La diputada de Turisme de la Diputació, Pilar Moncho, ha anunciat la coŀlaboració del Patronat de Turisme de València i l'Ajuntament de Palmera per a la dinamització turística de l’hort botànic citrícola del Bartolí, gestionat per la fundació valenciana Todolí Citrus, creada per Vicente Todolí.

 

Segons Moncho, «en València Turisme volem obrir a tota la societat aquest magnífic projecte, que es configura com a producte turístic innovador, que amb la seua rotunda aposta per la recuperació i la posada en valor d'espècies citrícoles autòctones ocuparà un buit paradoxal en una terra de cítrics com la valenciana».

 

Pilar Moncho s'ha desplaçat a Palmera per a visitar l'hort botànic amb l'alcalde, Àlvar Català, i el mateix Vicent Todolí, un nom propi de la cultura valenciana el prestigi del qual com a expert en art va culminar amb la direcció de la Tate Modern a Londres, considerada la galeria d'art modern més popular del món.

 

Sense deixar de banda la seua faceta de consultor i assessor d'art, Vicent Todolí ha apostat per la investigació científica i culinària dels cítrics en el seu poble natal, Palmera, on ha gestat la Fundació Todolí Citrus en la partida del Bartolí, un espai obert d'uns 25.000 metres quadrats que té actualment 386 varietats cítriques plantades.

 

Com ha destacat la diputada de Turisme i vicepresidenta del Patronat, «el nostre deure com a gestors de la cosa pública és garantir i posar en valor tots els recursos que aposten per activar el sector turístic amb productes com la dinamització de l'hort botànic, que aportarà un gran atractiu turístic a Palmera. La varietat i la qualitat són els grans valors turístics que ens fan únics i converteixen el territori valencià en una destinació exceŀlent» —ha afegit Pilar Moncho.

 

Un passeig per la història cítrica valenciana i del món

València Turisme aportarà 8.000 euros per a implementar les visites a l'hort botànic i coŀlaborarà amb l'Ajuntament de Palmera i la Fundació Todolí Citrus per a articular el nou producte turístic, que oferirà un passeig per la història cítrica valenciana a peu de camp.

 

Actualment, l’hort té 386 varietats diferents plantades, entre les quals destaquen:

Citrus grandis: També anomenat Citrus maxima. En valencià s’anomena aranja grossa, pampelmusa o pomelo. En anglés rep el nom, entre altres, de shaddock, per un capità que portà llavors a Amèrica el segle XVII. El pomelo és una varietat que prové del sud-est asiàtic. L’arbre és un dels cítrics més grans, ja que pot arribar a mesurar 15 m d’alçada. En condicions favorables, el fruit pot arribar als 30 cm d’ample i 3 kg de pes. El fruit no té molt de suc, però pot ser molt dolç i s’utilitza molt en amanides. Té un color groc verdós, inclús quan està totalment madur.

 

Bergamota: El bergamoter és un híbrid entre taronger bord i llimera àcida (Citrus aurantium i Citrus aurantifolia).És molt utilitzat pels seus olis.

 

Citrus lumia: Va ser el primer híbrid entre el pomelo i el poncil, que després es va hibridar amb la llima.

 

Citrus paradisi: És la varietat de cítrics més antiga coneguda. Es trobaren en unes excavacions en la ciutat de Nippur datades en el 4000 aC. Moltes de les espècies tenen un sabor suau i dolç, al contrari que la majoria dels cítrics. La pell també té una aroma molt fresca i s’utilitza molt en perfumeria, ja que conté alguns olis essencials molt importants.

 

Fortunella: Es creu que són natius de la Xina. Alguns cumquats es consideren varietats de l’espècie Fortunella japonica. És un arbre menut de fulla perenne, moltes fulles i creixement lent. El fruit és xicotet, té un sabor dolç i es pot menjar cru tot sencer. S’utilitzen molt com a plantes ornamentals.

 

Citrus sinensis: La primera referència escrita sobre taronges es remunta al 1472. Un comerciant de Savona havia enviat un projecte de llei de venda per escrit al seu client. A partir de les fonts literàries, sabem que el taronger es cultiva a Sicília, Calàbria i el sud d’Espanya vora el 1525. Les varietats cultivades en eixe moment eren inferiors a les que coneixem hui en dia.

 

Citrus medica: El poncil és la varietat més antiga coneguda dels cítrics. Les llavors es varen trobar en les excavacions de la ciutat de Nippur en la part sud de Babilònia (actual Iraq). L’exèrcit d’Alexandre Magne va dur el poncil a la regió de la Mediterrània l’any 325 aC. S’utilitza molt en perfumeries i confitures.

 

Citrus aurantium: Es creu que és originari del nord-est de la Índia i el sud-est de la Xina. La taronja borda, com és coneguda, no sol consumir-se fresca. Té més importància pels seus olis essencials.

 

Citrus aurantifolia: Sol tindre un sabor més àcid, la pell d’un color groc més claret i costen més de pelar.

 

Mandarines: En este grup trobem les delicioses clementines i les satsumes. Es cultivaren a la Xina i el Japó a gran escala a partir del segle XVI. Té una gran importància comercial des del 1900.

 

Microcitrus: També conegut com caviar cítric.

 

Citrus myrtifolia: És un arbre compacte, amb les fulles xicotetes i espines, que creix fins una alçada de 3 m. El fruit de l’arbre és paregut a taronges xicotetes. És agre o amarg i s’anomena coŀloquialment amb el nom italià: chinotto.

 

Llima: La primera informació fiable de les llimes és de Sicília, on se sap que es cultivaren vora l’any 1000. La llima fou un dels primers fruits en arribar al nou món en el segon viatge de Cristòfol Colom el 1493. En bones condicions, l’arbre arriba a produir flors i fruits durant tot l’any.