«La Diputació de València renova hui el seu compromís amb la cultura i amb el coneixement». Amb estes paraules ha inaugurat la diputada de Cultura, Maria Jesús Puchalt, el congrés internacional «Els valencians en el Compromís de Casp i el Cisma d’Occident», que fins al divendres dia 7 reunirà una quinzena d’experts sobre el pacte polític que va propiciar l’arribada de la dinastia dels Trastàmara a la Corona d’Aragó el 1412.

 

L’església de l’antic convent de Sant Doménec de València va servir ahir d’escenari per a l’obertura d’esta trobada, que comptà amb la presència de la consellera de Cultura, Lola Johnson, el director de la Institució Alfons el Magnànim (IAM), Ricard Bellveser, l’exceŀlentíssim general de brigada comandant militar de València–Castelló, Eduardo Acuña Quirós, i el president de les Corts, Juan Gabriel Cotino.

 

Puchalt assegurà que amb este congrés «es complix la responsabilitat de la Diputació de revifar la cultura en totes les seues dimensions, la qual cosa ha servit per a situar la província en un lloc destacat dins del panorama cultural espanyol i internacional». I és que, segons explica Puchalt, «són molts els fòrums i les universitats estrangeres que seguixen i reconeixen la labor que realitza la corporació provincial per a donar a conéixer millor el nostre passat».

 

«Els problemes econòmics, socials i culturals són la nostra prioritat, però no abandonem la nostra labor de difondre l’art i impulsar la investigació, els museus, la música i l’avantguarda», ha declarat la diputada, alhora que ha informat que la institució provincial «ha fet un gran esforç perquè alguns professors assistisquen a les diferents sessions que es faran per a ampliar els seus coneixements».

 

Finalment, la diputada ha volgut ressaltar el paper de Sant Vicent Ferrer, «este extraordinari personatge amb un gran do de la paraula, que recorregué tot Europa anticipant-se al que ara coneixem com a globalització i que ha deixat la seua empremta en mig món».

 

La consellera de Turisme, Cultura i Esports, Lola Jhonson, prengué la paraula per a exalçar el treball que desenvolupen les administracions per a recuperar la història de la Comunitat Valenciana a través d’iŀlustres com Vicent i Bonifaci Ferrer: «Recuperar la figura dels nostres personatges històrics més insignes és un bon agulló per a recobrar la nostra cultura, les nostres arrels, la nostra memòria coŀlectiva i els nostres senyals d’identitat».

 

Noves perspectives

 

El congrés, organitzat per la IAM en coŀlaboració amb la Conselleria de Cultura, acull investigadors procedents d’Espanya i de Londres, que faran conéixer i discutiran, durant tres dies, nous desenvolupaments i perspectives sobre este acord i sobre el cisma produït a l’Església Catòlica. Un altre dels temes importants que es discutirà serà el paper de Sant Vicent Ferrer com a predicador i també com a polític i gestor.

 

Sis-cents aniversari

 

La trobada se celebra amb motiu del sis-cents aniversari del Compromís de Casp, pacte a què van arribar l’any 1412 els representants dels regnes d’Aragó i València i del Principat de Catalunya per a triar un nou rei després de la mort sense descendència ni successors, dos anys abans, de Martí l’Humà, en el qual tingueren una intervenció decisiva Vicent Ferrer i el seu germà Bonifaci, santificat posterioment. El compromís va suposar l’arribada de la dinastia Trastàmara a la Corona d’Aragó en la figura del rei Ferran de Trastàmara.

 

Sant Vicent Ferrer va participar activament en la negociació de la successió dinàstica. Basant-se en la seua autoritat moral, va formar part dels nou «hòmens justos» de Casp i va ser l’encarregat de proclamar i fer pública l’elecció del nou rei, i també de comunicar-la a l’interessat.

 

El sant valencià va vore sempre en Ferran de Trastàmara un coŀlaborador eficaç dels seus sermons contra els jueus de la Corona i un servidor incondicional dels interessos de Benet XIII, que Ferran obeí sense miraments fins que este va decretar la sostracció a l'obediència del papa aragonés d'Avinyó el 1416.