El Museu d’Etnologia de la Diputació de València, L’ETNO, ha acollit este matí una jornada formativa dirigida als museus locals sobre la intervenció del patrimoni cultural en situacions d'emergència.

Segons el director de L’ETNO, Joan Seguí, “organitzem les Jornades de Museus Locals des de fa 12 anys amb l'objectiu d'abordar temes concrets que milloren la gestió diària del seu personal tècnic i presentar marcs teòrics innovadors relacionats amb la museologia”. Així, este 2025, “com no podria ser d'una altra manera, les jornades s'emmarquen en les nombroses actuacions que l'àrea de Cultura de la Diputació de València està realitzant sobre el patrimoni dels museus de les localitats afectades per la dana”, subratlla. Seguí ha recordat també que “durant els tres últims mesos, les actuacions han consistit en proposar plans d'urgència patrimonial -desenvolupat en els primers dies- rescat de patrimoni afectat, i intervencions per a recuperar i restaurar objectes afectats, com els ventalls del Museu del Palmito d’Aldaia o peces del Museu de la Rajoleria de Paiporta”.

Sobre les jornades, que estan dirigides a personal tècnic municipal de cultura i de gestió de museus de caràcter local, càrrecs electes relacionats amb estes àrees i gestors de patrimoni i museus, Seguí ha detallat que “alberguen conferències en les quals intervenen ponents de museus estatals que presenten el pla d'emergències d'un museu estatal, elaborat a partir del Pla Nacional d'Emergències i Gestió de Riscos en Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura”.

A més, participa una especialista de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i investigació, IVCR+I, que, com a membre de la comissió de seguiment del Pla Nacional d'Emergències, oferix una visió general dels objectius d'este. Les jornades compten també amb la presència d'un membre de la UME (Unitat Militar d'Emergències), especialitzat en salvament del patrimoni. Responsables del Museu del Palmito d’Aldaia, el Museu de la Rajoleria de Paiporta i el Museu de la Festa d’Algemesí també intervenen en estes jornades per a comptar la seua experiència en la riuada, com van actuar i quines perspectives de recuperació i de futur tenen per als seus museus.

La Institució Alfons el Magnànim, l'editorial de la Diputació de València, recupera l'obra de Trini Simó, una de les periodistes clau de les lletres valencianes. La preocupació transversal de Trini Simó per afrontar, amb gran intensitat i generositat, els grans problemes del seu temps, com eren el feminisme, la lluita pel medi ambient, la protecció del patrimoni arquitectònic o el suport a les mobilitzacions socials en defensa de la ciutat i el territori, es va posar de manifest a través d'un bon nombre d'articles periodístics en diferents mitjans de comunicació.

Este llibre reunix una selecció dels seus articles, un patrimoni que mereix ser recordat com a mitjà de recuperar una part de la nostra memòria històrica, però també per a reivindicar la figura de Trini Simó i la de totes aquelles persones i col·lectius socials que han contribuït amb les seues publicacions i el seu treball a millorar l'habitabilitat del territori. S'han ocupat de l'edició Carles Dolç, Carmen Jordà, Joan Olmos i Dolores Sánchez Durà, amics i companys de Trini en moltes de les seues batalles.

Trinidad Simó Terol (València, 1935-2020), doctora en Història de l'Art per la Universitat de València, es va especialitzar en el patrimoni i en l'arquitectura modernista. Fou professora d'Història de l'Arquitectura i de l'Urbanisme en la Universitat Politècnica de València fins a la seua jubilació. Autora de nombroses publicacions d'art i urbanisme, destaquen ‘La arquitectura de la renovación urbana en Valencia’ (1973), la monografía sobre Joaquín Sorolla (1980), ‘Valencia centro histórico. Guía urbana y de arquitectura’ (1983) y ‘La vivienda y la calle. La calle de Cavallers de Valencia como ejemplo de desarrollo urbano’ (1996).

Vinculada al moviment feminista des dels anys seixanta, va ser fundadora i presidenta de l'Associació de Dones Universitàries. Així mateix, va desenvolupar una intensa activitat, amb nombroses col·laboracions en diaris i revistes, en suport de diferents moviments socials urbans de la ciutat de València, en defensa del 

Publicat en el BOE el curs inclòs dins del catàleg de l'INAP, que es realitza en col·laboració amb la Diputació de València: 'ASPECTES PRÀCTICS RELATIUS A LA FISCALITZACIÓ I GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE LES ENTITATS LOCALS 2025'.

Dates de realització: 6, 8, 13 i 15 de maig.

Horari: de 9.00 a 14.30 hores.

Lloc de realització: ADEIT (Fundació Universitat Empresa) Pl. Verge de la Pau, 3 (al costat de Santa Catalina) – València.

Termini d'inscripció obert fins al 6 de març de 2025.

Per a més informació sobre el curs i la seua inscripció, punxe  AÇÍ

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, i el secretari general per al Repte Demogràfic del Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico, Paco Boya, han firmat este dijous el protocol per a la formalització del primer Centre d'Innovació Territorial (CIT) de la província, la seu principal de la qual se situa en el municipi d'Aras de los Olmos, i que també comptarà amb una subseu a Venta del Moro.

Estos centres són espais de col·laboració entre entitats públiques i privades concebuts per a potenciar el talent i la innovació i acompanyar i impulsar les iniciatives que ixen de zones en risc de despoblació. El seu objectiu és lluitar contra el problema de la despoblació a través de la diversificació en el desenvolupament econòmic, la retenció i captació de talent i la innovació en àrees rurals.

Una de les claus del seu èxit és la connexió entre els onze Centres d'Innovació Territorial d'España, que formen part de la RedCIT. Amb la coordinació del node central situat en Cubillos del Sil (León), facilita el desenvolupament d'iniciatives conjuntes i el disseny i execució de projectes comuns d'emprenedoria en les zones en declivi demogràfic.

“La posada en marxa del primer centre d'innovació territorial a la nostra província és una notícia extraordinària i un exemple de col·laboració entre administracions. Quan ens unim al final aconseguim millorar la vida dels nostres pobles i dels nostres veïns. La lluita contra la despoblació requerix la implicació de tots els actors polítics i esta iniciativa és un bon exemple d'això”, ha declarat Vicent Mompó.

Per part seua, Paco Boya ha destacat que “em fa especial il·lusió la firma d'este protocol, València és un territori molt important per a nosaltres, i en esta comunitat s'estan desenvolupant un gran nombre de projectes amb molt de potencial, que guanyaran impuls gràcies als processos d'aprenentatge permanent que es generen entre territoris dins de la RedCIT. També facilita la connexió entre el món rural i les grans empreses, i amb altres àmbits com el de la Universitat”.

El diputat de Desenvolupament Rural de la Diputació, Avelino Mascarell, ha subratllat que “impulsar el primer CIT a la província, a més amb dos seus, és reflex de l'aposta clara d'este govern per un món rural nou, fresc, obert a la tecnologia, la innovació i que mira al futur. El repte de la despoblació, encara que amb les seues especificitats per zones, és comuna, i estos nous centres connectats amb tota la xarxa espanyola ens serviran de canal i altaveu per a importar millors pràctiques i per a compartir aquelles en les quals som pioners”

Seus en Aras de los Olmos i Venta del Moro

La creació del Centre d'Integració Territorial en el municipi d'Aras de los Olmos, suposa la integració en la RedCIT del projecte RuralTEC, que es porta desenvolupant des de l'any 2023. Esta iniciativa ha establit un mètode de col·laboració entre els agents que operen a escala municipal, impulsant la cooperació interterritorial en matèries com la transició digital, la formació en competències digitals o l'impuls a la innovació, una línia de treball que s'enfortirà, ja a escala nacional, amb la seua inclusió dins de la RedCIT.

Entre les iniciatives impulsades destaquen les formacions dirigides a tres sectors clau –jóvens, dones i persones majors– dissenyades per a fomentar l'alfabetització digital i la digitalització de les empreses. “Estem convençuts de la utilitat que tindrà el CIT per al desenvolupament del nostre municipi i de la comarca. Suposarà una acceleració per a la transició digital que tant necessitem completar”, ha manifestat l'alcalde d'Aras de los Olmos, Rafael Giménez.

La firma d'este protocol impulsarà a més una segona seu a Venta del Moro, que donarà servici als nou municipis de la mancomunitat de l'Interior Tierra del Vino – Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Chera, Fuenterrobles, Requena, Sinarcas, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel–. A més d'assumir les funcions de cotreball capaç de dinamitzar el teixit empresarial innovador de la comarca, esta nova seu té com a principals prioritats l'establiment d'un laboratori d'innovació agrària i forestal i l'impuls a programes de formació en competències digitals, de sostenibilitat turística i de millora de qualitat de vida de les persones majors, entre altres.

“Es tracta d'un projecte molt il·lusionant per al nostre municipi. És una iniciativa que ens aportarà solucions als problemes que patim de despoblació i envelliment. Esta seu ens ajudarà a prendre les mesures adequades per al desenvolupament de la zona”, ha expressat l'alcalde de Venta del Moro, Luis Francisco López Yeves.

Projectes de la Diputació

El diputat de Desenvolupament Rural, Avelino Mascarell, que ha visitat la localitat de Venta del Moro, on se situarà una subseu del CIT, ha volgut ressaltar que “la col·laboració pública, privada, i els actors de desenvolupament econòmic i social en les zones d'interior hem de treballar juntes”.

També ha repassat les diferents iniciatives pioneres que està duent a terme des de l'àrea de Desenvolupament Rural per a lluitar contra el problema de la despoblació. “La Diputació té en este moment ja previstes diverses estratègies transversals en diverses àrees. Des de benestar social a carreteres passant per l'àrea d'innovació, amb l'extensió de les connexions de fibra.

L'àrea de Desenvolupament Rural està impulsant per primera vegada en la Diputació la “oficina d'agricultura i producte” i la “oficina provincial d'atracció d'inversions”. També el nou model de transport a demanda o el finançament de projectes dinamitzadors que s'avaluaran i impulsaran en concurrència competitiva. Altres projectes que s'estan duent a terme són els relacionats amb el transport escolar i el finançament d'extraescolars, de menjadors escolars del món rural i de projectes d'associacions locals i organitzacions per a la prestació de servicis en l'àmbit rural.

Identificador   BDNS:813489

Termini de sol·licitud del 18/02/2025 al 17/03/2025.

BOP Núm. 31 del divendres 14 de febrer de 2025 (vore anunci)

L'Escalante, projecte teatral de la Diputació de València, i l'Institut Valencià de Cultura (*IVC), han organitzat una trobada amb la creació valenciana en *FETEN, la Fira Internacional d'Arts Escèniques per a Xiquets, Xiquetes i Famílies que celebra fins al divendres, 21 de febrer, la seua trenta-quatrena edició a Gijón.

Una desena de companyies valencianes ha sigut seleccionada per a formar part de la programació d'esta edició de FETEN gràcies a la seua qualitat, novetat i diversitat de formats: L'Horta Teatre, Nacho Diago Producciones en la Luna, Cia. Infinit, La Tròcola Circ, Bot Project, Compañía Nacional de Teatro Clásico i Compañía Lucas Escobedo, Bambalina Teatre Practicable, L’Om Imprebís i La Finestra Nou Circ.

Per això, la direcció adjunta d'Arts Escèniques de l'IVC i l'Escalante han volgut acompanyar el treball d'artistes i companyies valencianes per a ajudar a impulsar la visibilitat de la creació valenciana en un dels principals punts de trobada dels professionals del sector de les arts escèniques a Espanya; un espai per a compartir el potencial creatiu del teixit escènic valencià i promoure la seua projecció nacional i internacional.

En l'encontre, celebrat a l'Hotel Begoña de Gijón, ha participat la directora adjunta d'Arts Escèniques de l'IVC, María José Mora; la directora i coordinadora artística de l'Escalante, Marylène Albentosa, així com representants de les companyies valencianes presents en la fira i empreses valencianes distribuïdores d'espectacles que presenten o no espectacles valencians en esta edició, per a establir sinergies.

Suport a les companyies valencianes

María José Mora ha destacat "la voluntat de l'IVC d'acompanyar i promoure el treball de les companyies valencianes d'arts escèniques en els fòrums professionals més rellevants, ja siga dins o fora de la Comunitat Valenciana, donant així visibilitat a un treball d'excel·lent qualitat que ens situa en el més alt de les arts escèniques del nostre país”.

Per part seua, la directora i coordinadora artística de l'Escalante, Marylène Albentosa, ha assenyalat que, per a l'àrea de Teatres de la Diputació de València, "és clau acompanyar a les companyies en fires especialitzades com esta, un esdeveniment en el qual l'Escalante sempre ha estat present”. Mora i Albentosa han coincidit que és fonamental establir sinergies entre institucions per a reforçar a les companyies de dansa, teatre, circ, màgia o multidisciplinàries, amb un talent valencià brillant que té un gran futur.

FETEN, la Fira Internacional d'arts escèniques per a xiquets, xiquetes i famílies de Gijón, s'ha consolidat com el principal punt de trobada dels professionals del sector infantil de les arts escèniques a Espanya. La seua característica distintiva és la de crear a més un esdeveniment ciutadà que fa de l'espai un laboratori en viu de les preferències i tendències dels públics actuals i futurs de l'escena espanyola.

“Es una mujer hermosa, abierta y bastante secreta, pero ante todo es un poeta, desde luego el mejor de Valencia… En Valencia, lo contrario sería extraño, no lo saben o no quieren saberlo, la tienen olvidada…”. “es lamentava Max Aub en la seua obra La gallina ciega. Esta reivindicació, que resistix després del pas del temps, la materialitza hui el MuVIM coincidint amb l'any María Beneyto amb una mostra que recorre la seua vida i obra. “Per la Sala Nova del MuVIM han passat dones valentes, intel·lectuals innegables, com Carme Miquel i Didín Puig, dones que no han tingut fins fa poc el reconeixement que haurien d'haver tingut també en vida, però afortunadament, amb la presentació d'esta exposició, pretenem que les generacions futures coneguen la figura d'esta autora”, ha apuntat el diputat de Cultura, Paco Teruel.

Per part seua, Carmen Velasco, comissària de la mostra que té com a títol ‘María Beneyto, dona múltiple’, assenyala que es tracta “d’una invitació, una pinzellada o un aperitiu perquè es conega a la dona forta que va ser i sobretot perquè la llegim, perquè segur que trobarem algun poema, un conte o una novel·la que ens interpel·la, i ací és on està la grandesa de l'autora, que és capaç d'interpel·lar a qualsevol lector”.

La Sala Nova del museu de la Diputació de València dedicarà les seues parets a María Beneyto fins al pròxim 15 de juny oferint una aproximació a la inqüestionable qualitat de l'autora, que s'exemplifiquen en dos fites literàries. El primer es remunta a 1953, quan Beneyto va competir amb Vicent Andrés Estellés pel Premi València de poesia: ell va quedar finalista, ella va guanyar amb Criatura múltiple. El segon va succeir en 1992, quan la Generalitat la va reconéixer amb el premi de les Lletres Valencianes: va ser la primera dona en guanyar-ho. “El MuVIM és el museu de la il·lustració i la modernitat -continua Velasco- i res millor que il·lustrar als visitants que recórreguen esta sala amb els poemes i les obres de María Beneyto, una dona moderna i molt valorada per altres poetes com Blas de Otero i Vicente Aleixandre”, apunta la comissària.

Dones pioneres

La mostra posa en relleu a altres dones també pioneres a través de diverses fotografies. S'exposen imatges de María Beneyto amb la pintora Antonia Mir i amb les periodistes María Ángeles Arazo i Mara Calabuig. “Són dones que haurien de ser més conegudes, i per a mi era important que estigueren en l'exposició perquè donen bon compte de l'època, una època que, encara que era una Espanya més fosca, tenia una certa vivor cultural, i María Beneyto s'implicava en la cultura, encara que sí que és veritat que van ser els hòmens els qui, un poc pel signe dels temps, valoraven la seua obra”, destaca Velasco.

‘María Beneyto, dona múltiple’, emmarcada l'any María Beneyto, que es commemora este 2025, aspira a ser una invitació per a continuar amb la necessitat d'ampliar el cànon literari. “No existix plantilla que explique a María Beneyto, una dona múltiple, forta, valenta i valerosa”. En este sentit, Velasco apunta que “ella sempre va batallar i es va moure entre dos terres, valencià i castellà, perquè ella no era de ningú, es trobava còmoda en castellà i també en valencià, i escrivia contes, poesia, novel·les…”.

En l'exposició poden veure's imatges de l'escriptora cedides per l'Arxiu municipal de l'Ajuntament de València, l’Espai Joan Fuster, Agencia EFE, Levante-EMV i els fotògrafs Luis Vidal i Jesús Prats. La mostra també arreplega obres de l'autora cedides per la biblioteca de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el MuVIM i de Bromera i la Fundació Bromera, així com fragments del programa ‘Valentes’, que ha sigut cedit per la televisió valenciana À Punt i els poemes declamats per actrius i actors valencians que han sigut cedits per Poética 2.0. A més, s'han realitzat il·lustracions per a la mostra a càrrec de la dibuixant Concha Ros.

La Diputació de València i l'Entitat Metropolitana de Tractament de Residus (EMTRE) han començat a repartir 340 contenidors de residus de fins a 1.100 litres de capacitat donats per Turquia i el Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana, dependent de la Conselleria de Medi Ambient. En un acte presidit pel president de la Diputació de València, Vicent Mompó, i el president de l'EMTRE, Emilio José Belencoso, en la Planta de Tractament de Los Hornillos de Quart de Poblet, s'ha fet entrega dels primers 106 contenidors viaris a Torrent i Picanya.

La donació de Turquia està emmarcada en el Memoràndum d'Entesa sobre la Gestió de Desastres i Emergències firmat per Turquia i Espanya en 2021, que establix que els participants podran cooperar de manera voluntària a partir d'una sol·licitud d'assistència i resposta en cas de desastre o emergència. En particular, Espanya va sol·licitar l'enviament d'un lot de contenidors de residus, per tractar-se d'una necessitat urgent en la zona afectada per les inundacions, en els quals la riuada es va emportar la major part dels contenidors de diversos municipis.

El president de la Diputació ha subratllat “la importància de la col·laboració entre institucions per a reconstruir la zona afectada per la dana¸ quan el Govern, la Generalitat i la Diputació treballem conjuntament som capaces d'avançar en accions com esta”. A més, ha destacat que “l’esforç coordinat entre institucions valencianes i diferents gestors ha permés desplegar un dels majors dispositius de retirada de residus de la història d'Espanya, i ara seguix avant amb la reconstrucció d'infraestructures i el suport als municipis afectats”.

En este sentid, Vicent Mompó ha destacat este “xicotet pas cap a l'anhelada recuperació de la normalitat, que només aconseguirem fent molts xicotets passos com el de hui”. En este cas, ha explicat el president provincial, “l'objectiu és retornar a la ciutadania la possibilitat de separar en origen els residus que generen, després que les inundacions inutilitzaren una gran quantitat de contenidors viaris”.

En la mateixa línia, el president de l'EMTRE, Emilio José Belencoso, ha declarat: “encara que ja hem deixat arrere el pitjor, els municipis afectats per la dana encara necessiten la nostra ajuda, i la col·laboració amb la Diputació i la Generalitat Valenciana és crucial per a restablir la normalitat”. Igualment, ha detallat, “amb el repartiment d'estos contenidors, cedits per institucions, busquem recuperar la separació selectiva dels residus, un servici necessari que estem restablint gràcies a estes actuacions conjuntes que són vitals per a recuperar la zona afectada per la dana”.

Per part seua, el tinent alcalde de Picanya, Asdrúbal Ferrer, i el regidor de Medi Ambient de Torrent, José *Gozalbo, han agraït a la Diputació, l'EMTRE i el Consell l'esforç per a reposar molts dels contenidors danyats en els seus municipis, la qual cosa permetrà oferir a les seues veïnes i veïns “una recollida de residus més digna”.

Grup de treball conjunt entre institucions

Tant la Diputació de València com l'EMTRE formen part d'un grup de treball junt amb la Generalitat Valenciana i els gestors d'SCRAPS, Ecovidrio i Ecoembes. L'objectiu és generar sinergies per a recolzar als municipis afectats per la dana en el restabliment integral de la recollida separada en origen dels residus, proporcionant contenidors gratuïts, entre altres accions. L'agilitat i implicació d'entitats com Ecovidrio ha permés substituir els contenidors de vidre danyats en els municipis afectats per la riuada.

L'EMTRE, des del primer dia de la DANA, ha estat col·laborant incansablement amb els 22 municipis afectats pel temporal de l'àrea metropolitana. En els primers dies, va habilitar amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana una parcel·la en els voltants de la Planta de Tractament de Los Hornillos (Quart de Poblet), en la qual s'han recepcionat més de 16.000 camions i 200.000 tones de residus i voluminosos dels municipis afectats.

Gràcies al suport de la Diputació de València en les obres de reconstrucció en l'accés a Buñol, l'EMTRE va poder continuar funcionant al màxim rendiment per a fer front a l'allau de residus en les primeres setmanes crítiques després de les inundacions.

Identificador BDNS: 813089

Podran  ser  beneficiàries  les  societats  musicals  constituïdes  com  a  entitatssense  ànim  de  lucre,  amb  domicili  social  a  la  província  de  València,  que  estiguenfederades en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.