Alfonso Rus va presidir ahir el lliurament de 91 instruments a totes les societats musicals de la ciutat de València en el transcurs d'un acte que se celebrà en el Centre Cultural la Beneficència i a què assistiren els representants de totes les agrupacions musicals de la capital valenciana.

Al lliurament va assistir el regidor de l'Ajuntament de València i diputat de Teatres, Cristóbal Grau, la diputada de Cultura, Maria Jesús Puchalt, i altres responsables provincials com Amparo Mora, Carlota Navarro, Salvador Enguix, Rafael Pérez, Oreto Segura, així com el secretari de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Juan Vicente Mateu, el president de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana, José Cantó, el president comarcal de la ciutat de València, José Vicente García, i el gerent de la Unió Musical Espanyola, Manuel Olmos.

Alfonso Rus va manifestar que les societats musicals valencianes «són una representació de les nostres arrels i de la nostra cultura», per això «la Diputació de València ha aprovat hui la continuació de la XXXIV campanya Retrobem la nostra músic' i la donació d'instruments a les bandes i cors musicals de València 2013-2014», ha declarat el responsable provincial, qui també ha assegurat que la institució provincial «invertix prop de 4 milions a l'any a millorar els seus locals i a impulsar la cultura musical valenciana».

El president de la corporació provincial recordà també que la Diputació de València va subvencionar amb 500.000 euros a vora 200 escoles que conformen la Federació de Societats Musicals de la província de València, atenent així les peticions de l'entitat, que va soŀlicità ajudes per a la formació musical de milers d'alumnes i per als professors de les escoles a fi de paŀliar la greu situació financera per la que travessaven les societats musicals.

Noranta-un instruments

En el darrer dels actes del programa de la Diputació s'han atorgat un total de 91 instruments repartits entre les societats i cors musicals de la ciutat.

Les agrupacions de Benicalap, Font de Sant Lluís, Crer Coberta, Massarrojos, Gayano Lluch, Sant Josep de Pignatelli, Santa Cecília del Grau, Patraix, Sant Isidre, Jove de València, la Torre, Ateneu Musical del Port, Campanar, Natzaret, banda parroquial de Torrefiel, Benimaclet, Castellar-l’Oliveral, Benimàmet, el Palmar de València, Orriols, Poblats Martítims, Pescadors de València, barri de Malilla i Tres Forques han rebut un total de 71 instruments repartits entre les 29 societats musicals i 20 instruments destinats als 19 cors de la ciutat de València.

Retrobem la nostra música

El programa de la Diputació de València està articulat des de l'Àrea de Cultura de la institució, que compta amb una subvenció de 680.000 euros per als exercicis del 2011 i 2012 destinada a les entitats musicals de les comarques soŀlicitants.

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València inaugurarà demà dissabte, 26 de gener, l'exposició «Les dones en la prehistòria» a Titaguas.

L'exposició s’exhibirà en el Centro Rojas Clemente d'esta localitat dels Serrans i es podrà visitar fins al mes d'abril. Este muntatge complix ja 51 exposicions en sengles pobles i no ha deixat de ser soŀlicitada per diferents municipis de dins i fora de la Comunitat Valenciana. Posteriorment està prevista la seua exposició a Orpesa i la Vall d'Uixó.

D'una altra banda, el Museu de Prehistòria inicia el programa d'activitats «Prehistòria i cine 2013» la setmana que ve amb la peŀlícula The lost world (1925), amb una àmplia oferta de projeccions, conferències i tallers didàctics per a tots els públics. Este programa està organitzat en coŀlaboració amb l'Institut Français de València i el Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València.

La projecció de The lost world es farà dimarts 29 de gener a les 18:30 h en el saló d'actes Alfons el Magànim del Centre Cultural la Beneficència i serà presentada per la professora Ernestina Badal, qui acostarà al públic el desenvolupament de la ciència i la innovació en la segona mitat del segle XIX que tant influí sobre la visió del passat que transmet la peŀlícula.

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar ha editat amb la col·laboració de RENFE la guia de butxaca de Rutes turístiques en tren per la província de València.

Esta publicació, que es presentarà en Fitur, permetrà als valencians i als turistes que visiten la ciutat de València realitzar una visita als municipis d’interés de la província, connectats amb tren amb València.

10.000 exemplars de la guia es repartiran els dies 30 i 31 de gener entre els passatgers de l’AVE que realitzen el trajecte Madrid-València i València-Madrid.

La guia de butxaca es dividix en diversos apartats dedicats a les diferents línies de rodalia de RENFE i a la línia regional que unix València-Xàtiva-Alcoi.

El Patronat Provincial de Turisme, a través d’esta guia, proposa visites als principals municipis turístics de la província de València: Cheste, Chiva, Buñol, Requena, Utiel, el Puig de Santa Maria, Puçol, Sagunt, Gilet, Estivella, Sueca, Cullera, Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Gandia, Catarroja, Silla, Algemesí, Alzira, Carcaixent, Xàtiva, Canals, Montesa, Vallada, Moixent, Genovés, Benigànim, Albaida, Agullent i Ontinyent.

A més, la publicació conté informació pràctica sobre els horaris dels trens, dades de contacte de les oficines de turisme i mapes de les línies de trens.

L’Ajuntament d’Estubeny ha sol·licitat ajuda a la Diputació de València per a posar fi al dèficit d’aigua potable que té el seu municipi des de fa vint anys.

L’alcalde de la localitat, Fernando Frigols, ha mantingut una trobada en la seu de la corporació provincial amb el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, per a traslladar-li la necessitat de resoldre esta situació i dur a les llars dels seus veïns aigua apta per al consum humà. «El municipi disposa d’aigua corrent, però no potable,per un excés de nitrats ―ha explicat Frigols―. Des del consistori fa tres anys que reconstruïm la xarxa de sanejament d’acord amb la normativa actual, i amb subvencions del Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS) i el Pla d’Actuacions Programades (PAP) de la Diputació, però falta concloure-la i connectar-la amb el depòsit municipal antic.» Medina ha analitzat amb l’alcalde les possibles ajudes dels nous plans provincials per a mamprendre el projecte, pressupostat en vora noranta mil euros, i en el qual es tracta també d’aprofitar les infraestructures antigues. «El primer és tindre allò bàsic, que és una xarxa d’abastiment en condicions, amb el condicionament de les preses de les vivendes, etc., i després dur l’aigua potable a tots i cada un dels domicilis particulars, cosa que podríem aconseguir en un termini de sis mesos en cas d’obtindre les ajudes necessàries», ha insistit el responsable local. Uns altres assumptes abordats en la reunió han sigut la instal·lació a realitzar en el magatzem mulnicipal per a dotar-lo d’electricitat i la sol·licitud d’un tècnic o auxiliar a la Diputació que col·labore amb la plantilla professional actual del consistori, composta per un auxiliar administratiu i una secretària-interventora de la institució provincial, que acudix a l’Ajuntament una vegada la setmana.

El diputat d’Assumptes Taurins, Isidro Prieto, presidí esta setmana la presentació dels nous llibres d’Avance Taurino, Una baraja con dos ases, de Paco Delgado, i Chavalo, torero y artista, d’Enrique Amat.

En Una baraja con dos ases Paco Delgado resumix la temporada del 2012 a la Comunitat Valenciana, dóna compte i analitza tot allò que ha succeït en les fires i places de les tres províncies valencianes.

En esta obra Delgado arreplega allò que els destres de la terra han fet, incloent fitxes de tots i cada un dels festejos celebrats, estadístiques, classificacions, efemèrides i abundant material gràfic d’una campanya marcada per la dràstica reducció d’espectacles –només es van donar 57 funcions, de les quals més de la meitat corresponen a la província de València.

L’autor destaca l’exceŀlent executòria de dos matadors, Enrique Ponce i José María Manzanares, sent així mateix destacable l’aparició d’un il·lusionant grup de torejadors de jònecs –Román, Jesús Duque, Pascual Javier, Jorge Expósito, Vicente Soler, Adrián Velasco...– que han de ratificar eixes expectatives al llarg de la campanya que ara comença.

L’obra d’Amat, Chavalo, torero y artista, fa una semblança d’un dels destres més elegants i artistes que ha donat València, Guillermo Císcar Chavalo, que durant els primers anys del passat segle va estar a punt d’arribar a figura però dos cornades molt greus van acabar amb aquella esperança.

No obstant això, va perseverar en la seua vena artística fins a arribar a convertir-se en un reputat i cotitzat pintor, havent exposat en nombroses galeries de tot el món i havent fet també els seus temptejos com a escriptor i poeta.

Isidro Prieto tancà esta presentació lloant la tasca editorial d’Avance Taurino així com el seu esforç per continuar divulgant i promovent la cultura taurina en general i, en particular, per continuar publicant treballs que seran d’obligada referència per al futur.

La localitat de Massamagrell ja disposa de la xarxa sense fil per a l'accés a Internet de banda ampla. Impulsada per la Diputació de València en totes les seues seus municipals i en el segon semestre de l'any, «inclús tindrà alguna plaça pública amb accés Wi-Fi gratuït per als ciutadans» —segons ha anunciat hui el diputat de Modernització, José Manuel Haro.

Haro ha presentat en l'ajuntament del municipi les característiques de la xarxa provincial amb l'alcalde, Miguel Bailach, i el regidor de Comunicació i Noves Tecnologies, Francisco Carbonell.

Massamagrell és ja un dels 170 municipis de la província en què es troba operatiu el projecte de la Diputació en la seua primera fase, que és la connexió a la banda ampla de totes les seus de l'administració local en règim d'autoprestació de servicis i també al Centre de Procés de Dades de la corporació provincial.

La cobertura d'autoprestació suposarà per al consistori un important estalvi de costos i la millora dels servicis públics, perquè, a més de la connexió de seus municipals, li facilitarà l'accés a les aplicacions informàtiques desenvolupades per la Diputació, la possibilitat de compartir dades amb altres municipis de la província i el desenvolupament de servicis municipals avançats relacionats amb la videovigilància, els servicis d'emergència, la gestió inteŀligent del trànsit local, la promoció turística i la mobilitat d'empleats, entre altres.

Segona fase del projecte

La segona fase del projecte Wi-Fi començarà en breu i consistix en el fet que l'operadora assignada en el programa provincial (EuroNa) oferirà als veïns de la població la contractació del seu excedent a «preus competitius» —segons el diputat.

A més, els particulars podran accedir a Internet de banda ampla via Wi-Fi independentment del seu lloc de residència, ja que l'operadora també oferirà la connectivitat via satèŀlit per a aquelles llars a què, a pesar de tot, no arriba la cobertura per cap altra via.

«Amb el projecte Sona la Dipu, València província Wi-Fi la Diputació de València està acabant de construir la xarxa sense fil de banda ampla de màxima qualitat més important d'Europa, que comprén els 265 municipis de la província i 500 km² de superfície i beneficiarà 1,7 milions de ciutadans» —ha destacat el diputat.
 

Haro ha insistit en el fet que «és una iniciativa única perquè és una xarxa pública de la institució provincial, la qual cosa suposa que una administració local ha posat la província a l'avantguarda de les tecnologies de la informació i els seus municipis augmentaran la seua competitivitat al poder accedir als servicis avançats de la societat de la informació».

L'alcalde de Massamagrell ha manifestat, per la seua banda, la seua satisfacció per «incloure el meu municipi en un projecte tan avançat, pràctic i beneficiós tant per a l'ajuntament com per als ciutadans», alhora que ha fet insistència en el «llarg, laboriós i complicat treball realitzat per la Diputació fins a arribar actualment a la presentació en els municipis de l'execució material d'este interessant programa».

L’Escola de Viticultura i Enologia de Requena pertanyent a la Diputació de València, a més d’impartir les consolidades especialitats de viticultura i forestal, ha incorporant l’ensenyança de noves matèries com és la producció de tòfones

La gran demanda de la tòfona ha fet que el departament forestal de l’Escola de Viticultura i Enologia de Requena experimente les tècniques necessàries per a introduir alzines micorizades per a la producció d’este fong dins del programa docent dels alumnes.

Per a això s’ha destinat una parcel·la de la finca El Almendro, condicionant-la per a facilitar el desenvolupament de les tòfones. Les condicions climàtiques i característiques del sòl per a la seua producció són molt estrictes, per la qual cosa s’ha procedit a realitzar esmenes en la parcel·la per a modificar la textura del sòl, excessivament argilós, amb l’aportació d’arena per a fer-lo més permeable.

Els alumnes han introduït alzines (Quercus ilex) prèviament micorizades en una densitat de 276 peus/ha i controlen de forma minuciosa l’aportació d’aigua amb regs permanents en les èpoques que ho requerixen.

Estos treballs els estan realitzant els alumnes dels Cicles Forestals amb el principal objectiu de formar-se en les tècniques d’introducció d’alzines micorizades els resultats de les quals es veuran d’ací a 10 anys aproximadament.

Un producte de present i futur

L’aprofitament de la tòfona s’ha de considerar com una oportunitat per a afavorir el desenrotllament rural, amb la possibilitat de generar ocupació i riquesa en zones d’escassa industrialització, com ha succeït en la comarca de l’Alt Maestrat, on ara mateix suposa un dels motors principals del desenrotllament econòmic de la zona.

La diputada d’Educació, Oreto Segura, ha manifestat que «l’Escola de Requena és un referent en elaboració de vins i caves i d’ací a uns anys ho serà també en la producció de tòfones».

«Des de la Diputació de València apostem per totes les iniciatives educatives que servisquen per a preparar els alumnes per a la seua incorporació al mercat laboral amb totes les ferramentes i coneixements que podem oferir-los. El mercat de la tòfona està per explotar en la nostra província i tornem a ser pioners en una altra matèria més,  encara que farà falta uns anys per a veure els resultats», ha afegit la diputada.

La tòfona negra

La tòfona és el cos de fructificació hipogeu, és a dir, que es desenrotlla davall terra, dels fongs del gènere Tuber. Hi ha una gran varietat de tòfones, sent una de les més valorades la tòfona negra (Tuber melanosporum). El fet que es desenvolupe davall terra implica que, per a la seua recol·lecció, s’han d’emprar gossos prèviament ensinistrats per a detectar amb l’olfacte la tòfona per a la seua posterior extracció de forma manual. Atés que la recol·lecció es fa a final de tardor i principi d’hivern, se la denomina vulgarment «la caça», ja que coincidix temporalment amb l’activitat cinegètica.

El Museu Valencià d'Etnologia ha obert el termini d'inscripció de les II Jornades de Museus Locals, «La gestió de donacions. Registre, inventari i catalogació de fons etnològics».

Esta  proposta formativa està organitzada pel Museu Valencià d’Etnologia i el Servici de Formació de la Diputació de València i va dirigida als tècnics dels museus etnològics locals. Enguany el curs es farà al Museu Etnològic la Casa Gran, de la Pobla de Vallbona i comptarà amb la presència de tècnics del Museu Valencià d’Etnologia i del Museo Etnográfico de Castilla y León.

Més informació en la web www.museuvalenciaetnologia.org

El diputat responsable de l’Àrea de Joventut i Esport, Miguel Bailach, ha rebut a una representació dels municipis de La Regió muntanyenca que pretenen organitzar l’I Màster Internacional La Regió muntanyenca-Trofeu Diputació de València de pesca amb mosca per parelles.

Els ajuntaments de Calles, Domeño, Chelva i Gestalgar han demanat la col·laboració de la Diputació de València per a un projecte que volen dur a terme els tres clubs de pesca situats en estos municipis i que fa anys que no se celebra a la província de València.

En este torneig estan involucrats en el pla esportiu el Club de Pescadors Esportius d’Alacuàs, gestor del vedat de Gestalgar, el Club La Rinconá, de Chulilla, gestor del vedat de Chulilla, i el Scierra Club de Pesca de Mosca de València, responsable del vedat La Puente Alta, en els termes de Chelva, Calles i Domeño, tots ells al riu Túria.

El diputat de Joventut i Esports, Miguel Bailach, ha manifestat l’interés d’esta proposta atés que “des de fa anys no es fa a la província de València cap màster internacional de pesca. Són a més cinc ajuntaments que s’han unit per a poder presentar esta proposta juntament amb tres clubs de pesca i fer realitat este màster Diputació de València a nivell internacional”.

“Hi vindran pescadors esportius de països com França, Itàlia, Portugal, Polònia i Holanda, entre altres, i coneixeran la realitat dels nostres municipis de l’interior i, d’alguna forma, donar la vida a estos municipis que tant ho necessiten, amb la col·laboració de la Diputació de València. I a més amb un pressupost molt modest”, va afegir Bailach.

El diputat de Joventut i Esports ha indicat que “són projectes en els quals ens encanta estar per vocació i perquè damunt es veu que es trau un gran rendiment social, econòmic i turístic apreciable”.

Promoció esportiva, turística i cultural

Amb este màster l’organització pretén promoure la pesca esportiva de la truita amb cua de rata a mosca a la Comunitat Valenciana, sense oblidar que comporta la convivència i germanor entre diferents pescadors d’altres comunitats i països.

També es perseguix amb esta competició donar a conéixer als assistents la comarca, les seues poblacions, els seus monuments, així com la seua gent i els seus costums. Per als acompanyants està previst fer diferents activitats com la visita a les diferents poblacions, a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i la possibilitat de gaudir del Balneari de Fuencaliente, de Chulilla.

Motor econòmic a través de l’esport

L’alcaldessa de Chelva, Cristina García, va explicar que “presentar este projecte de cinc pobles en la Diputació de València és una clara oportunitat de donar a conéixer els municipis i de dotar la comarca d’un motor econòmic per mitjà de l’esport de forma directa per la participació en el màster, però indirecta per totes les visites que generarà. Serà entre el 25 i 29 de setembre”.

L’alcalde de Gestalgar, Raúl Pardos, va manifestar que “la perspectiva d’esta competició és molt bona per l’impacte turístic i perquè ens donem a conéixer. Vindran 16 pescadors internacionals, 50 pescadors de diferents comunitats autònomes i 30 pescadors de la Comunitat Valenciana”.

“Tenim un riu Túria meravellós, excepcional per a la pesca de truita, i este és un projecte que il·lusiona per la seua projecció de present i futur”.

Els pressupostos que la Diputació de València destina el 2013 per a les àrees de Joventut i Esports estan, a judici del responsable d’esta àrea, Miguel Bailach, «destinats a ajudar i a col·laborar amb els ajuntaments de la província.El nostre objectiu és que els municipis vegen en la Diputació, a través de les distintes convocatòries de les subvencions dels programes de Joventut i Esports, possibilitats i eines perquè estos puguen fer activitats esportives i juvenils a la província».

«La Diputació de València, assegura Bailach, manté el mateix pressupost d’anys anteriors, no ha disminuït com ho han fet la majoria d’administracions públiques, la qual cosa demostra l’esforç de la corporació provincial per a continuar amb estes polítiques de contenció de la despesa, d’una banda, però d’inversió en els ajuntaments i en activitats esportives i juvenils», va afegir Bailach.

Objectius per al 2013

Per al pròxim exercici l’àrea de Joventut i Esports s’ha marcat com a objectius «d’una banda, fomentar els projectes que ja teníem en marxa i impulsar-los amb noves idees, i, d’altra banda, noves iniciatives que puguen arribar a molta més gent», va indicar Bailach,

«Tenim un projecte molt interessant que s’anomena Sons de València, a través de Sona la Dipu, que és per a continuar impulsant la promoció dels grups musicals a la província de València. A més, en matèria esportiva volem aprofundir en aquelles àrees en les quals no hem estat encara presents, com són la pesca i el tennis, però sense descuidar les disciplines esportives que mantenim», va manifestar Miguel Bailach.

Línia de treball que s’ha de seguir

«En este exercici es pretén estar en contacte amb els regidors de les nostres dues àrees, tant joventut com esport, amb els alcaldes que ens ho demanen i recolzar aquells projectes que ens arriben dels ajuntaments, que són els nostres clients principals, per dir-ho d’alguna manera», va dir el diputat de Joventut i Esports.

Bailach va analitzar la forma en què faran front a eixes iniciatives municipals i va afirmar que «és cert que la situació és complicada per a tots, però pel fet d’haver fet bé els deures en els últims anys tenim una situació còmoda respecte a altres administracions, i a pesar que notem la crisi, que es nota, també és veritat que tenim capacitat per a continuar col·laborant amb els ajuntaments i amb les entitats i les associacions juvenils i esportives, i eixe és el camí».

La transcendència de l’estalvi

És un tema especialment sensible per a les distintes àrees de la Diputació de València, Bailach va explicar que «per la nostra part hem intentat no duplicar, és una màxima que hem tingut sempre, no duplicar servicis, i ja van suprimir al seu dia els viatges a la neu que feien els ajuntaments, que feia l’IVAJ, que feien altres administracions públiques. No tenia sentit una oferta sobre una altra oferta».

«No obstant això, hem capitalitzat programes com Sona la Dipu i hem involucrat en el projecte a l’IVAJ, que va col·laborar amb nosaltres l’any passat i que ho tornarà a fer de nou en esta edició. Es tracta d’unir esforços i, d’alguna manera, dividir-nos el treball. Sempre pose com a exemple les beques de la Diputació de jóvens esportistes, nosaltres les concedim fins als 18 anys i a partir d’eixa edat li correspon a la Generalitat», digué Bailach.

La imaginació fonamental

Els servicis de Joventut i Esports s’han adaptat a la situació «amb molta imaginació i amb molt de treball, han estat molt a prop dels ajuntaments i han eliminat o aparcat aquells plans o projectes que feien altres administracions o altres entitats per iniciativa privada. Ens hem acostat a la gent, als ciutadans i als ajuntaments per a cobrir les seues necessitats».

«El Circuit de Carreres Populars, del qual portem quinze edicions i ha sigut copiat per moltes altres comarques, ciutats i províncies, el mantenim i l’assessorem, a més de patrocinar-lo a altres circuits que s’estenen al llarg de la província. Perquè en el nostre afany de servici al ciutadà volem continuar sent un referent en la província de València en polítiques d’esport i en polítiques de joventut», va finalitzar Miguel Bailach.