El Museu de Prehistòria de la Diputació de València obri les seues portes a una proposta original: «Prehistòria i cine»: «la reconstrucció del passat vista des d'eixa fàbrica de somnisque és el cine» —tal com ha explicat la diputada de Cultura, Maria Jesús Puchalt, en la presentació als mitjans d'esta nova exposició temporal que estarà oberta al públic fins al pròxim 2 de juny a la Beneficència.

Puchalt, acompanyada per Helena Bonet, directora del Museu de Prehistòria; Paula Jardón i Clara Pérez, comissàries de la mostra; el director de Gestió Cultural i Museística, Antonio Lis; i Nuria Cidoncha, directora de l’IVAC, ha volgut destacar l'interés que un període com la prehistòria desperta, cada vegada més, en tota classe de públics: «Museus i sales d'exposicions augmenten cada vegada més la quantitat de visitants que disfruten coneixent el passat i els enigmes que ens planteja com a éssers humans. A través d'esta exposició podrem descobrir quins gèneres ha abordat este període històric i quins són els tòpics i mites més recurrents, tot un repte per a este museu, que posa en marxa un projecte pioner a Espanya».

Per a Paula Jardón, comissària de l’exposició, « La prehistòria és un dels períodes històrics menys representat en el cine de ficció. En el cas del Paleolític, hi ha hagut alguns exemples paradigmàtics: La recerca del foc (1981) i El clan de l’ós de les cavernes (1986), ambdós basades en noveŀles documentades arqueològicament i que han treballat la reconstrucció històrica amb molta ambició. Tanmateix, no hi ha exemples de reconstrucció de ficció d’altres èpoques prehistòriques (Neolític) i tan sols tenim un exemple recent ambientat en l’edat dels metalls amb tints mitològics: Sa majestat Minor (2007)».

Ficció amb temàtica prehistòrica

L’últim treball destacat i no estrenat encara a Espanya és Ao, le dernier néandertal (Ao, l’últim neandertal), una producció francesa dirigida per Jacques Malaterre el 2010. Un altre exemple també recent, 10.000 a. C. (2008), és una peŀlícula d’acció sense pretensions de reconstrucció històrica on es presenten societats de diferents contextos històrics i mediambientals totes mesclades, l’objectiu de la qual és més l’entreteniment del cine d’aventures que no, naturalment, el rigor científic del cine històric.

La resta de cine prehistòric, tot i ser curiós i interessant sociològicament, sol ser bastant antic i es mou preferentment a l’entorn d’idees com ara l’aventura, el primitivisme o la violència. No obstant això, totes estes peŀlícules han ajudat a conformar el nostre imaginari social sobre la prehistòria mitjançant títols tan coneguts com ara: Les tres edats (1923), El món perdut (1925, 1960, 1991), One Million Years B.C. (Un milió d’anys a. C.,1940), L’home de Neandertal (1953) o Cavernícola (1981).

L’exposició «Prehistòria i cine» té l’objectiu de donar a conéixer estes produccions audiovisuals del cine de ficció de temàtica prehistòrica (en este projecte deixem fora el cine documental i el d’animació) proposant una reflexió sobre les idees que estes han transmés a la societat alhora que mostra quin és el coneixement contemporani sobre els aspectes més rellevants de la prehistòria. Per tant, esta exposició conté, com les peŀlícules d’este gènere, un poc de tot. D’una banda, presenta la història del cine, des dels orígens, en la seua relació amb la prehistòria; d’una altra, mostra el cine en la història, ja que moltes peŀlícules estan més lligades al contingut sociopolític de la seua època que no al període històric del qual pretenen donar compte. Per últim, però d’una manera primordial, l’exposició interpreta la prehistòria en el cine analitzant les diferents visions que sobre ella ha construït el seté art.