finalizarán el 28 de este mismo mes.

 

La Llomade Betxí y el “Atapuerca” valenciano de Bolomor

 

La campaña de excavaciones del Servicio de Investigación Prehistórica continuará en septiembre con los trabajos en La Lloma de Betxí en Paterna y en la Cova del Bolomor ubicada en Tavernes de la Valldigna.

 

La arqueóloga María Jesús de Pedro dirigirá los trabajos en el poblado de la Edad del Bronce emplazdo en La Lloma de Betxí de Paterna mientras que Josep Fernández coordinará los trabajos en la Cova del Bolomor enclavada en el extremo meridional de La Valldigna en las estribaciones del macizo de Mondúver.

 

Conocido como el “Atapuerca” valenciano, en el yacimiento de la Cova de Bolomor se han encontrado, a lo largo de las sucesivas e intensas campañas de excavación, restos de los primeros pobladores en tierras valencianas. Situado en un valle, presenta una potencia estatigráfica de ocho metros.

 

En los niveles más antiguos (300.000 años de antigüedad), se ha hallado industria lítica (lascas de sílex), y restos de animales del Pleistoceno (hipopótamo, elefante, macaco, ciervos...), mientras que los restos humanos aparecen en los niveles superiores (130.000-100.000 años de antigüedad). En este yacimiento se halló el primer molar humano (homo sapiens neanderthalensis). Con motivo de este hallazgo se organizó una exposición en 1997 sobre Els primers habitants de les terres valencianes.

 

Gran parte de los hallazgos encontrados hasta ahora se exhiben en el Museu de Prehistòria de la Diputación de Valencia.

 

Sobre los hallazgos de materiales y los trabajos realizados en La Llomade Betxí desde el inicio de las excavaciones, en 1993, hay una monografía elaborada por María Jesús de Pedro y publicada por el SIP en 1998 (SIP: Trabajos Varios, número 94).

 

La Llomade Betxí es un yacimiento pequeño, de mediados del segundo milenio (1.500 a.C.) donde se han conservado intactas diferentes piezas de ajuar doméstico (materiales cerámicos, metal, hueso...), expuestas en las salas del Bronce del Museo de Prehistoria de Valencia.

Benigànim acollirà els universitaris d’Escena Erasmus

 

Benigànim acollirà dilluns que ve 15 de juliol l’espectacle Els Viatgers (Somni d’una nit a Europa) de la companyia Escena Erasmus de la Universitat de València, que estos dies està girant per xicotets municipis de la província a propòsit del programa «Les Petites Europes», organitzat per la Universitat de València i patrocinat per la Diputació de València.

 

Benigànim manté l’essència del poble de l’interior valencià per la qual cosa també participarà en el programa teatral europeu, coincidint amb la jornada lliure de la gira teatral.

 

El director en gira, Josep Valero, valora molt positivament el fet de poder arribar a més públic de la Vall d’Albaida i de la Costera, ja que la funció es farà en un auditori, amb les condicions acústiques necessàries perquè el públic, tant local com dels municipis limítrofs, puguen assistir a l’esdeveniment.

 

La companyia Escena Erasmus aprofitarà el seu dia de descans per a conéixer millor una de les poblacions de la Vall d’Albaida, bressol de personatges il·lustres com la Beata Inés i cèlebre per les seues esglésies, fonts i gastronomia.

 

L’espectacle es realitzarà dilluns que ve 15 de juliol a les 22:30 a l’Auditori Paco Salvador de Benigànim. L’entrada és gratuïta.

 

Càrcer instal·larà gespa artificial en el seu camp de futbol de més de 50 anys

 

El màxim responsable de la corporació provincial ha subscrit un acord amb l’Ajuntament de Càrcer, representat per la seua alcaldessa, Marta Hernandis, per a millorar el camp de futbol municipal. Concretament, «s’instal·larà gespa artificial» –ha explicat l’edila– qui també ha assegurat que esta col·laboració és «molt necessària perquè no decaiga la pràctica d’este esport en la localitat».

 

«En l’actualitat» apunta, «Càrcer només disposa d’un camp de futbol municipal que, a més, és de terra, la qual cosa dificulta la pràctica esportiva».

 

Per això, «és molt important la renovació d’este camp més de 50 anys d’antiguitat», ha assenyalat Hernandis, qui també ha informat que «serà utilitzat per uns 100 xiquets de la localitat i de huit poblacions veïnes que no disposen d’escola de futbol i formen part del club de Càrcer».

 

En este sentit, l’edila ha explicat que l’objectiu d’esta posada en marxa és «impulsar la pràctica esportiva», i ha comentat que la Diputació de València «s’ha convertit en l’impuls per als pobles».

 

Un total de 40 estudiants inicien les pràctiques a la Canal de Navarrés amb «La Dipu et beca»

 

Un total de 40 estudiants de la província han començat a treballar en els huit municipis de la Canal de Navarrés mitjançant el programa «La Dipu et beca».

 

El programa d’ajuda a la formació de la Diputació de València, que s’ha posat en marxa amb una dotació pressupostària de 2.515.200 euros, ha fet possible que més de tres mil joves majors de 18 anys puguen fer pràctiques als ajuntaments de la província durant els mesos de juliol i agost.

 

Els beneficiaris —enguany han sigut més de 3.000 estudiants—-fan un mínim de 20 hores setmanals i perceben 500 euros mensuals, dels quals la corporació provincial en subvenciona 400 i els 100 restants els assumixen els consistoris.

 

La Diputacióes reserva el dret d’ampliar el nombre de beques assignat inicialment en aquells casos en què es produïsca un nombre elevat de sol·licituds, sempre que hi haja dotació pressupostària.

 

Objectius

 

La finalitat d’esta nova convocatòria és la concessió de subvencions als municipis i entitats locals menors de la província de València per a finançar en un 80 % el cost de les beques de pràctiques formatives dels estudiants en les especialitats que resulten d’interés per al municipi o entitat local menor.

 

Als municipis de menys de 3.000 habitants els corresponen quatre beques. Les localitats d’entre 3.000 i 5.000 habitants acolliran set becaris, mentre que els municipis d’entre 5.001 i 50.000 habitants rebran una beca per cada interval de població de més de 600 i menys de 700 habitants, igual com les poblacions que tinguen més de 50.001 empadronats.

 

Els beneficiaris estan cursant alguna de les següents ensenyances oficials: Ciclos Formatius de Formació Professional o Ensenyances Universitàries Oficials de Grau, Diplomatures, Llicenciatures o màster oficial impartit per les uiniversitats.

 

 

 

LLISTA DE BEQUES DE LA CANAL DE NAVARRÉS:

 

Municipi

Beques

Anna

4

Bicorp

4

Bolbaite

4

Chella

4

Enguera

9

Millares

4

Navarrés

7

Quesa

4

 

40

 

Més de 300.000 euros per a programes municipals de joventut 2013

 

La Diputació de València, a través de la seua Àrea de Joventut i Esports, ha destinat un total de 303.478,26  euros a diferents ajuntaments de la província de València per a dur a terme activitats de programes esportius municipals 2013.

 

El diputat de Joventut i Esports, Miguel Bailach, ha manifestat que «seguint la vocació de la Diputació de València i l’interés del seu president, Alfonso Rus, hem apostat de nou pels ajuntaments i per les associacions esportives i juvenils».

 

«Amb estes ajudes la Diputació de València perseguix intensificar l’activitat esportiva en gran part dels municipis de la província. S’ha primat específicament les ajudes a la pilota valenciana, en les seues diferents modalitats, a través de les Escoles Esportives municipals», ha assenyalat el diputat responsable de l’Àrea de Joventut i Esport.

 

D’esta manera s’està proporcionant als ciutadans els mitjans necessaris i, al mateix temps, facilitant les condicions per a la promoció de la pràctica esportiva. «S’ha establit el marc adequat perquè eixa activitat física puga desenrotllar-se perfectament i que porte el ciutadà a sentir-se millor, tant físicament com socialment i psicològicament», va comentar Miguel Bailach.

 

Els ajuntaments amplien l’oferta

 

Estes ajudes «donen suport a la pràctica de l’esport en general i l’organització d’esdeveniments puntuales com ara setmanes culturales, esportives, festes populars… En definitiva, amb estes activitats els ajuntaments amplien l’oferta esportiva que oferixen als veïns dels seus municipis».

 

«Es tracta d’una gran ajuda per a ajuntaments de tota la província de València i és una aposta més de la corporació i del president per a continuar ajudant l’esport i la joventut», va explicar Bailach.

 

Va finalitzar Bailach indicant que «crec que la Diputació és un element fonamental per a la vida dels ajuntaments que necessiten de les ajudes, de l’assessorament, de tota la col·laboració que puga prestar la Diputació als municipis».

 

Comarca

Projectes

Subvenció €

La Vall d’Albaida

19

28.494,83

La Safor

27

39.458,49

La Ribera

33

53.687,45

la Costera

15

22.492,84

L’Horta

35

80.474,41

Canal de Navarrés

6

8.454,51

la Vall d’Aiora

2

3.444,43

Utiel-Requena

8

11.833,92

Chiva-La Foia de Bunyol

2

3.276,91

La Serrania

11

12.438,66

El Camp de Morvedre

10

15.115,85

El Camp de Túria

14

24.305,97

Total

182

303.478,27

L’Escola de Tauromàquia de València celebra el seu XXX aniversari

 

La Diputació Provincial de València va crear als anys huitanta un patronat integrat per representants dels diferents partits polítics, aficionats i mitjans de comunicació, que va ser l’origen de l’Escola de Tauromàquia de València que enguany complix el seu XXX aniversari.

 

Des de llavors l’Escola de Tauromàquia de València ha sigut un clar referent dins de la Federació d’Escoles Taurines, hui Associació Espanyola d’Escoles de Tauromàquia, tant en la formació de nous valors com en l’àmbit de la promoció i difusió de la cultura taurina, gràcies al decidit suport de la Diputació de València.

 

A més de celebrar amb satisfacció els grans èxits que l’escola ha tingut des de la seua fundació, és moment per a afrontar el futur des del compromís d’aconseguir una excel·lent formació integral dels alumnes que permeta un reeixit desenrotllament d’estos tant en el pla professional com personal, com ha explicat el diputat d’Assumptes Taurins, Isidro Prieto.

 

D’este aniversari formen part els responsables d’Assumptes Taurins de la Diputació de València des de la fundació de l’Escola. Són  Fernando Millán, Juan José  Ros, Joan Brau, José Bresó, Miguel Tatay, Carlota Navarro i Isidro Prieto, que des del seu càrrec de diputats han treballat perquè la tauromàquia a València estiguera present i continuara sent font de formació de talents.

 

Així com els directors, Francisco Barrios El Turia, Joaquín Mompó i Manuel Carrión; els professors, Paco Honrubia, Patricio Garrigós Graneret, Antonio Vera, Manuel Montoliu, Julián García, César Puerta, Vicente Luis Murcia, Luciano Núñez, Ángel de la Rosa, Alberto Martínez,Andrés Blanco, Juan Carlos Vera, Víctor Manuel Blázquez i José Copete Copetillo i la responsable de l’àrea de gestió de l’escola i la plaça de bous, Inmaculada Catalá.

 

Alumnes, torejadors de jònecs, toreros i figures

Des de la seua fundació han passat per l’escola un total de 734 alumnes que han intervingut en més de 1.000 festejos de promoció. Molts d’ells han aprés l’ofici encara que s’han dedicat a altres professions posteriorment.

 

 Dels que reunien les condicions per a ser figures del toreig l’escola de València ha donat a la tauromàquia noms com el d’Enrique Ponce, el qual ha manifestat públicament l’entranyable record que guarda del seu pas per l’escola.

 

Igualment, de l’Escola de Tauromàquia han pres l’alternativa 27 matadors de bous, entre els quals cal destacar Juan Carlos Vera, Rafael de la Viña, Víctor Manuel Blázquez, Ángel de La Rosa, Manolo Carrión, José Calvo, Tomás Sánchez  I Iván Fandiño, este últim inscrit com a alumne amb el nom artístic d’El Xiquet de l’Antiga.

 

Altres 52 alumnes han debutat com a torejadors de jònecs amb picadors, com és el recent salt de Jesús Duque i de l’última gran promesa de la tauromàquia valenciana, Román.

 

Seguint la tradició d’excel·lents banderillers valencians, l’Escola de València hi ha contribuït amb brillants resultats. Prova d’això és la carrera que estan desenrotllant professionals de la talla d’Alberto Martínez, José Manuel Montoliu, Raúl Blázquez, Antonio Puchol, Luis Blázquez, Domingo Navarro, Jocho II, César Fernández i Raúl Martí.

 

També en l’escola s’han format destacats picadors com Francisco Ponz Puchano i Antonio Montoliu, així com mossos d’espases com Francisco Perpiñán, Fernando Giner i Aparicio.