Sergio Garcia, líder en el Masters d’Augusta 2013, disputà després de la primera jornada el seu primer torneig professional en un Open d’Espanya, en concret el 1999, una de les centenes d’anècdotes d’un torneig centenari en anys ―la primera edició tingué lloc el 1912―, que en esta ocasió se celebra en el camp de golf del parador del Saler entre el 18 i el 21 d’abril amb el patrocini principal de Reale Seguros.
Des d’aquell dia històric, dijous 22 d’abril de 1999, en el Reial Club de Golf el Prat, Sergio García ha llaurat una trajectòria sensacional que el distingix des de fa anys com a un dels millors golfistes del món.
Sergio García, a més, és un dels tres espanyols que ha guanyat l’Open d’Espanya en les últimes trenta edicions, prova de l’enorme competència que se suscita sempre en esta competició. Severiano Ballesteros es va imposar en tres ocasions (1981, 1985 i 1995), Sergio García, el 2002, i Álvaro Quirós, el 2010.
Què diferent d’aquelles primeres vint-i-cinc edicions, quan es van registran vint triomfs espanyols en un torneig on només setze jugadors han aconseguit repetir victòria en el transcurs de la seua història, si bé només cinc golfistes en les últimes quaranta-cinc edicions, des que el 1968 va guanyar Robert Shaw a Neguri (Biscaia): Mark James, Dale Hayes, Eddie Polland, Bernhard Langer, tots amb dos títols, i Severiano Ballesteros, amb tres victòries, el 1981, 1985, 1995, foren els responsables de semblant gesta.
Camp de golf del parador del Saler
En relació amb el Saler, seu de l’Open d’Espanya 2013, recordem que ha albergat este torneig en tres ocasions més (1984, 1989 i 2001), amb triomf de l’alemany Bernhard Langer en les dues primeres edicions i del suec Robert Karlsson el 2001.
El golfisme germànic, a més, protagonitza un altre fet històric: posseir el rècord del camp en el Saler, quan va presentar una targeta de seixanta-dos colps (10 sota parell!) en l’última jornada de l’edició del 1984, sensacional registre que el va conduir al títol i al número 1 de la classificació europea.
Aquell dia, Bernhard Langer no cometé cap bogey i féu una autèntica exhibició de joc curt, necessitant únicament vint-i-quatre punts en tota la volta gràcies a deu greens a un sol putt i un chip embocat des de vint metres en el clot 6.
A més, tots els putts, a excepció del clot 15, es varen fer des de més de tres metres, inclòs un de set metres en el clot 9 amb el qual tancà la primera volta amb trenta-un colps després de rubricar cinc birdies.
Altres qüestions històriques
La consideració de l’Open d’Espanya com a tercer torneig més antic d’Europa ―qüestió àmpliament acceptada― requerix una matisació. És cert que l’Open de Bèlgica va nàixer el 1910, però ha estat molts anys sense disputar-se, el mateix que l’Open d’Alemanya, la primera edició del qual data del 1911, o el PGA Match-Play, disputat el 1903 però desaparegut el 1980. D’aquí que es considere l’Open d’Espanya el tercer en la llista de tornejos professionals més antics d’Europa.
El jugador que més vegades ha guanyat l’Open d’Espanya és Àngel de la Torre, amb cinc títols, tres d’ells consecutius, el 1916, 1917 i 1919, ja que el 1918 no es disputà la prova. Després guanyaria al decenni següent en dues ocasions més (1923 i 1925).
En la història del torneig hi ha dues edicions en què el millor resultat el va firmar un amateur: el 1947, amb Mario González superant tots els professionals, i el 1955, quan va fer el mateix el comte de Lamaze.
El professional que més vegades consecutives ha triomfat en l’Open d’Espanya és Marcelino Morcillo, amb quatre victòries entre 1946 i 1949, encara que el 1947 no obtingué el millor resultat. Ja no tornà a guanyar el torneig més vegades.
L’Open d’Espanya va tindre un moment crucial en la seua història quan, el 1973, Gregory Peters es va encarregar del torneig durant cinc anys consecutius, garantint un mínim de 25.000 lliures per a premis en cada un dels cinc anys que la Manga hauria de ser seu. Va vindre a jugar-lo Player, director del golf de la Manga, el mateix any de guanyar el Masters del 1974; va vindre a jugar-lo Jacklin, quan vivia de l’aurèola de comptar al seu palmarés recent l’Open Britànic i l’Open USA; vingué Jerry Heard, un dels puixants americans en la seua primera aparició a Europa; vingué el mateix Arnold Palmer a contagiar-nos de la passió que féu sentir pel golf arreu del món, a més d’emportar-se la victòria en un final electritzant...
El resultat més baix del torneig el va establir Mark James el 1988, a Pedreña (Santander) amb un total de 262 colps. Cal deixar constància que el camp es jugà amb un parell 70. Pel contrari, el resultat més alt firmat per a guanyar s’aconseguí el 1972 a càrrec d’Antonio Garrido, el qual guanyà en el desempat amb Valentín Barrios: necessità dos-cents noranta-tres colps per a acabar les quatre voltes a Pals. La tramuntana pegà fort i els jugadors se’n ressentiren.
El resultat més baix respecte al parell es va aconseguir el 2003, a Costa Adeje, quan tres jugadors varen acabar el torneig amb dos-cents seixanta-sis colps, vint-i-dos sota parell. Kenneth Ferrie va guanyar en desempat amb Peter Hedblom i Peter Lawrie.
Arnold Palmer, amb més de 45 anys, és el guanyador de més edat de l’Open d’Espanya des que el conquistà el 1975.
L’últim jugador que ha guanyat dues vegades consecutives l’Open espanyol és Max Faulkner, el 1952 i 1953, en ambdós casos a Puerta de Hierro.
Este torneig, enquadrat dins del Cercle Europeu Professional, compta, entre altres suports, amb el patrocini principal de l’empresa Reale Seguros, que patrocina esta competició des del 2007.
La Generalitat Valenciana, la Diputació de València, Turisme València, l’Ajuntament de València, Turespaña, Paradors, el Consell Superior d’Esports i la Federació de Golf de la Comunitat Valenciana, entre altres organismes, donen suport igualment a la celebració de l’Open d’Espanya 2013 amb el Club de Patrocinadors de la RFEG, que componen, a més de Reales Seguros, les empreses Mahou, Avis, Lacoste, Halcón Viajes i Titleist-Footjoy.
