Almoines comença la restauració de la Fàbrica de la Seda

 

Almoines ha posat en marxa les obres de rehabilitació i millora de l'antiga Fàbrica de la Seda, on s'habilitarà un centre polivalent que, segons explica l'alcalde de la localitat, José Antonio Olaso, «servirà de punt de trobada cultural, esportiu i artístic per al gaudi de tots els veïns».

 

La Diputació de València s'ha fet càrrec del 100% del cost de la iniciativa, que puja a 100.000 euros, mitjançant un conveni singular que va firmar el president Alfonso Rus amb el primer edil en 2012.

 

La Fàbrica de la Seda és propietat municipal i «va suposar el motor industrial de la localitat a finals del segle XIX, ja que va donar treball a més de 900 persones», ha explicat l'alcalde, alhora que ha manifestat la necessitat dur a terme esta reforma «per a recordar la seua història i la identitat industrial del municipi», ha asseverat Olaso.

 

El projecte comporta la reforma de l'interior de l'edifici, de 850 metres quadrats i considerat Bé de Rellevància Local, per a acollir actes culturals i socials.

 

Obres en l'estructura de la CV-555 d'accessos a Sellent obliguen al tall de la carretera entre el km 1,300 i l'1,600

 

L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València procedirà a realitzar obres de reparació de l'estructura existent en el km 1,450 de la carretera CV-555 d'accessos a Sellent, per la qual cosa romandrà tallada al trànsit entre el km 1,300 i el km 1,600.

 

Concretament l'actuació consistix en la reparació de desperfectes superficials en els paraments de formigó, la impermeabilització de l'estructura, la reposició de la capa de rodament en la mateixa i l'adequació a normativa del sistema metàl·lic de seguretat per a contenció de vehicles.

 

Per als treballs de substitució del sistema de contenció de vehicles s'està executant un cèrcol en cada marge de l'estructura, que quedarà fixat sòlidament a esta.

 

L'inici del tall serà el 2 d'abril i acabarà l'actuació el dia 5 d'abril del 2013.

 

Itinerari alternatiu:

 

A Sellent des de CV-660 (Càrcer, Alcántera del Xúquer i Sumacárcer): per CV-560, A-7, CV-590 i CV-555.

 

A Càrcer, Alcántera del Xúquer i Sumacárcer des de Sellent: per CV-555, CV-590, A-7 i CV-560.

Els alumnes de l'Escola de Tauromàquia deixen bona impressió

 

Aitor Darío El Gallo va actuar en la Fira de Falles en un festeig en què va compartir cartell amb el seu company de l'Escola de Tauromàquia de València, Jorge Expósito, i l'alumne de Màlaga, Samuel Ortiz.

El Gallo va estar brillant en el primer jònec del seu lot a què li va tallar una merescuda orella. El noveller va quallar una faena, de toreig clàssic amb molt de gust i repòs. En el seu segon també va mostrar la seua qualitat artística encara que va punxar amb l'acer i va perdre l'opció d'eixir per la porta gran.

Jorge Expósito, també de l'Escola de Tauromàquia de València, va haver d'enfrontar-se al pitjor lot de la correguda de jònecs de José Vázquez, que va donar un joc dispar.

Expósito va deixar patent les seues bones maneres i, sobretot, les seues ganes de ser torero, es va sobreposar a les volantins que li va propiciar el seu oponent i va fer gala d'actitud de casta i valentia.

Els novellers que s'han format en l'escola de València

Román va obrir la primera vesprada de fira causant molt bona impressió davant del públic valencià encara que va haver de passar per la infermeria i no va poder repetir en el segon festeig que tenia el dia 10 per la seua lesió en el muscle.

Jesús Chover formava part del cartell de la correguda de jònecs del dia 11 i no va tindre tanta sort en esta correguda de jònecs de la fira de Falles.

En definitiva, els alumnes de l'Escola de Tauromàquia de València han continuat donant una bona imatge que s'espera que seguisca projectant-se en futures fires.

       

Daniel Luque guanya el premi al destre triomfador de falles

 

El jurat taurí de la Diputació de València presidit pel diputat d'Assumptes Taurins, Isidro Prieto, ha decidit atorgar el premi al destre triomfador de la Fira de Falles a  Daniel Luque, i el de la millor faena, a Morante de la Puebla.Latotalitat dels premis atorgats pel jurat són:

     

— Trofeu al destre triomfador de la fira: Daniel Luque

— Trofeu Vicente Barrera a la millor faena de matador de bous: Morante de la Puebla

— Trofeu Vicente Ruiz el Soro a la millor estocada: Juan José Padilla

— Trofeu Jaime Marco el Choni al millor toreig de capa de matador: Morante de la Puebla

— Trofeu al millor picador: Diego Ventura

— Trofeu Vicente Zabala a la millor ramaderia: Jandilla

— Trofeu Álvaro Domecq y Díez al millor bou: Aviador, d'Adolfo Martín

— Trofeu al torejador de jònecs triomfador de la fira: Román

— Trofeu Miguel Báez Litri al millor toreig de capa de torejador de jònecs: Román

— Trofeu al millor jònec: Tañidero

— Trofeu Manolo Montoliu al millor banderiller en el millor parell: David Adalid

— Trofeu Alfredo David al millor banderiller en la millor brega: Raül Martí

— Trofeu Manuel Cantos Barana al millor picador: Juan José Esquivel

El Servici d'Investigació Prehistòrica augmenta l'activitat amb el retorn de la Secció d’Estudis Arqueològics

 

El Servici d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València incrementarà la seua activitat a partir d'ara, ja que la Secció d'Estudis Arqueològics (SEAV), que se’n separà en el seu moment, torna a integrar-se en el Museu de Prehistòria.

 

La secció d'estudis, que José Aparicio Pérez ha dirigit fins a la seua recent jubilació, incrementarà els mitjans de què el SIP i el Museu de Prehistòria disposen i facilitarà l'ampliació i el caràcter acadèmic homologat de la seua activitat d'excavació arqueològica, restauració, conservació i digitalització de fons i arxius documentals, catalogació de peces museístiques, activitat investigadora i editora i posada en valor del seu patrimoni.

 

Els fons de la SEAV, convenientment inventariats i catalogats amb criteris científics homologats, passaran també a enriquir la coŀlecció del SIP, declarada Patrimoni Històric Nacional des de 1964.

 

El SIP, que fou creat l'any 1927, i el Museu de Prehistòria de València compten en l'actualitat amb més de vint professionals (arqueòlegs, investigadors, restauradors, conservadors i personal d'administració i servicis) que garantixen amb el seu treball diari l'aposta de la Diputació de València per la recuperació, investigació, posada en valor, promoció i gaudi coŀlectiu del riquíssim patrimoni arqueològic valencià.

 

La tornada al SIP d'esta secció, que se’n separà l'any 2000 en virtut d'un conveni ja finalitzat amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, constituïx sens dubte una exceŀlent notícia per al món de l'arqueologia en particular i per a tota la societat valenciana en general. Amb esta tornada, l'Àrea de Cultura de la Diputació de València renova la seua aposta per desenvolupar una tasca de primer nivell tant en la investigació, excavacions i recuperació de peces com en la difusió del patrimoni valencià.

El MuVIM analitza l'Albània actual

 

 

El Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM) ha organitzat unes jornades sobre Albània en coŀlaboració amb l'Aula de Pensament de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València: «Albània: mitja lluna als Balcans?».

 

Durant dos dies, hui i demà, experts en la matèria analitzaran el cine, la cultura i la societat d’Albània després del règim comunista d'Enver Hoxha i la guerra dels Balcans. Les xarrades se celebraran a les 19 h en el saló d'actes del MuVIM.

 

«Albània és un dels països més desconeguts de l'est d'Europa. Després del seu aïllament durant l'època comunista, viu una obertura econòmica i cultural. Les presents jornades pretenen acostar-nos, especialment a través del cine, a la seua història recent, la seua cultura, el seu orgull nacional i el seu pluralisme religiós» —ha explicat la directora de l'Aula de Pensament de la IAM, Rosa Maria Rodríguez Magda.

 

Entre altres inteŀlectuals, participaran Dritan Karadaku (Universitat de Tirana), Julian Bejko (Universitat de Tirana) i Josep Carles Laínez, cap de redacció de Debats.

El castell de Buñol exhibix «Restes de vida, restes de mort»

 

L'exposició itinerant del Museu de Prehistòria de la Diputació de València, «Restes de vida, restes de mort» arriba demà divendres a Buñol.


La mostra s'exhibirà en la Sala del Oscurico del castell de Buñol fins al pròxim 3 de maig. Posteriorment, l'exposició viatjarà a Benicarló i Gandia.

 

L'exposició aborda per primera vegada en la Comunitat Valenciana una revisió exhaustiva de l'arqueologia de la mort. «Restes de vida, restes de mort» s'emmarca en el programa d'exposicions itinerants iniciat l'any 1997 amb produccions com «L’Arqueologia, el rescat del passat» o «Les dones en la prehistòria», un programa l'objectiu principal del qual és contribuir a conscienciar les diferents poblacions de la nostra comunitat de la necessitat de recuperar, conéixer i protegir el nostre patrimoni arqueològic.

 

Amb esta exposició, el Museu de Prehistòria «pretén sintetitzar el seu coneixement sobre les societats prehistòriques a través dels avanços en el camp de l'arqueologia funerària i de l'osteoarqueologia en l'àmbit de les nostres terres» —ressalta la directora del Museu de Prehistòria de València, Helena Bonet.

 

Des d'una perspectiva científica, l'arqueologia funerària ajuda a entendre els comportaments socials i culturals dels nostres avantpassats a través dels diversos elements i formes de soterrament i de les pròpies restes. De tot això resulta un llegat d'informació valuosíssim que permet conéixer hui no sols la seua mort sinó també com va ser la seua vida.

 

Des d'un punt de vista divulgatiu, la mort, com a darrer ritu de pas del cicle vital, és un universal de la cultura que per la seua transcendència, ja des dels albors de la humanitat, ha interessat i inquietat els sers humans.

 

En este sentit, la mort i la seua relació amb la vida és el fil argumental d'esta exposició: restes de mort que parlen i expliquen els diferents moments de la vida d'algunes persones que l'arqueologia ha recuperat per al present.

La UNED reconeix a Madrid el suport de la Diputació durant 35 anys

 

El Dia de la UNED ha congregat este matí a Madrid els directors, alcaldes i presidents de diputacions que integren els patronats dels setanta-tres centres associats, que esta universitat nacional té repartits per Espanya, Europa, Amèrica i Àfrica, per a celebrar el seu quaranta aniversari.


Prèviament els homenatjats han participat en un recorregut per la història de l’educació a distància i les tecnologies d’avantguarda que la UNED ha desenrotllat durant els quaranta últims anys, des dels primers llibres de text enviats per correu ordinari, passant per les lliçons dictades en RNE i els exàmens custodiats per la policia, fins a l’arribada dels llibres electrònics enriquits o la valisa virtual que distribuïx en l’actualitat les provespersonalitzades i, fins i tot, permet la seua correcció in situ.


A l’acte commemoratiu, i en representació del president Alfonso Rus, ha assistit Amparo Mora, vicepresidenta de l’Àrea de Benestar Social i Educació de la Diputació de València, acompanyada per Javier Paniagua, director del centre Francisco Tomás y Valiente, i ha rebut de mans del rector, Juan Antonio Gimeno, una medalla commemorativa en agraïment al suport a la UNED que la Diputació de València articula des de fa trenta-cinc anys a la província de València.

 

València, centre de referència

El centre Francisco Tomás y Valiente Alzira-València de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), que dirigix Javier Paniagua, es va crear el 21 de setembre de 1978 i està regit per un consorci del qual forma part la Diputació de València amb la UNED i l’Ajuntament d’Alzira. La UNED de València està constituïda per diverses seus i extensions (Xàtiva, Gandia, Ontinyent, Alzira i València) i supera en l’actualitat els deu mil estudiants a la província de València.


El finançament d’esta universitat a la província se sosté gràcies a les aportacions de la seu central de la UNED i de la Diputació de València —amb una partida pressupostària de 300.000 euros anuals—, i amb convenis de coŀlaboració amb els ajuntaments de València, Gandia, Alzira, Ontinyent, Sagunt i Xàtiva.


La UNED és la segona comunitat universitària castellanoparlant més gran del món, i el centre valencià en concret se situa en l’actualitat com un dels centres de referència de tot Espanya.

Dipu-TV publica l'extra de la recepció fallera de 2013

 

Dipu-TV ha inclòs en la seua oferta de reportatges des de hui un extens audiovisual en què s'arrepleguen totes i cada una de les comissions i juntes centrals falleres que acudiren a la recepción fallera de 2013, que oferí, com tots els anys, el president de la Diputació de València, Alfonso Rus.

 

A este acte tradicional, que convertix la seu de la corporació en la capital de les falles, acudiren més de 600 fallers de 136 comissions i juntes falleres de més de 40 pobles de la província de València i de la capital.

 

El documental elaborat per la secció audiovisual del Gabinet de Comunicació de la Diputació de València té una duració de més de 16 minuts i es pot vore i descarregar des de qualsevol dispositiu, i també compta amb la qualitat exigida per a la seua emissió en mitjans professionals.

 

Direcció electrònica de la recepció fallera de 2013:

http://bit.ly/14dUCNO

La ruta Utiel-Requena dels viatges socials de la Diputació recorrerà també Sagunt, Canet d’En Berenguer i la capital

 

El programa provincial «La Diputacióper l'ocupació hotelera», destinat a millorar els servicis socials de les persones majors i dinamitzar el sector hoteler i turístic de la província, inclou una ruta que compagina atractius turístics d'interior de la Plana d’Utiel i del litoral del Camp de Morvedre.

 

El primer dia de laper la Plana d’Utiel se centrarà a Requena, on es visitarà el barri històric de la Villa, declarat conjunt historicoartístic en 1966.Es tracta d'un conjunt murallat musulmà del període califal (s.VIII-XI), on el viatger trobarà la torre de l'Homenaje, la Casa del Arte Mayor de la Seda, les esglésies gòtiques de Santa Maria i el Salvador i la neoclàssica de Sant Nicolau, el palau anomenat del Cid, nombroses construccions nobiliàries i notables exemples d'arquitectura popular.En el subsòl d'este barri es localitzen nombroses galeries i coves d'època àrab, que van servir com a habitatge i celler, en què encara es conserven desenes de gerres.

 

El segon dia es traslladaran de Requena a Sagunt, que atresora un passat històric iŀlustre.La capital del Camp de Morvedre consta de dos nuclis urbans: la ciutat històrica i el nucli modern del Port de Sagunt, que oferixen un desenvolupament econòmic florent de gran tradició i un litoral de més de 13 km de platges d’arena fina, aigües netes i servicis turístics varis.El viatge inclou una visita guiada al teatre romà i al castell.Posteriorment, a Canet d’En Berenguer s'oferirà un esmorzar i, en acabant, es tornarà a Requena, on hi haurà sopar i animació en l'hotel.

 

El tercer dia està programada l'excursió al parc de l'Albufera amb passeig amb barca i visita pel centre de la ciutat de València per a admirar els edificis d'estil gòtic, la catedral i la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

 

El quart dia la cita serà a Utiel, ciutat d'orígens ibèrics i romans que compta amb una influència àrab evident en el seu traçat urbà, en què es poden admirar casalots i altres arquitectures típiques de l'edat mitjana cristiana i llinatges senyorials.En el subsòl de la ciutat es conserva un entramat de galeries utilitzades com a refugi i magatzem.

 

En el nucli de la població es pot visitar l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, el convent de la Mercé, que encara conserva en la seua frontera l'escut de l'Orde dels Mercedaris, i el convent de Sant Francesc, que data de finals del segle XVII.Altres construccions notables són la casa consistorial, la plaça de bous La Utielana (la més antiga de la Comunitat Valenciana, inaugurada en 1858), i l'Almázar, que alberga el Museu de la Mel i de la Cera.

 

A la vesprada hi haurà degustacions en algunes de les carnisseries del consell regulador Embutido de Requena.

 

El darrer dia d'estada servirà per a conéixer els famosos cellers d'esta comarca abans de finalitzar l'estada a Requena i tornar al lloc d'origen.

 

Condicions i selecció

Els usuaris ja han començat a soŀlicitar en els seus ajuntaments les places per als viatges que la Diputació de València subvenciona amb el 50 % del cost, amb la qual cosa els usuaris abonaran 100 euros per 5 dies d'estada amb 4 pernoctacions.

 

Els requisits per a optar a estos viatges són ser major de 65 anys, ser jubilat major de 60 anys, viudos majors de 55 anys o pensionistes i prejubilats que hagen fet els 60 anys.Tots ells podran anar acompanyats dels seus cònjuges encara que estos no reunisquen els anteriors requisits. 

 

Els viatges inclouen anada i tornada, allotjament en règim de pensió completa, servici mèdic en el propi hotel, pòlissa d'assegurances coŀlectives i programa d'animació.

 

Amparo Mora, diputada provincial de Benestar Social, ha manifestat que «les associacions de majors ens han mostrat la seua satisfacció per comptar amb estos viatges i estem convençuts que serà una experiència positiva per a ells i per al turisme en la nostra província».