La millora de la CV-560 a Sumacàrcer obliga al tall de la carretera

 

L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València està fent obres d’agençament i ampliació de la carretera CV-560, tram CV-555, a Sumacárcer, amb una inversió total de 3.539.631,31 euros. Per això ha tallat el trànsit des del 8 d’abril fins a l’11 d'agost.

 

Concretament, l'actuació consistix a adequar un tram de 5.500 m de longitud de la carretera CV-560. Es millora la carretera ampliant els carrils i les voreres d'emergència a més d’executar un reforç d'asfalt.

 

L'actuació inclou la millora dels elements de seguretat, restitució dels servicis afectats i ampliació de la plataforma sobre les onze obres de fàbrica existents. El tram més pròxim al nucli urbà de Sumacárcer requerix una excavació important en roca per a millorar les condicions d'amplària i radis actuals. Es milloraran les condicions del trajecte entre el nucli urbà i el cementeri.

 

Itinerari alternatiu:

 

S'adjunta plànol alternatiu:

La Diputació finança vint-i-cinc obres al Camp de Túria per valor de 911.000 euros

 

La Diputació de València finançarà amb un total de 339.270euros dotze projectes d'obres locals en els set municipis de la Vall d’Aiora a través del Pla Provincial d'Obres i Servicis (PPOS) 2013.

 

Els ajuntaments empraran les subvencions del PPOS per a la conclusió d'obres ja iniciades o l'execució de noves actuacions, ja que «el pla arreplega la voluntat de l'ajuntament, des de la seua autonomia local, de realitzar els treballs que considere més necessaris per al creixement del seu municipi, però en tot cas primen els servicis bàsics que necessiten les poblacions» —segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

 

Els projectes finançats per la Diputació van des de la millora de l’accessibilitat urbana i la repavimentació de voreres en el nucli urbà de Bétera, la reforma de la segona planta de l’edifici d’oficines a Llíria o el Agençament d’espais públics a Gátova, fins a l’adquisició de llums LED per a estalviar costos en l’enllumenat públic, com és el cas de Casinos, l’Eliana, Loriguilla i Riba-roja de Túria, i complementen les actuacions promogudes en les poblacions a través del Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic exterior (PEEAP 2012), també impulsat per la institució provincial.

 

Els projectes i subvencions del PPOS 2013 al Camp de Túria són:

 

MUNICIPI

OBRA

SUBVENCIÓ (€)

Benissanó Terç no subvencionat del PEEAP 2012

5.162,67

Benissanó Reposició de voreres i senyalització en vies del nucli urbà

40.332,33

Bétera Millora de l’accessibilitat urbana i repavimentació de voreres en distintes zones del nucli urbà

94.226,00

Casinos Urbanització del carrer Doctor Fleming entre els carrers Santíssima Trinitat i Sant Isidre

31.270,50

Casinos Terç no subvencionat del PEEAP 2012

16.879,50

L’Eliana Obres de millora de l’accessibilitat en els carrers Harmonia, Molí, August II, Sant Joan de Ribera, Bernat i Baldoví, Llaurí i altres punts del municipi

48.107,21

L’Eliana Terç no subvencionat del PEEAP 2012

45.722,79

Gátova Agençament d’espais públics (cementeri i parc Cortes Valencianas) i d’edificis públics (centre cívic, aula d’igualtat, local de la joventut i ajuntament)

43.863,05

Gátova Terç no subvencionat del PEEAP 2012

11.996,95

Llíria Reforma de la segona planta de l’edifici d’oficines municipals

109.758,00

Loriguilla Terç no subvencionat del PEEAP 2012

23.953,16

Loriguilla Millora i adequació de la via pública carrer Virgen del Pilar i avinguda del Caudillo

22.621,84

Marines Urbanització de la plaça del Rey i adequació de paviments

24.584,39

Marines Terç no subvencionat del PEEAP 2012

11.955,61

Nàquera Repavimentació del tram del camí municipal en la partida de Massapedro, amb referència cadastral 46180A025090380000H

47.488,00

Olocau Reparació del paviment dels carrers de l’Olivera, Sant Rafael, Dolors, Sant Joan Baptista i el tram del carrer Sant Josep

10.132,07

Olocau Terç no subvencionat del PEEAP 2012

23.997,93

Olocau Creació de zona enjardinada i parc infantil en la urbanització Pedralbilla, cruïlla del carrer Riu Guadalquivir i carrer Riu Miño

9.000,00

Riba-roja de Túria Terç no subvencionat del PEEAP 2012

107.880.00

San Antonio de Benagéber Terç no subvencionat del PEEAP 2012

20.069,73

San Antonio de Benagéber Cinquena fase del clavegueram de Montesano

13.665,27

Serra Terç no subvencionat del PEEAP 2012

23.958,00

Serra Agençament de l’accessibilitat en edificis públics i dels carrers de la Serra, del Calvari i de la Pobleta

37.917,00

Vilamarxant Terç no subvencionat del PEEAP 2012

39.961,46

Vilamarxant Pavimentació de diversos carrers

46.891,54

La Diputació coŀlaborarà amb Acaronar per a afavorir l’acollida familiar

 

La Diputació de València coŀlaborarà amb l’Associació Atenció i Suport a la Família, la Infància i la Joventut (ACARONAR) per a donar informació en diversos punts de la província sobre l’acollida familiar.

 

Acaronar és una associació sense afany de lucre que treballa des de fa vint anys en temes d’acollida familiar, intervenció i orientació familiar, educació familiar, inserció sociolaboral, etc.

 

Des de la seua fundació, el seu objectiu ha sigut la recerca d’alternatives per a la infància, especialment la que es troba en situació de risc o desprotecció social.

 

Es tracta d’«una porta al coneixement i la informació sobre l’acollida familiar mitjançant la qual es pot ajudar, com han fet centenars de valencians, a xiquets que necessiten una llar», segons ha comentat Amparo Mora.

 

El nou Pla d’Infància establix que els xiquets de 0 a 3 anys no vagen a centres d’acollida i els de 3 a 6 anys també vagen preferentment a famílies d’acollida en què tinguen un espai familiar on desenvolupar el seu creixement.

Dos sociòlogues fan visibles les jaqueteres de Benimaclet de la postguerra

 

El Centre Cultural la Beneficència fou l'escenari triat per l'Associació Valenciana d'Antropologia per a entregar el II Premi Joan Francesc Mira al millor treball d'investigació antropològica a Arantxa Alfaro Hernández i Isabel Gadea Peiró.

 

El jurat, presidit per la catedràtica d'Antropologia de la Universitat de València, Josepa Cucó, i integrat pel director del Museu Valencià d'Etnologia, Joan Seguí, i el director de l'Institut Valencià d'Etnologia de la UCV, Pablo Vidal, va concedir el premi a les dos sociòlogues valencianes pel seu treball Descosint la invisibilitat: les jaqueteres de Benimaclet.

 

El document premiat aborda el treball domiciliari de fabricació de jaquetes a Benimaclet (València), dut a terme per dones durant els anys de la postguerra. En ell, les seues autores fan visibles, per primera vegada, les jaqueteres de Benimaclet que durant dècades varen aportar el seu treball i el seu esforç a famílies senceres, però sempre en l'ombra.

 

Les sociòlogues valencianes analitzen amb rigor les relacions entre gènere, el treball en la llar i l'economia submergida, una forma de producció molt estesa a la Comunitat Valenciana.

 

«El nostre objectiu és rescatar de l'oblit la vida d'aquelles dones que varen habitar en el Benimaclet de la postguerra, des dels anys 40 fins a principis de la dècada dels 70 del segle XX, i que varen contribuir de manera activa a la recuperació econòmica del país en aquells anys difícils», comenta Isabel Gadea, la jove sociòloga valenciana de Bellreguard, que destaca l'esforç d'estes dones «que hagueren de deixar l'escola per a cosir».

 

Un curt en YouTube

Per a visibilitzar el treball d'estes dones «també hem fet un curtmetratge accessible en YouTube», apunta Arantxa Alfaro. Amb este treball audiovisual, premiat per l'Associació de Veïns de Benimaclet «hem volgut trencar la barrera entre l'àmbit acadèmic i la realitat social», diu Alfaro.

 

Cosir a casa no estava ben vist

Les dos investigadores han destacat la duresa de les jornades de treball d'estes dones que arribaven a tindre de 14 o 16 hores en la majoria dels casos. «El seu dia a dia començava ben dematí, a les 6 del matí, cosint les jaquetes». «És curiós —diuen les sociòlogues— que la majoria de les jaqueteres no sentia com a ofici este treball».

 

«Les jaqueteres s'han sorprés que les seues tasques foren un ofici en si mateix: per a elles era un treball invisible, socialment mal vist, dut a terme per dones de classes populars, i el report econòmic del qual, a pesar de ser molt baix, era vital per al suport familiar», explica Arantxa Alfaro.

 

El treball a domicili de les jaqueteres es pagava per peces. Les dones acudien als magatzems, arreplegaven les peces de tela i cosien les peces a sa casa.

 

Premis J. F. Mira per a divulgar l'antropologia

Els premis Joan Francesc Mira que atorga l'Associació Valenciana d'Antropologia tenen com a finalitat contribuir a la investigació, l'estudi i la divulgació de l'antropologia a la Comunitat Valenciana. L'associació valenciana, en la qual està integrat el Museu Valencià d'Etnologia, forma part de la Federació d'Associacions d'Antropologia d'Espanya. Els seus principals objectius són la difusió dels coneixements antropològics i el contacte i relació entre els diversos professionals que es dediquen a este camp. 

La Diputació concedix una subvenció a l’Associació de Pares d’Alumnes del Centre Ocupacional la Misericòrdia

 

La Diputació de València ha aprovat una subvenció per als alumnes del Centre Ocupacional La Misericòrdia. L’objecte principal d’esta ajuda és coŀlaborar en les despeses ocasionades pel transport i la realització d’activitats extraescolars i complementàries de caràcter cultural, esportiu i recreatiu.

 

Un total de 3.000 euros serviran per a donar suport a les famílies dels usuaris del Centre Ocupacional de la Diputació de València, on assistixen diàriament persones que necessiten una teràpia i un seguiment diari del seu desenvolupament. 

 

Per la integració sociolaboral

El Centre Ocupacional de la Diputació està ubicat en el complex educatiu la Misericòrdia (València), i treballa en la integració sociolaboral i l’autonomia personal de discapacitats psíquics adults.

 

Per a això, disposa de quatre tallers de referència, als quals acudixen els alumnes de serigrafia i llacat, distribució, activitats artesanals, plàstica i muntatge, a partir dels quals es fan altres activitats de tipus cognitiu, d’alfabetització, habilitats socials i fins hortofrutícoles.

Klapczynski: «La ficció literària aporta emoció i sentiments a les restes arqueològiques estàtiques»

 

L’escriptor francés Mark Klapczynski participà esta setmana en el cicle de conferències del Museu de Prehistòria de la Diputació de València amb una xarrada sobre «La prehistòria en la narrativa».

 

Les xarrades, organitzades amb la coŀlaboració de l’Institut Français, formen part de les activitats complementàries que s’estan desenvolupant durant tot l’any al voltant de l’exposició temporal «Prehistòria i cine».

 

Mark Klapczynski va parlar de com es presenta la prehistòria en la literatura. En la seua intervenció explicà que són noveŀles que aborden la temàtica prehistòrica des de dues perspectives distintes: la purament fantàstica, on el lector és conscient des de l’inici de la irrealitat de la història, o des d’un punt de vista més realista, plantejada com una extensió de la noveŀla històrica; en paraules de l’autor, «la iŀlusió d’una certa realitat».

 

Sense arribar a ser un gènere literari, «este tipus de noveŀles acosten la prehistòria al públic generalista, vulgaritzen i difonen la prehistòria», digué l’autor. Klapczynski subratllà també com la ficció «aporta vida, emoció i sentiments a les estàtiques restes arqueològiques».

 

L’autor de la trilogía d’Ao

Mark Klapczynski és escriptor, diplomat en Filosofia i apassionat de l’Antropologia i l’Etnologia.

 

És autor de L’Odyssée du dernier Néandertal, una trilogia basada en les aventures d’un home Neandertal: Ao, le dernier Néandertal, Le pouvoir d’Iktia i Tsinaka, l’oeil de la toundra.

 

Des de l’aparició del seu primer llibre, Ao, le dernier Néandertal, l’interés mostrat per un públic com més va més ampli ha fet que es traduïra a diverses llengües i fins i tot se n’ha fet una adaptació cinematogràfica el 2010 titulada Ao, le dernier Néandertal, dirigida per Jacques Malaterre, que no s’ha estrenat a Espanya.

 

Amb estes tres noveŀles, invita el lector a un fabulós viatge per l’Europa de fa trenta mil anys, acompanyant els últims neandertals. Mitjançant les aventures dels seus protagonistes, Klapczynski imagina l’encontre entre els últims neandertals i els primers Homo sapiens en el context misteriós de la desaparició d’estos éssers humans arcaics, que ell presenta com a capaços de compassió i espiritualitat.

 

Clausura del cicle

El cicle de conferències «Cine i prehistòria» es tancarà el pròxim dimecres 17 d’abril amb la intervenció de Paula Jardón i Clara Pérez, comissàries de l’exposició del Museu de Prehistòria de la Diputació de València.

 

La xarrada titulada «Prehistòria i cine: ciència-ficció?» se celebrarà a les 18:30 h en la sala de graus de la Facultat de Geografia i Història de València.

El SARC organitza demà activitats culturals a Xeresa, Alcàsser i Puçol

 

Els aficionats a la cuina de Xeresa es posaran este dissabte el davantal per a aprendre a elaborar les receptes més saboroses amb el taller «Creps i ensalades», que serà impartit per Martín Civera gràcies al Servici d'Assistència i Recursos Culturals (SARC) de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València. L'activitat serà a les 16 hores en la Casa de la Cultura.

 

La jornada de matí també guardarà un espai per a les arts escèniques. El Centre Cultural d’Alcásser acollirà la representació teatral Que pague qui puga, a càrrec d'Emae-Kasipea Teatre. L'obra tracta la història d’un barri treballador i serà a les 20 hores.

 

Finalment, Puçol dedicarà este dissabte a les conferències culturals, que tindran lloc a les 10.15 h a l'Espai Social Barraca. 

Alginet acull este diumenge ‘Més musiqueries’, de Dani Miquel

 

El Servici d’Assistència i Recursos Culturals (SARC) de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València oferix este diumenge a Alginet un divertit espectacle musical a càrrec de Dani Miquel.

 

El concert, que tindrà lloc a les 12:30 h en el Teatre Modern, suposa un homenatge a les tradicions i als protagonistes de terror de l’imaginari valencià.

Genovés, la Llosa de Ranes, Llanera de Ranes i Xàtiva estalviaran un 30% en la factura elèctrica dels seus edificis municipals

 

La Diputació de València, a través del Pla d’Eficiència Energètica en edificis municipals, impulsarà l’estalvi en la factura de la llum de Genovés, la Llosa de Ranes, Llanera de Ranes i Xàtiva per mitjà de la instaŀlació de mesures d’estalvi energètic acollides al Pla provincial que compta amb un pressupost de cinc milions d’euros.

 

Les quatre poblacions de la Costera reduiran el consum elèctric dels seus edificis i dependències entre un 25 i un 30 %, amb obres avalades per auditories que compten amb una ajuda de la Diputació del 50%, amb un límit econòmic de 300.000 euros per estudi, la qual cosa suposa un màxim de 150.000 euros per municipi.

 

Genovés estalviarà energia amb la instaŀlació i subministrament de vàlvules termostàtiques en els radiadors del coŀlegi públic Mare de Déu dels Desemparats i un recuperador de fum per a la caldera. També s’ha procedit al canvi de les balises electròniques per LED i al subministrament de detectors de moviment per al control automàtic. Les obres s’han completat amb el canvi dels projectors del poliesportiu municipal per llums més eficaços. El cost del projecte, que puja a 88.054 euros, ha sigut subvencionat per la Diputació i pel consistori al 50%.

 

Estes accions impulsaran un estalvi en gas per a calefacció de 7.000 euros a l’any i de 5.000 euros anuals en energia elèctrica.

 

Substitució de llums

La posada en marxa de nous treballs en els edificis municipals de la Llosade Ranes a fi d’obtindre un estalvi en el consum de l’energia elèctrica rebaixarà el cost de la llum i de la seua instaŀlació. Concretament, se substituiran llums i equips i s’instaŀlaran detectors de presència i dispositius de gestió i monitoratge del consum elèctric en l’edifici de l’ajuntament i en el coŀlegi Crist del Miracle. Esta actuació, que està valorada en 80.898 euros, serà finançada per l’entitat provincial amb 40.449 euros.

 

Llanera de Raneses un altre dels municipis valencians que s’han adherit al Pla d’Eficiència Energètica en edificis municipals. L’ajuntament ha informat que se substituiran els llums, les lluminàries i els equips en la Casa Consistorial i en coŀlegi municipal. També es procedirà a la instaŀlació d’un dispositiu de gestió i monitoratge del consum elèctric en ambdós edificis. El cost total de les obres, que seran subvencionades en un 50 % per l’entitat provincial, puja a 60.842 euros.

 

Obres en marxa

Per la seua banda, l’Ajuntament de Xàtiva Ha informat que ja ha executat el 70 % de les obres, que consistixen en la instaŀlació de dos refrigeradores d’aigua (fred i calor) en el consistori i en la Casa de la Cultura, que substituiran l’antiga unitat central de més de quinze anys amb una eficiència baixa i un consum elevat. També s’ha procedit al canvi de la iŀluminació de l’Ajuntament i la Casa de la Cultura per peretes LED de baix consum.

 

Esta actuació, que suposarà estalviar un 20 % en la factura de la llum degut a la instaŀlació de les refrigeradores i un 60 % pel canvi dels punts de llum, està valorada en 167.587 euros, i serà sufragarà per l’entitat provincial i per l’Ajuntament.

Un Open d’Espanya centenari en anys que alberga anècdotes innombrables

 

Sergio Garcia, líder en el Masters d’Augusta 2013, disputà després de la primera jornada el seu primer torneig professional en un Open d’Espanya, en concret el 1999, una de les centenes d’anècdotes d’un torneig centenari en anys ―la primera edició tingué lloc el 1912―, que en esta ocasió se celebra en el camp de golf del parador del Saler entre el 18 i el 21 d’abril amb el patrocini principal de Reale Seguros.

 

Des d’aquell dia històric, dijous 22 d’abril de 1999, en el Reial Club de Golf el Prat, Sergio García ha llaurat una trajectòria sensacional que el distingix des de fa anys com a un dels millors golfistes del món.

 

Sergio García, a més, és un dels tres espanyols que ha guanyat l’Open d’Espanya en les últimes trenta edicions, prova de l’enorme competència que se suscita sempre en esta competició. Severiano Ballesteros es va imposar en tres ocasions (1981, 1985 i 1995), Sergio García, el 2002, i Álvaro Quirós, el 2010.

 

Què diferent d’aquelles primeres vint-i-cinc edicions, quan es van registran vint triomfs espanyols en un torneig on només setze jugadors han aconseguit repetir victòria en el transcurs de la seua història, si bé només cinc golfistes en les últimes quaranta-cinc edicions, des que el 1968 va guanyar Robert Shaw a Neguri (Biscaia): Mark James, Dale Hayes, Eddie Polland, Bernhard Langer, tots amb dos títols, i Severiano Ballesteros, amb tres victòries, el 1981, 1985, 1995, foren els responsables de semblant gesta.

 

Camp de golf del parador del Saler

En relació amb el Saler, seu de l’Open d’Espanya 2013, recordem que ha albergat este torneig en tres ocasions més (1984, 1989 i 2001), amb triomf de l’alemany Bernhard Langer en les dues primeres edicions i del suec Robert Karlsson el 2001.

 

El golfisme germànic, a més, protagonitza un altre fet històric: posseir el rècord del camp en el Saler, quan va presentar una targeta de seixanta-dos colps (10 sota parell!) en l’última jornada de l’edició del 1984, sensacional registre que el va conduir al títol i al número 1 de la classificació europea.

 

Aquell dia, Bernhard Langer no cometé cap bogey i féu una autèntica exhibició de joc curt, necessitant únicament vint-i-quatre punts en tota la volta gràcies a deu greens a un sol putt i un chip embocat des de vint metres en el clot 6.

 

A més, tots els putts, a excepció del clot 15, es varen fer des de més de tres metres, inclòs un de set metres en el clot 9 amb el qual tancà la primera volta amb trenta-un colps després de rubricar cinc birdies.

 

Altres qüestions històriques

La consideració de l’Open d’Espanya com a tercer torneig més antic d’Europa ―qüestió àmpliament acceptada― requerix una matisació. És cert que l’Open de Bèlgica va nàixer el 1910, però ha estat molts anys sense disputar-se, el mateix que l’Open d’Alemanya, la primera edició del qual data del 1911, o el PGA Match-Play, disputat el 1903 però desaparegut el 1980. D’aquí que es considere l’Open d’Espanya el tercer en la llista de tornejos professionals més antics d’Europa.

 

El jugador que més vegades ha guanyat l’Open d’Espanya és Àngel de la Torre, amb cinc títols, tres d’ells consecutius, el 1916, 1917 i 1919, ja que el 1918 no es disputà la prova. Després guanyaria al decenni següent en dues ocasions més (1923 i 1925).

 

En la història del torneig hi ha dues edicions en què el millor resultat el va firmar un amateur: el 1947, amb Mario González superant tots els professionals, i el 1955, quan va fer el mateix el comte de Lamaze.

 

El professional que més vegades consecutives ha triomfat en l’Open d’Espanya és Marcelino Morcillo, amb quatre victòries entre 1946 i 1949, encara que el 1947 no obtingué el millor resultat. Ja no tornà a guanyar el torneig més vegades.

 

L’Open d’Espanya va tindre un moment crucial en la seua història quan, el 1973, Gregory Peters es va encarregar del torneig durant cinc anys consecutius, garantint un mínim de 25.000 lliures per a premis en cada un dels cinc anys que la Manga hauria de ser seu. Va vindre a jugar-lo Player, director del golf de la Manga, el mateix any de guanyar el Masters del 1974; va vindre a jugar-lo Jacklin, quan vivia de l’aurèola de comptar al seu palmarés recent l’Open Britànic i l’Open USA; vingué Jerry Heard, un dels puixants americans en la seua primera aparició a Europa; vingué el mateix Arnold Palmer a contagiar-nos de la passió que féu sentir pel golf arreu del món, a més d’emportar-se la victòria en un final electritzant...

 

El resultat més baix del torneig el va establir Mark James el 1988, a Pedreña (Santander) amb un total de 262 colps. Cal deixar constància que el camp es jugà amb un parell 70. Pel contrari, el resultat més alt firmat per a guanyar s’aconseguí el 1972 a càrrec d’Antonio Garrido, el qual guanyà en el desempat amb Valentín Barrios: necessità dos-cents noranta-tres colps per a acabar les quatre voltes a Pals. La tramuntana pegà fort i els jugadors se’n ressentiren.

 

El resultat més baix respecte al parell es va aconseguir el 2003, a Costa Adeje, quan tres jugadors varen acabar el torneig amb dos-cents seixanta-sis colps, vint-i-dos sota parell. Kenneth Ferrie va guanyar en desempat amb Peter Hedblom i Peter Lawrie.

 

Arnold Palmer, amb més de 45 anys, és el guanyador de més edat de l’Open d’Espanya des que el conquistà el 1975.

 

L’últim jugador que ha guanyat dues vegades consecutives l’Open espanyol és Max Faulkner, el 1952 i 1953, en ambdós casos a Puerta de Hierro.

 

Este torneig, enquadrat dins del Cercle Europeu Professional, compta, entre altres suports, amb el patrocini principal de l’empresa Reale Seguros, que patrocina esta competició des del 2007.

 

La Generalitat Valenciana, la Diputació de València, Turisme València, l’Ajuntament de València, Turespaña, Paradors, el Consell Superior d’Esports i la Federació de Golf de la Comunitat Valenciana, entre altres organismes, donen suport igualment a la celebració de l’Open d’Espanya 2013 amb el Club de Patrocinadors de la RFEG, que componen, a més de Reales Seguros, les empreses Mahou, Avis, Lacoste, Halcón Viajes i Titleist-Footjoy.