L’hectàrea de muntanya perfecta
L’Escola de Viticultura i Enologia de Requena, pertanyent a la Diputació de València, treballa perquè els seus alumnes aprenguen les aptituds, capacitats i destreses que en els exercicis pràctics que simulen, de forma veraç, puguen posar-les en pràctica en els seus futurs llocs de treball.
El 2007, la Diputació va adquirir 25 hectàrees de muntanya mediterrània que s’han anat ampliant fins a les 33 actuals, en la pedania requenenc d’El Rebollar, perquè els alumnes dels Cicles Forestals disposen de l’entorn adequat per a la realització de pràctiques. A més disposen de maquinària i ferramentes de qualitat per a portar-les a cap.
En l’escola mateixa i les seues instal·lacions es fan pràctiques de cultiu de plantes, mecanització, creació d’un arborètum, zona de planter, aprofitament apícola, plantació d’aromàtiques, carrasques tofoneres, aprofitament fuster, repoblacions, reconeixement d’espècies, millores per a la fauna, reconeixement d’espècies animals, dasometria, plagues, incendis, topografia i treballs silvícoles.
Una hectàrea d’exemple
Els alumnes dels cicles forestals, sota la direcció pràctica del professor Miguel Ángel Argilés, han fet en una hectàrea de muntanya de la finca El Almendro les pràctiques de treballs silvícoles a fi d’aconseguir un major i millor aprofitament fuster amb menys massa forestal. En esta experiència han realitzat la reducció de la competència en una massa amb densitat excessiva.
Per a això han dut a terme l’extracció d’arbres i han plantejat diferents opcions de parcel·les amb diversos tipus de clares per a contemplar in situ les diverses opcions de treball.
En l’hectàrea on han treballat s’ha fet la poda. Es tracta de l’eliminació de branques dels arbres per a tindre una major protecció contra els incendis, a més d’aconseguir millor qualitat en la fusta. Per això, la poda es fa necessària en les zones perimetrals, així com en els arbres que el dia de demà seran fruit d’aprofitament i que s’han senyalitzat una vegada estudiat el creixement que han tingut i la seua possibilitat de futur.
D’altra banda, amb l’objectiu de potenciar la massa, de reduir combustible, inclús de poder transitar per la parcel·la, s’han fet treballs de desbrossament selectiu de matoll, respectant sempre les espècies protegides.
Esta hectàrea i la resta de la finca són un camp d’experiències on es formen els alumnes i que any rere any la Diputació, a través de l’Àrea d’Educació que dirigix Oreto Segura, es potencia amb la millora del material i les instal·lacions.
Dosificar la competència en el bosc de pi blanc
Els arbres no viuen aïllats en un ecosistema forestal. Tots ells necessiten en algun moment de la seua existència els mateixos recursos per a existir. Necessiten aigua, nutrients, llum, espai, etc., per això els arbres competixen per estos recursos i s’establixen relacions entre ells. Hi ha arbres dominants i arbres dominats.
En els nostres boscos mediterranis quan hi ha una densitat d’arbres molt elevada esta competència pels recursos s’accentua. Es pot produir un efecte d’acumulació de matèria orgànica pels arbres dominats o moribunds que no tenen futur. A més la massa d’arbres s’estanca, a penes creix i és necessari fer una sèrie de tractaments de dosificació de competència que es denominen clares i aclarides.
Els alumnes han treballat en les clares selectives per al foment dels millors arbres per mitjà de l’eliminació dels seus principals competidors. Si s’actua prompte en la massa i amb intensitats elevades s’obtindran menys peus però estos seran de major diàmetre, de millor qualitat i en menor temps que l’actual. Encara que si es clareja massa es pot arribar a este efecte contrari, ja que entraria massa llum i es potenciaria el matoll o inclús es regeneraria de forma natural la massa.
