Les excavacions arqueològiques que la SEAV de la Diputació de València ha realitzat en la ciutat ibèrica de Carmoxen, situada en el terme municipal de Moixent (València), com era previsible, s’han revelat extenses, importants i excepcionals per la seua estratigrafia i pels seus materials.

A banda d’abundant ceràmica ibèrica profusament decorada amb temàtica geomètrica i floral dels segles iii a i aC, i d’una complexa estratigrafia amb dues trames urbanes superposades en l’espai i en el temps, murs de maçoneria llaurada de grosses i mitjanes pedres calcàries, així com atovons d’argiles groguenques i gris-blavoses, els últims dies han proporcionat tres àmfores de diferent tipologia, probablement fenícies, dels segles vi i vii aC.

Les àmfores eren recipients per a la conservació de productes líquids, semilíquids o sòlids, així vi, oli i altres entre els primers, mel i saladures entre els segons, blat i diversos cereals, a més de fruites seques, faves, llentilles, erbs, etc., entre els tercers. No oblidant l’aigua amb la mateixa missió i ús que els cànters de la nostra època que, per cert, es van fabricar, de vegades, amb la mateixa argila que determinades àmfores. No descartem el seu ús com a contenidors per a productes carnis en oli.

El seu ús va ser familiar, és a dir domèstic, o bé comercial per al transport de mercaderies des dels centres de producció als de consum. Vi, oli, mel i la salsa de peix coneguda com garum sociorum (per cert, producte de luxe) són els més reconeguts.

Tres àmfores de procedència fenícia

La proximitat d’esta troballa, apareguda durant els últims dies de l’anual campanya d’excavacions, ens impedix conéixer si es tractava d’un magatzem familiar (celler-soterrani-rebost) o bé magatzem d’algun comerciant en alguns d’estos productes, per a la seua distribució local, comarcal o de més abast.

La cronologia que ens aporten, ara en estudi, té una certa amplitud però, per la ceràmica d’importació de capes superiors, pareix que han de datar-se entre els segles vi i vii aC i, encara que la procedència sol ser discutida pels especialistes, la fenícia pareix la més admesa, i amb esta hipòtesi s’està treballant.

Es remena també la probable relació amb l’època orientalitzant de l’escultura ibèrica a què ens remeten les troballes d’escultura i elements arquitectònics trobades en la necròpolis mateixa, la del Corral de Saus immediata, procedents de la destrucció sistemàtica d’escultures i monuments arquitectònics, com a conseqüència de la primera revolució social que pareix registrar la Història en la nostra terra i que accepten alguns investigadors.

Les àmfores, a banda de documents d’arxiu per a la deducció de múltiples dades historicocronològiques, també les proporcionen econòmiques, comercials i tecnològiques, entre altres.

La importància de la troballa

La seua tipologia és una dada de primer ordre perquè ens remeten a terrisseries determinades, inclús locals, ibèriques en este cas. També és canviant al llarg del temps, per la qual cosa poden datar amb una certa aproximació el nivell, capa o unitat estratigràfica en què s’hagen trobat.

Al mateix temps, la seua àrea de troballes ens delimita l’extensió de l’àrea comercial des del nucli de producció i, per tant, de la projecció econòmica de la unitat política i territorial d’origen.

El seu contingut, els productes exportats i, per tant, produïts, així com els importats per no tindre’ls.

La seua quantitat en el cas de procedir de magatzems la potència comercial dels seus amos i de la ciutat on es trobe, o el poder adquisitiu dels importadors.