El Museu Valencià d’Etnologia dedica per primera vegada una exposició temporal a les societats musicals. La mostra donarà començament el 22 de novembre i romandrà oberta fins al 30 de juny del 2013.

 

Per a esta exposició s’ha treballat a l’entorn de l’estructura organitzativa de les societats que es troba composta per tres tipus d’agents: els músics, els educands i els socis.

 

Tots ells es donen cita en la seu social a causa de diferents circumstàncies, moments i motius. Uns ho fan per a assajar, altres per a formar-se i altres per a organitzar activitats i tractar assumptes organitzatius. Al Casino, al Centre Instructiu, a La Unió, a l’Ateneu és on tenen lloc l’assaig i la formació dels educands, però també són llocs de trobada.

 

Solen ser edificis amplis, generosos, moltes vegades propietat de les societats, amb espais habilitats per a acollir la cada vegada major i variada gamma de servicis que oferix des de l’orquestra simfònica, la banda juvenil, el cor, la Big band o inclús el teatre. En estos edificis, l’esbarjo ocupa un espai rellevant. Allí els grups es reunixen i parlen, sopen abans de l’assaig i després seguixen reunits allí.

 

Projecció externa

 

La seua fecunda activitat interna no pot fer oblidar la seua intensa projecció externa. A més de les cercaviles festives, on les bandes participen amb la seua música acompanyant confraries de Setmana Santa, comparses de Moros i Cristians, agrupacions de falles o fogueres, els certàmens, concursos o trobades amb altres bandes es convertixen en cites importants on posar a prova els coneixements i la tècnica, resultat de moltes hores d’assaig i treball conjunt. Les bandes participen en este tipus d’esdeveniments musicals, que atorguen prestigi i anomenada i és ací on apareix en tota la seua magnitud el fenomen identitari. Identitats locals, identitats de grup, competint en un escenari on es juga un poc més que una bona execució d’una peça musical o una sonoritat vibrant. 

 

Finalment, i per a completar el panorama de les bandes de música valencianes, cal assenyalar els grans canvis operats en les últimes dues dècades. El pas d’un model basat en la tradició i un perfil de músic aficionat, masculí i obrer, passa a un altre en què destaca la tendència a la progressiva professionalització dels seus membres, la incorporació plena de la dona en la societat musical i una certa heterogeneïtat social dels seus integrants.