El diputat de Cultura, Xavier Rius, visità ahir el jaciment arqueològic de la Lloma de Betxí, un poblat de l'Edat del Bronze situat a la Vallesa de Mandor (Paterna).

La Diputacióde València, a través del Museu de Prehistòria i el Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP), du a terme excavacions en aquest jaciment des del 1984 baix la direcció de Maria Jesús de Pedro.

Xavier Rius ha dit que «la consolidació de les estructures del jaciment de la Lloma de Betxí, en la qual s'ha estat intervenint en la darrera campanya, permetrà millorar-ne la difusió». Després d'acudir a l'Ajuntament de Paterna per a conéixer i saludar els nous membres de l'equip de govern del consistori, encapçalat per Juanma Ramon, el diputat es va desplaçar al jaciment acompanyat de la directora del Museu de Prehistòria, Helena Bonet, i representants de la corporació municipal.

Les peces més emblemàtiques del jaciment es poden observar en el Museu de Prehistòria. L'any 2015, aquest museu depenent de la Diputació va organitzar l'exposició «Viure vora el Túria fa 4.000 anys» en la qual s'arreplegava una bona part d'aquestes peces.

La darrera intervenció, l'any 2015, ha permés consolidar les estructures del jaciment i millorar-ne l'accessibilitat

Excavacions i estructura
La Llomade Betxí té una forma allargada, i la part baixa del turó abasta una extensió de 3.750 metres quadrats. Es coneix des del 1928, però no fou fins al 1984 quan la Diputació començà les excavacions, i des d'eixe moment el SIP ha fet vint-i-set campanyes arqueològiques.

La primera ocupació data d'entre el 1800 i 1300 aC, quan es construí el gran edifici superior i una sèrie d'infraestructures d'accés, circulació i manteniment. Es construí sobre un turó d'escassa altura i conserva les restes d'una gran edificació amb tres habitacions i un passadís lateral, i murs de pedra que conserven una alçada d’entre 1 i 2,5 m. L'incendi que el destruí, fa 3.500 anys, afavorí la conservació de l’aixovar domèstic, compost per ceràmica, falçs de fusta i sílex, molins de mà, objectes metàŀlics, contrapesos de teler i elements d'adorn, com botons d'ivori. La seua distribució mostra distintes àrees d'activitat, com el magatzem, la zona de mòlta o el teler. Als vessants del turó es construïren terrasses amb grans murs en talús, i en els extrems s'han trobat dues cisternes i el camí d'accés des del sud, la part més propera al Túria. També aparegueren dos soterraments humans: un individu senil al costat de l'esquelet d'un cànid xicotet, i un altre delimitat per una estructura circular de pedres, en posició fetal, amb les cames i els braços doblats.