El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha entregat esta vesprada a Riba-roja de Túria un total de 95 instruments a 36 societats i cors musicals de les comarques de Camp de Túria, la Serrania i Racó d’Ademús.

 

La trobada amb els músics i responsables polítics ha tingut lloc en l’auditori municipal de Riba-roja de Túria, en el qual s’han distribuït prop de cent instruments a altres tantes entitats musicals de les comarques.

 

A l’acte han assistit també l’alcalde de la localitat i diputat de Bombers, Francisco Tarazona, el diputat de Teatres, Cristóbal Grau, encarregat de presentar l’entrega dels instruments a cada una de les bandes comarcals, els diputats provincials Juan José Medina, Amparo Mora, Carlota Navarro, Remedios Avia i Isidro Prieto, i nombrosos alcaldes i responsables de les diverses entitats musicals de les tres comarques.

 

Segons el responsable provincial «hem de continuar col·laborant amb esta iniciativa, per a sumar, optimitzar i dur endavant a totes i cada una de les nostres comarques i, per esta raó, des de la Diputació continuem recolzant econòmicament la cultura i a totes les entitats de la nostra província».

 

Després de la presentació i actuació de la Societat Musical de Riba-roja de Túria, Rus ha fet entrega a les 17 societats musicals i a les 2 corals de la comarca de Camp de Túria d’un total de 53 instruments, així com de l’ajuda de 42 instruments concedits a les bandes de la Serrania i del Racó d’Ademús.

 

La diputada de Cultura de la Diputació de València, Maria Jesús Puchalt, ha lliurat als escriptors guardonats amb el premi València 2012 de la Institució Alfons el Magnànim, Julia Conejo (Peces transparentes), Enric Sòria (guanyador del poemari en valencià Arqueologia) i Torres Vitolas (Albatros), els premis dotats amb 15.000 euros els de poesia i 30.000 euros el de prosa.

 

Puchalt ha felicitat els escriptors «perquè des de hui s'incorporen al prestigiós elenc dels premis València, els guardons literaris de la Diputació de València instituïts fa més de 60 anys».

 

Segons ha manifestat la diputada de Cultura, «la Diputació de València fa un gran esforç per continuar convocant anualment estos premis perquè la nostra aposta per la cultura és constant». A més, els premis València compten amb una trajectòria que ha dut el seu prestigi fora de les nostres fronteres» —ha afegit la diputada.

 

«El nombre d'obres presentades esta any ha fet necessària la coŀlaboració d'un prejurat que facilitara la selecció al jurat, cosa que és mostra de la reputació i l'objectiu que és per a molts escriptors alçar-se amb esta menció» —ha asseverat Puchalt.

 

Els autors, acompanyats per la diputada de Cultura, Maria Jesús Puchalt, i pel director de la IAM, Ricard Bellveser, han destacat el privilegi de la distinció i «encara que haja passat un mes des que ens telefonaren, encara estic sorpresa» —segons manifestava Júlia Conejo.

 

José Luis Torres Vitolas

En la noveŀla guanyadora del València 2012, Albatros, com a Torres Vitolas (Perú, 1971).

 

Escriptor i editor, viu a Madrid des de l'any 2004. Estudià Enginyeria Industrial i un Màster en Literatura Hispanoamericana, tot i que decidí dedicar-se a escriure coŀlaborant amb diverses revistes literàries amb contes i còmics.

 

Sobre el títol guanyador del premi de la Diputació de València, Torres Vitolas comenta que «he dedicat quatre anys a este llibre. Partia de situacions reals que havia de documentar i havia d’afegir una part d'imaginació literària que s'unira a la consistència de l'argument».

 

Torres Vitolas se centra en Albatros en la situació de la transició al Perú els anys en què Fujimori «començà a fer retallades per la crisi del Perú», i —segons l'autor— això li recorda que «les crisis com la que es viu ara són cícliques i cal tindre-ho present».

 

Julia Conejo

Julia Conejo ha sigut distingida amb el València 2012 en la modalitat de poesia en castellà per la seua obra Peces transparentes.

 

«El llibre té molt a vore amb els primers poemes per a què em va servir d'inspiració un aquari de Londres on hi havia uns peixos transparents que em van encantar i que són com eixes persones que no es fan notar però que tenen el seu paper, la seua sensibilitat, etc.» —explica l'autora.

Natural de Lleó, Conejo és professora de literatura en un institut d'ESO lleonés i, als seus alumnes, intenta «transmetre'ls el valor de la literatura, encara que ara els valors van per uns altres camins».

 

Per a Julia Conejo, que el jurat haja destacat tant o més altres característiques la intensitat dels seus poemes «és un elogi», perquè «quan escric, és això el que intente fer arribar al lector».

 

Enric Sòria

«Em vaig presentar als premis Alfons el Magnànim València de literatura perquè considere que són uns premis importants i molt ben reconeguts. Bromera és una empresa coneguda i m'enorgullix que siga allí on s'edite l'obra» ha declarat Enric Sòria, nascut a Oliva.

 

Respecte a l'obra amb què s'ha alçat amb el premi València 2012 Sòria comenta que «vaig escriure Arqueologia intentant fer una obra de la millor manera possible i vaig estar relativament confiat que finalment agradarà als lectors».

 

Així mateix, Enric Sòria ha declarat que «La Diputació de València té un gran compromís amb la cultura i això és una cosa molt important. D'una altra banda, la poesia, un dels gèneres més minoritaris, però no menys importants, necessita un poc d'ajuda i suport per part de les institucions.M'alegra que la Diputació continue complint amb la funció d'ajudar en els aspectes més minoritaris però més valuosos de la nostra cultura».

 

Nous horitzons per a la IAM

El director de la Institució Alfons El Magnànim, Ricard Bellveser ha dit que «són nous temps, amb nous models, noves tecnologies, nous horitzons en què tot cap, i amb els que la institució es compromet, com es compromet a ser un fòrum on els valencians amants de l'estudi, la investigació, la creació i la curiositat sobre temes propis, troben acomodament».

 

Finalment, Bellveser ha anunciat que «iniciem un llarg camí de la mà de les noves tecnologies de l'edició, amb publicacions per a tauletes i per a telèfons mòbils, amb edicions específiques per a internet i l'opció de rellegir o consultar de forma electrònica el nostre fons històric, sense per això abandonar en cap moment el seu elevat nivell de rigor, de sintonia amb el món universitari i la seua vocació estudiosa».

 

El president de la Diputació i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, ha presidit esta vesprada l'acte commemoratiu del XX aniversari de la creació del Fons Valencià per la Solidaritat en la Casa de la Cultura de Xàtiva.

 

En la seua intervenció, el màxim responsable de la institució provincial ha volgut destacar la  «insubstituïble labor» d'esta associació de municipis de la Comunitat Valenciana «pel que fa a la cooperació internacional al desenvolupament. Contribuïx d'una manera eficaç al desenvolupament de països empobrits i sensibilitza la societat valenciana des de l'àmbit local especialment en la problemàtica que patixen els països del Sud» —explicà.

 

L'acte, conduït per la periodista valenciana Rosa Brins, ha comptat també amb la presència de tots els presidents electes de l'entitat des de la seua creació en 1992: Justo Román (1992-1995), Vicente Moreno (1995-2007), Juan Bautista Roselló (2007-2011) i l'actual presidenta Soledad Ramón, acompanyada per representants d'altres entitats solidàries com Maite Puertes, vicepresidenta de la Coordinadora Valenciana d'ONGD, Eddy Patricio Erráez, vicepresident del Consorci Públic de la Conca del Riu Jubones d'Equador, o la directora general d'Integració i Cooperació de la Generalitat Valenciana, Herminia Palomar.

 

El Fons Valencià per la Solidaritat agrupa 97 ajuntaments i 8 mancomunitats de municipis.

 

 

Dissabte que ve es lliurarà el premi Bernat Capó, de difusió de la cultura popular que celebra la   XIV edició.

L'acte de lliurament de guardons se celebrarà el dia 1 de desembre, a les 20.30 hores en el Teatre Auditori del Centre Social de Dénia (c/ Calderón, 4).

 

En esta edició s'han presentat 14 treballs i s’ha superat el nombre de participacions de les anteriors edicions. Els treballs presentats enguany comprenen un gran ventall de temes: esports populars, festes, geografia, imaginari col·lectiu, tradicions perdudes, etc.

Este premi compta amb el suport del Museu Valencià d'Etnologia, Edicions el Bullent, la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, l'Ajuntament de Dènia i l’Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. 

 

Investigació etnològica

Els premis Bernat Capó pretenen difondre entre el gran públic els temes relacionats amb la nostra cultura popular i fomentar-ne la investigació.  El certamen va adoptar este nom en homenatge a Bernat Capó García, escriptor i periodista nascut a Benissa (Alacant), gran difusor i estudiós de la cultura i els costums populars valencians.

 

Bernat Capó va col·laborar en nombroses publicacions periodístiques com ara l'Agència EFE, Ràdio Nacional, va ser soci fundador del Diario de Valencia  i de Noticias al Día i va ser director de Pueblo de la Marina, un diari de la seua comarca. Entre els seus treballs d'investigació etnogràfica destaquen el Costumari Valencià, Espigolant pel rostoll morisc (1980) o treballs de ficció com les novel·les La criminala (1986) o la recopilació de contes Cronicó de Sisé (1987).

 

La publicació dels treballs, premiats durant les 13 edicions anteriors,cobrix temàtiques tan diverses com a coneixements d'etnobotànica, la molineria, la indumentària, la romancer, l'emigració, el món màgic, el cicle vital...

 

L’any passat, la resolució del jurat va recaure en Francesc Gisbert amb l'obra A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals, un estudi de caràcter divulgatiu sobre els jocs i els joguets tradicionals valencians.

 

Jurat i dotació del premi

 

El termini de presentació de treballs va acabar el 30 de setembre del 2012 i el guanyador d'enguany rebrà una dotació de 6.000 euros més l'edició del treball per part d'Edicions del Bullent. Així mateix el guardonat rebrà una escultura de Ginestar especialment dissenyada per a l'ocasió.

 

El jurat dels Bernat Capó 2012 està compost per Mari Carmen Cañada, cap de la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia, Julio Blasco, director del Museu Valencià de la Festa d'Algemesí, José Antonio López, tècnic de la Conselleria de Cultura, Pablo Vidal, professor d'Antropologia de la Universitat Catòlica de València i Antonio Prats, de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA).

 

El jove quintet de metall QuinMetall actuarà durant la cerimònia que se celebra en la ciutat alacantina de Dénia i que serà presentat per Mª Josep Poquet.

 

 

El nou pla de carreteres presentat pel president de la Diputació de València, Alfonso Rus, inclou un projecte que afecta els municipis d'Aielo de Malferit, Vallada, Moixent, Bolbaite, Navarrés, Lloc Nou d’en Fenollet i Xàtiva en les carreteres CV-651, CV-652, CV-580, CV-600 a les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida i la Canal de Navarrés.

L'objectiu fonamental de les obres és la millora de les característiques superficials, fonamentalment l'adherència, i les característiques estructurals. D'esta manera augmentarà la seguretat i comoditat de la circulació i, a més, disminuiran els treballs posteriors de conservació ordinària sobre trams molt deteriorats en l'actualitat.

Les carreteres objecte de millora consten d'una calçada d'amplària variable entre 5.20 i 10,00 metres, distribuïda en dos carrils. Únicament disposa de voreres d'emergència la carretera CV-600 amb ample de calçada de 7,00 metres i voreres d'emergència d'amplària 1,50 metres.

El pressupost total de licitació, IVA inclòs, ascendix a 1.648.808 euros i amb un termini d'execució d'acord amb el Pla d'Obra de tres mesos.

Descripció de les obres

S'ha previst el reforç del ferm en les carreteres provincials CV-651, CV-652, CV-580, CV-600 a fi de millorar la funcionalitat i seguretat dels trams sobre els quals s'actua, dotant-los de millors característiques estructurals i superficials. Es mantenen en tots els casos les amplàries de calçada existents.

1.100 contractes per a 3 mesos

Esta actuació forma part del nou Pla de carreteres, presentat pel president de la Diputació de València, Alfonso Rus, que generarà 1.100 contractes en tres mesos i comportarà una inversió de 21 milions d'euros, procedents del romanent que va obtindre la corporació l'any passat.

Rus va explicar que «es van a posar en marxa de forma imminent dotze projectes per a millorar l'estat de la xarxa de carreteres de la Diputació que té més de 2.000 quilòmetres i beneficiaran directament a més de 700.000 veïns».

«Estem en un moment complicat, i a pesar que la corporació provincial ha tingut una caiguda d'ingressos del 34% hem mantingut la nostra inversió», va declarar el responsable provincial, alhora que va assegurar que la Diputació Provincial «no tindria sentit si no s'esforçara per cobrir les necessitats dels ciutadans».

El president va avançar que les obres estaran finalitzades entre els mesos de gener i abril.

La Diputació actuarà en tots els racons de la província on hi haja un tram de carretera en mal estat, amb especial atenció als municipis més xicotets, ja que precisen de l'ajuda de la corporació provincial per a millorar els seus accessos i la comunicació amb els altres municipis de la comarca.

 

L'any ha estat replet d'esdeveniments de qualsevol tipus per a Sugoi Uriarte, tant en l'esportiu com en el personal. I tots han sigut successos importants per a este basc de naixement però un més entre els valencians. «Vaig vindre sent tercer d'Espanya júnior i com a esportista m'he format ací a València. Per a mi és un honor que molts valencians em seguisquen com si fóra un més d'ells», explicava el judoka del València Terra i Mar.

La present temporada ha estat marcada pel final del cicle olímpic. Calia arribar a Londres de la millor forma possible, es preveia una aventura complicada per la responsabilitat d'estar entre els millors i pel nombre de baralles tan seguides, però la preparació havia sigut molt important i es confiava en les possibilitats del judoka del club d'atletisme de la Diputació de València.

«El balanç ha sigut positiu. Jo anava pensant en la medalla, però tal com va ser el campionat, crec que vaig donar el 120 per cent. El balanç final és molt bo. Pense que la medalla no va arribar per molt mala sort, però va ser un gran campionat. No obstant això, va ser una decepció tremenda i l'endemà, el més trist de la meua vida», va justificar Sugoi.

Després de l'olimpíada van arribar les vacacions, «després de deu anys sense gaudir-les, un mes desconnectat de tot el que significara esport, inclosa la televisió. Veure com altres pujaven al calaix em produïa una gran tristesa, per això vaig prendre aquella decisió», va reblar Uriarte.

La tornada al treball

 

«Els meus companys de club sempre havien volgut anar a Japó a entrenar amb els grans campions d'aquell país, però mai s'havia fet este somni per unes circumstàncies o altres, principalment esportives. Per això, després d'una conscienciosa preparació de més de cinc mesos, vam triar la universitat on entrenen els millors. Per a mi va ser la millor forma de tornar al treball», va manifestar Sugoi.

Per als judokes del València i Terra va ser el tret d'eixida per al nou cicle olímpic en què tenen posades moltes de les seues il·lusions de futur, aconseguir una plaça per a Brasil 2016. «En el club treballarem amb intensitat perquè facen realitat el seu somni olímpic tots els jóvens que estrenyen i que tenen un extraordinari futur. Crec que podem fer grans coses amb vista a la pròxima olimpíada», va indicar Uriarte.

L'atleta es mostrava molt content de l'experiència nipona perquè «la gent ha vingut hipermotivada i això m'ajuda molt, perquè el judo és un esport individual però s'entrena en equip. Per tant, necessites que el teu equip estiga el més motivat possible i com més guerra de en els entrenaments, vindrà millor per a la competició».

El Club de Judo València Terra i Mar

Sugoi es manifesta molt clarament quan parla del seu club, «està entre els millors d'Europa i no tenim res a envejar a ningú. S'està treballant molt bé amb vista al futur el que ens permetrà, sense cap dubte, tindre una major presència en les Olimpíades de 1016. No em cap el menor dubte».

«En categoria masculina fins a pesos mitjans alts, sens dubte, és el millor equip d'Europa per a entrenar i, en general, dels millors del rànquing europeu. Però continuem creixent i cada any que passa tenim un nivell més important», va matisar Uriarte.

Reconeixements a una trajectòria exemplar

 

L'any passat el Consell Superior d'Esports el va designar com al millor esportista de l'any en reconeixement a tota la seua brillant vida esportiva, de la qual cosa es mostra molt orgullós.

Enguany ha sigut la Universitat Politècnica de València qui li atorgava el guardó reservat als Esportistes Històrics, els antecedents del qual era Victor Claver, Juan Mata o Isabel Fernández. Sugoi considerava que era acomplir un somni, «sempre he percebut l'esportista honorífic com un atleta referent i inabastable per a mi. Per això, que se'm considerara per a rebre esta distinció, m'enorgullix molt. La Universitat Politècnica sempre em va ajudar molt».

El futur està servit

Per a culminar l'any, Sugoi Uriarte i Laura Gómez es van casar fa unes setmanes a València. Ara caminaran junts pels tatamis de tot el món obrint-se pas camí de l'Olimpíada de Brasil 2016. Molt i bo ha passat en el passat cicle olímpic, però miren al futur amb molta il·lusió esperant que siga més propici el futur. Estos dies es troben al Japó, amb la Selecció Espanyola, un Slam. Amb vista a l'europeu d'abril i el mundial del pròxim estiu.

Per a acabar, Sugoi Uriarte va voler deixar patent el seu agraïment a «la Diputació de València i a l’Ajuntament de València, vaig lamentar no poder portar una medalla per a agrair tot el que ens han ajudat des de sempre, a mi i al Club de Judo València Terra i Mar».

 

La Diputació de València eliminarà riscos geològics a Castielfabib i recuperarà zones deteriorades amb ampli potencial paisatgístic, segons s'ha establit en la trobada que ha mantingut el diputat responsable de l'àrea de Medi Ambient, Salvador Enguix, amb l'alcalde de la localitat, Eduardo Aguilar.

 

Durant la trobada, que ha tingut lloc en el Servici de Medi Ambient de la institució provincial, s'ha acordat que el responsable municipal, acompanyat per diversos tècnics de la corporació provincial, visitaran la zona que es troba davall dos roques que corren risc d'afonament, així com l'entrada de la localitat, «que patix despreniments de pedres», ha informat l'alcalde.

 

Així mateix, la Diputació de València posarà a disposició de l'Ajuntament de Castielfabib mitjans tècnics per a impulsar la conservació i protecció dels paratges naturals de la Creu dels Tres Regnes i del riu Ebrón.

 

«Amb un esforç comú aconseguirem impulsar la localitat i diferenciar el territori, així com millorar la seua economia local», ha explicat el màxim responsable de la mancomunitat.

 

Un estalvi de 900 euros al mes

 

En la reunió, el diputat ha informat el primer edil que la Diputació ha redactat el projecte de captació d'aigua d'un brollador «amb el qual el consistori obtindrà un estalvi d'uns 900 euros al mes», ha explicat Aguilar. «Ara mateix l'aigua s'està elevant des d'un pou, estem consumint molta llum i la factura és molt elevada», ha afegit.

 

Aljub d'aigua potable

 

Finalment, Enguix ha explicat en la reunió que la corporació provincial està duent a terme el procés de legalització d'un aljub d'aigua potable en l'aldea Mas de Jacinto, a fi d'establir un quadro elèctric que permeta desconnectar-lo en els mesos d'hivern. «El sistema de canalització d'aigua que abastix Castielfabib també subministra aigua a altres municipis com Torre Baixa, i moltes vegades ens quedem sense servici i hem d'utilitzar els depòsits», ha informat l'acalde.

 

Finalment, Eduardo Aguilar ha agraït a la Diputació de València el gran suport que oferix als municipis més xicotets com Castielfabib, que amb prop de 350 habitants necessita un ajuntament d'ajuntaments per a oferir els millors servicis als seus ciutadans».