El Consorcio Camino del Cid, del qual forma part la Diputació de València ha instal·lat nous senyals d'avís de pas de cicloturistas en carreteres de la ruta del Camino del Cid al seu pas per la província de València, per a advertir tant a conductors com ciclistes en aquells trams on es requerix extremar les precaucions.

Els senyals s'han instal·lat concretament a Ontinyent, en la pujada a Bocairent per la CV-81, i a l'eixida de Xàtiva (CV-620), i contribuiran a augmentar la seguretat física dels ciclistes, a més de generar confiança en l'usuari i millorar la seua experiència en ruta.

El Camino del Cid és una de les grans rutes cicloturistas d'España i actualment pot recórrer-se tant per camins com per carreteres, generalment secundàries i amb poc trànsit, en les quals el Consorcio Camino del Cid -que gestiona l'itinerari-, ha instal·lat un total de 24 nous senyals d'avís de pas de cicloturistas, normalitzades d'acord amb la legislació vigent.

La instal·lació s'ha efectuat després de realitzar un estudi de camp en diferents trams del Camino del Cid al seu pas per les províncies de Burgos, Soria, Guadalajara, Zaragoza, Teruel, Castelló, València i Alacant. En este estudi s'han tingut en compte la morfologia de les carreteres, la intensitat de trànsit, la qualitat del voral i altres característiques que poden incidir en la seguretat del cicloturista, com a ferm en mal estat, visibilitat reduïda, estrenyiments perillosos, punts d'incorporació d'usuaris de gravel i BTT a la carretera, trams d'especial trànsit ciclista, etc.

Esta actuació (que inclou l'estudi de camp i la fabricació i instal·lació de 24 senyals normalitzats de trànsit) ha tingut un cost de 9.283,12 euros, IVA inclòs, i s'emmarca en el projecte ‘Posada en valor d'experiències turístiques innovadores vinculades al Camino del Cid’, beneficiari del Programa Experiencias Turismo España de la Secretaria d'Estat de Turisme, dins del Pla de Modernització i Competitivitat del sector turístic, finançat amb fons Next Generation EU.

El Consorcio Camino del Cid és una entitat pública sense ànim de lucre integrada per les diputacions provincials de València, Burgos,Soria, Guadalajara, Zaragoza, Teruel, Castelló i Alacant.

“A l'Argentina, a Veneçuela, a Mèxic... hi haurà un grup de valencians que, davant la sorpresa i la incomprensió de tota una ciutat, en una plaça de l'extraradi, en un pati humil o en algun solar abandonat, amunteguen quatre ninots mal fets i els cremen en la nit del 19. Els que per allí passen preguntaran: I això què és? És una falla. I què és una falla? I el valencià d'ultramar respondrà amb un somriure trist: una falla és això, és València”. Estes paraules, que servixen per a introduir l'exposició ‘Falles pel món’ de la Diputació de València, les va pronunciar Chicho Ibáñez Serrador en el seu discurs com a mantenidor de la fallera major de la Plaça del Pilar l'any 1970.

La iaia valenciana -natural del Cabanyal- del popular cineasta, realitzador de televisió i director teatral va transmetre a Chicho eixa essència fallera que al llarg dels segles ha creuat fronteres, i que hui seguix molt viva en diferents racons d'Espanya i a l'altre costat de l'oceà. Eixe recorregut faller pel planeta terra és la nova proposta expositiva de la Diputació de València, que podrà visitar-se a la Sala de Reines de la institució provincial fins al pròxim 26 de març, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.

El diputat responsable de Patrimoni, Ricardo Gabaldón, destaca de la mostra “el potencial d'unes imatges que ens traslladen a diferents llocs d'Espanya que celebren les Falles i a països de tot el món, alguns molt llunyans, on és increïble presenciar escenes com la desfilada que va realitzar la falla el Túria en 1960 en l'encreuament de les avingudes de Maig i 9 de Juliol de Buenos Aires, el centre neuràlgic d'una gran ciutat que celebrava el bicentenari de la República Argentina”.

Precisament l'Argentina és un dels països que han viscut i viuen amb major intensitat la festa valenciana. La Falla Mar de Plata va complir 70 anys en 2024 i reunix 100.000 persones en la Cremà, amb bunyoleria inclosa i bunyols de carabassa i xocolate. L'actual artista faller és el net de Josep Mª Mas, germà de Regino Mas, una de les icones de l'art faller. També Buenos Aires va celebrar amb fervor les Falles, durant més de 70 anys i amb Juan Domingo Perón prenent la metxa d'alguna Cremà. Encara conserven el casal faller. El cas de Sant Joan és igualment curiós, perquè a més de tindre 2.000 socis a la Casa de València, on es van arribar a impartir cursos de valencià, compten amb l'únic trinquet en el món fora del nostre territori.

D'Egipte a Mèxic

Més curiositats. En les Festes de Primavera de Port Said, a Egipte, es manté la tradició de muntar uns ninots en clau satírica, amb càrrega política, que es cremen d'amagat. La pràctica la van portar a terres egípcies els valencians que van ajudar en la construcció del Canal de Suez en el segle XIX, i res té a vore amb les nines fetes pels xiquets per a invocar les bones collites. D'Egipte a Mèxic, on es va plantar falla entre 1961 i 1975, amb cartells dels artistes valencians Josep Renau i Manuela Ballester, a la qual la Diputació i la Universitat homenatgen amb una exposició actualment oberta a Ontinyent. I a Colòmbia trobem en l'actualitat un taller de l'artista faller Toni Fornés.

Les falles, que van sorgir a la fi del segle XVIII a la ciutat de València, estan vinculades en origen a la festa del Gremi de Fusters, entorn del seu patró, Sant Josep. També als focs universals que anuncien la primavera. En el segle XIX, la seua popularitat és enorme i cada any es planten més falles, construïdes lliurement per grups de veïns. A la fi de segle són ja la festa gran de la ciutat i comencen a organitzar-se amb ajuda de l'Ajuntament de València, que les reglamenta i premia per a tindre un major control de la festa.

En eixe moment les falles inicien la seua expansió pel territori valencià. Alzira, Xàtiva, Gandia, Sagunt, Cullera i Torrent van ser les ciutats pioneres. Durant el segle XX, es planten per centenars de ciutats i pobles de la Comunitat, entre ells Benicarló, Borriana, La Vall d'Uixó, Almenara, Elda, Dénia, Calp, Pego i Benidorm. En paral·lel, les falles es despleguen per ciutats espanyoles com Gavà, Calvià, Sant Antoni de Portmany, Barcelona, Tarragona, Girona, Madrid, Getafe, Alcalá de Henares, Saragossa, Oviedo, Gijón, Sama de Langreo, Salamanca, Burgos, la Corunya, Sevilla, Mancha Real, Melilla.

Fora de les nostres fronteres, existix documentació de l'empremta fallera a Buenos Aires, Mar de la Plata, San Juan, Mendoza, San Román i Córdoba (Argentina); Montevideo (l'Uruguai); Santiago (Xile); Mèxic D.F. (Mèxic); Bucaramanga (Colòmbia); Caracas (Veneçuela); Atlanta, Los Angeles i Nevada (els EUA); Montreal (el Canadà); Paris, Amiens, Leucate i Perpinyà (França); Andorra la Vella (Andorra); Magúncia i Kassel (Alemanya); Anvers i Brussel·les (Bèlgica); Florència i Valmonte (Itàlia); Notthingam i Lancaster (el Regne Unit); Mie (el Japó); Sanghai (la Xina); Yedda (l'Aràbia Saudita); i Bamako (Mali).

El president de la Diputació, Vicent Mompó, anima a les valencianes i valencians, i a les persones que visiten la ciutat estos dies, a “descobrir la grandesa i la universalitat de les Falles tant als carrers de la ciutat i els pobles com en propostes culturals com esta exposició que ajuda a entendre la festa i la seua magnitud”. “El ‘fallerisme’ és una manera de ser i d'afrontar la vida que forma part de les nostres senyes d'identitat, un patrimoni que protegim i difonem cada dia des d'esta institució”, conclou Mompó.

L’ETNO oferix fins al 27 d'abril un recorregut per l'evolució dels còmics de premsa americans de la primera mitat del segle XX a través de 30 peces, obres mítiques de mestres indiscutibles del mitjà que van marcar el naixement del còmic.

La mostra inclou exemples tant de les tires diàries que es publicaven en els diaris de dilluns a dissabte, com de les dominicals, peces més grans que apareixien en els suplements que només s'editaven els diumenges i que podien ser a tota pàgina -en solitari o amb un complement del mateix autor-, a mitja pàgina o a terç de pàgina.

Així, amb ‘Clàssics del còmic: originals que van fer història’, el museu de la Diputació de València mostra com en els primers temps es tendia a l'humor i al costumisme per a, a partir dels anys 30, arribar un al·luvió de personatges d'aventura amb un estil de dibuix més realista de gèneres diversos: el selvàtic (Tarzan), la ciència-ficció (Flash Gordon), les gestes de guerra (Terry y los piratas, Johnny Hazard), els cavallers medievals (Príncipe Valiente), el western (Cisco Kid), policíac (Dick Tracy), superhòmens (El Hombre Enmascarado, Mandrake), etc.

A partir de finals dels anys 40, va començar una certa decadencia, ja que els distribuïdors establien que les històries de continuïtat no duraren més de tres mesos, impedint les històries llargues que havien existit fins al moment i que podien durar més d'un any. Igualment, van fixar que les pàgines dominicals es pogueren muntar en diversos formats segons les necessitats dels periòdics. Tot això va suposar una complicació per als autors que es veien obligats a aplicar-ho en les seues vinyetes, i això repercutia en la seua narrativa.

Malgrat això, en eixos anys encara van sorgir noves i grans obres quasi totes dedicades a l'humor, la sàtira o el costumisme: des de la melodramàtica Juliet Jones a la personalíssima Pogo, passant per la posteriorment impressionantment popular Peanuts, o la tira protagonitzada per Charlie Brown Carlitos i Snoopy.

Les peces exposades han sigut cedides pel crític de còmic mallorquí Jaume Vaquer, considerat un dels majors col·leccionistes de còmic d'Europa i impulsor del projecte del museu del còmic d'Inca. Jose María Candela, conservador de L’ETNO, s'ha encarregat de la coordinació, la producció i el muntatge de la mostra.  

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha participat este divendres a Gandia en la celebració fallera organitzada per la Fundació Espurna, que ha presentat a la seua cort, padrina i reines de la festa. Acompanyat per l'alcalde, José Manuel Prieto, la presidenta del col·lectiu, Charo Sabater, i membres de la corporació local, Mompó ha agraït “l'esforç i la solidaritat que transmeteu des d'Espurna, on feu un treball fonamental en benefici d'una societat més justa i inclusiva, i en este cas perquè les Falles siguen una festa que suma, cosa que encaixa en l'essència i els valors del Fallerisme que promou la Diputació”.

En la seua ruta fallera per municipis de la província, Mompó ha fet escala a Gandia després de visitar el dijous Carlet i hui mateix Algemesí, i abans de desplaçar-se a Alzira per a completar la jornada. En la capital de la Safor, el president de la Diputació ha triat la Fundació Espurna com a destí de la seua visita perquè “si hi ha un grup humà que treballa per una societat sense límits ni diferències són els integrants d'esta entitat dedicada a l'atenció integral de persones amb discapacitat intel·lectual”, un col·lectiu exemplar que, igual que les Falles, “ens fan sentir-nos orgullosos d'una festa que unix, que és de totes i tots i que ens definix com a valencianes i valencians”.

En paraules de Vicent Mompó, “vosaltres sou l'exemple perfecte de l'esperit faller, la prova que la festa no exclou sinó integra, del reflex d'una societat que aspira a ser millor, més justa i inclusiva”. D'esta manera s'ha dirigit el màxim responsable provincial a les persones que integren Espurna, una fundació molt pròxima a la Diputació i que col·labora habitualment amb la corporació provincial elaborant els obsequis utilitzats en actes oficials, cas de la Senyera de trencadís que el mateix Mompó va entregar als Reis en Fitur en agraïment pel seu comportament amb el poble valencià després de la dana, i que s’ha convertit en l’obsequi protocolari de la institució.

Espurna és una entitat fundada en 1996 amb la finalitat de promoure la integració soci-laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, una ONG sense ànim de lucre que té com a missió la verdadera inclusió social i el desenvolupament integral de les persones. La principal finalitat és proporcionar a les més de 300 persones a les quals atén una formació personalitzada social i laboralment que afavorisca la seua total integració en la societat, treballant les capacitats per a millorar la seua qualitat de vida.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, continua portant el ‘fallerisme’, el lema d'este any de la institució que expressa amb una paraula la manera de viure estes festes, a diferents municipis de la província. Este divendres Mompó ha acudit a la comarca de la Ribera per a donar suport als actes fallers que s'estan celebrant en els municipis d'Algemesí i Alzira.

A Algemesí, Vicent Mompó, acompanyat per l'alcalde de la localitat, José Javier Sanchis, ha visitat en primer lloc la falla Nou Mercat, on ha pogut veure la plantà del seu monument. A continuació, s'han traslladat al Col·legi Santa Ana on, en un ambient festiu, ha participat en l'ofrena que han realitzat els alumnes d'esta escola, que també han plantat una falla.

“Algemesí és un dels municipis que més ha patit les conseqüències de la dana i els seus veïns tenen tot el dret a tornar a somriure i a il·lusionar-se celebrant estes festes. Hem vist com els alumnes del col·legi celebren les falles, demostrant que la festivitat va més enllà del que són els casals i els monuments i es viu també entre la resta de col·lectius de la societat”, ha destacat Vicent Mompó.

Per part seua, l'alcalde José Javier Sanchis, ha agraït “el suport de la Diputació a les nostres tradicions i la seua visita a este col·legi on es pretén inculcar als més xicotets la cultura fallera perquè esta tradició tinga continuïtat”.

El president de la corporació provincial s'ha desplaçat després a Alzira, on ha sigut rebut a l'Ajuntament per l'alcalde de la capital de la Ribera Alta, Alfonso Domínguez. Mompó ha tingut l'oportunitat de presenciar en la Plaça del Regne la primera mascletà que obri el cicle faller d'Alzira, a càrrec d'un dels pirotècnics més destacats del sector, la Pirotècnia Crespo, que ha fet disfrutar a tots els assistents amb el seu famós tro.

“Hui a Alzira estem recolzant als nostres pobles i les nostres tradicions. La festa de les falles no sols es viu a València capital, sinó que és un tret de la cultura valenciana molt estés als pobles de la província. Hem pogut disfrutar de la primera mascletà d'estes falles, manifestant també així el nostre reconeixement al sector pirotècnic, tan important per a la nostra terra”, ha subratllat Vicent Mompó.

La Institució Alfons el Magnànim, l'editorial de la Diputació de València, gira la vista al període de la Transició a València a través dels ulls de Vicent Ventura, un dels periodistes de referència en un moment clau de configuració de la democràcia espanyola. ‘L’ofici que em furtaren. La transició amb ulls de periodista’ és un text fins ara inèdit de Vicent Ventura (1924-1998) que, sense dubte, en avant resultarà d’ineludible lectura per a tota aquella persona interessada tant per la figura de Vicent Ventura com per la trajectòria històrica del tardo franquisme i la transició democràtica tal com es desenvoluparen en territori valencià. Datat a inicis dels anys huitanta, i no publicat en eixe moment per motius desconeguts, ‘L’ofici que em furtaren’ és, per dir-ho amb paraules del mateix Vicent Ventura, una crònica, un treball periodístic escrit des d’una perspectiva eminentment crítica amb el relat més arrelat en la societat valenciana.

Vicent Ventura proporciona en este breu llibre una visió sincera, coherent i documentada de les dinàmiques econòmiques, demogràfiques, polítiques i culturals, en el sentit més antropològic de l’expressió, que van determinar la societat valenciana entre el desenvolupisme franquista de finals de la dècada dels cinquanta i els inicis de la dècada dels huitanta de segle XX. ‘L’ofici que em furtaren’ participa tant de l’anàlisi del gran periodista econòmic i analista social que era Vicent Ventura com del testimoni directe del participant en els fets que narra i estudia. Eixa doble dimensió analítica i biogràfica li dona a este volum un ventall de lectures que fa del mateix una eina de coneixement del període tractat necessària des de diverses perspectives de la història i la ciència social, i un llibre de gran interés per al lector preocupat pel passat i el present de la nostra societat.

Vicent Ventura (Castelló de la Plana, 1924 - València, 1998) exercí de polític i periodista. La vida política de Ventura s’inicia dins de Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET-JONS) organització que abandonà, influït per les posicions dissidents de Dionisio Ridruejo. El 1962 va ser un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV). El mateix any participà en el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Munic, de resultes del qual s’exilià establint-se a París durant un any. El 1964 torna a València, sent confinat temporalment a Dénia. Davant la impossibilitat d’exercir el periodisme, funda l’agència de publicitat Publipress.

A partir de 1966 començà a fer col·laboracions amb la premsa valenciana (Levante, on ja havia escrit a finals dels anys quaranta) i d'altres parts d'España, com La Vanguardia, Madrid, Informaciones, Avui i Serra d’Or. Va destacar en el periodisme econòmic col·laborant amb la revista especialitzada Valencia Fruits. Va participar en la constitució del PSPV, on va militar entre 1974 i 1978. El 1983 es vincula al partit Unitat del Poble Valencià (UPV).  El 1995 va rebre la Medalla de la Universitat de València i dos anys després la Creu de Sant Jordi. De la seua producció escrita destaca ‘Política per a un país’ (1977).

El Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, L’ETNO, ha celebrat una gimcana fotogràfica amb temàtica fallera. La coneguda com a ‘Wiki Takes’ és una cita que té com a objectiu captar un espai geogràfic o un esdeveniment. En este cas, el repte era fotografiar monuments fallers i la manera de viure la festa al carrer, per a després alliberar les fotografies i així millorar la informació gràfica que existix sobre les Falles en ‘Wikimedia Commons’, el gran repositori que alimenta d'imatges i de recursos sonors i audiovisuals a Wikipedia, l'enciclopèdia lliure més consultada del món.

Més 20 persones voluntàries, entre elles alguns experts editors de Wikipedia, han eixit amb la càmera fotogràfica i els mòbils preparats per a captar les millors fotografies a la ciutat de València i als pobles més afectats per la dana del 29 d'octubre. En concret s'han traçat cinc rutes amb més de 150 objectius per a fotografiar a València, Paiporta, Catarroja, Benetússer, Alfafar i Aldaia.

Totes les fotografies alliberades en ‘Wikimedia Commons’, dins d'este ‘Wiki Takes Faller’, passaran a participar automàticament en ‘Wiki Loves Folklore’, un concurs internacional convocat per ‘Wikimedia Commons’ per a donar a conéixer la cultura popular del món. Este concurs estarà obert fins al 31 de març amb la clara intenció d'esperar l'alliberament dels centenars de fotografies realitzades gràcies a esta activitat.

Esta nova convocatòria de la ‘Wiki Takes Fallera’ ha sigut organitzada per L’ ETNO, Amical Wikimedia i Wikimedia España. Des de 2016, L’ETNO, museu de la Diputació de València, col·labora amb les dos entitats per a millorar la informació sobre la cultura popular valenciana que existix en l'enciclopèdia lliure.

En la ‘Wiki Takes Fallera’ també ha col·laborat l'Associació d'Estudis Fallers, la Federación de Fallas Innovadoras y Experimentales i la Federación de Fallas de Especial que ha proporcionat passes per a poder accedir a visitar totes les Falles d'Especial de València.

Identificador BDNS: 819477

La Diputació de València finançarà el nou sistema de transport urbà de Buñol mitjançant un conveni singular que permetrà l'adquisició d'un autobús, després dels danys patits a causa de la dana del passat 29 d'octubre, així com la modernització d'infraestructures, especialment les marquesines. L'actuació suposarà una millora significativa en la mobilitat del municipi, oferint un servici més eficient, sostenible i adaptat a les necessitats dels veïns i veïnes.

Esta va ser la principal conclusió de la reunió mantinguda al Palau de la Batlia, seu central de la Diputació, en la qual van participar el president de la corporació, Vicent Mompó, la vicepresidenta primera i responsable de Cooperació Municipal, Natàlia Enguix, l'alcaldessa de Buñol, Virgínia Sanz, i el primer tinent d'alcalde i regidor de Servicis Municipals, Sergio Galarza. Després de l'encontre, el president Mompó i la vicepresidenta Enguix van mostrar la seua satisfacció perquè “es tracta d'una decisió que permetrà a la ciutadania de Buñol desplaçar-se de manera més còmoda i econòmica, dins del municipi, millorant la connexió entre els diferents barris i democratitzant el servici”.

Durant la reunió, els responsables de l'Ajuntament de Buñol van avançar que després de l'adquisició de l'autobús per part de la Diputació, el servici de transport urbà passarà a ser totalment gratuït per a la ciutadania, convertint-se així en una mesura pionera en la localitat i que seguix l'exemple de la ciutat d'Ontinyent i països europeus com Luxemburg. El president, Vicent Mompó, va expressar la seua confiança que el model d'Ontinyent es replicarà amb èxit a Buñol i va subratllar “la implicació de la Diputació en el suport constant als municipis per a continuar millorant les seues infraestructures i servicis públics, especialment pel que fa a la mobilitat sostenible”.

Sobre este tema, la vicepresidenta Enguix va exposar el cas de la capital de la Vall d'Albaida, on el sistema de transport urbà gratuït ha demostrat ser un èxit rotund. “Gràcies a l'aplicació de la gratuïtat del servici en 2020, s'ha aconseguit transformar un servici deficitari en un model de transport eficient, accessible i sostenible, amb un augment significatiu d'usuaris en passar de 30.000 viatges anuals en 2020 a al voltant de 180.000 en 2024”. Segons va apuntar la vicepresidenta durant l'encontre, “el major nombre d'usuaris són persones majors i dones, però cada vegada més joves trien l'autobús urbà per a anar als seus col·legis i instituts", ressaltant els beneficis en termes d'inclusió social i accessibilitat.

“Com ha explicat la vicepresidenta, este model de transport gratuït té un impacte molt positiu en la qualitat de vida de les persones, com s'ha posat de manifest en municipis i ciutats on s'ha desenvolupat", va concloure Mompó.

Un abans i un després

L'alcaldessa de Buñol, Virgínia Sanz, va manifestar la seua satisfacció pel suport rebut i va assegurar que el projecte marcarà un abans i un després en la mobilitat urbana de la localitat. "Este servici permetrà una major connexió entre els diferents punts del municipi i millorarà l'accés als servicis públics per a tots els nostres veïns i veïnes", va afirmar Sanz. A més, el primer tinent d'alcalde, Sergio Galarza, va destacar la importància de la iniciativa, posant l'accent en l'orografia del municipi, que està dividit en altures. "Molts dels servicis, com el centre mèdic, es troben en la part alta de Buñol, i per a salvar eixe desnivell els ciutadans recorren a l'autobús urbà, que actualment té un cost d'un euro. Amb esta mesura, facilitarem l'accés gratuït als servicis de manera equitativa", va explicar Galarza.

Galarza també va anunciar que el pròxim 27 de març se celebrarà una reunió amb l'Ajuntament d'Ontinyent per a avaluar detalladament com s'ha gestionat la municipalització del servici en la capital de la Vall d'Albaida. Durant la reunió també es van abordar altres assumptes, com la posada en marxa d'una oficina comarcal de la Diputació, a través de l'àrea de Comarcalització que coordina Natàlia Enguix. A més, es va discutir la possibilitat de disposar d'una estació de bombers a Buñol, així com el suport a l'organització d'esdeveniments de gran renom com la Tomatina, un dels festivals més internacionals de la província de València, la col·laboració en la qual va ser confirmada pel president Vicent Mompó.

La Diputació de València reconstruirà per complet el pont situat sobre el barranc de Chiva que dona accés a la localitat de Cheste, en la carretera CV-378, una infraestructura que va quedar arrasada per la dana del passat 29 d'octubre. Després de diversos estudis sobre el terreny, els tècnics de l'àrea de Carreteres de la corporació provincial han determinat que la millor solució és la demolició total de l'antiga estructura per a reconstruir-la per complet.

En un principi, després de les primeres inspeccions visuals en les quals no s'apreciaven danys estructurals significatius, es va proposar com a solució construir una prolongació de la infraestructura per a cobrir el nou ample del barranc i mantindre l'antic pont. No obstant això, posteriors estudis en profunditat han conclòs que la qualitat dels formigons és extremadament pobre, per la qual cosa la resistència dels mateixos estava molt compromesa. A més, s'ha comprovat que les fonamentacions havien patit danys importants a conseqüència de la dana.

Per tot això, l'àrea de Carreteres que dirigix Reme Mazzolari ha pres la decisió de reconstruir el pont, per a això s'ha previst una inversió de 5,4 milions d'euros. “La Diputació de València, sobre la base dels informes dels tècnics, ha decidit demolir l'antiga estructura per a reconstruir-la per complet mitjançant materials moderns i fonamentacions adequades que permeten resistir l'envit de futurs episodis i prolongar la seua vida útil altres 100 anys”, ha informat la diputada de Carreteres.

Les obres, que ja s'han iniciat, consistiran a executar tres obertures de 32 metres cada un, mitjançant un tauler de formigó i acer amb només dos pilars que estaran consolidats amb més profunditat que els existents. En este sentit, Mazzolari explica que “el fet de reduir el nombre de piles sobre el llit implicarà una millor resposta hidràulica del pont en cas d'avingudes d'aigua”.

Quant als terminis de finalització dels treballs, està previst que per a l'última setmana de setembre d'este mateix any es puga posar en marxa el nou servici.