La Diputació de València subvencionarà els treballs de reforma del sostre de canyís de l’edifici de la casa consistorial de l’Ajuntament de Bolbaite, segons s’ha acordat en la trobada que ha mantingut en les dependències de la institució el president Alfonso Rus amb l’alcaldessa, Práxedes Polop, qui ha acudit a la trobada acompanyada pel regidor d’Hisenda i tinent d’alcalde, Joaquín Serrano.

Segons ha explicat la responsable municipal de la localitat, les obres consistiran en «la millora de la coberta que es troba en molt mal estat per la seua antiguitat i que ha empitjorat amb les pluges del mes d’octubre».

«Les condicions en què es troba la teulada del consistori, que mai no s’ha reformat, dificulta el treball diari en l’Ajuntament, ja que hem d’arreplegar l’aigua amb poals i protegir els arxius municipals que es troben en el tercer pis», ha asseverat l’edil.

Finalment, Polop ha aprofitat la reunió per a ressaltar l’ajuda que concedix la Diputació de València als municipis, «en especial als més xicotets. La corporació provincial és la institució més pròxima als municipis i a les nostres necessitats», ha finalitzat l’alcaldessa.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha rebut este matí en el seu despatx del Palau de la Batlia el conseller d'Hisenda i Administració Pública, Juan Carlos Moragues, per a mantindre una primera reunió institucional, en què també han estat presents el diputat de la Central de Compres, Vicente Ibor, i el director general de Projectes i Fons Europeus, Juan Viesca.

La diputada de Cultura, María Jesús Puchalt, ha presentat hui, en roda de premsa, l'exposició «Alegre Cremades. Mons desconeguts. 70's» en la Sala Parpalló del MuVIM.

A la trobada amb mitjans de comunicació també han assistit el director del MuVIM, Joan Gregori; el comissari i fill de l'artista, Héctor Alegre i el director de Gestió de Museus, Antonio Lis.

Puchalt ha destacat la importància d'albergar esta mostra: «molts són els museus que han volgut exposar a Alegre Cremades, després de la seua defunció en 2006, però és un museu de la Diputació, el MuVIM, concretament la Sala Parpalló, el que des de hui té l'honor d'acollir esta obra, inèdita a València».

Un artista senzill

La diputada provincial de Cultura hi ha assenyalat la senzillesa de l'artista, Antonio Alegre Cremades (Cartagena 1939 – València 2006) reflectida en el seu fill. «He de confessar-los que conec Héctor Alegre des de fa molts anys, perquè ens unia una relació professional que res té a veure amb el museu o les arts, i en tots estos anys, mai vaig saber de qui era fill, mai ho va dir.»

Segons Héctor Alegre Cremades, comissari de l'exposició i fill de l'artista: «Per a mi i per a la meua família era important que qui s'ha preocupat per mon pare —va obtindre una Beca artística de la Diputació en 1966 per a anar a Roma— albergue ara la seua obra».

La Diputació de València també va ser la primera institució a publicar una monografia pòstuma a Antonio Alegre Cremades.

30 peces mai vistes a València

«Alegre Cremades. Mons desconeguts. 70's» mostra una trentena de peces (dibuixos al llapis, olis, litografies i escultures) d'Alegre Cremades mai vistes a València.

Estes sèries reflectixen l'Espanya tardofranquista dels anys 70 i el món interior d'Antonio Alegre Cremades, una època de canvis socials en què el pas de la dictadura a la democràcia, destapa consciències i cossos.

En estes obres, fetes en el seu estudi del barri de Sarrià a Barcelona, l'artista reflexiona sobre els contrastos d'un món en transició.

L'home i la màquina

Encara que en aquells anys exercia com a professor de Belles Arts, la seua formació com a enginyer industrial el fa ser testimoni dels canvis tecnològics del país i bolcà la connexió de l'home i la màquina en les seues obres.

Alegre Cremades conta a través dels seus dibuixos la realitat, la situació social de l'època, aquella que observa en primera persona; però és en la col·lecció d'olis —exposats en «Mons desconeguts. 70's»— on denuncia la necessitat fer-se conscient de ser una peça d'eixe sistema, una màquina més, per a iniciar el camí cap a la llibertat.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, inaugurà ahir a la vesprada amb l'alcalde de Pinet, Juan Ramón Chismol, i el de Llutxent, José Miguel Aranda, les obres d'eixamplament de la CV-608 en el tram que unix estos dos municipis, amb un pressupost de 3,9 milions d'euros i un termini d'execució de deu mesos.

L'acte de presentació d’esta actuació va comptar amb la presència del diputat de carreteres, Isidro Prieto, els diputats provincials Salvador Enguix i Oreto Segura i altres autoritats locals.

El responsable provincial va declarar que esta actuació era «molt necessària», ja que «el tram comprés entre el final de la zona urbana de Llutxent i el començament del nucli urbà de Pinet resultava d'accidentalitat alta degut al seu traçat amb moltes corbes i a l'estretor de la carretera».

Alfonso Rus va anunciar en la inauguració que la corporació provincial «iniciarà abans de fi d'any les obres de millora de la CV-611, que unix Benigànim amb la Pobla del Duc, perquè el vial estiga preparat el 2014».

El president informà també que la corporació provincial «disposa de 2.000 km de carreteres distribuïdes per tota la geografia de la província de València i presta una atenció especial a les poblacions amb problemes en les seues vies».

En este sentit, Alfonso Rus va explicar que la Diputació de València «és pionera en la instaŀlació de barreres de doble protecció per a motoristes en 300 km de carretera amb un nivell alt de perillositat», una actuació que —segons Rus— «va arribar a costar 14 milions d'euros».

Rus es referí també al compromís de la institució provincial amb les poblacions més xicotetes: «La Diputació de València continuarà apostant per la gent major, pels jóvens i per impulsar les festes dels pobles».

Sensibilitat municipal

Per la seua banda, l'alcalde de Pinet, Juan Ramón Chismol, ha agraït a la corporació provincial «la seua sensibilitat amb els municipis. L'entitat provincial fa que els pobles xicotets puguen continuar sent pobles per mitjà de grans plans i programes com el servici de teleasistència o “La Dipu et beca”» —va afegir.

Així mateix, l'alcalde considerà que la millora de la CV-608 es tracta d'una obra «molt important» i soŀlicità ajuda al president provincial per a construir un càmping en la zona del poliesportiu. Per la seua banda, Rus es comprometé a executar eixa actuació.

El responsable municipal de Llutxent, José Miguel Aranda, es va mostrar satisfet amb la reforma de la carretera i digué que «la Diputació ha respost a una vella reivindicació, que ha passat a ser l'orgull de la comarca».

«Els municipis xicotets no podrien existir sense l'ajuda de la corporació provincial», va comentar Aranda, qui també assenyalà que els alcaldes «estem orgullosos de comptar amb una Diputació que treballa pels pobles xicotets.Si no existira Alfonso Rus, caldria inventar-lo» —finalitzà.

Objectius

El principal objectiu de la posada en marxa d'estes obres ha sigut incrementar la seguretat viària, l'accessibilitat, la capacitat i la funcionalitat de la carretera en millorar el traçat i eixamplar la secció transversal d'un tram amb un índex de perillositat elevat a causa de l'estretor de la carretera, que dificulta l'encreuament de dos vehicles.

La situació de la CV-608 s'agreujava també amb l'abundant trànsit de vehicles pesats i camions de gran tonatge que suportava, que provoquen nombrosos accidents i situacions de perill.

Obres

L'execució d'esta variant, que ha subvencionat íntegrament la Diputació de València, ha inclòs l'eixamplament d'un tram del traçat, que té una longitud de 4,780 m, executant una nova plataforma composta per una calçada de 6 m, voreres d'emergència d'1 m i bermes de 0,5 m.

Els treballs han inclòs també l'execució de vint obres de drenatge transversal i l'ampliació de dos ponts, i en els camins d'accés a la carretera situats en la banda esquerra s'han disposat passos salvacunetes amb reixes per a tallar el flux de l'aigua. Així mateix, s'han construït diversos passos davall de la calçada per a traslladar les aigües arreplegades d'una banda a l’altra, cosa amb la qual s’assegura que l'evacuació es faça ràpidament. Finalment, s'han executat dos noves vies de servici, amb les quals es connectaran set camins.

El diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, s'ha reunit amb l'alcalde de Torres Torres, Alfonso Guillem, en la corporació provincial per a comprovar l'estat d'alguns projectes iniciats pel consistori del Camp de Morvedre amb l'assessorament de la Diputació de València.

Guillem, que ha assistit a la reunió amb l'alcalde d'Albalat del Tarongers, Filiberto Prats, ha exposat a Medina els detalls del projecte de rehabilitació del castell de Torres Torres, ara en fase inicial, pressupostat en 60.000 euros per a la recuperació d'una de les seues torres.

«Des de l'ajuntament hem acabat ara de rehabilitar els banys àrabs, però d'ara en avant volem continuar recuperant i conservant el patrimoni cultural del municipi amb la restauració del castell, en el qual mai s'ha intervingut».

El primer edil també ha analitzat amb el diputat la necessitat de construir un pas de vianants entre el nucli urbà de Torres Torres i les urbanitzacions de Ton Ferrer i Montblau a fi de garantir la seguretat dels veïns que facen este trajecte.

El MuVIM va acollir ahir a la vesprada la inauguració de l'exposició «Mons desconeguts.70's» a la sala Parpalló, amb un ple absolut d'assistents a l'acte.

La diputada de Cultura, María Jesús Puchalt, la d'Administració General, Carlota Navarro, i el diputat Raúl Pardos van presidir l'acte i van rebre les explicacions sobre l'antològica de l'artista valencià Antonio Alegre Cremades de boca del comissari de l'exposició i fill de l'artista, Héctor Alegre, en un recorregut en què també es trobaven el director del Muvim, Joan Gregori, i el coordinador de Museus, Antonio Lis.

El públic assistent va poder contemplar les 30 obres que l'artista va deixar després de la seua mort i que ara estan exposades fins al mes de juny en el museu de la Diputació de València.

El Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM) acull fins demà el congrés internacional «La construcció del Sud en l'imaginari europeu: les altres fronteres», organitzat pel Centre d'Estudis i Investigació del museu amb la coŀlaboració del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València.

Durant tres dies, experts i professionals procedents de diverses universitats europees debaten en el MuVIM sobre el concepte de frontera.

Davall la direcció acadèmica de Berta Raposo, el congrés pretén contribuir a fer visibles «i al mateix temps superar les fronteres traçades per la tradició».

Els experts parlaran sobre la construcció del Sud en l'imaginari coŀlectiu europeu per mitjà de la transmissió d'imatges de pensadors i viatgers, que suggerixen un territori meridional com a Arcàdia feliç i com a paradís turístic en els segles XX i XXI.

Preqüela d’«Altres fronteres»

Tal com ha avançat el director del MuVIM, Joan Gregori, «el congrés és la preqüela de l'ampli cicle de programació titulat “Altres fronteres”, que inclourà exposicions, cicles de cine i jornades especialitzats en este tema».

El cicle, que es desenvoluparà des de juny fins a principis d'octubre, mostrarà en el MuVIM diverses propostes dedicades al xamanisme dels pobles de Sibèria, els amulets i les bruixes i el seu món.

La Diputació de València subvencionarà enguany amb 60.000 euros la millora de tres poblets menuts de la Vall d'Albaida ubicats en els municipis d'Albaida, Fontanars dels Alforins i Montaverner.

L'ajuda de la corporació provincial se centrarà en el condicionament d'uns quants carrers en el nucli de l'Aljorf, a Albaida (20.000 euros), la instaŀlació d'una depuradora en Ca Vidal, pertanyent a Fontanars dels Alforins (20.000 euros), i la construcció d'instaŀlacions de sanejament i realització de diversos acabaments en la caseta de peons de Montaverner (20.000 euros).

El Pla de Nuclis impulsat per la institució provincial és un programa dirigit a resoldre les carències de les poblacions d'àmbit territorial inferior al municipi «a fi que qualsevol veí, visca en el nucli que visca, dispose dels mateixos servicis, equipaments i infraestructures que el ciutadà que residix en el municipi», segons ha explicat el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

La Diputacióha destinat enguany un total de 3.200.000 euros a la millora d'infraestructures i servicis de poblets i pedanies.

El pla permetrà executar, en localitats allunyades dels nuclis urbans grans, 133 projectes bàsics i indispensables relacionats amb la dotació d'equipament, urbanització de carrers, enllumenat públic i construcció d'edificis, entre altres.

Medina ha afirmat que el programa provincial «manté enguany la mateixa inversió que en els últims exercicis per a continuar donant servici a tots els ciutadans de la província, independentment del seu lloc de residència».

L'Ajuntament de la Pobla de Farnals ha decidit acollir-se al Pla d'Eficiència Energètica per al recanvi de l'enllumenat públic. La instaŀlació, amb un cost total de 79.966 euros, la finançarà la Diputació de València.

La població de l'Horta Nord ha canviat  els seus llums de 100 i 150 watts per 481 peretes LED de baix consum de 36 i 45 watts. El recanvi s'ha produït en els fanals model Villa de 4 i 6 m del nucli urbà i en les zones enjardinades del poble i la zona de platja. Amb les noves peretes LED es reduirà la contaminació en 35 tones de CO₂a l'atmosfera.

Un total de 211 municipis de la província ja s’han acollit al Pla d’Eficiència Energètica per a l’enllumenat públic de la Diputació.

14.600 tones menys de CO₂ a l'any

El Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic comporta una inversió de 30 milions d'euros de la Diputació i pretén canviar 200.000 punts de llum de 150 watts per 200.000 peretes LED de 50 watts. Amb un funcionament de vuit hores diàries de les lluminàries, s'aconseguirà reduir la contaminació pel fet d'evitar la propagació de 14.600 tones de CO₂ a l'atmosfera a l’any.

La iniciativa té com a objectiu finançar el cost total que suposa la substitució de les peretes actuals de l'enllumenat públic exterior per peretes LED de substitució directa, cosa que permetrà a les corporacions locals estalviar en la factura elèctrica i recuperar la inversió feta en este capítol en un any i mig.

El Centre Cultural La Beneficència reobrirà demà diumenge, 5 de maig, la Biblioteca Infantil del Museu de Prehistòria de València.

L'espai llibrer infantil s'habilitarà els diumenges al matí, de 10 a 14 hores, en les sales permanents de Prehistòria.

Entre altres publicacions, els usuaris hi podran consultar llibres infantils i juvenils per a tots els gustos de diferents períodes: època prehistòrica, edat antiga, grecs, ibers, romans, celtes, etc.

A partir de demà, jóvens i xiquets podran disfrutar de l'Arqueologia i la Prehistòria a través de còmics, contes i revistes com ara Prehistóricos, Hombre de neandertal, La Préhistoire, comment c'était, Mika en la Antigua Grecia, Aiuni y la caetramàgica: el valor de'una niña ibera, Kaiko: el íbero inventor, El libro de los iberos: viaje ilustrado a la cultura ibérica, Un carrer al llarg del temps: un passeig de 12.000 anys a través de la història, La història de les coses: de l'Edat de Pedra a l'Edat Moderna en 10 desplegables, entre altres títols.

Bons fons bibliogràfics

Els exemplars procedixen de la Biblioteca del Museu de Prehistòria, els fons d'Arqueologia de la qual superen els 50.000 volums, estan considerats entre els més importants d'Espanya.

Cal destacar que la biblioteca de Prehistòria oferix documentació molt específica, però al mateix temps també està oberta a la consulta de les persones que vullguen aprofundir en alguna de les exposicions que s'oferixen en La Beneficència.