L'àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València, en col·laboració amb la Universitat de València, posa a la disposició dels familiars, els investigadors i la ciutadania en general el llistat de les valencianes i valencians que van passar pels batallons de treballs forçats del franquisme des de l'inici de la Guerra Civil fins a 1942. La informació ha sigut extreta de l'Arxiu General Militar de Guadalajara i pot consultar-se en les bases de dades que la Diputació compartix en el seu web, en l'enllaç http://memoriahistorica.dival.es/recursos/bases-de-datos/

La documentació sobre els afectats a la província per este sistema de treballs forçats utilitzat durant el franquisme com a càstig polític es troba directament en l'enllaç https://www.sede.dival.es/webmh/guadalajara.do?lang=es& i és fruit del treball d'un equip especialitzat contractat per la Diputació sota la direcció de Marius Climent. Este projecte ha comptat amb la col·laboració de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, que desinteressadament va cedir els llistats parcials que va elaborar a partir d'una ajuda de la Generalitat Valenciana. El llistat inclou el registre de més de 5.400 valencians que van formar part d'estos batallons que en els inicis de la postguerra van arribar a comptar amb 90.000 persones.

Les dades obtingudes d'entre més de 3.000 caixes amb expedients personals procedixen dels fons de l'Arxiu de Guadalajara, concretament del generat per la Inspecció de Camps de Concentració i la seua successora, la Prefectura de Camps de Concentració i Batallons Disciplinaris, que s'encarregaven de la supervisió dels presoners republicans desafectes al nou règim.

El diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, explica que l'objectiu d'esta iniciativa és “afavorir que la ciutadania i els estudiosos en general puguen localitzar més fàcilment l'existència d'informació sobre els seus familiars o persones sobre les quals estan investigant, a més de donar a conéixer el sofriment de tots aquells que van rebre este tipus de repressió”.

El responsable provincial de Memòria Històrica recorda que, més enllà dels soldats, “moltes persones van ser obligades a fer treballs forçosos, especialment les esposes d'homes empresonats o afusellats, que realitzaven labors com la neteja de carrers, la recollida de la collita, el servei domèstic i altres ocupacions en benefici particular de les elits polítiques i econòmiques”.

El sistema de treballs forçats va sorgir amb el desenvolupament de la guerra i amb la captura de milers de presoners que, després de passar pels camps de concentració, van ser classificats amb criteris polítics. Entre els opositors al règim es distingia entre desafectes, que van formar els coneguts com a Batallons de Treballadors, i aquells als quals s'atribuïen delictes. El Decret del Nou Estat, al maig de 1937, concedia el dret al treball als presoners i presos polítics, la qual cosa atorgava falsa legalitat a estos càstigs.

Els presos van realitzar per tota la geografia espanyola diversos treballs en àrees dispars com la construcció de carreteres i vies fèrries, mineria, agricultura i fortificacions, coincidint en tots els casos “unes lamentables condicions higièniques, una escassa alimentació i un deficient allotjament dormint en barracons, cases abandonades i quadres”, apunta el responsable provincial de Memòria Històrica.