Les bandes de música arriben dijous al Museu Valencià d’Etnologia

 

El Museu Valencià d’Etnologia s’acosta per primera vegada a l’important i significatiu món de les societats musicals, amb l’objectiu de proposar una lectura que supere el vessant estrictament històric i festiu, i presente, des d’una visió antropològica, el paper de les bandes com a marcs de trobada, socialització i convivència col·lectius.

 

Les bandes de música constituïxen un dels fenòmens sociològics més interessants i diferenciadors de la Comunitat Valenciana, per la seua extraordinària implantació en tot el territori i per la quantitat de recursos humans, materials i econòmics que mobilitzen.

 

 

El Museu Valencià d’Etnologia s’acosta per primera vegada a l’important i significatiu món de les societats musicals, amb l’objectiu de proposar una lectura que supere el vessant estrictament històric i festiu, i presente, des d’una visió antropològica, el paper de les bandes com a marcs de trobada, socialització i convivència col·lectius.

 

Les bandes de música constituïxen un dels fenòmens sociològics més interessants i diferenciadors de la Comunitat Valenciana, per la seua extraordinària implantació en tot el territori i per la quantitat de recursos humans, materials i econòmics que mobilitzen.

 

Els escassos estudis acadèmics que hi ha sobre esta temàtica han tractat de desentranyar les raons per les quals les bandes de música ha tingut un arrelament tan profund en el poble valencià, i tots han coincidit a assenyalar que es tracta d’un moviment complex, en el qual la interacció amb l’àmbit de la festa (en realitat, la seua expressió pública) és només un dels molts factors que ajuden a entendre l’homogènia i fecunda expansió del teixit associatiu musical en la nostra geografia.

 

La veritat, no obstant això, és que constituïxen una de les expressions socials més puixants del territori valencià, la significació de la qual supera amb molt el marc merament musical i es convertix en un dels eixos articuladors de la cultura en molts punts de la nostra terra. 

 

La banda forma part indissoluble de la comunitat, la seua música acompanya els actes col·lectius públics i privats, coadjuva a solemnitzar les celebracions religioses i anima els rituals profans, i els dota d’un embolcall sensible i d’una plasticitat que permeabilitza el nostre paisatge festiu fins a fer de la melodia que l’acompanya un element recognoscible per tots.

 

La seua presència en bona part d’activitats culturals i festives fan de la banda un element molt visible en el teixit social valencià, mostrant-se en tot tipus d’actes musicals i festius (concerts, processons, cercaviles, desfilades de Moros i Cristians, Falles, Fogueres, etc.), de tal manera que en no poques ocasions es constituïx com el principal agent dinamitzador de la cultura local.

 

El factor econòmic mereix també un capítol a banda. La rellevància econòmica de les bandes està fora de tot dubte, per dues qüestions fonamentals: d’una part, per la quantitat d’ocupacions que genera en activitats relacionades amb la formació i l’administració de les pròpies societats, i, d’una altra, pel pressupost global que maneja el sector, que va ser de 50 milions d’euros l’any 2008.

 

L’exposició

 

L’exposició té com a comissaris els conservadors del Museu Valencià d’Etnologia Raquel Ferrero i José Maria Candela i presenta les bandes des d’una mirada diferent, que pretén superar la visió habitual d’estes entitats relacionada amb el seu paper públic, festiu o processual i aportar una visió en què es mostra la seua faceta més privada.

 

Entitats participants

 

Esta exposició està produïda pel Museu Valencià d’Etnologia en col·laboració amb l’Institut Valencià de la Música, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Unió Musical Espanyola, Consolat de Mar, Honsuy, Fides Instruments i Reparació d’Instruments Musicals Martínez. En la producció han participat, així mateix, nombroses societats musicals de la Comunitat Valenciana i persones i entitats relacionades amb el món de les bandes de música. 

Homenatge de l’Escola de Tauromàquia i Asabaf a Canito

 

El pròxim dia 24 de novembre el fotògraf Francisco Cano Canito rep un homenatge de l’Associació Valenciana d’Abonats i Aficionats de la plaça de València (Asabaf) junt amb l’Escola de Tauromàquia de la Diputació Provincial.

 

El 100 aniversari de Cano se celebrarà en la ramaderia de Gregorio de Jesús a Sueca amb una capejada matinal dels alumnes de l’escola, que torejaran les jònegues que aporta per a este festeig el centre docent de la institució provincial.

 

Aquelles persones que desitgen assistir a este aniversari homenatge a Cano, poden posar-se en contacte amb Asabaf.

 

Exposició dels mites de Cano

 

 

El pròxim dia 24 de novembre el fotògraf Francisco Cano Canito rep un homenatge de l’Associació Valenciana d’Abonats i Aficionats de la plaça de València (Asabaf) junt amb l’Escola de Tauromàquia de la Diputació Provincial.

 

El 100 aniversari de Cano se celebrarà en la ramaderia de Gregorio de Jesús a Sueca amb una capejada matinal dels alumnes de l’escola, que torejaran les jònegues que aporta per a este festeig el centre docent de la institució provincial.

 

Aquelles persones que desitgen assistir a este aniversari homenatge a Cano, poden posar-se en contacte amb Asabaf.

 

Exposició dels mites de Cano

 

Cal recordar que el Museu Taurí de València mostra en estos dies una exposició sobre les fotografies que Cano va fer als mites nacionals i internacionals que van rodejar la festa de la tauromàquia en les dècades dels 50, 60 i 70.

 

L’exposició pot visitar-se a Cajamurcia, a l’avinguda Marqués de Sotelo de València.

La Diputació porta a Navarrés el taller «La cocina de la naranja»

 

Els veïns de Navarrés aprendran a fer diferents receptes, dolces i salades, utilitzant com a base la taronja gràcies al taller «La cocina de la naranja» que s’organitzarà a través del Servici d’Assistència i Recursos Culturals (SARC), de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

 

El Municipi de Manuel organitzarà este dilluns el taller d’animació lectora «Màgia en els llibres», una activitat que utilitzarà com a reclam la màgia per a fomentar la lectura entre els més menuts.

La Diputació entregarà 859 instruments a 335 entitats musicals

La Diputació de València entregarà, a partir d’este divendres, 859 instruments a 335 entitats musicals de la província, distribuïdes en 287 bandes de música i 48 corals.

 
El programa, articulat des de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, té una partida de 680.000 euros per als exercicis 2011 i 2012, i es presenta com una intervenció directa en les ajudes a l’accés de mitjans materials, —instruments en este cas—, de part d’entitats musicals.


Un total de 48 corals de 23 municipis de la província rebran 58 instruments de cor, i 287 societats musicals de 217 pobles, més la ciutat de València, es repartiran 801 instruments.

La Diputació de València entregarà, a partir d’este divendres, 859 instruments a 335 entitats musicals de la província, distribuïdes en 287 bandes de música i 48 corals.

 
El programa, articulat des de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, té una partida de 680.000 euros per als exercicis 2011 i 2012, i es presenta com una intervenció directa en les ajudes a l’accés de mitjans materials, —instruments en este cas—, de part d’entitats musicals.


Un total de 48 corals de 23 municipis de la província rebran 58 instruments de cor, i 287 societats musicals de 217 pobles, més la ciutat de València, es repartiran 801 instruments.


La corporació provincial donarà amb caràcter gratuït i finançament total, des de 2009, els instruments que soŀliciten les bandes de música pertanyents a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i corals de la Federació de Cors, fins a un import màxim de 2.000 euros per a bandes i de 450 euros, en el cas que es tracte d’una coral.


Un compromís de la Diputació


El diputat de Teatres, Cristóbal Grau, ha destacat el compromís de la Diputació de València, i molt especialment el del president,Alfonso Rus, per la cultura, i, en concret, «amb les agrupacions musicals».

 

Hem augmentat el pressupost destinat a estes agrupacions, la corporació provincial destinarà 1,8 milions d’euros per a ajudar les societats musicals, les bandes de música i les orquestres juvenils, a través dels seus diferents programes», ha anunciat el responsable provincial.

 

En este sentit, Grau ha asseverat que la Diputació de València «ha fet una gran aposta pel patrimoni musical valencià amb el programa Retrobem la nostra música»i, segons apunta el diputat, «amb l’edició de partitures de música d’autors valencians, tant per a bandes com per a orquestra i cors».

 

De la mateixa manera, Grau ha explicat que el principal objectiu d’esta iniciativa és ««ajudar les agrupacions musicals que més ho necessiten, ja que són un dels màxims exponents a València».

 

Primer acte d’entrega

 

El Gran Teatre d’Alzira serà, divendres pròxim, l’escenari del primer acte d’este programa musical, que també farà actes comarcals a Canet d’En Berenguer, a Riba-roja de Túria, a Llutxent, a Chiva, a Alcàsser, a la Llosa de Ranes i a Real de Gandía.

 

Les corals i les bandes de música de la Ribera Alta rebran 97 instruments musicals.

 

Ajudes urgents

 

A més del programa Retrobem, la Diputació ha atés les necessitats urgents que tenen les societats musicals de València, a causa de la situació de crisi econòmica, amb  l’entrega d’una subvenció extraordinària per a les escoles de les bandes.

 

D’esta manera, 155 escoles van rebre, de part del president Alfonso Rus, uns xecs bancaris per un import total de 500.000 euros, que arribaran a milers d’alumnes i professors de les escoles de bandes adscrites a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, el president de la qual ha rebut una ajuda per a despeses de l’organització de 30.000 euros.

 

La província de València alberga en l’actualitat un total de 322 escoles de les 530 que hi ha a la Comunitat Valenciana. Amb esta subvenció extraordinària es reforçarà el compromís de la Institució que presidix Alfonso Rus, i de millorar la formació musical a la província, tal com posen de relleu les quantitats destinades en els últims anys a les societats musicals, que ascendixen a més de 22 milions d’euros.

 

CALENDARI DE L’ENTREGA DELS INSTRUMENTS MUSICALS

 

23 de novembre

 

Lloc d’entrega: Alzira

 

Entrega d’instruments a les societats musicals i als cors de la  Ribera Alta

 

 24 de novembre

 

         Lloc d’entrega: Canet d’En Berenguer

 

Entrega d’instruments a les societats musicals i als cors de l’HortaNord i del Camp de Morvedre

 

27 de novembre

 

        Lloc d’entrega: Riba-roja de Túria

 

Entrega d’instruments a les societats musicals i als cors del Campde Túria, del Racó d’Ademús i dels Serrans

 

30 de novembre

 

Lloc d’entrega: Llutxent

 

Entrega d’instruments musicals a les societats musicals i als cors de la Vall d’Albaida

 

      12 de desembre

 

Lloc d’entrega: Chiva

 

Entrega d’instruments musicals a les societats musicals i als cors de Buñol-Chiva i Requena-Utiel

 

13 de desembre

 

Lloc d’entrega: Alcàsser

 

Entrega d’instruments musicals a les societats musicals i als cors de l’Horta Oest i de l’Horta Sud

 

 14 de desembre

 

Lloc d’entrega: La Llosa de Ranes

 

Entrega d’instruments musicals a les societats musicals i als cors de la Costera, de la Vall d’Ayora i de la Canal de Navarrés

 

       15 de desembre

 

Lloc d’entrega: Real de Gandia

 

Entrega d’instruments musicals a les societats musicals i cors de la Safor i de la Ribera Baixa

La Diputació tanca el disseny de la carretera de Bugarra a Gestalgar

 

La Diputació de València ha tancat el disseny provisional i el finançament de la carretera CV-377, de Bugarra a Gestalgar. El president de la Diputació, Alfonso Rus, va avançar el seu interés per este projecte la passada setmana durant la seua visita a la comarca per a avaluar el treball de les brigades d’Imelsa en la zona devastada pels incendis del passat estiu.

 

El programa d’inversions 2009-2013, en el qual s’integra l’actuació tan reclamada pels dos ajuntaments, s’alinea amb l’estratègia bàsica de la modernització de la xarxa de carreteres que gestiona la Diputació. L’objecte de l’actuació en concret és el «Condicionament i reforç de ferm en la carretera CV-377. Tram Bugarra-Gestalgar».

 

Compromís de la Diputació

 

La Diputació de València ha tancat el disseny provisional i el finançament de la carretera CV-377, de Bugarra a Gestalgar. El president de la Diputació, Alfonso Rus, va avançar el seu interés per este projecte la passada setmana durant la seua visita a la comarca per a avaluar el treball de les brigades d’Imelsa en la zona devastada pels incendis del passat estiu.

 

El programa d’inversions 2009-2013, en el qual s’integra l’actuació tan reclamada pels dos ajuntaments, s’alinea amb l’estratègia bàsica de la modernització de la xarxa de carreteres que gestiona la Diputació. L’objecte de l’actuació en concret és el «Condicionament i reforç de ferm en la carretera CV-377. Tram Bugarra-Gestalgar».

 

Compromís de la Diputació

 

El diputat responsable de l’Àrea de Carreteres, Isidro Prieto, va manifestar que «la Diputació de València, com a Ajuntament d’Ajuntaments, té el compromís d’atendre de manera singular les comunicacions de les zones interprovincials, coordinant la gestió per a assegurar la continuïtat dels itineraris, i l’accés dels ciutadans a la seua residència, lloc de treball, centre comercial, centre sanitari, oci, etc., en les millors condicions de funcionalitat i seguretat viària».

 

«La construcció de les infraestructures ressenyades permeten potenciar l’acostament entre comunitats, millorant la mobilitat i l’intercanvi cultural, social i econòmic, fonamentalment en els sectors de turisme rural, esportiu de muntanya i neu, així com creant els condicionants bàsics per a l’exercici d’activitats innovadores de nova creació», va finalitzar Prieto.

 

Entre el Camp de Túria i els Serrans

 

Les actuacions del projecte s’executen sobre un tram existent de la CV-377 entre Bugarra i Gestalgar, en una longitud total aproximada de 6,9 km entre els nuclis urbans d’ambdós municipis. L’àmbit d’actuació del projecte se situa en la zona de transició entre les comarques del Camp de Túria i dels Serrans, encara que dins dels límits d’esta última, afectant els termes municipals de Bugarra i Gestalgar.

 

El tram en projecte s’inicia en el nucli urbà de Bugarra, en la intersecció existent en l’accés est a la població i finalitza a l’entrada de la població de Gestalgar, en la intersecció existent a l’entrada del nucli urbà per l’est.

 

El tram objecte de l’actuació presenta les deficiències següents:

 

·No té voreres d’emergència i disposa d’una plataforma inferior als 6 metres.

 

·Hi ha nombrosos accessos directes a la carretera, de vegades en condicions deficients de visibilitat.

 

·El paviment de la carretera es troba en deficient estat de conservació.

 

·No té drenatge longitudinal (absència de cunetes) i transversal (obres aterrades i de vegades amb insuficient capacitat).

 

A causa de tals anomalies es pot considerar una infraestructura amb una deficient funcionalitat i seguretat viària com a conseqüència dels problemes exposats.

 

La solució adoptada per a la millora de la carretera consistix fonamentalment en l’ampliació de la plataforma per a dotar-la de carrils de 3 metres i voreres d’emergència d’1 metre d’amplària, configurant una secció tipus amb 8 metres de plataforma.

 

Addicionalment s’han projectat millores puntuals del traçat en planta augmentant els radis mínims de les corbes i les seues transicions.

 

Es projecta així mateix el reforç del ferm existent per a garantir una circulació còmoda i segura.

 

Al seu torn, es condicionaran els accessos i les interseccions més importants per a millorar la seguretat, prioritat en la xarxa provincial de carreteres.

 

Acaba el cul de sac

 

L’alcalde de Bugarra, Juan Manuel García, ha agraït a la Diputació de València la seua intervenció en el projecte i ha comentat que el «nou eixamplament de la carretera que arriba fins a l’entrada del municipi de Bugarra beneficiarà molt el poble, ja que per ací passen camions contínuament».

 

Per la seua banda, l’alcalde de Gestalgar, Raúl Pardos, ha manifestat que està molt content amb este projecte i ha explicat que Gestalgar és un «cul de sac unit per la carretera de Chiva i la de Bugarra». A més ha comentat que la carretera de Bugarra és la via de circulació fonamental i «perquè el poble tinga vida hem de tindre bons mitjans de comunicació».

«L'accident a la Vall d'Ebo no ha sigut una imprudència, sinó un fatal accident que va suposar un xoc per a la resta del grup»

 

«El que ha ocorregut no ha sigut una imprudència de ningú, la gent anava ben equipada i preparada, crec que ha sigut un fatal accident. La víctima es va quedar atrapada entre dos pedres i es va ofegar en qüestió de minuts. Ha sigut una mala sort i eixa situació, una persona que s'ofega en un tram relativament fàcil, va suposar un xoc per a tota la gent que estava en el barranc». Així ho relata Xavi Calabuig, bomber del parc de Gandia, comandament de l'equip de rescat en vertical i coordinador del curs de formació per a implantar un procediment d'actuació en la matèria.

 

 

«El que ha ocorregut no ha sigut una imprudència de ningú, la gent anava ben equipada i preparada, crec que ha sigut un fatal accident. La víctima es va quedar atrapada entre dos pedres i es va ofegar en qüestió de minuts. Ha sigut una mala sort i eixa situació, una persona que s'ofega en un tram relativament fàcil, va suposar un xoc per a tota la gent que estava en el barranc». Així ho relata Xavi Calabuig, bomber del parc de Gandia, comandament de l'equip de rescat en vertical i coordinador del curs de formació per a implantar un procediment d'actuació en la matèria.

 

«La resta del grup va optar per quedar-se tots units i esperar el rescat, perquè la majoria de la gent no estava en una situació psicològica per a eixir pel seu propi peu d'allí», diu Calabuig. Entre els rescatats es trobava Isaac, també bomber del Consorci de València. «Estava un poc consternat. Li vaig dir “tu pots ser molt bon bomber, però necessites un equip de treball. En eixos moments estàs desbordat i necessites un suport d'un equip de rescat format”».

 

Cinc bombers del Consorci van acudir a col·laborar en un rescat que es va allargar durant setze hores. Xavi Calabuig i Vicent Ciscar estaven de guàrdia en el parc de Gandia, mentre que Vicent Alapont estava en el d'Alzira. El cap del parc de Gandia, Álvaro Tur, i Germán Borrás, no estaven treballant però no van dubtar a prestar la seua ajuda.

 

Ràpida mobilització

 

«Sobre les 18:10 hores, em crida Hugo Jareño, bomber del parc de Dénia i pertanyent a l'equip de muntanya —havíem coincidit en el rescat de la setmana passada del muntanyenc que va patir l'atac epilèptic a Penyalba— i em diu que els acaben de mobilitzar per a un rescat a la Vall d'Ebo», relata Xavi. «Em va dir que hi havia catorze atrapats i un mort. Que ja estaven coordinats per Salvador Luque, sergent del grup de rescat del Consorci d'Alacant, però que feia falta més gent perquè el tema es preveia complicat, perquè ja era de nit i amenaçava de tornar a ploure».

 

Salvador Luque els diu que necessitaran un vehicle que puga fer de repetidor de les emissores TETRA, perquè no hi ha cobertura en el barranc. El subdirector tècnic, l'oficial de guàrdia i el cap del parc de Gandia s'encarreguen dels tràmits i, a les 20:00 hores, ixen dos vehicles UPC aptes per a fer de repetidor del parc de Gandia amb Álvaro Tur, Xavi Calabuig, Vicent Alapont, Vicent Ciscar i Germán Borrás.

 

«No sabíem quanta gent hi havia atrapada»

 

«A les 20:45 hores, arribem al Centre de Comandament Avançat, ja havien muntat un suport vital bàsic i diverses SAMU. També hi era el Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil d'Ontinyent i els bombers especialistes en rescat en muntanya d'Alacant. S'havien format dos equips de rescat: un que estava treballant en la zona de l'eixida del barranc, perquè es preveia que la gent havia d'eixir per allí, i un altre equip dalt del barranc, instal·lant cordes fixes en una paret de 150 metres d'altura per a poder accedir a la gent que estava atrapada dalt».

 

El barranc de l'Infern és un estretament del riu Girona al qual s'accedix per una pista forestal, descendint uns 300 metres de desnivell a través d'unes sengles i utilitzant les tècniques de cordes de descens de barranc, una vegada s'arriba al riu. «La gent no sol portar bloquejadors per a remuntar la paret perquè preveuen que eixiran barranc avall en el sentit de l'aigua. El problema és que arriba un moment en què el barranc s'estretix tant que n’hi ha un tram, d'uns 200 metres lineals, on amb els dos braços pots tocar les dos parets del barranc, parets de 200 metres d'altura. Ací és on es produïxen les atrapades», segons comenta Xavi Calabuig.

 

«No hi ha cobertura dins del barranc. Els qui havien donat la veu d'alarma van eixir escalant. Gent amb experiència i equipada amb l'equip d'escalada. Mentre ells anaven eixint, més gent anava entrant al barranc i s'anava quedant bloquejada en trobar-se amb l'accident, per la qual cosa no sabíem amb exactitud el total de gent que hi havia atrapada dins del barranc i les seues condicions».

 

Primer rescat: cinc muntanyencs

 

«Quan hem arribat , ja havien pogut contactar amb la gent de dins del barranc per a tranquil·litzar-la i se'ns informa de la situació. El cap del parc de Gandia, Álvaro Tur, es queda en el Centre de Comandament Avançat instal·lant el repetidor. S'incorpora amb nosaltres Pedro Barranco, tècnic sanitari, col·laborador del Consorci, i baixem per a accedir al barranc per l'eixida, en contra de l'aigua, amb el primer equip de rescat. En un principi, es preveu que eixirà un bon grup dels atrapats i caldrà anar atenent les víctimes i obrint accessos barranc amunt, col·locant clavilles d'expansió en la roca, un treball de molt de desgast, si sumem que està plovent i és de nit.

 

La caminada fins al barranc és una senda amb escalons de pedra, per enmig de la muntanya, i quan arribem a la desembocadura de l'aigua, Vicent Ciscar i Pedro Barranco es queden per darrere nostre, per tal d’anar atenent els que anem traient, mentre nosaltres comencem l'ascens a contracorrent. Ens trobem dos bombers d'Alacant que estan fent de repetidors amb les emissores i continuem pujant cap a la zona denominada la Cova Santa, on s'obri el barranc i acaba l'estretament.

 

Quan hi arribem, no hi ha molta corrent, però està tot inundat. Alapont es queda amb l'emissora i Germán i jo ens posem el trage de neopré i continuem nadant barranc amunt. En eixe moment ens trobem amb un bomber que eixia amb cinc rescatats que havien decidit continuar barranc avall. Estaven bé. S'havien quedat atrapats en la zona del sifó. És una zona amb forma de cassola de 15 metres quadrats, plena d'aigua i per la qual, passes bussejant per un forat o passes escalant. Per a escalar eixa paret hi ha una cadena de ferro de la qual agafar-se, però la crescuda del barranc havia tirat la cadena a l'altre costat. L'equip de Luque els va llançar la cadena al seu costat perquè pogueren eixir i, conforme van anar eixint, van ser atesos pel nostre tècnic sanitari.

 

Nosaltres continuem barranc amunt fins a trobar-nos amb la resta del primer equip de rescat. Hi ha molt de cabal i consideren que l'accés no és possible perquè hi ha una cascada molt gran, impossible de salvar. Els primers rescatats ens confirmen que la resta del grup està molt més amunt i decidim eixir d'eixa zona i sumar-nos a la resta de l'equip de rescat per la part de dalt del barranc. Ja són les 00:00 h de la nit.

 

«Ens dirigim cap a un espigó amb una caiguda de 150 metres, davall estan esperant per a ser rescatats»

 

«Arribem al Centre de Comandament Avançat, ens canviem la roba que portem amerada, els trages de neopré, mengem alguna cosa, agafem més bosses, amb cordes de 100 metres de l'equip d'escalada, i ens dirigim muntanya a través per una zona ja abalisada fins a un espigó de pedra que té una caiguda de 150 metres en vertical fins al barranc on està esperant la gent per a ser rescatada.

 

L'equip especial d'Alacant ja havia col·locat les cordes fixes. Amb un sistema d'ascens per contrapés comencem a pujar el grup de muntanyencs un per un. Els 150 metres de tram estaven fraccionats per trams de 25-30 metres. En cada zona hi ha ubicats dos bombers: un de contrapesista  i un altre de regulador per a anar acompanyant els rescatats. Nosaltres ens quedem en la part de dalt, en l'últim tram, per a arreplegar les víctimes amb un sistema semblant al d’una grua per a accedir a ells.

 

Víctima a víctima, baixàvem fins a l'últim tram, arreplegàvem la víctima, la pujàvem i el tècnic sanitari la revisava. Quan ja hi havia quatre rescatats, un bomber els acompanya per la zona abalisada en la muntanya fins al Centre de Comandament Avançat. Un recorregut per on anaven enfilant entre la muntanya, en la foscor, i que es va allargar durant una hora o una hora i mitja per a cada grup perquè estaven exhaustos, esgotats.

 

L'últim muntanyenc que va ser rescatat era Isaac, el nostre company del Consorci de València. Va ser l'últim a eixir del barranc perquè portava bloquejadors per a les cordes i va poder ascendir pels seus propis mitjans. Quan va eixir Isaac eren les 6:30 h del matí. Tardaríem una hora més a arreplegar tot el material. A les 8:30 h arribàvem al Centre de Comandament Avançat.

 

Només faltava rescatar la víctima mortal. L'helicòpter de la Guàrdia Civil va estar tantejant si podia entrar o no en el barranc perquè havia descendit molt la boira i es va plantejar que baixàrem de nou per a traure’l en braços. Finalment la boira desapareix i l'helicòpter pot rescatar el cos de la víctima».

 

Equip especialitzat en rescat vertical

 

El Consorci Provincial de Bombers de València treballa des de fa uns mesos en la implantació d'un procediment d'actuació de rescats en vertical, tant en entorn urbà com en rural. Una formació que arribarà en breu als més de sis-cents bombers que conformen el personal operatiu. Calabuig, Alapont i Borrás s'encarreguen de donar-li forma.

 

«Nosaltres portem molts anys amb açò i individualment sabem que estem capacitats, el que cal és treballar en equip i tindre els recursos necessaris. És un pas més que està donant el Consorci en esta matèria», conclou Calabuig.

CONVOCATÒRIA ALS MITJANS: Alfonso Rus presenta el pressupost de 2013

 

El president de la Diputació, Alfonso Rus, presentarà demà als mitjans de comunicació el pressupost de la corporació provincial per a l’any 2013.

La trobada tindrà lloc a les 10:15 h en el Saló de Reines de la seu de la institució provincial, en la plaça de Manises, a València.

Després d’esta sessió, a les 12 h començarà el ple ordinari de la Diputació corresponent al mes de novembre.

  

Día: 20 de novembre del 2012

Hora: 10:15 h

Lloc: Saló de Reines, Diputació de València. Plaça de Manises, 4

El Patronat de Turisme ensenya als ajuntaments a desenvolupar un turisme més accessible

 

El Patronat Provincial de Turisme celebra durant els dies 20 i 21 de novembre dues Jornades de Turisme Accessible als municipis de Cullera i Xàtiva.

La Jornadasobre Turisme Accessible, dirigida als municipis de litoral de la província, tindrà lloc demà, 20 de novembre, a l’Hotel Santa Marta de Cullera.

La trobada per als tècnics dels municipis d’interior de la província de València se celebrarà el dimecres 21 de novembre a la Casa de la Cultura de Xàtiva.

El diputat de Turisme, Sanjuán, assistirà a la clausura de les dos jornades de sensibilització el dia 20 de novembre a les 18 h a Cullera, i el dia 21 de novembre, també a les 18 h, a Xàtiva.

 

El Patronat Provincial de Turisme celebra durant els dies 20 i 21 de novembre dues Jornades de Turisme Accessible als municipis de Cullera i Xàtiva.

La Jornadasobre Turisme Accessible, dirigida als municipis de litoral de la província, tindrà lloc demà, 20 de novembre, a l’Hotel Santa Marta de Cullera.

La trobada per als tècnics dels municipis d’interior de la província de València se celebrarà el dimecres 21 de novembre a la Casa de la Cultura de Xàtiva.

El diputat de Turisme, Sanjuán, assistirà a la clausura de les dos jornades de sensibilització el dia 20 de novembre a les 18 h a Cullera, i el dia 21 de novembre, també a les 18 h, a Xàtiva.

Estes accions, dirigides a tècnics municipals de turisme i cultura de la província de València, tenen com a objectiu donar a conéixer les dificultats amb què es troba el coŀlectiu de persones amb discapacitat i les possibles solucions que es podrien donar en cada cas en matèria d’accessibilitat turística.

 

Manual sobre accessibilitat turística

La campanya de sensibilització es completa amb un manual de bones pràctiques sobre turisme accessible publicat pel Patronat Provincial de Turisme en coŀlaboració amb l’Institut de Biomecànica de València (IBV).

La guia, que es repartirà entre els assistents, servirà com a eina de treball en esta matèria i permetrà sensibilitzar i conscienciar els agents implicats en l’activitat turística

 

Província Accessible

Des del Patronat Provincial de Turisme València Terra i Mar, conscients que les administracions locals i les empreses de servicis turístics han d’unir esforços per a aconseguir un alt grau de satisfacció dels nostres visitants a la província de València, s’ha dissenyat el Pla Província Accessible, Turisme per a Tots.

Esta iniciativa té com a objectius sensibilitzar i conscienciar els agents implicats en l’activitat turística, incloure la discapacitat en tots els projectes turístics que es facen i promocionar i impulsar una oferta turística a la província de València accessible i de qualitat amb la finalitat de satisfer l’usuari.

El pla compta amb diverses fases d’execució: la primera inclou les jornades de sensibilització; en la segona fase, s’analitzarà la situació de distints municipis; en la tercera, es faran propostes de rutes i activitats específiques, i en la quarta, s’assistirà a esdeveniments i fires per a potenciar el turisme accessible de la província de València.

L'accés a Bufali millorarà en seguretat viària

 

L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València procedirà a l'ampliació de la plataforma i millora del drenatge de la carretera CV-639, des de la N-340 fins al pas superior sobre el ferrocarril, amb un pressupost de 650.243 euros i un termini d'execució de sis mesos. Este vial forma part de la xarxa local de la Diputació de València i constituïx la principal via d'accés a este municipi.

 

L'objectiu fonamental de les obres és la millora de les característiques superficials, fonamentalment l'adherència i les característiques estructurals. D'esta manera augmentarà la seguretat i comoditat de la circulació i, a més, disminuiran els treballs posteriors de conservació ordinària sobre trams molt deteriorats en l'actualitat.

 

 

L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València procedirà a l'ampliació de la plataforma i millora del drenatge de la carretera CV-639, des de la N-340 fins al pas superior sobre el ferrocarril, amb un pressupost de 650.243 euros i un termini d'execució de sis mesos. Este vial forma part de la xarxa local de la Diputació de València i constituïx la principal via d'accés a este municipi.

 

L'objectiu fonamental de les obres és la millora de les característiques superficials, fonamentalment l'adherència i les característiques estructurals. D'esta manera augmentarà la seguretat i comoditat de la circulació i, a més, disminuiran els treballs posteriors de conservació ordinària sobre trams molt deteriorats en l'actualitat.

 

Les carreteres objecte de millora consten d'una calçada variable entre 4,5 i 6 m aproximadament, distribuïda en dos carrils i sense voreres d'emergència.

 

Descripció de les obres

 

La solució que es planteja consistix en l'ampliació de la calçada existent fins a 6,5 m amb voreres d'emergència d'1 m millorant el desaigüe superficial de la carretera i els seus marges per mitjà de la construcció de cunetes de seguretat revestides.

 

El traçat projectat discorre tot al llarg de l'actual carretera CV-639, i s'inicia a continuació de la intersecció tipus glorieta que permet la connexió amb la N-340 a través de vies de servici fins a l'accés al nucli urbà, a continuació del pas superior sobre les vies del tren.

 

Els treballs consistiran en primer lloc en el desbrossament, neteja i reperfilat de cunetes i execució de nous trams de cuneta de seguretat revestida amb formigó amb una amplària d'1 m i un pendent transversal del 10%, que permetrà un millor desaigüe longitudinal de la carretera i els marges i una amplària útil addicional de la plataforma de la carretera.

 

El projecte preveu el sanejament local dels punts amb falta de capacitat de suport per mitjà d'excavació dels materials i la seua substitució i compactació per altres de característiques adequades.

 

El nou traçat afectarà una sèrie d'accessos utilitzats per a accedir a les explotacions agràries de l'entorn, a més d'entrades i eixides a naus i inclús al cementeri municipal de Bufali, que hauran de ser reposats per a poder facilitar l'accés a totes les parceŀles de la zona.