El Museu d’Etnologia de la Diputació de València clausura el cicle de conferències Etnoxarrades 2012.

Dijous 13 de desembre del 2012 l’antropòloga de la Universitat de Barcelona, Susana Narotzky, exposarà i mantindrà un col·loqui sobre «L’economia abans de l’economia. Pràctiques i models per a trobar amb què viure».

L’encontre tindrà lloc a la Sala Alfons El Magnànim del Centre Cultural La Beneficència a les 7 de la vesprada i comptarà amb la presència del director del museu, Joan Seguí, que tancarà un cicle que ha destacat per l’acceptació del públic interessat en la matèria.

L’economia per a viure millor

En la situació actual de crisi generalitzada l’economia s’ha convertit en el centre d’atenció no sols dels experts sinó també de la gent corrent. Però ¿què és l’economia? ¿És economia només o, inclús, sobretot, allò que els experts, els polítics i els líders empresarials imposen amb els seus models, el seu discurs i les seues pràctiques?

L’antropologia s’aproxima als processos econòmics des d’una perspectiva diferent: l’observació de les pràctiques quotidianes de la gent que busca com viure, com viure millor, com donar recursos a les següents generacions.

Estes pràctiques definixen recursos no sols materials sinó també emocionals, i mostren formes de transferir-los, d’accedir a ells. ¿Quines són, llavors, les lògiques que sustenten estes pràctiques quotidianes de la gent? L’antropologia ens proporciona els instruments metodològics per a endinsar-nos en este món de l’economia real«des de baix» i intentar comprendre com estes lògiques quotidianes i subjectives s’articulen amb moviments en aparença abstractes que s’observen a una escala major.

. 

Susana Narotzky

Susana Narotzky és professora titular d’Antropologia Social a la Universitat  de Barcelona, es va doctorar en la Universitat de Barcelona i en la New School de Nova York. És especialista en Antropologia Econòmica i ha realitzat investigacions relatives al treball de les dones en la economia submergida i a la importància dels factors ideològics en l’organització econòmica.

Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i els següents llibres: Trabajar en familia: mujeres, hogares y talleres (1988); Mujer, mujeres, género. Una aproximación crítica al estudio de las mujeres en las ciencias sociales (1995); Nuevas direcciones en Antropología Económica (1997) i La Antropologíade los pueblos de España. Historia, cultura y Lugar (2001). El seu últim llibre, Luchas inmediatas. La gente, el poder, y lugar en zonas rurales de España  (2006), és fruit de la col·laboració amb l’antropòleg canadenc Gavin Smith i planteja una visió històrica de la construcció social de les relacions econòmiques i polítiques en una regió on l’economia informal té un pes important.

Les seues principals àrees d’interés són l’antropologia econòmica, l’epistemologia de l’antropologia i estudis de gènere, la història, les memòries i la construcció d’identitats polítiques. Actualment dirigix un projecte d’investigació sobre «Cultures de la responsabilitat en els àmbits econòmic i polític: moralitat, reciprocitat i circulació de recursos».

Per a consultar el dossier bibliogràfic d’esta Etnoxarrada està disponible la informació en  http://goo.gl/ye94p

El Museu Taurí de la Diputació de València patrocina la peŀlícula sobre la vida de Cano, que estarà acabada a final del 2013 i en la qual el fotògraf compta la seua trajectòria professional i les seues vivències, a més de mostrar una gran part de la seua obra. 

Continuant amb la difusió de la figura del fotògraf Francisco Cano, del qual s’exposa actualment la mostra «Mites» amb les imatges que va captar dels seus ídols, el Taurí recolza ara el llargmetratge-documental titulat Mestre Cano, 100 anys d’història, dirigit per Alberto González i produït per Ignacio Estrella.

La directora del museu, Flaminia Guallart, ha manifestat que «amb l’exposició que hem organitzat sobre el fotògraf només aportem un  gra d’arena a l’homenatge que mereix este gran personatge. La peŀlícula que s’està rodant serà un testimoni en primera persona de l’artista que ha viscut la tauromàquia i el seu entorn tan intensament durant quasi setanta anys».

Ignacio Estrella comenta que «la idea va sorgir perquè jo estava treballant en la fira de Falles del 2011 i vaig conéixer el personatge. Li vaig parlar a Alberto González de Cano i li vaig dir que seria una bona idea fer un documental sobre el fotògraf. A principi de març d’enguany, Alberto em va portar un retall de premsa amb una entrevista que li havien fet a Canito i em va dir: Si no ho fem ja, igual no podrem fer-ho més avant per la seua edat». 

«En quinze dies ens documentàrem i ho preparàrem tot per a poder gravar la seua forma de treball en les falles del 2012. Després començàrem amb les entrevistes amb més calma i li donàrem forma al projecte que es va convertir en un llargmetratge-documental», explica Estrella.

Amb el maluc trencat

L’equip d’este documental el va acompanyar també a les fires d’Alacant, Sevilla, Pamplona i Bilbao, on es va trencar el maluc. «Sabíem que a pesar de tindre 99 anys, per la seua gran vitalitat tornaria a caminar. Gravàrem el procés de l’operació i recuperació, primer en cadira de rodes i després amb un caminador fins a deixar la crossa i caminar només amb un bastó» conta el productor de la peŀlícula.

Alberto González diu que «Cano no para mai. El 9 d’Octubre va tornar a la plaça de bous de València i fa dos caps de setmana el gravàrem fent fotos, en un corral de prova, als jóvens aprenents de l’Escola de Tauromàquia de València. Sempre està en algun acte taurí en qualsevol racó d’Espanya».

En nou mesos s’ha gravat més de la meitat del documental i tenen la intenció d’anar amb Cano a Lisboa, Nimes, Mèxic DF i l’Havana, per a acabar el rodatge a final del 2013.

Sobre el moment de l’estrena i on es podrà veure este documental encara està per tancar, però el realitzador diu que «ho portarem a totes les televisions i distribuïdores estrangeres, ja que creiem que pot agradar molt a qualsevol racó del món per la grandesa d’este personatge».

Canito

Francisco Cano, Canito, és el degà dels fotògrafs taurins, conegut per ser l’únic fotògraf que va estar present en l’agafada mortal de Manolete el 1947. Les fotos van donar la volta al món. 

Els seus retrats i reportatges són ja part de la història d’Espanya, Ava Gardner, Gary Cooper, Orson Welles, Ernest Hemingway, Sophia Loren, Ortega I Gasset, Francisco Franco, Lola Flores..., i totes les personalitats que venien a Espanya o que acudien i omplien les places de bous d’Espanya i d’Iberoamèrica. 

El pròxim 18 de desembre, Francisco Cano complix 100 anys i compartirà un dinar-homenatge amb tots els seus amics.

Nota per als editors:

- Avançament de la peŀlícula en:

http://www.youtube.com/watch?v=biDpDwisSNU&feature=channel&list=UL

Peu de foto

En la foto de l’equip feta per Canito apareixen d’esquerra a dreta el tècnic de so, José Serrador, Alberto González, el director de fotografia, Israel Sánchez-Beato i Ignacio Estrella.

La Comissió de Cultura de la Diputació de València, reunida este matí en sessió ordinària, ha aprovat, entre altres punts, la XXXVII Convocatòria del Certamen Provincial de Bandes de Música.

El certamen, que compta ja amb 36 edicions realitzades, manté els mateixos requisits d’inscripció i només varia en alguns títols de les obres a interpretar per les bandes musicals.

Participaran en el concurs aquelles entitats que depenguen de les societats musicals federades de la província de València i que complisquen amb tots els requisits establits en les bases.

De la mateixa manera que en anys anteriors, esta edició queda dividida en quatre seccions, segons el nombre de músics que tinga cada banda, amb un termini de subscripció de 30 dies naturals, a partir del següent a la publicació en el Butlletí Oficial de la Província.

Per la seua banda, es limita el nombre de bandes participants segons les diverses categories, amb tres bandes en la primera secció, cinc societats musicals participant en la segona i tercera seccions i tres més en la quarta de les seccions.

Les audicions, que es faran els dies 18 i 19 de maig del 2013, en horari i lloc per determinar, consistiran en la interpretació de dues obres, una obligada i una altra de lliure elecció. A més, la institució provincial concedirà a cada banda participant una quantia econòmica entre 2.500 i 4.500 euros, segons la secció en què participen.

La comissió informativa de Cooperació Municipal i Medi Ambient de la Diputació de València ha aprovat este matí per unanimitat la constitució de les brigades forestals de la corporació durant l'exercici de 2013, que puja a un total de 510 efectius.

Amb una partida pressupostària d'11,3 milions d'euros, la Diputació de València disposarà de 102 brigades amb cinc integrants cada una, que estaran repartides per tota la província per a dur a terme labors de defensa i conservació del patrimoni forestal.

El departament de Prevenció i Extinció d'incendis funcionarà el pròxim exercici amb una partida de 12.634.428 euros, dels quals 11.355.258 euros es destinaran a les brigades forestals, «així augmenta un 10 % respecte al 2012, que ha disposat d'un pressupost de 10.299.000 euros», explica Enguix.

Tasques

Les activitats que realitzen les brigades forestals van destinades a tasques de prevenció i minimització del risc d'incendis. També presten suport en casos d'emergència, reduïxen la quantitat i la superfície d'incendis forestals i lluiten contra l'amenaça de desertificació.

A més, les brigades fan faenes de regulació hidrològica i protecció enfront d'avingudes i de restauració de la coberta vegetal. El seu treball es completa amb la promoció socioeconòmica de les zones rurals, amb poca indústria i un nivell de renda baix.

La diputada de Benestar Social de la Diputació de València ha fet una valoració dels pressupostos que s’han aprovat per al 2013 i que contemplen un significatiu augment en la partida de l’àrea que dirigix Amparo Mora.

Mora ha explicat que «l’augment de la partida pressupostària ha sigut molt important perquè només per a temes relacionats amb assumptes socials s’ha destinat més del 32 % del pressupost global de la Diputació de València».

Per a esta diputada, la dada és satisfactòria perquè «esta delegació de la Diputació s’ocupa d’allò més important de la província que són les persones».

Les dades reflectixen que el 2013 Benestar Social disposarà de 115 milions d’euros (11 més que l’any anterior) i s’augmenta la partida dirigida als ajuntaments en més de 700.000 euros.

Com ja va manifestar el president de la institució, Alfonso Rus, es tractava d’elaborar un pressupost en què l’àrea social estiguera reforçada amb generació d’ocupació, per la qual aposta esta corporació.

Ajudes a associacions i centres dependents

Mora assenyala que «moltes associacions no han pogut tindre el suport i l’ajuda que soŀliciten als ajuntaments, perquè els consistoris locals no tenen mitjans, més encara els més menuts, i nosaltres no podíem deixar-los de costat perquè són coŀlectius que fan molta falta, perquè s’ocupen dels coŀlectius més desfavorits i acosten la realitat de cada grup que patix una situació desfavorida fins als polítics, mantenint-nos prop d’ells i de les seues necessitats».

Hospital Psiquiàtric de Bétera

D’una altra banda, també depén de Benestar Social de la Diputació de València l’Hospital Psiquiàtric de Bétera i els centres de salut mental comarcals. Des que es va fer la transferència de Salut Mental al Consell, la Diputació seguix fent-se càrrec d’un nombre de pacients a qui assistix en diversos punts de la província.

«En la residència de Bétera viuen persones des de fa molts anys i els proporcionem les mateixes atencions i, inclús dins de la cronicitat de la seua malaltia, s’aconseguix una estimulació positiva de connectivitats en tallers, musicoteràpia, etc. Perquè ells, com tots, mereixen l’assistència social», ha assegurat la diputada Mora.

Centre ocupacional

A més, en estos pressupostos també es contempla el Centre Ocupacional de la Misericòrdia que «és un èxit que tenim i mantenim perquè apostem pels tallers que fan tots els dies i que dóna tanta satisfacció veure com en este centre troben el seu espai i que cada dia van més a gust».

Una altra part de l’Àrea de Benestar Social s’ha destinat a un servici del qual s’ha fet càrrec històricament la Diputació. Les persones amb discapacitat auditiva han tingut atenció en l’Institut Valencià d’Audiofonologia i «la Unitat Tècnica de l’IVAF continuarà en la mateixa línia que fins ara perquè sempre ha sigut pionera a nivell nacional per a les persones amb problemes d’audició, tant per als bebés que deriven des dels hospitals per a la detecció primerenca i que després seguixen en el coŀlegi, com per als adults que acudixen a diagnòstic i tractament per a aprendre a viure en una nova etapa que els ocasiona la sordesa» —ha conclòs Amparo Mora.

Una altra part que s’ha aprovat de manera singular en els pressupostos del 2013 ha sigut la destinada a l’Hospital General de València que, segons la diputada provincial, «és una referència per a tots els valencians i nosaltres com a membres del Consorci, que formem amb la Conselleria, no podem més que estar orgullosos pels reconeixements i premis que se li concedixen al centre sanitari i reconéixer el treball dels professionals del nostre hospital».

Ajudes directes als ajuntaments

Amparo Mora explica que «els ajuntaments miren la Diputació com el germà major i havíem de correspondre’ls amb els augments de les partides que més demandaven, que són les d’índole social, per a atendre els ciutadans amb necessitats econòmiques i socials més apressants».

Així, doncs, «Benestar Social comprén un ampli ventall de servicis però amb un aspecte comú que és acostar-se a la població. Hem intentat donar-los una major dotació econòmica directa als ajuntaments i continuar oferint, sense cost per a ells, les xarrades per a majors i dones, el programa de drogodependència, ajudes a fundacions i subvencions puntuals per a situacions d’emergència social» —ha dit la diputada.

Amparo Mora afirma que «estos són els pressupostos més socials que s’han presentat fins a la data en una administració pública».

El Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM) acull des del pròxim dijous 13 de desembre l’obra dels contes més populars dels germans alemanys Grimm.

Històries com El flautista d’Hamelín, La Ventafocs o La Blancaneu són algunes de les que, junt amb altres menys conegudes com En Joan sense por i El nan belluguet, estaran en la sala del museu valencià fins al pròxim 13 de gener.

L’acte tindrà lloc a les 20 hores al vestíbul del museu i comptarà amb l’assistència de la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt, que inaugurarà oficialment l’exposició. Així mateix, es farà una roda de premsa a les 12.30 hores per a presentar la coŀlecció al públic.

L’obra mostra una universalització de sentiments als quals es recorre en molts dels contes i que apareixen plasmats en nombroses llegendes populars de diverses cultures.

Es tracta d’una exposició dirigida a un públic de totes les edats que té com a objectiu principal animar a llegir, conéixer i contar contes per a redescobrir els clàssics 200 anys després de la seua primera publicació.

Dia: 13 de desembre del 2012

Hora: 12.30 h (roda de premsa)

Lloc: Museu Valencià de la II·lustració i la Modernitat (MuVIM)

Dia: 13 de desembre del 2012

Hora: 20 h (inauguració)

Lloc: Museu Valencià de la II·lustració i la Modernitat (MuVIM)

El vicepresident de la Diputació de València i diputat de Cooperació Municipal i Internacional, Juan José Medina, s'ha reunit hui en la corporació provincial amb el president de la Coordinadora Valenciana de ONGD (CVONGD), Carles Xavier López i diversos representants de l'organització autonòmica per a analitzar nous projectes de cooperació al desenvolupament i sensibilització social a dur a terme pròximament en els municipis de la província, en el marc de la col·laboració anual, que les dues entitats mantenen.

La diputada provincial de Benestar Social assistí ahir a Villanueva de Castellón per a celebrar la Setmana del Major amb els veïns d'esta localitat de la Ribera.

L'alcalde de la localitat, Salvador Álvarez, acompanyà la diputada, que va vore la representació que havia preparat el grup de teatre per a l'ocasió.

La diputada dedicà unes paraules als assistents per a donar-los les gràcies per «tot el que han treballat durant la seua vida i el que continuen fent ara preocupant-se dels seus fills i néts. Per això, des de la Diputació de València ajudem a fer que tinguen estos moments d'entreteniment i que s’ho passen bé, perquè s’ho mereixen» —assegurà Mora.       

La diputada de Personal i Formació de la Diputació de València, Remedios Avia, ha clausurat este matí el Pla Agrupat de Formació Contínua en la Sala Alfons el Magnànim de la Beneficència, el qual ha tingut una nodrida assistència de coŀlaboradors, professors, alumnes, alcaldes i regidors de la província.

La conferència de clausura ha sigut a càrrec de Mónica Deza, experta en comunicació, innovació i creativitat, vicepresidenta de McCann Worldgroup, una de les empreses capdavanteres en comunicació, per a impartir la conferència «Factor F. Una visión 3D de la sociedad del siglo XXI: ciencia, comunicación i personas».

Deza ha volgut donar un missatge de positivitat i optimisme als treballadors en estos temps difícils i ha comentat que «els quatre pilars bàsics per a millorar els resultats de qualsevol institució pública són el talent dels treballadors, la innovació, la comunicació i la globalitat».

Deza ha posat l'accent en la importància transcendental de les xarxes socials, que en este moment és necessari tenir en compte a l'hora de fer qualsevol innovació. «La Comunitat Valenciana té molt de talent i estan realitzant-se importants projectes innovadors d'abast internacional» —ha dit la conferenciant.

Clausura de la diputada Remedios Avia

La diputada de Personal, Remedios Avia, ha clausurat l'acte agraint a tots els assistents i a les centrals sindicals el suport rebut per a desenvolupar el Pla Agrupat de Formació Contínua que, a pesar de les dificultats del moment actual, ha tingut uns resultats molt positius.

«S'han complit tots els objectius proposats per a enguany i hem aconseguit fer molt amb menys recursos» —ha manifestat la diputada. També ha explicat que «s'han adherit 282 entitats locals als nostres cursos; a més havem cursat 14.000 peticions de participació i havem instruït 3.000 persones com a formadors».

En este sentit, Remedios Avia ha destacat que «enguany hem hagut d'inventar i innovar molt per a seguir mantenint la qualitat de la formació que s'ha proporcionat fins a ara, i a més hem estat capaços d'emprendre projectes nous».

La Diputadade Personal ha manifestat el seu convenciment de l'important paper que juga la formació dels empleats públics en la millora dels servicis que es presten als ciutadans i ha manifestat el seu compromís a seguir millorant este servei tan essencial per a les entitats locals.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, s'ha reunit este metí en el seu despatx de la corporació provincial amb l'alcalde d'Albal i diputat provincial, Ramón Marí, per a conéixer de primera mà les necessitats d'esta localitat de l’Horta Sud. Marí agraí al president Rus l'atenció rebuda i assegurà creure en la Diputació de València i «en el futur de las diputacions». «La corporació provincial és necessària per a mantenir i ajudar els ajuntaments menuts i oferir servicis fonamentals com ara la cooperació amb els consistoris, l'assistència tècnica o la tasca de la recaptació», ha finalizat el diputat.