El Servici d’Investigació Prehistòrica (SIP) del Museu de Prehistòria de la Diputació de València continua treballant en el programa d’excavacions. En esta ocasió, durant la darrera quinzena d’agost i sota la direcció de David Quixal i Consuelo Mata, s’han realitzat labors d’excavació i investigació en el jaciment arqueològic conegut com la Casa de la Cabeza. Estes restes antigues estan ubicades en l’aldea de Campo Arcís (Requena) vora un important caseriu, que és el que dóna nom al jaciment.

 

Els treballs d’investigació corroboren que es tracta d’un jaciment que té una ocupació curta i que data del període Ibèric final, al segle iii aC. Les estructures que s’han descobert deixen a la llum les restes d’un assentament rural, que es podria comparar amb una granja que formava part d’una antiga ciutat ibèrica.

 

L’equip d’investigació està treballant en esta zona des de l’any 2009, quan es van diferenciar dos sectors. L’any següent, en el sector 1 es trobà una àrea de treball amb dos magatzems, espais oberts i restes de metaŀlúrgia. L’altre sector constituïx la plataforma principal del jaciment. «Pensem que constituiria l’hàbitat principal del poblat, on hem trobat estructures més complexes» —afirma David Quixal, becari d’investigació del Museu de Prehistòria, qui codirigix l’exploració.

 

Per a Quixal, «l’estat de conservació de les restes no sempre és el desitjat, però podem intuir una planta d’un edifici tipus granja». Els treballs han permés descobrir també estructures auxiliars com ara possibles forns, una cubeta de sal que —segons els experts— «podria ser per a transformar aliments, produir vi o fer oli, encara que açò està encara en fase d’estudi».

 

Els investigadors han detectat una última fase d’ocupació curta posterior. «Als segles VIII-IX, part del jaciment es desmunta per a la construcció d’un forn islàmic, per la qual cosa es produïx un contacte cultural» —informa Quixal. Enguany, concebut com a campanya final, s’han centrat a delimitar l’extensió del jaciment, conéixer bé els seus límits i intentar obtindre una planta de l’edifici. «La superfície general del jaciment comprén una extensió de 0,15 hectàrees» —aporta Quixal.

 

El dia a dia en l’excavació

 

El grup, que està treballant de forma voluntària en el jaciment, està format per vuit persones entre estudiants valencians i Erasmus i algun llicenciat en arqueologia, que s’allotgen estos dies en la mateixa aldea. En el dia a dia, els voluntaris no sols excaven, sinó que també documenten el material, completen fitxes o dibuixen allò que s’ha trobat. Combinen este treball amb excursions a altres jaciments de la província. L’experiència que viuen estos jóvens es convertix en una espècie de pràctiques professionals per a aprendre i complementar els seus estudis.

 

Programa d’excavacions del Museu de Prehistòria

 

Un any més, el SIP del Museu de Prehistòria de la Diputació de València manté el programa d’excavacions. El pla per al 2012 té un pressupost total de 60.000 euros, que es repartix en sis projectes d’excavació i quatre activitats de neteja i manteniment. Maria Jesús Puchalt, diputada provincial de Cultura, afirma que, a través d’estos projectes, «la Diputació de València fomenta la investigació de la nostra història en l’àmbit local».

 

El programa d’actuacions en jaciments valencians comprén un ampli quadro cronològic, que va des del paleolític inferior fins a l’època romana. Per al pròxim mes de setembre estan programades les excavacions en la Bastida de les Alcusses a Moixent, la Lloma de Betxí a Paterna i la Cova del Bolomor a Tavernes de la Valldigna.