La Diputació estudia desbloquejar la Ruta dels Ibers i convertir-la en reclam turístic
El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, s'ha compromès a estudiar la forma de desbloquejar el conveni per a la formalització de la Ruta dels Ibers, un programa cultural que està parat fa anys i que vol difondre el patrimoni històric de vuit municipis de la província i els seus nou jaciments. Així ho ha transmés Rodríguez a l'alcalde d'Olocau, el socialista Antonio Ropero, que encapçala aquest projecte, en el qual també participen els ajuntaments de Llíria, Moncada, Moixent, Ayora, Caudete de las Fuentes, Villar del Arzobispo i Camporrobles.
En la visita al president, Ropero ha exposat l'estat actual d'un projecte que va eixir de la iniciativa d'aquests municipis amb el suport del Museu de Prehistòria de la Diputació i la Conselleria de Turisme, però que, després de la subvenció inicial per a promocionar els jaciments, «no ha tingut una continuïtat amb un full de ruta clar i polítiques concretes per a la conservació i la projecció» d'aquestes joies del patrimoni arqueològic de l'època ibèrica.
«La Diputació ha participat en el projecte des de l'inici, però diguem que falta la benedicció oficial perquè la Ruta dels Ibers puga difondre's com toca i començar a buscar inversors, tant públics com privats», ha explicat l'alcalde d'Olocau després de l'entrevista amb el president, de qui ha destacat la seua «sensibilitat per a esbrinar en quin punt està el programa i tractar de donar-li eixida. Molta gent coneix aquest recorregut històric per la província, però cal amplificar-lo», considera Ropero, que destaca les 1.200 visites guiades que ha tingut només el jaciment del seu municipi, el Puntal dels Llops, en el que va d'any. Es tracta de visites en família, teatralitzades i fins i tot nocturnes en els mesos d'estiu, sempre amb l'assistència de dos arqueòlegs, que de dimecres a diumenge expliquen als assistents els detalls del jaciment ibèric.
L'alcalde d'Olocau, en representació de la resta de municipis que formen la ruta, insisteix en reclamar l'ajuda tant de la Diputació com de la Conselleria per a promocionar «aquest turisme nostre i de qualitat» amb l'objectiu d'obrir aquesta acció turística més enllà de la província per a «arribar a tota la comunitat autònoma».
La intenció és buscar un pla de producte que pose definitivament en el mercat l'àmplia oferta de jaciments arqueològics de la província, que, a més del Puntal dels Llops a Olocau, a 25 km de València, compta amb la Bastida dels Alcusses a Moixent, el Tossal de Sant Miquel i el Castellet de Bernabé a Llíria, Kelin a Caudete de las Fuentes, La Seña a Villar del Arzobispo, El Castellar de Meca a Ayora; el Tos Pelat a Moncada i El Molón a Camporrobles.
Canvi de criteris
L'alcalde d'Olocau destaca el «canvi de criteris» experimentat amb l'arribada de Jorge Rodríguez a la Diputació i aplaudeix que les ajudes «no només es donaran en funció del nombre d'habitants dels municipis, sinó d'altres paràmetres, com l'amplitud del terme», que en el cas d'Olocau és de 39 quilòmetres quadrats, amb 150 km en camins per a un poble que no arriba als dos mil veïns.
Antonio Ropero ha aprofitat la visita a la Diputació per a plantejar dos projectes més al president: d'una banda, la seguretat i la senyalització del Puntal dels Llops, una intervenció que milloraria l'accés i la protecció dels visitants «amb fustes naturals que delimiten el jaciment, baranes de seguretat en la torre i cartelleria, però sense posar portes a la muntanya»; d'altra banda, una passareŀla al costat de l'antic pont d'accés al municipi després del desviament de la CV25, que, «si no es fa enguany, pot fer-se més endavant amb diners dels PPOS, i, si pot ser, amb l'ajuda de la Diputació». L'alcalde d'Olocau ha transmés a Jorge Rodríguez aquestes propostes i altres que té en ment mamprendre a mitjà termini, com la protecció dels béns d'interés cultural, que, a més del jaciment ibèric, té aquest municipi del Camp de Túria, com la torre de Pardines, la Penyeta Roja o un dels pocs forns romans que es conserven en la província.